TEMPS DE CONFRONTACIO A ESPANYA I CATALUNYA

50 %
50 %
Information about TEMPS DE CONFRONTACIO A ESPANYA I CATALUNYA
Education

Published on March 1, 2014

Author: gajenjo1

Source: authorstream.com

Temps de confrontació a Espanya: Temps de confrontació a Espanya 1902-1939 El declivi del torn dinàstic (1898-1917): El declivi del torn dinàstic (1898-1917 ) 1898, significa la pèrdua de les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. S’inicia un programa per a reformar la vida del país: el Regeneracionisme. 1902: majoria d’edat del rei Alfons XIII. Els intents reformistes sense acabar amb la manipulació electoral i el caciquisme del sistema canovista varen ser un fracàs. PowerPoint Presentation: Les opcions polítiques al marge del sistema canovista van fent-se més fortes: -Republicans -Nacionalistes -Socialistes -Anarquistes La Setmana tràgica: La Setmana tràgica Al 1909 es produeix una revolta popular a Barcelona. Motius: la dolenta situació social i econòmica. La purna: el reclutament de soldats per a la Guerra d’Africa contra les càbiles berbers. Repressió militar i afusellament de Ferrer i Guàrdia (pedagog i anarquista)acusat de ser el cap de la revolta. Repulsa popular i canvi de govern: el rei mana governar als liberals La crisi de 1917: La crisi de 1917 El presidents del govern liberal José Canalejas és assassinat, i tonen a governar els conservadors amb Eduardo Dato. Es governa de forma autoritària. Esclata una revolta protagonitzada per militars, parlamentaris i sindicats que protesten per la situació política, econòmica i social del país que s’ha vist agreujada per la I Guerra Mundial. El govern soluciona la situació momentàniament. El declivi de la monarquia (1917-1923): El declivi de la monarquia (1917-1923 ) Forta inestabilitat política, forta conflictivitat social i guerra en Africa caracteritzen aquest període. Apareixen els governs de concentració amb polítics de diversos partits, que van canviant de cartera ministerial sense aportar gran cosa. PowerPoint Presentation: Forta conflictivitat social que fa que es radicalitzen les posicions dels partits d’esquerra. Mobilitzacions obreres a Catalunya (vagues)i camperoles a Andalusia (ocupacions de terres). Vaga de La Canadenca Camperols andalusos PowerPoint Presentation: Aparició dels Sindicats Lliures al servei dels empresaris i del govern que atemorien i assassinaven a dirigents obrers i rebentaven les vagues. El pistolerisme es fa quotidià. PowerPoint Presentation: La guerra d’Africa continua. Derrrota d’Annual (1921): més de 12.000 soldats espanyols varen morir en la seua retirada cap a la costa. Els partits d’esquerres acusen als militars i al rei de la masacre. La derrota de Annual La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931): La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, protagonitza un colp d’Estat recolçat per la patronal, els conservadors i el rei. El cop es justifica per la falta de solucions del sistema parlamentari. Primo pensa que es pot governar sense partits polítics. PowerPoint Presentation: La dictadura va suspendre la Constitució, va dissoldre el Parlament, va prohibir els partits polítics i els sindicats (a excepció del PSOE que li dona el seu suport) i va establir la censura. Va prohibir tota expressió pública de catalanisme, i va reprimir als intel·lectuals, professors universitaris (Unamuno) i organitzacions d’esquerra. PowerPoint Presentation: La resolució del conflicte africà va jugar al seu favor,així com la conjuntura econòmica favorable. L’arribada dels efectes de la crisi de 1929 farà que augmente la seua impopularitat per la falta de solucions i Primo dimitirà en gener de 1930. Desembarcament d’Alhucemas Primo de Rivera dimite De la monarquia a la República.: De la monarquia a la República . El general Berenguer succeeix a Primo i prepara unes eleccions par a tornar al constitucionalisme. Les eleccions municipals es convoquen el 12 d’Abril de 1931. PowerPoint Presentation: L’oposició a la monarquia es presenta unida (republicans, socialistes, nacionalistes d’esquerra). Els partits monàrquics es presenten dividits. Els resultats donen la victòria a la coalició republicana en les àrees urbanes i als monàrquics a les àrees rurals. Els sistema electoral dona la victòria als republicans: el 14 d’abril es proclama la II República i el rei se’n va a l’exili. El govern provisional: El govern provisional Primeres mesures: -Amnistia per als presos polítics -Llibertat de partits i sindicats. -Jornada de huit hores. -Llei de jurats mixtos (patrons i treballadors) -Generalitat provisional de Catalunya -Convocatòria de Corts Constituents. Alcalá Zamora, primer President de la República. PowerPoint Presentation: Primers problemes: -Reacció contra l’església per el seu recolzament a la monarquia: crema de convents i esglésies. -Vagues obreres convocades pels anarquistes que volen la revolució social i no la república burgesa . La Constitució de 1931.: La Constitució de 1931. Aprovada al desembre de 1931. Sufragi universal, masculí i femení. Aconfessionalitat de l’Estat Declaració de drets individuals. Llibertats públiques i privades. Propietat privada però amb dret d’expropiació pel bé comú. Una única cambra tindrà el poder legislatiu. Poder executiu en el govern i el President de la República. Poder judicial independent. Estat únic amb possibilitat de governs autonòmics. Primer President de la República: Niceto Alcalá Zamora. President del govern: Manuel Azaña. El Bienni Reformista (1931-1933): El Bienni Reformista (1931-1933) El primer govern és una coalició de republicans, socialistes i nacionalistes. El seu objectiu és modernitzar Espanya el més ràpidament possible ja que els militars i els monàrquics no semblen contents amb la República. Reforma militar: Reforma militar L’exèrcit espanyol està endarrerit i i és macrocefàlic, la reforma militar vol solucionar eixos problemes i eliminar el perill colpista dels militars. La Llei de retirs permet la jubilació anticipada dels oficials que ho desitgen amb la totalitat del salari (es retiraran, justament, els oficials menys problemàtics). Es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Franco. Es trasllada a llocs més perifèrics a alguns generals (Franco a Canàries, Mola a Pamplona, Godet a Mallorca, etc.) Reforma religiosa i educativa.: Reforma religiosa i educativa. Intent de disminuir el pes de l’Església catòlica en la societat espanyola i la seua influència en l’educació. L’Església es separa de l’Estat. No hi ha subvencions econòmiques a l’Església. Es prohibeix l’ensenyament a les ordres religioses, l’Estat se’n ocuparà mitjançat la creació d’escoles públiques. Es tracta de l’etapa de major inversió de diners en creació d’escoles i de mestres fins eixe moment. Es va dissoldre la Companyia de Jesús. Es crea