Transició, democracia i autonomia

50 %
50 %
Information about Transició, democracia i autonomia
Education

Published on February 18, 2018

Author: gajenjo1

Source: authorstream.com

TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA: TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA HISTÒRIA D’ESPANYA 2 BATX introducció: introducció A la mort de Franco , les lleis preveien la continuació del règim franquista transformat en una monarquia no democràtica. Però des del novembre del 1975 s’inicià el procés de transició política: es promulgà la Constitució (1978) i es va establir un sistema de monarquia constitucional. A Catalunya, la reivindicació d’un autogovern va portar al restabliment de la Generalitat, a l’elaboració d’un estatut d’autonomia i a la celebració de les primeres eleccions autonòmiques al 1980. La transició es desenvolupà entre l’any 1975, amb l’accés al tron de Joan Carles I, i el 1982, amb l’arribada al poder del PSOE. Es va iniciar un període de normalitat democràtica en que dos partits es van alternant en el govern: PSOE (1982-1996), PP (1996-2004), PSOE (2004-2011) i PP (2011-actualitat). Espanya i Catalunya han fet un salt modernitzador en la seva estructura política i econòmica. Es va consolidar l’Estat del Benestar i es van donar canvis en la composició i l’estructura de la societat. ELS INICIS DE LATRANSICIÓ (1975-1978): ELS INICIS DE LATRANSICIÓ (1975-1978 ) El panorama polític després de la mort de Franco presentava tres alternatives: Els immobilistes defensaven la continuïtat del règim franquista transformat en una monarquia no democràtica. No volen transformacions importants. Només estan disposats a introduir lleugers retocs: Arias Navarro i el Búnker. Els reformistes , partidaris de la creació d’un sistema democràtic a “via lenta ” a partir de la reforma progressiva de les lleis i institucions franquistes: Adolfo Suárez, Fraga, Areilza, Garrigues, Osorio (ex falangistes) i el rei. Els rupturistes volien el trencament amb el franquisme i construcció ràpida d’un sistema polític democràtic liderat per les forces democràtiques amb l’objectiu de restablir la República i l’Estatut de 1932 (Catalunya ): Forces antifranquistes ( Platajunta i Assemblea de Catalunya ). Immobilistes, reformistes i rupturistes Slide4: El govern d’Arias Navarro : El 22 de novembre de 1975, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei, segons la Llei de Successió. El monarca va disposà que continués al capdavant del govern Carlos Arias Navarro que va incorporar al seu gabinet els reformistes Manuel Fraga Iribarne i José Maria de Areilza. S’esperava que aquest primer govern accelerés les reformes que havien de conduir cap a la democràcia. Quan Arias Navarro presentà el seu programa es va veure que apostava pel continuisme franquista. Formulava lleis extremament restrictives sobre el dret de reunió i d’associació que no preveien l’existència de partits polítics. Slide5: Les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars (manifestacions , vagues i campanyes reivindicatives) que reclamaven llibertats democràtiques , amnistia per als presos polítics i estatuts d’autonomia . La conflictivitat laboral va augmentar i es va polititzar , i a les reivindicacions laborals i salarials si va afegir la demanda de democràcia i llibertats. Les mobilitzacions de l’hivern 1975-1976 , van tenir gran importància a Catalunya , al País Basc i a Madrid , on les vagues van durar setmanes. La resposta del govern i dels empresaris van ser detencions, acomiadament... Van destacar per la seva incidència les manifestacions de Barcelona de l’1 al 8 de febrer del 1976 i les vagues generals de Sabadell i Baix Llobregat . Especialment greu va ser la vaga general de Vitòria , al març de 1976 amb un balanç de cinc morts i desenes de ferits. Slide6: Els reformistes , amb por que l’incapacitat del govern d’Arias Navarro pogués desprestigiar la monarquia i beneficiar la oposició, es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes. El projecte de canvi volia arribar a un pacte amb l’oposició per promoure una reforma progressiva del sistema polític a partir de l’ evolució de les lleis i de les institucions franquistes . El rei Joan Carles I i els seus col·laboradors van forçar la dimissió d’Arias Navarro el 30 de juny del 1976 i van imposar com a successor Adolfo Suárez . Suárez va iniciar contactes amb les forces democràtiques i va promulgar un indult per a una part dels presos polítics. A més, va proposar la Llei de Reforma Política (LRP) que reconeixia, amb