TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.

50 %
50 %
Information about TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.
Education

Published on February 18, 2014

Author: baldufa8

Source: slideshare.net

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MINORIA ISABEL II.

BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). ANNEX: El PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1840). CONSEQÜÈNCIES. Les revoltes socials.

BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 3v TEXT, op B (2011, setembre). L’he posat en majoria d’edat: context general. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v preg. op B (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, juny). 6v preg. op B (2011, juny). 7v preg. op B (2012, juny). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). MAPA 13: 1v preg. op B (2008, setembre). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op A (2010, juny). 4v preg. op B (2010, setembre). 5v preg. op A (2011, juny). 6v MAPA, op A (2012, juny). 7v preg. op A (2013, juny). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament: 2.1.- Primera etapa (1833-1836). 2.2.- Segona etapa (1836-1839).

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MAJORIA ISABEL II.

BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).

BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 1v preg. op A (2010, setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v TEXT, op B (2011, setembre). 4v preg. op B (2013, juny). 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI

BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL (1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- El Sexenni revolucionari o democràtic (1868-1874). 7.3.1.- La revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). Introducció. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, de subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni. 7.3.2.- Les fases del Sexenni. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics del Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). A.- Un monarca democràtic. B.- Oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres. 3.- La Primera República espanyola (1873-1874). A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: Projecte de Constitució federal i problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.

BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL (1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- El Sexenni revolucionari o democràtic (1868-1874). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, setembre). 3v preg. op B (2006, setembre). 4v preg. op B (2007, setembre). 5v preg. op B (2008, juny). 6v preg. op B (2009, juny). 7v preg. op A (2010, setembre). 8v preg. op B (2010, setembre). 9v TEXT, op A (2010, juny). 10v preg. op A (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 7.3.1.- La revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). Introducció. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, de subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni. 7.3.2.- Les fases del Sexenni. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics del Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). A.- Un monarca democràtic. B.- Oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres. 3.- La Primera República espanyola (1873-1874). A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: Projecte de Constitució federal i problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.

BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874) (1788-1808) (1808-13) (1875-1885) (1814-1833) (1902-1931) (1833-1868) DICTADURA PRIMO RIVERA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II

TEMA 7.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL I INTENTS DEMOCRATITZADORS (1833-1874). EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)

TEMA 7.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL I INTENTS DEMOCRATITZADORS (1833-1874). EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)

7.3.- SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-74) 7.3.- EL SEXENNI REVOLUCIONARI O DEMOCRÀTIC (1868-1874). 7.3.1.- LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868 (“LA GLORIOSA, 19/09/1868). INTRODUCCIÓ. 7.3.2.- LES FASES DEL SEXENNI. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). 3.- La Primera República espanyola (1873-1874).

7.3.- SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-74) 7.3.1.- REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DEL 68 (“LA GLORIOSA”). INTRODUCCIÓ El sexenni revolucionari (1868-1874) acaba amb el regnat d’Isabel II. Va ser el primer intent d’establir un sistema democràtic, que va fracassar i va donar lloc a la restauració borbònica. (1875-1902).

7.3.- SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-74) 7.3.1.- LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). INTRODUCCIÓ. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) 1.- Causes (econòmiques, financeres, industrials, subsistència, socials, polítiques, Pacte Ostende) En setembre de 1868, a Cadis, l’esquadra dirigida per l’almirall Topete es va alçar militarment en contra d’Isabel II, i tan Prim (exiliat) com Serrano (desterrat a Canàries) ajuden a escampar la revolta. L’almirall Topete i els generals Serrano, Prim, Dulce comencen la revolució, però amb el suport popular, perquè cal destacar el paper de les Juntes Revolucionàries (participació del poble). La revolta s’estén ràpidament per la península i triomfa sense problemes. El govern i la Corona estaven aïllats i les tropes isabelines són derrotades a la batalla del Puente de Alcolea. El govern dimiteix i la reina i la seva família marxen cap a l’exili francès. Aquesta revolució és coneguda com a “La Gloriosa”. És la revolució que acaba amb la monarquia d’Isabel II. ALMIRALL JUAN BAUTISTA TOPETE Y CARBALLO GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL DOMINGO DULCE Y GARAY