el matrimoni civil. Es crea el registre civil. Els cementeris seran municipals. Es crea una llei de divorci. Reforma territorial.: Reforma territorial. Descentralització de l’Estat. Elaboració d’Estatuts d’Autonomia. S’aproven el català i el basc. El gallec i el valencià no s’arriben a aprovar per l’inici de la Guerra Civil. Reforma agraria.: Reforma agraria. La meitat sud d’Espanya té una grans quantitat de grans propietats: latifundis. Al mateix temps aglutina una gran quantitat de camperols sense terra: jornalers. Els jornalers depenen del seu treball per poder viure, si no treballen no mengen. La misèria és extrema. La Llei de 1932, declara expropiables les finques sense cultivar, i eixes terres es podran repartir entre els llauradors. La llei s’aprova després de l’intent de colp d’Estat de Sanjurjo al 1932. Les expropiacions es faran amb indemnitzacions pagades per l’IRA (Institut de Reforma Agrària). La reforma és lenta: burocratització, traves dels propietaris, falta de diners, etc. Els jornalers demanen més rapidesa en l’aplicació de les mesures; alguns comencen a ocupar terres, comencen a perdre la paciència amb la República. PowerPoint Presentation: ¿Qui s’oposa a les reformes? -Grans propietaris agraris. -Jerarquia de l’Església Catòlica. -Part de l’exèrcit. -Amplis sectors de les classes altes i mitjanes. -La UGT es radicalitza i la FAI demana la revolució social per la lentitud de les reformes republicanes. La República no dubtarà en reprimir eixes manifestacions (l’Alt Llobregat al 1932 i Casas Viejas al 1933) PowerPoint Presentation: Les forces de la dreta s’agrupen en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), dirigida per José María Gil Robles. Més a la dreta sorgirà la Falange Española de carcter feixista, dirigida per José Antonio Primo de Rivera. Els carlins i el monàrquics també s’uniran a la oposició a la República. El Bienni Negre (1933-1936): El Bienni Negre (1933-1936) Noves eleccions legislatives al novembre de 1933 (Azaña havia dimitit després de les protestes per la repressió de Casas Viejas). La coalició de centre-dreta guanya. Alejandro Lerroux (Partit Radical, de centre) es triat nou president del govern, recolsat per la CEDA. S’inicia una tasca contrareformista: paralització de la reforma agrària, acostament al Vaticà, amnistia als militars colpistes, etc. Els partits d’esquerra es radicalitzen. PowerPoint Presentation: Quan al 1934 entren al govern tres ministres de la CEDA, esclatarà una revolta a tot el país que sòls triomfarà a Astúries i Catalunya. A Astúries totes les forces obreres d’esquerra s’uniran i controlaran tota la conca minera. La derrota vindrà per part de l’exèrcit de regulars comandat per Franco. A Catalunya, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Quan siga derrotat, serà empresonant i dissolta la Generalitat. La revolució d’octubre de 1934, s’ha vist com un assaig de la posterior Guerra Civil, sobre tot per la forma de ser sufocada i per la repressió que va seguir. El Front Popular (1936): El Front Popular (1936) Noves eleccions a febrer de 1936. Els partits de centreesquerra es presenten units. La CNT recomana votar a aquesta coalició. Volen recuperar l’esperit del primer bienni. La dreta es presenta dividida. Vol reformar la Constitució de 1931 de forma més conservadora. La victòria és per al Front Popular. Azaña serà President de la República. Es reprenen les reformes iniciades al 1931. El Colp d’Estat.: El Colp d’Estat. La divisió entre dretes i esquerres és patent. Les esquerres volen la revolució. Les dretes volen acabar amb la República. L’assassinat de Calvo Sotelo (dretes) en represàlia per l’assassinat del Tinent Castillo (socialista), serà la senyal de partida del colp d’Estat. El 17 de juliol en Àfrica i el 18 en la península s’inicia el colp. L’esclat de la guerra Civil (1936-1939): L’esclat de la guerra Civil (1936-1939) El 19 de juliol es reparteixen armes als sindicats i partits polítics del Front Popular per defensar la legalitat. L’alçament serà derrotat en Madrid, Catalunya, País Basc, Astúries, Santander, Llevant, part de Castella, Extremadura i Andalucia. El colp ha fracasat, però Franco decideix iniciar una guerra civil per tal de derrotar a la República. PowerPoint Presentation: La guerra es va veure con un enfrontament entre democràcia i feixisme. Els sublevats comptarem amb l’ajuda d’Alemanya i Itàlia (aviació, artilleria, transmissions, tropes). Els països democràtics defensaren una política de no intervenció, pensant en endarrerir la guerra a Europa. L’URSS va ser l’aliat principal de la República (armes i assessors). Molts voluntaris arriben per a defensar la República i s’agrupen en les Brigades Internacionals. La zona republicana: guerra i revolució.: La zona republicana: guerra i revolució. Formació de comités (òrgans de poder popular) que dirigien l’esforç bèl·lic i la vida a la rereguarda. S’ocupen de col·lectivitzar fàbriques i terres. Es forma un govern de coalicició de totes les forces lleials a la República per a intentar controlar la revolució i la repressió incontrolada, per a mantenir la legalitat constitucional. Es crearà l’Exèrcit Popular fusionant les milícies. Sorgiran enfrontaments entre els republicans: els partidaris de guanyar la guerra (republicans, comunistes i socialistes) i els partidaris de continuar la revolució (anarquistes). La zona sublevada: una dictadura militar.: La zona sublevada: una dictadura militar. El general Franco és el generalíssim i cap de govern, amb plens poders. Totes les forces polítiques són unificades en Falange Española Tradicionalista y de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de la JONS). El govern s’inspira en el feixisme i té a la religió catòlica com a eix central (la guerra és una croada contra el comunisme) Es va eliminar tota la legislació republicana. La repressió de tot el que és republicà va ser molt dura i sistemàtica, per tal d’evitar qualsevol oposició al nou Estat. L’evolució bel·lica: L’evolució bel·lica Els sublevats van del sud cap a Madrid. La defensa de la capital va ser molt dura i Franco decideix canviar de front. La seguent etapa vorà la caiguda del nord, malgrat que la República va obrir els fronts de Teruel i Madrid. La tercera i última ofensiva va ser la del Ebre per a intentar fer retrocedir a les tropes franquistes. Va fracasr i Franco avança cap a Barcelona i la frontera amb França. PowerPoint Presentation: L’1 d’abril finalitza la guerra amb la victòria franquista. S’inicia l’exili cap a França (més de mig milió de persones). Els republicans exiliat participen en la resistència francesa i en la II Guerra Mundial, molts moriran en camps de concentració nazis. Altes aniran a sud-americà o a l’URSS. Els que es quedaren patiran persecució, empresonament i mort durant la dura postguerra.