limitacions, els drets fonamentals de les persones; donava la potestat legislativa a la representació popular i preveia un sistema electoral democràtic. El principal problema de la LRP era la seva aprovació per les Corts franquistes, tenint en compte que proposava el desmantellament del règim. Finalment va ser aprovada amb escassa oposició. La llei va ser sotmesa a referèndum el 15 de desembre de 1976, amb el 81 % de vots a favor. L’oposició d’esquerres (a la clandestinitat) demanà l’abstenció perquè la considerada insuficient. El govern de Suárez i la reforma política Slide7: Durant els mesos posteriors a l’aprovació de la Llei va haver-hi un procés d’intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques i també contactes amb el partit comunista ( PCE) amb l’objectiu de preparar les condicions per a la celebració d’eleccions generals . Al carrer, als centres de treball, les universitats i les associacions portaven a terme mobilitzacions i demandes de democràcia. El camí cap a la democràcia es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre la llibertat sindical, l’amnistia per a delictes polítics i la legalització dels partits polítics (excepte PCE, ERC i altres partits d’esquerres). També es va dissoldre el TOP i es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, així com el Sindicat Vertical. D’altra banda, Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill, Joan Carles. La legalització del PCE i del PSUC era considerada imprescindible per l’oposició democràtica. Suárez va decidir fer-ho (abril-maig) i va provocar una crisi de govern. La construcció de la democràcia Slide8: Les eleccions generals es van celebrar el 15 de juny de 1977i s’hi van presentar la major part dels partits que havien vertebrat l’oposició al règim. UCD: creada per Suárez. Aglutina 15 partits d’ideologia demòcrata cristiana, liberal i socialdemòcrata. AP (1990 PP):federació de partits d’antics dirigents franquistes (Fraga Iribarne i López Rodó ). PSOE: socialisme democràtic ( Felipe González i Alfonso Guerra) PCE : legalitzat abril-77 (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri ) Les primeres eleccions democràtiques Slide9: La jornada electoral es va celebrar amb una normalitat absoluta i amb una alta participació. El triomf va ser per a la UCD que va obtenir 166 diputats i el PSOE 118. Tot i no tenir la majoria (Congrés=350 escons) Suárez va constituir el primer govern democràtic d’Espanya després de la Guerra Civil. Una de les primeres tasques va ser la redacció de la constitució. La jornada electoral a Catalunya va donar el triomf al PSC-PSOE (liderat per Joan Raventós amb un 28,4%), el PSUC (liderat per Gregori López Raimundo amb un 18,2%), UCD amb una 16,8% i Pacte Democràtic (amb Jordi Pujol amb una 16,8%). Slide10: Les Corts elegides el 15 de juny de 1977 van iniciar l’elaboració d’una constitució democràtica ( encarregada a una ponència formada per diputats de tots els partits amb representació). La redacció fou fruit del consens . Va predominar la negociació i l’acord en les qüestions més cabdals i polèmiques. Va haver generositat de totes les opcions polítiques. Té un caràcter progressista , tot i que és ambigua, per tal que pogués ser assumida tant per l’esquerra com per la dreta Es defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”, organitzat com una monarquia parlamentària en la qual el rei té només funció representativa. Estat no confessional , aboleix la pena de mort i desenvolupa una àmplia declaració de drets i llibertats individuals i/o col·lectius. Sufragi universal i divisió de poders . Reconeix la llibertat de mercat (capitalisme), però permet la intervenció de l’Estat en la propietat per motius d’interès general. Preveu un estat autonòmic , que permet a les nacionalitats i regions tenir autonomia política, alhora que reconeix les llengües pròpies de cada territori com a cooficials. Va ser aprovada per referèndum el 6 de desembre de 1978, amb el 67% de participació i un 88% de vots afirmatius. La Constitució del 1978 LARECUPERACIÓDEL’AUTONOMIA: LARECUPERACIÓDEL’AUTONOMIA La demanda d’autonomia per a Catalunya va rebre un nou impuls amb la proposat de l’ Assemblea de Parlamentaris Catalans ( juny 1977) que demanava : Restauració de la Generalitat. Retorn del seu president Josep Tarradellas . Derogació de la llei que abolia l’Estatut del 1932. Constitució govern provisional de Catalunya. Les mobilitzacions (11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat i sobretot la de l’11 de setembre de 1977 a Barcelona