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 A partir de l’any 1866, una crisi econòmica generalitzada es dóna a tota Europa i, també, a Espanya, que acaba amb el període d’expansió anterior i influirà de ple a la ja feble estructura política espanyola. La crisi afectarà a tots els àmbits: financer, industrial i de subsistència.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 Crisi financera. Es produeix, a la vegada, una caiguda del valor de les accions de les empreses del ferrocarril (no era realment rendible), del valor del Deute Públic i de les entitats financeres (bancs). La construcció de la xarxa ferroviària va suposar una forta inversió en Borsa i els rendiments no foren els esperats. Espanya paga car el seu poc desenvolupament industrial i a seva poca demanda interna.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 Crisi industrial. Crisi de la indústria tèxtil cotonera, sobretot a Catalunya, perquè el cotó nordamericà deixa d’arribar per la Guerra de Secessió a EUA (1861-65). El preu del cotó puja moltíssim, mentre que la demanda nacional de teixits baixa a causa de la crisi general i l’augment dels preus dels aliments → molts petits industrials catalans no poden fer front a la pujada dels preus del cotó i hauran de tancar el negoci, provocant un augment d’atur. Evolució de les importacions de cotó (1840-76)

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 Crisi de subsistència. Tres males collites seguides (1866-68) provoquen la disminució de l’oferta de blat i la seva carestia amb un fort increment del preu del pa (el 100% a les ciutats importants com Madrid) i dels productes bàsics → protestes generalitzades dels sectors populars, tant al camp com a les ciutats. Va baixar MÉS el nivell de vida (MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu). La combinació de l’augment del preu del blat i de la crisi de subsistència per moltes males collites, el dèficit públic degut a les inversions ferroviàries, el tancament d’indústries a les ciutats, provoquen l’augment de l’atur i fam generalitzada, amb fets greus de violència social, perquè tot plegat fa que la gent estigui descontenta amb els governants i demani canvis

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues A la difícil situació econòmica cal afegir la proliferació d’idees de l’esquerra (Marx, Bakunin…, marxisme i anarquisme de la primera AIT o Internacional) que provocaran protestes, les primeres vagues i conflictivitat social.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Gran part de la població espanyola tenia motius per estar en contra del govern isabelí: els inversors en Borsa volen mesures per salvar les seves inversions, els industrials el proteccionisme, els obrers i pagesos denuncien la seva misèria. Per tant, la revolució del 68 és bàsicament política i es tracta d’un cop que donen els progressistes (amb l’ajuda de demòcrates i republicans) contra la monarquia. Els motius polítics són:  Falta de representativitat del Règim.  Per l’exclusió sistemàtica dels progressistes del poder per part de la reina.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Els motius polítics són:  Falta de representativitat del Règim: El sufragi censatari d’aquell temps permetia tan sols votar a un 3% de la població pel que el règim isabelí no era representatiu del que realment pensava la població.  Per l’exclusió sistemàtica dels progressistes del poder per part de la reina. Efectivament, dels 25 anys de regnat d’Isabel II (1844-1868), els progressistes només governaren dos (el bienni progressista de 1854-1856) i això pel pronunciament militar d’ O’Donnell a Vicàlvaro. Pels progressistes l’única manera d’arribar al poder és acabar amb la reina, ja que és la principal culpable de què no hagin governat. No es tracta de fer un pronunciament per aconseguir el govern, sinó el que cercaven era destronar la reina.

L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ ETAPES (1844-1868) Introducció. En 1843, després de la caiguda d’Espartero, Isabel II fou nomenada reina d’Espanya. El regnat d’Isabel II es caracteritza pels governs dels liberals moderats, distingint-se tres etapes: 1.- Dècada Moderada (1844-54). 2.- Bienni Progressista (1854-56). 3.- Tornada dels moderats (1856-68) amb 3.1.- Un govern unionista fins 1863. 3.2.- Un moderat entre 1863 i 1868.

LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Des de dins el sistema , els moderats pateixen divisions internes per la pèrdua de popularitat, cosa que va provocar que en 1854 els generals moderats O’Donnell, Dulce i Olano protagonitzen el pronunciament de Vicálvaro (l’anomenada “Vicalvarada”), però veient que no tenen suficients forces, cerquen el recolzament dels progressistes.

LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Revolta dels progressistes i alguns sectors moderats. Moderats descontents (O’Donnell, que funda la Unión Liberal) i progressistes (Espartero) publiquen dos manifests Manifest de Manzanares (1854) i Manifest d’Aranjuez, que exigien el compliment de la constitució a més de:  Reforma de la llei electoral (ampliar el dret al sufragi).  Ampliació de les llibertats.  Reducció d’impostos.  Restauració de la Milícia i la formació de Juntes i, posteriorment, Corts Constituents. BALDOMERO ESPARTERO , O’DONELL PRINCIPE DE VERGARA

LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista En conclusió, la radicalització de la revolució urbana va amenaçar al tron i Isabel II, no fent abdicar a Isabel, sinó forçant-la a reconèixer les reformes democràtiques iniciades el 1844. Amb l’ajuda de les Juntes, que es formen, i la Milícia (protestes a les principals ciutats) aconseguiren que la reina Isabel, en el 1854, encarrega la formació del nou govern a Espartero, que serà el president del govern i aquest nomena a O’Donnell ministre de la Guerra, donant inici al BIENNI PROGRESSISTA.

RETORN AL MODERANTISME (1856-68) Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868) Existeix una successió de governs. Narváez va tornar al poder i cada cop va ser més autoritari i repressiu. La reina perd el prestigi per diversos escàndols i poca capacitat política i l’únic suport que manté és el dels moderats.

L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí A partir del 1866, es va produir la impopularitat del moderantisme. Els moderats són incapaços de solucionar el greu problema de la crisi econòmica. Ramón María Narváez

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Les revoltes no paren, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí El govern moderat governa de forma autoritària, al marge de les Corts i tots els grups polítics i reprimint durament (amb pena de mort) qualsevol protesta, com per exemple durant la Nit de Sant Daniel (1865) amb la mort de nou estudiants, així l’any 1866, cau Narváez i torna O’Donnell al govern per fer front a les contínues revoltes militars (Nit de Sant Daniel, caiguda de Narváez), que reclamen reformes polítiques i proteccionistes. NIT DE SAN DANIEL (1865)

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Les revoltes no paren, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Els progressistes veuen que un canvi de govern per via parlamentària és impossible i varen recórrer als pronunciaments militars, però varen ser reprimits per Narváez. Els militars progressistes es pronuncien (Prim), però no es fan amb el poder. Es succeeixen conspiracions contra la corona per part dels progressistes i part de la Unió Liberal.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Al mateix 1866, desprès de la revolta de sergents de la Caserna de San Gil, O’Donnell va ser separat del govern i fou substituït per Narváez, que va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals. SUBLEVACIÓ DEL CUARTELL DE SAN GIL I AFUSSELAMENT DELS AMOTINATS (1866) Sublevació del Quartell o la Caserna de San Gil (1866). La repressió d’aquesta acaba amb l’afusellament dels amotinats (60 morts). Cau O’Donnell i torna Narváez.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Narváez va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals. Davant aquesta situació, la resta de forces polítiques, progressistes (dirigides per Prim) i el Partit Demòcrata, unifiquen les seves accions per acabar amb el moderantisme en el poder. Tota l’oposició s’exilia i progressistes i demòcrates (dins ells els republicans), s’uneixen i signen el pacte d'Ostende (Bèlgica, 16 agost de 1866) on es proposaven dos objectius:  Fi de la monarquia isabelina: Destronar la reina Isabel II i el seu govern, que impedien la vida parlamentària, i crear Juntes Revolucionaries per organitzar les masses populars.  Establir un règim autènticament democràtic i, a tal fi, instaurar un govern provisional, que convoqui una assemblea constitucional (Corts constituents) per Sufragi universal masculí (majors de 25 anys), que dirimirà el tipus de govern (Monarquia o República).