Add a comment

Related presentations

Related pages

TEMPS DE CONFRONTACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA (1902-1939 ...

TEMPS DE CONFRONTACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA (1902-1939) ... Espanya va patir la greu derrota d’Annual i més de 12000 soldats hi van morir, ...
Read more

Ciències Socials: TEMA 9.- TEMPS DE CONFRONTACIÓ A ESPANYA ...

... amb la Mancomunitat de Catalunya ... Espanya va quedar dividida en ... (persones majors de 75 anys que tinguen records personals d’aquell temps) ...
Read more

TEMPS DE CONFRONTACIÓ A CATALUNYA I ESPANYA (1902-1939 ...

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb * Comentari
Read more

Temps de confrontació a Catalunya i a Espanya (1902-1939 ...

esquema catalunya i espanya 1902-1939 linia del temps de espanya entre 1902 i 1939 esquema de españa i catalunya (1902-1939) esquema catalunya 1902-1939 ...
Read more

Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936 ...

Transcript Header: Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936 Transcript Body: 1. Temps de confrontació a Catalunya i Espanya 1902 ...
Read more

4 Eso- Temps de Confrontació a Catalunya i Espanya (1902-1939)

1. - LA CRISI DEL TORN DINÀSTIC (1898-1917) El regnat d'Alfons XIII va coincidir amb un període de gran conflictivitat social i política. El
Read more

1 BAT-4 ESO Exament Tema 9. Temps de Confrontació a ...

EXAMEN TEMA 9. - TEMPS DE CONFRONTACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA (1902-1939) 1.- En què va consistir la crisi de 1917? 2.- Quina va ser la importància de ...
Read more