amb un milió de participants)pressionaven també en aquesta direcció. El restabliment de la Generalitat de Catalunya Slide12: Suárez va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn com a president després de 30 anys d’exili. El primer govern provisional es formà el desembre del 1977 amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària, menys AP que s’oposava a l’autonomia. Un dels decrets importants que van promulgar tenia a veure amb la introducció de la llengua catalana al sistema educatiu. El gener del 1978 es va crear la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat. Retorn de Tarradellas Slide13: Poc després es va materialitzar també l’autonomia basca amb l’aprovació, el 6 de gener de 1978, del Consell General Basc , amb majoria de PNB i PSOE. El socialista Ramon Rubial va ser elegit lehendakari . Pel mes de març, es va constituir la Xunta Provisional de Galícia , impulsada per UCD. Slide14: L’Assemblea de Parlamentaris Catalans va impulsar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia i va nomenar una Comissió de 20 diputats per redactar-lo. El projecte, anomenat Estatut de Sau , va ser aprovat amb un ampli consens polític, el 16 de desembre del 1978 i al març següent va ser presentat al Congrés dels Diputats. Va ser aprovat per les Corts ( amb alguna retallada) el desembre del 1979. El 15 d’octubre es va celebrar a Catalunya el referèndum per l’Estatut, amb una participació del 59,6%. A favor: 88,1 %. L’Estatut d’Autonomia de Sau Slide15: L’Estatut reconeixia Catalunya com una nacionalitat , constituïda en Comunitat Autònoma i definia el català com la llengua pròpia de Catalunya en cooficialitat amb el castellà . La Generalitat quedava constituïda per un Parlament (poder legislatiu ), un president (elegit pel Parlament) i el Consell Executiu , que com el president tindria funcions executives . L’organització judicial a Catalunya culminava en un Tribunal Superior de Justícia . Atorgava àmplies competències legislatives i executives , algunes exclusives, altres compartides en educació, sanitat , obres públiques, ordenació territorial, justícia o política lingüística i cultural, etc. Preveia també la creació d’una policia autonòmica (mossos d’esquadra ). El finançament s’aconseguiria a través de les transferències de l’Estat ,dels recursos propis i dels impostos cedits total o parcialment per l’Estat. Slide16: El procés de construcció es va iniciar a partir del moment en què la Constitució va regular la possibilitat que totes les nacionalitats que ho desitgessin es convertissin en comunitats autònomes, regides per un estatut d’autonomia , amb un Parlament autònom elegit per sufragi universal i amb un govern propi. Establia dos procediments d’accés: Article 151: més ràpid i complet per a les nacionalitat històriques (Catalunya, Galícia i País Basc ). Article 143: més lent. La majoria dels territoris van seguir l’article 143, menys les nacionalitats històriques i Navarra , que es va regir per un mecanisme especial a partir del seu peculiar sistema foral. Andalusia , que va crear una Junta d’Andalucía (abril del 1978), va ser l’única que va decidir per referèndum el 28 de febrer de 1980, la construcció de l’autonomia per la via més ràpida de l’article 151. La plasmació jurídica del règim autonòmic va tenir lloc per mitjà de l'aprovació dels estatuts d’autonomia . El primer Estatut que es va promulgar va ser el del País Basc, l’any 1979, com el de Catalunya. El 1995 es van regular règims autonòmics per a les ciutats de Ceuta i Melilla. L’Estat de les Autonomies CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES PER A LA DEMOCRÀCIA : CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES PER A LA DEMOCRÀCIA La Transició va coincidir amb l’inici de la crisi econòmica internacional arran d’una puja important del preu del petroli . A Espanya va ser pitjor perquè es va afegir la incertesa política i el retard a l’hora de prendre mesures contra la crisi. Els efectes van ser: Disminució de les exportacions. Retallada inversions estrangeres. Caiguda dels ingressos per turisme. Retorn dels emigrants d’Europa. La crisi energètica va portar a la crisi industrial , l’ atur va augmentar, i la renda anual per habitant va disminuir. El sector secundari que era molt important per a Catalunya, va fer que la repercussió de la crisi fos molt més greu. Des del 1977, la caiguda de l’activitat econòmica a Catalunya va superar la mitjana espanyola. L ’atur va augmentar (8,1 % al 1973 / 19, 9% al 1982). Va frenar el corrent migratori i va