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí El pacte fou signat primer per progressistes (general Joan Prim) i demòcrates, però arran de la mort del general O’Donnell i de l’elecció del general Serrano, els unionistes també s’hi afegeixen (1867) → es comença a preparar la revolució del 68. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL LEOPOLDO O’DONNELL I JORÍS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ

L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí El setembre de 1868 té lloc la revolució de “La Gloriosa” amb l’enfonsament de la monarquia i l’inici del Sexenni democràtic. La revolució del 68 (“La Gloriosa”), aconseguirà els dos objectius.

7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) 2.- Característiques del Sexenni 1868-1874 Aconseguir una major democratització, per això es diu “Sexenni democràtic”, que es veu en:  Plena Sobirania nacional des del moment en què s’aprova el Sufragi universal masculí.  Reconeixement de tots els drets i llibertats tant individuals com col·lectives (dret de reunió i d’associació, d’impremta, de religió…).  Descentralització: Donarà més poder a les regions i municipis.

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Dos anys després del Pacte d’Ostende (16 agost 1866), el 19 de setembre del 68, es produeix la insurrecció militar de l’armada atracada a Cadis, al crit del brigadier Topete, “Viva España con honra”. Tan Prim (exiliat) com Serrano (desterrat a Canàries) s’uneixen i s’aixequen en armes contra la monarquia d’Isabel II. El poble de Cadis, ràpidament, donarà el seu suport. ALMIRALL JUAN BAUTISTA TOPETE Y CARBALLO GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 ¡Españoles!: la ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos (…) y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntad y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a la desventura de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento? (…) Hollada (pisoteada) la ley fundamental, convertida siempre antes en celada (oculta) que en defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad cualquiera de las autoridades, muerto el municipio, pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad y del agio (del negocio), tiranizada la enseñanza, muda la prensa ¡Españoles!, ¿quién la aborrece tanto que se atreva a exclamar: “Así ha de ser siempre”? (…) (…) Queremos vivir la vida de la honra y de la libertad. Queremos que un Gobierno Provisional que represente todas las fuerzas vivas de su país asegure el orden, en tanto que el Sufragio Universal eche los cimientos de nuestra regeneración social y política. Contamos para realizarlo (…) con el concurso de todos los liberales, unánimes y compactos ante el común peligro; con el apoyo de las clases acomodadas, que no querrán que de sus sudores siga enriqueciendo la interminable serie de especuladores y favoritos (…) con los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas aspiraciones pondremos bajo el amparo de la ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie en cegar en su origen las fuentes del vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con la aprobación … Acudid a las armas no con la furia de la ira, siempre débil, sino con la solemne y poderosa serenidad con que la justicia empuña su espada. ¡Viva España con honra! Cádiz 19 de septiembre de 1868. Generales Juan Topete, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Ramón Nouvillas.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Així, els generals Serrano, Prim, Dulce i l’almirall Topete, als que s’uneixen molts d’altres, comencen la revolució. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL DOMINGO DULCE Y GARAY ALMIRALL JUAN BAUTISTA TOPETE Y CARBALLO