disminuir la taxa de natalitat a Catalunya, la qual cosa comportà l’estancament creixement demogràfic. Un context de crisi econòmica internacional Slide18: Per plantar cara a la crisi econòmica era necessari l’entesa entre el govern i els partits de l’oposició . L’octubre del 1977 les principals forces polítiques van signar els Pactes de la Moncloa . Eren uns acords per sanejar l’economia i un programa d’actuació política. Els seus objectius eren reduir la inflació i posar en pràctica un conjunt de reformes . Per controlar els preus, a més de devaluar la pesseta, es va reduir la despesa pública, es va racionalitzar el consum d’energia i es va pactar un creixement moderat dels salaris. Es va procedir també a una reforma tributària : impost sobre el patrimoni i IRPF; i de la seguretat social: augment finançament públic, extensió assegurança d’atur i assistència sanitària, augment pensions jubilació. Els pactes de la Moncloa Slide19: Els obstacles per a la democràcia Alguns sectors promovien la violència per tal d’obstaculitzar la democràcia. Les principals amenaces provenien de: Involucionisme : resistència dels sectors franquistes immobilistes al canvi democràtic. Colpisme militar : conspiracions i intents de desestabilització. Operació Galaxia (1978), promogut per grups de militars i incitats per la premsa d’ultradreta. Cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. Cop d’estat del 24 de febrer de 1981 Slide20: Terrorisme : Extrema dreta : Guerrilleros de Cristo Rey i la Triple A (formacions d’agrupacions de pistolers) Atemptat terrorista al carrer d’Atocha de Madrid (1977). Assassinat de 5 advocats laboralistes vinculats al PCE i CCOO. Extrema esquerra: Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre ( GRAPO ) Frente Revolucionario Antifascista i Patriótico ( FRAP ) Terra Lliure a Catalunya (terrorisme independentista fins al 95 ) Activitat terrorista d’ ETA que refusava la Constitució del 78 perquè no reconeixia el dret d’autodeterminació (77 mort al 1979 i 95 morts al 1980, preferentment militars i forces de l’ordre públic). LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA (1978-1982): LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA (1978-1982) La segona legislatura va estar marcada per l’avenç cap a la consolidació democràtica, pero tambè per la crisi interna del partit del govern i per l’intent de cop d’Estat. Slide22: El segon govern de la UCD Una vegada aprovada la Constitució, Suárez dissol les Corts i convoca eleccions legislatives ( març 1979). Els resultats van ser similars als de l’any 1977 amb el triomf de la UCD , seguida pel PSOE i PCE (aquest últim a molta distància). A Catalunya les forces d’esquerra PSC i PSUC van ser majoritàries. UCD formà nou govern presidit per Suárez i en minoria. Continuà amb l’activitat reformista en la línia dels Pactes de la Moncloa amb lleis com l’ Estatut dels treballadors (1980) però amb greus problemes d’estabilitat política: Adolfo Suárez discutit com a líder perquè existien diferents tendències dins el partit. També pel fracàs a les primeres eleccions municipals democràtiques ( abril 1979) a partir de les quals es van constituir molts ajuntaments d’esquerres. A Catalunya la majoria del consistoris municipals van quedar en mans de Pacte de Progrés ( PSC, PSUC, CIU I ERC). Més o menys va passar el mateix a les eleccions autonòmiques . Slide23: La crisi a la UCD, la difícil situació econòmica i les accions desestabilitzadores d’ETA van produir una debilitat extrema del govern. El maig del 1980, el PSOE presentà a les Corts una moció de censura (per mitjà de la moció de censura un parlament o un ple municipal pot exigir la responsabilitat política al poder executiu) que va perdre per poc marge. Des d’aquell moment l’activitat governamental es va paralitzar. Davant el fraccionament d’UCD i el qüestionament del seu lideratge, Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern i del partit el 29 de gener de 1981. Slide24: El cop d’Estat del 23 de febrer L’amenaça principal per al sistema democràtic venia fonamentalment de la pervivència a l’exèrcit de sectors contraris a aquest procés. El 23 de febrer de 1981, mentre al Congrés dels Diputats es portava a terme la votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero , va irrompre a l’hemicicle; interrompre la votació i va retenir els diputats i membres del govern. Paral·lelament el capità general Jaime Milans del Bosch va declarar l’Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per forçar un canvi . El cop era el