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La revolució es va estendre per Catalunya, València i Andalusia.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La revolució es va estendre per Catalunya, València i Andalusia. La reina Isabel II es nega a canviar res i envia a l’exèrcit fidel a ella a lluitar contra els revoltats.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Les tropes isabelines son derrotades a la batalla del Puente de Alcolea (28/09/1868), batalla que enfrontarà a les tropes encara fidels a la reina i a les dels amotinats, amb la victòria dels insurrectes.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La Gloriosa va triomfar, el govern moderat dimiteix i la reina Isabel II i la seva família han de fugir i del país cap a l’exili francès (29/09/1868).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La revolució es va estendre per Catalunya, València i Andalusia.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Aquesta revolució és coneguda com “La Gloriosa”. És la revolució que acaba amb la monarquia d’Isabel II. La marxa d’Isabel II en 1868. CARÍCATURA PUBLICADA EN 1869.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Aquesta revolució és coneguda com “La Gloriosa”. És la revolució que acaba amb la monarquia d’Isabel II.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Gran protagonisme de les forces populars en el triomf de la Revolució, que s’organitzen en Juntes Revolucionàries dirigides per progressistes, demòcrates i republicans.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Com n’hi havia un buit de poder, en un primer moment, les Juntes Revolucionàries, a moltes ciutats, assumiren el poder de forma provisional i reclamen:        Demandes de llibertats. Sobirania popular i Sufragi universal. Abolició impost de consums i de les “quintes” (lleves). Separació Església - Estat. Estat laic. Repartiment de la propietat. Corts constituents. Proclamació de la República. “Valencianos, sonó la hora de la libertad. Hemos alcanzado la reparación de nuestros agravios, la realización de nuestros deseos y la inauguración de una era que hoy más simbolizará la moralidad, la justicia, y la dignidad. A impulso de un movimiento generoso, nacido al calor de las ideas de unión y fraternidad en los corazones verdaderamente liberales, han caído derrumbados en el polvo de la injusticia de la opresión, la tiranía de los imbéciles y el reinado de las orgías. Premio al trabajo, igualdad de derechos, justicia en todo y para todo; tal es el lema de nuestra santa revolución, la primera que registrará la historia en sus páginas de oro, como el cimiento más sólido de nuestra generación futura. Cobrad aliento, generosos y esforzados valencianos!! La conquista de vuestras libertades, en vuestra cordura, en vuestro acreditado patriotismo, confían hoy más que nunca vuestros conciudadanos para que alleguéis en torno suyo vuestros comunes esfuerzos. Viva la libertad!! Viva la soberanía nacional!!Abajo los Borbones!“ BOZAL, V. Juntas revolucionarias. Manifiestos y proclamas de 1868. Madrid, Cuadernos para el Diálogo, 1968, pp.86-87.

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són:

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Coalició governamental monarquico democràtica Tots els que signaren el Pacte d’Ostende (16 agost de 1866 o s’uniren en 1867): progressistes (Joan Prim, Práxedes Mateo Sagasta), demòcrates del Partit Radical (Manuel Ruíz Zorrilla) i unionistes (Serrano, Antonio Ríos Rosas) i monàrquics demòcrates. Joan Prim Francisco Serrano Manuel Ruiz Zorrilla Antonio de los Ríos Rosas Práxedes Mateo Sagasta

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Francisco Serrano Práxedes Mateo Sagasta Joan Prim Manuel Ruiz Zorrilla Antonio de los Ríos Rosas

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Coalició governamental monarquico democràtica Tots els que signaren el Pacte d’Ostende (16 agost de 1866 o s’uniren en 1867): progressistes (Joan Prim, Práxedes Mateo Sagasta), demòcrates (Manuel Ruíz Zorrilla) i unionistes (Serrano, Antonio Ríos Rosas) i monàrquics demòcrates. Recolzats socialment per la burgesia financera i industrial, classes mitjanes urbanes, professions liberals i gran part de l’exèrcit. Defensaren la idea d’una monarquia constitucional i democràtica amb una Sobirania nacional i àmplies llibertats (Constitució del 69). Manuel Ruiz Zorrilla Francisco Serrano Joan Prim Antonio de los Ríos Rosas Práxedes Mateo Sagasta

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: D’extrema dreta. Defensen la monarquia tradicional absolutista en la figura de Carles VII i el catolicisme (la religió catòlica com a única oficial). El Partit Carlí

MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 2)

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: D’extrema dreta. Defensen la monarquia tradicional absolutista en la figura de Carles VII i el catolicisme, la religió catòlica com a única oficial. El Partit Carlí Estaven a les Corts pel suport que gaudien al País Basc, Navarra, l’interior de Catalunya i el Maestrat. Renuncien temporalment a les guerrilles/insurreccions fins la Tercera Guerra Carlina.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: D’extrema dreta. Defensen la monarquia tradicional absolutista en la figura de Carles VII i el catolicisme, la religió catòlica com a única oficial. El Partit Carlí Estaven a les Corts pel suport que gaudien al País Basc, Navarra, l’interior de Catalunya i el Maestrat. Renuncien temporalment a les guerrilles/insurreccions fins la Tercera Guerra Carlina. Suport social de camperols propietaris, església rural i petita noblesa.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Els Moderats isabelins (fidels a Isabel II) Ramón María Narváez Estan desorganitzats i pretenen que la reina torni al poder. Burgesia agrària (terratinents).

L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Moderats alfonsins o borbònics Partidaris de la restauració borbònica, però no amb Isabel II, sinó amb la figura del seu fill, el príncep Alfons, futur Alfons XII, i la tornada a la política moderada anterior. El principal dirigent del partit alfonsí és Antonio Cánovas del Castillo. Suport de la burgesia agrària latifundista (inclosa la vella noblesa).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Moderats alfonsins o borbònics Antonio Cánovas del Castillo.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: El Partit Progressista. Es mantenen monàrquics però antiborbònics. Defensors de la Sobirania nacional i del Sufragi censatari. Representen la burgesia. El seu màxim representant és el general Joan Prim. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Unionista o Unió Liberal. Partit liberal més moderat que l’anterior, encapçalat pel general Serrano (Francisco Serrano y Domínguez). Són monàrquics però antiborbònics. Sufragi censatari i gran pes a l’exèrcit. L’annexió dels unionistes va contrarestar el pes dels demòcrates dins el Pacte d’Ostende (a partir de 1867) i li va llevar a La Gloriosa el caràcter revolucionari, encara que utilitzin reivindicacions de llibertat i de justícia social. GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Demòcrata (1849). Partit més a l’esquerra del progressisme, que sorgí d’una escissió d’aquests. Un sector dels demòcrates encara eren monàrquics però antiborbònics, mentre que els altres, cada vegada més, es declaraven obertament republicans, simpatitzants de les idees socialistes. El seu líder va ser Manuel Ruiz Zorrilla. MANUEL RUIZ ZORRILLA

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. Sufragi Universal i República. Són antimonàrquics i partidaris de separar l’Estat de l’Església. Per primera vegada són un grup separat del partit demòcrata, que apareix després de la signatura del Pacte d’Ostende i de la revolució, protagonitzant aixecaments republicans (1868-1869). Defensen reivindicacions populars i controlen les Juntes Revolucionàries i representen el desig del poble. Petita burgesia, classes populars urbanes, part classe obrera. FEDERALS: ESTANISLAO FIGUERES I PI MARGALL UNITARIS: NICOLÁS SALMERÓN I EMILIO CASTELAR

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Federal. Líders: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall.  Partit Republicà Unitari. Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Federal. Líders: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall.  Partit Republicà Unitari. Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències: Partit Republicà Federal Fundat en 1868 com una escissió dels demòcrates, demana reformes socials i polítiques democràtiques com la República, la supressió de les quintes o l’abolició de l’esclavitud. Partidaris d’un Estat republicà i descentralitzat, on les diferents regions d’Espanya s’havien de constituir com un Estat Federal (pactes entre els diferents territoris). Líders: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall. Té el suport de les classes populars, especialment a les ciutats. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències: Partit Republicà Federal ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències: Partit Republicà Federal FRANCESC PI I MARGALL

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Unitari. Partidaris d’un Estat centralitzat republicà i contraris a les autonomies de les regions.  Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. NICOLÁS SALMERÓN

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Unitari. Partidaris d’un Estat centralitzat republicà i contraris a les autonomies de les regions.  Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. EMILIO CASTELAR

L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES

Nicolás Salmerón Estanislao Figueres y Morago Emilio Castelar Francesc Pi i Margall

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques Tot d’una d’anar-se’n Isabel II (29/09/1868), en octubre es va crear un Govern provisional (Figuerola, Sagasta, Ruiz Zorrilla, Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques El president del govern provisional fou el general Serrano i el ministre de Guerra fou Joan Prim. El nou govern integrava unionistes i progressistes amb el suport de l’exèrcit, les altres forces polítiques quedaven marginades. GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL JOAN PRIM Y PRATS El nou executiu provisional de Serrano (unionistes) i Prim (progressistes), una vegada aconseguit l’objectiu principal, frena la revolució i el primer que ordenen fou la dissolució de les Juntes Revolucionàries i el desarmament de les Milícies (no sense problemes), que tenien realment el poder i havien transformat un pronunciament en una Revolució, deixant clar que una cosa era derrocar Isabel II i una altra qüestionar o dubtar de la propietat privada (unionistes) i voler proclamar una República federal (republicans).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques El Govern provisional, per donar satisfacció a algunes demandes populars, va activar algunes reformes polítiques democràtiques, decretant: Llibertat d’impremta. Dret de reunió i d’associació. Reforma del l’ensenyament. Sufragi universal masculí (majors de 25 anys). REFORMES POLÍTIQUES Democratització d’Ajuntaments i Diputacions. Emancipació dels fills dels esclaus. Llibertat de cultes. Derogació del furs eclesiàstic Dissolució de la Companyia de Jesús i incautació dels seus béns ENFRONTAMENT AMB L’ESGLÉSIA