resultat d’una trama en la qual estaven implicats alts caps militars, com els generals Armada i Milans del Bosch, el coronel Tejero i polítics involucionistes. El objectius: eren confusos, però tots volien paralitzar el procés democràtic i donar a l’exèrcit un paper important en el govern posterior. La compareixença del rei a la TV per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucionals va ser decisiva. El 27 de febrer es van fer manifestacions multitudinàries en defensa de la democràcia pels carrers de les ciutats espanyoles. Slide25: El declivi de la UCD Dos dies després de l’intent de cop d’Estat Calvo Sotelo va ser investit cap de govern . Hi haurà poca diferència amb la política de Suárez. El govern va signar amb les organitzacions empresarials i sindical l’ Acord Nacional d’Ocupació per contribuir des del món laboral a l’estabilitat política. S’aprovà la Llei del divorci ( abril 1981 ). Una de les decisions més importants va ser la petició d'ingrés d'Espanya a l’OTAN ( 30-05-1982), però els partits d’esquerra s’hi van oposar. UCD i PSOE van pactar per tal d’aprovar la Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic ( LOHPA, 30 de juny de 1982) amb l’objectiu : fixar un sostre a les competències. Tanmateix, Calvo Sotelo no va aconseguir frenar la desintegració del partit. Suárez va abandonar el partit i crea el Centro Democrático y Social (CDS) al juliol de 1982. El 28 d’agost de 1982, Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions generals, que es van celebrar l’octubre del 1982 i que van donar la victòria al PSOE. ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2008): ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2008 ) A les eleccions d’octubre del 1982 , el PSOE va obtenir la majoria absoluta. A la campanya se’l presentava com “el cambio ”. Felipe González va ser elegit president. Al 1982 la participació va ser del 80% i el PSOE va obtenir gairebé la meitat dels vots de tot el cens. El PCE va tenir una gran davallada i l’any 1996 va promoure una federació de grups d’esquerra Izquierda Unida ( IU). El PSOE es va mantenir en el govern quatre legislatures. Amb majoria absoluta al 1982, 1986 i 1989, el 1993 va necessitar el suport dels partits nacionalistes (CiU, PNB i Coalición Canària). L’etapa de govern socialista (1982-1996) Slide27: El procés reformista Ampli programa de reforma , la prioritat era lluitar contra la crisi econòmica, racionalitzar les administracions públiques i avançar cap a l’Estat del Benestar . Per reactivar l’economia es van prendre mesures per garantir l’estabilitat financera (reconversió industrial), reduir la inflació, estimular la inversió privada i dur a terme una reestructuració de l’aparell productiu. La reconversió industrial va ser un procés d’adaptació dels sectors productius a les exigències del mercat internacional i de l' ingrés a la CEE que va permetre sanejament financer i adaptació tecnològica. Però també provocà la reducció de la capacitat industrial i l’ ocupació . El tancament d’empreses i l’augment de l’atur van portar a conflictes laborals . Slide28: El govern socialista també va encetar importants reformes socials : cal destacar la despenalització de certs supòsits de l’avortament i la reforma educativa , amb la Llei de reforma universitària (1983); la LODE ( 1985) que establia l’educació gratuïta fins els 14 anys i la LOGSE ( 1990) que prolongava l’obligatòria i gratuïta fins als 16. L’ Estat de les Autonomies es va consolidar però la distribució de poders i competències entre CCAA i Estat central va presentar algunes dificultats. L’any 1983, es declaren inconstitucionals 14 articles de la LOHPA i amb els articles vàlids es va fer i aprovar una nova Llei del procés autonòmic ( LPA). El 12 de juny de 1985 es va signar el Tractat d’Adhesió a la CEE amb el consens de tots els partits. S’incorpora l’1 de gener del 1986. També es va celebrar el referèndum per ratificar l' ingrés d'Espanya a l’OTAN . Slide29: Per allunyar el perill del colpisme el govern va emprendre una reforma de l’exèrcit : reduir gradualment la plantilla, modernitzar les estructures i subordinar-lo al poder civil. Per abordar el problema terrorista d’ETA es va signar el Pacte d’Ajuria E nea ( 1988). Slide30: El desgast del govern Les reformes econòmiques van ser la causa del deteriorament de les relacions entre els sindicats i el govern. La forta oposició de CCOO més l’UGT (1988), van donar lloc a una vaga general el 14 de desembre del 1988. El govern va respondre amb una sèrie de mesures socials i