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques A continuació es convoquen eleccions a Corts constituents (gener 1869) per Sufragi universal masculí (majors de 25 anys), per a redactar una nova Constitució (la de 1869), que substituís la de 1845 → victòria de la coalició governamental de progressistes i unionistes. El resultat de l’escrutini va ser:       Partit Progressista: 159 diputats. Unió Liberal: 69 diputats. Partits Republicans: 71 diputats (federal 69 i unitaris 2). Partit Demòcrata: 20 diputats. Partit Carlí: 18 diputats. Partit Isabelí: 14 diputats. En les eleccions de 1869 hi destaca el fet d’una falta de cultura política per part del poble, en general, i d’experiència participativa. La victòria va ser per a la coalició de govern, progressistes i unionistes, que són partidaris d’una monarquia, a la cambra també hi havia representació de republicans i demòcrates i un grup de carlins. Els republicans van tenir molt bons resultats a les zones del litoral i als nuclis urbans desenvolupats econòmicament. En febrer, s’elegeix una petita comissió per elaborar una Constitució. Elaboren un programa revolucionari avançat, recollit en la Constitució de 1869.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques Després de les eleccions, Serrano passa a ser regent i el nou president de Govern va ser Joan Prim i aviat li sorgiren problemes econòmics, socials i polítics, i s’haurà d’enfrontar a un descontent dels sectors populars (que demanen l’abolició de les quintes o lleves), a una forta oposició republicana i, a més, s’ha de triar un rei (per tenir una monarquia constituent), però els republicans no hi volien cap borbó i, a la fi, elegeixen com a rei a Amadeu de Savoia.

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) D.- Constitució del 1869 En 1869 es promulgava la nova Carta Magna (primera democràtica d’Espanya). És una constitució d’ideologia marcadament liberal i progressista basada en:

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) D.- Constitució del 1869 En 1869 es promulgava la nova Carta Magna (primera democràtica d’Espanya). És una constitució d’ideologia marcadament liberal i progressista basada en: Principi de Sobirania nacional amb campanya electoral (eleccions dirigides al conjunt de la població) amb publicacions dels partits polítics. Sufragi universal masculí (limitat als homes) pel Pacte d’Ostende. Divisió de poders: El rei té el poder executiu, però no intervé en el poder legislatiu. Corts bicamerals amb Congrés de Diputats i Senat, que tenien el poder legislatiu. Tots els membres elegits per sufragi. Independència poder judicial: oposicions per jutge. Estat monàrquic. Com a forma d’Estat estableix la monarquia parlamentària i constitucional, encara que no n’hi ha rei. La funció del rei és regnar no governar, així la potestat de fer lleis només és del legislatiu. No n’hi ha dret a veto. Àmplia declaració de drets que garantí les llibertats individuals i col·lectius: Llibertat de premsa, inviolabilitat del domicili i de la correspondència, dret a reunió i associació, llibertat d’ensenyament i de culte, és a dir, llibertat de “professar” qualsevol religió (aconfessionalitat de l’Estat). L’Estat, però, manté el culte catòlic. Cuba i Puerto Rico gaudeixen dels mateixos drets que els peninsulars. Filipines, llei especial.

Alfons XII, fill de la reina Isabel II d’Espanya i el seu marit , Francesc d’Assis . El fill de l’exiliada Isabel va retornar al tron.