laborals entre 1990-1995: Universalització de l’assistència sanitària gratuïta. Enfortiment del sistema de protecció contra la desocupació. Consolidació i garantia del sistema públic de pensions mitjançant el Pacte de Toledo. La situació més greu van ser els casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al govern. Es va conèixer l’anomenada “guerra bruta” contra el terrorisme: Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL). L’erosió del govern socialista es va incrementar a partir del 1992 amb l’arribada de la recessió econòmica d’abast mundial. Slide31: Els governs del Partido Popular Les eleccions del 1996 les va guanyar el Partida Popular. José María Aznar va ser elegit president del govern, però no tenia majoria absoluta i va necessitar el suport de les formacions nacionalistes (CiU, PNB i Coalición Canaria). La legislatura en minoria El primer govern d’Aznar va tenir una orientació centrista per mantenir el suport dels seus socis de govern. La tasca prioritària va ser la política econòmica . Va mantenir una política social que assegurés l’Estat del benestar i va iniciar el diàleg amb els sindicats i empresaris . L’èxit econòmic més important va ser assolir les condicions que exigia la Unió Europea . Es va portar a terme la privatització d’empreses públiques per recaptar els ingressos per equilibrar els pressupostos de l’Estat. Slide32: Una de les qüestions més complexes va ser el deteriorament de les relacions entre el govern i el PNB, que van accentuar la polarització política al País Basc. L’any 1997, les massives mobilitzacions de protesta contra l’assassinat del regidor popular d’Ermua Miguel Angel Blanco a mans d’ETA, van esdevenir una forta protesta contra l’esquerra abertzale. - PNB trenca la coalició de govern amb els socialistes i impulsa el Pacte de Lizarra (1998) que incorporava l’esquerra abertzale i excloïa qualsevol acord amb els partits no nacionalistes. Slide33: El govern en majoria Les eleccions legislatives de l’any 2000 van donar al PP la majoria absoluta. La segona legislatura del PP es va caracteritzar per la bona situació econòmica però l’executiu va governar de manera diferent. La seva majoria absoluta li van permetre modificar la legislació socialista i l’elaboració de noves lleis: Llei d’estrangeria ( entrada i estada a Espanya dels estrangers ), Llei orgànica d’universitats (reduïa l’autonomia universitària) la Llei orgànica de qualitat de l’ensenyament i la Llei de partits (il·legalització dels partits que no condemnin la violència ). Una altra mesura va ser la supressió del servei militar obligatori (2001). El PP es va enfrontar a qüestions que van provocar una gran tensió social, com el Pla Hidrològic Nacional , que preveia el transvasament d’aigua d’unes conques fluvials a unes altres i el desastre ecològic del Prestige (2002). A més, la reforma del subsidi d’atur va provocar una vaga general el 20 de juny de 2002, l’èxit de la qual va significar que la reforma fou retirada. El suport del govern espanyol a la invasió de l’Iraq va comptar amb una forta oposició de l’opinió pública. Slide34: Per a les eleccions del 2004 el PP va designar Mariano Rajoy com a candidat. L’11 de març, tres dies abans de les eleccions, esclaten 10 bombes en trens de rodalies a l’ estació d’Atocha que van causar quasi 200 morts i més de 1000 ferits. El govern va atribuir l’atemptat a ETA, quan moltes pistes apuntaven a l’organització islamista al- Qaida . Bona part de l’opinió púbica va desconfiar de les explicacions del govern. Slide35: Els socialistes tornen al poder El 14 de març del 2004 i en contra de les previsions, les eleccions van ser guanyades per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). La inesperada victòria socialista va provocar un clima polític caracteritzat per un alt grau de crispació i d’enfrontament . La primera mesura del nou govern socialista va ser la retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Iraq (abril 2004), un distanciament dels Estats Units i el retorn a l’alineament amb la política exterior europea. També va derogar el Pla Hidrològic Nacional i va reformar les dues lleis educatives. Així mateix va promulgar noves lleis socials com la Llei Orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes i la Llei de dependència , va agilitzar els tràmits de divorci i de regularització d’immigrants i va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Per últim, van renovar alguns estatuts d’autonomia : Catalunya, Comunitat Valenciana i Andalusia . A les eleccions de març del 2008, el PSOE va revalidar el triomf i encetà una segona legislatura. LACATALUNYAAUTÒNOMA: LACATALUNYAAUTÒNOMA La dinàmica de la societat catalana i les seves tendències electorals van crear a Catalunya un sistema de partits diferenciat de la resta de l’Estat. Diferent correlació de les forces polítiques: Sistema més pluripartidista (parlamentaris com a mínim de 5 partits ), CiU forta presència, PP força minoritària. Diferent comportament segons el tipus d’elecció: a les eleccions autonòmiques millors resultats els nacionalistes, a les eleccions generals i municipals les esquerres. El PSC va néixer de la fusió de dos grups socialistes de tradició catalanista amb la federació catalana del PSOE (finals 1970 ), CiU de la unió de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. La crisi del PSUC dóna lloc a la formació d’ Iniciativa per Catalunya-Verds ( 1987), que integra col·lectiu procedents de l’esquerra marxista i de l’ecologisme. ERC patí crisis internes. Finalment articulà un discurs nacionalista i millorà la seva incidència electoral. PP , dreta catalana allunyada del nacionalisme i amb febles resultats electorals. L’etapa de govern socialista (1982-1996) Slide37: L’hegemonia de Convergència i Unió a la Generalitat El 20 de març del 1980 es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques. Jordi Pujol formà un govern en minoria amb el suport d’ERC, que va tenir com a objectiu el desenvolupament de l’Estatut, la construcció de l’autogovern i la negociació del traspàs de competències a la Generalitat. L’aprovació de la Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (LOHPA) l’any 1982 va ser molt mal rebuda per la Generalitat, ja que va dificultar les relacions amb el govern central. A les eleccions del 1984, CiU va obtenir la majoria absoluta , revalidada el 1988 i el 1992 però a les del 1995 va tenir majoria simple. Slide38: La tasca del govern català va estar dirigida a consolidar les institucions pròpies amb les lleis sobre l’organització del govern, de la funció pública, de la policia autonòmica (Mossos d’Esquadra) i a impulsar el desenvolupament de matèries bàsiques: ensenyament, sanitat... La qüestió lingüística i la catalanització de la societat van ser un espai d’atenció preferent. Calia recuperar una llengua i una cultura , però també preservar una cohesió social. La Llei de normalització lingüística (1983) havia de servir per promocionar el català. El català es va convertir en la llengua vehicular a l’ensenyament i es van crear tres canals TV: TV3, Canal 33 i 3/24 i emissores de ràdio en català. També es va aprovar la Llei d’ordenació del territori (1987): 41 comarques i possible creació de consells comarcals. La millora de les infraestructures materials i dels serveis públics , van posar sobre la taula el tema del finançament autonòmic . Les principals entrades econòmiques són les transferències de recursos de l’Estat, que l’administració catalana i la major part de les forces polítiques troben insuficients per atendre les necessitats d’una població catalana que en els últims anys ha experimentat un gran creixement. Slide39: El govern tripartit d’esquerres El 2003, el PSC va ser el partit més votat per un estret marge, però CiU el superava en nombre d’escons. La unió de les forces d’esquerra (PSC, ERC i ICV) va elegir com a president Pasqual Maragall . La coalició del tripartit tenia un programa conjunt, el Pacte del Tinell , i es proposava millorar l’autogovern català a partir de la redacció del nou Estatut, canviar el sistema de finançament autonòmic, millorar la presència de Catalunya a la UE i impulsar la política social. El principal projecte va ser l’elaboració d’un nou estatut que reconegués el caràcter nacional de Catalunya, ampliés la qualitat de les competències de la Generalitat, millorés l’autonomia tributària i proclamés drets i deures dels ciutadans. Slide40: El text va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 2 de setembre del 2005, amb el vot favorable de tots els partits menys el PP. La discussió al Congrés fou llarga i difícil, acompanyada d’una forta campanya anticatalana en els mitjans afins al PP. Finalment, i amb una notable retallada, va ser aprovat al març del 2006. Tot i que el PP i ERC demanaven el vot en contra per raons oposades, el referèndum del 18 de juny de 2006 ratificà l’Estatut amb el 73,9% però amb una abstenció molt alta (51,2%). El PP va interposar davant el Tribunal Constitucional un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El vot negatiu d’ERC va suposar la remodelació del govern que passarà a estar format per PSC i ICV i es s van convocar eleccions anticipades. José Montilla va ser designat nou candidat. A les eleccions del novembre de 2006, CiU va ser la guanyadora amb el 31% dels vots. Però la unió dels partits PSC, ERC i ICV va reproduir la fórmula del tripartit . DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I CANVIS SOCIALS : DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I CANVIS SOCIALS A partir del 1986 Espanya i Catalunya va començar un procés de recuperació i de creixement econòmic degut sobretot a l’entrada a la UE, reduint la distància amb els països avançats. Fases de l’economia espanyola: Fase de creixement (1986-1991). Després de la reconversió industrial i del sanejament bancari que va dur a terme el PSOE, l’economia espanyola va tenir una fase expansiva amb una reactivació de la inversió bancària, un augment del PIB i una disminució de la taxa d’atur. Fase de recessió (1991-1997). A conseqüència de l’enfonsament de l’URSS, la unificació d’Alemanya i la recessió econòmica dels EUA. El cicle recessiu va comportar una reducció del PIB i l’augment de la inflació i l’augment de l’atur. Al 1994 hi havia un 24% d’atur de la població activa. Fase de creixement (1997-2008). Basat amb una etapa de recuperació mundial de l’economia afavorida per l’entrada a l’economia de l’euro. La baixada del tipus d'interès va fomentar la inversió i el consum El creixement econòmic (1985-2008) Slide42: Malgrat l’intens creixement de les últimes dècades, l’economia espanyola ha mantingut importants problemes estructurals , com una taxa d’atur elevada, el dèficit exterior i un notable endarreriment tecnològic i una disminució de la productivitat de l’economia en la indústria i els serveis. A més, el creixement econòmic s’ha basat excessivament en el lideratge de la construcció que ha generat demanda en uns altres sectors (materials de construcció, equipaments de la llar, sector automobilístic, etc.). El boom immobiliari ha estat potenciat pels tipus d’interès baixos, l’abundància de préstecs hipotecaris i la gran demanda d’habitatges. L’any 2008 es va iniciar una crisi financera mundial causada pels abusos especulatius i especialment les “hipoteques escombraries” dels EUA que van provocar l’enfonsament de la borsa de tot el món van provocar un retrocés radical en la concessió de préstecs. Tot això va provocar una crisi immobiliària i un descens del consum. Les dificultats financeres han provocat una crisi industrial que ha portant a un notable augment de l’atur i l’inici de la recessió econòmica (disminució del PIB en un 2,9 % al principi del 2009). Slide43: Les mesures per pal·liar la crisi consisteixen en atorgar ajudes públiques a sectors en crisi com el financer i l’automobilístic i a promoure programes de despesa pública i de protecció social. Slide44: El canvi demogràfic i social i la nova estructura laboral El creixement demogràfic s’estancà als vuitanta amb la caiguda de la natalitat i la fi de la immigració espanyola. La desigual distribució territorial de la població ha tendit a reduir-se. Els darrers anys s’ha viscut una onada d’immigració procedent d’altres països que planteja nous reptes polítics i socials, doncs avancem cap a una societat multicultural. L’expansió econòmica de les darreres dècades ha provocat l’increment de la població ocupada degut sobretot a la incorporació massiva de la don a al treball. Tanmateix, també ha provocat l’augment de la precarietat laboral per aconseguir una major competitivitat. Per últim, el sector primari ha anat perdent importància en benefici del sector secundari i sobretot, del terciari . Slide45: La transformació de les mentalitats Conjuntament amb el canvis socioeconòmics, s’ha produït una transformació en les mentalitats, les actituds i els costums. La nova estructura familiar que ha comportat la fi de la família tradicional i el sorgiment de models de família alternatius. També s’han democratitzat les relacions familiars i s’ha retardat l’emancipació dels joves (precarietat laboral i prolongació dels estudis). La secularització de la societat que ha comportat una vida social més civil i al marge de l’Església. L’Estat s’ha laïcitzat . L’ equiparació de la dona a l’home ha augmentat però encara queda molt camí per fer en l’àmbit familiar i en relació a la violència contra les dones. En definitiva, en els últims anys, ha hagut un procés de generalització d’actituds més tolerants envers els diferents comportaments socials.

Add a comment

Related presentations