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) E.- Política econòmica. Mesures Davant la situació caòtica de la Hisenda i que no hi havia recursos per l’elevat deute públic, era necessari sanejar l’economia, és a dir, transformar i rendibilitzar les estructures del país. La política econòmica pretenia obrir del mercat espanyol a Europa (liberalisme econòmic) i l’entrada de capital estranger, donar un nou impuls i implantar un capitalisme sòlid per protegir els interessos de la burgesia financera i industrial, superant la crisi del 1866.  Supressió dels imposts de consums i es substitueixen per un impost universal i personal (segons renda).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) E.- Política econòmica. Mesures  Reforma monetària: S’estableix la pesseta com a unitat monetària de tot l’Estat. Es fa per a pal·liar el greu problema del deute públic. Llei de Mines de 1871 Venda i/o concessions dels jaciments miners més rendibles per part de l’Estat i per a llarguíssims períodes de temps, a companyies estrangeres que trauen les matèries primeres per a vendre-les a l’Europa industrialitzada, perdent l’oportunitat d’explotar-les. A canvi aconsegueixen recursos per fer front als interessos que genera el deute.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) E.- Política econòmica. Mesures La liberalització de l’economia: Llei de Bases Aranzelàries mitjançant l’aranzel Figuerola de 1869, que acaba amb tota la tradició proteccionista i permet l’entrada de productes estrangers (els intercanvis amb l’exterior). Oposició de la burgesia industrial catalana i dels cerealistes castellans de l’interior, que volen el proteccionisme.

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic. 2.- Els anticlericals rebutgen el manteniment del culte catòlic i del clergat.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic. 2.- Els anticlericals rebutgen el manteniment del culte catòlic i del clergat.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic. 2.- Els anticlericals rebutgen el manteniment del culte catòlic i del clergat. 3.- Els sectors populars més pobres demanden canvis del sistema capitalista que queda intacte.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars 4.- Els carlins tornen a l’activitat insurreccional. Cal cercar un rei i l’establiment d’una nova monarquia va disgustar a republicans, isabelins i carlins. 5.- La situació econòmica és greu. El model socioeconòmic no va canviar: persistien les desigualtats socials, els obrers i els pagesos no veuen millorar la seva situació. 6.- Se succeeixen les revoltes protagonitzades per CARLINS, REPUBLICANS, OBRERS.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars Cal cercar un rei i l’establiment d’una nova monarquia va disgustar a republicans, isabelins i carlins. La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 7.- Els camperols, sobretot els jornalers andalusos i extremenys, demanen repartiment de terres. 8.- Els treballadors de les ciutats organitzen revoltes urbanes contra els impostos sobre el consum, les quintes i les pujades de preus. 9.- Radicalització del moviment obrer.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 9.- Radicalització del moviment obrer.

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 9.- Radicalització del moviment obrer.  En un primer moment les aspiracions obreres i populars s’uniran al republicanisme federal, amb tot un seguit de revoltes republicanes (186869).  En 1869 es produeix una sublevació general republicana que fracassa en no tindre recolzament militar i estar molt desorganitzada.  A partir d’aquest moment el moviment obrer es radicalitza, cada vegada més, i aprofita les noves llibertats per organitzar-se millor al voltant de les noves idees internacionalistes que arriben... Sublevación republicana en Madrid (1869)

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 9.- Radicalització del moviment obrer.  A partir d’aquest moment el moviment obrer es radicalitza, cada vegada més, i aprofita les noves llibertats per organitzar-se millor al voltant de les noves idees internacionalistes que arriben (socialisme i anarquisme de la I Internacional) i es “despolititzaran”, passant de demanar augments salarials i millores laborals a demanar un canvi absolut del sistema social i econòmic, i s’allunyen dels partits polítics clàssics (crida a l’abstenció en les eleccions de 1872 i revoltes al carrer).

7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).

1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) G.- Regència S’ha d’implantar una regència, ja que no n’hi ha rei. Les Corts elegiren com a regent al general Serrano i el general Joan Prim és ara el nou president del Govern provisional (fins que trobin un rei). A més a més, Serrano va comanar a Joan Prim la recerca d’un nou monarca. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ EL REI AMADEO DE SAVOIA

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic. B.- L’oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: - Inestabilitat política, - conflictivitat social - i guerres..

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic. B.- L’oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: - Inestabilitat política, - conflictivitat social - i guerres..

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic El general Joan Prim va negociar una candidatura de consens i el nou govern va triar, com a candidat successor de la corona d’Isabel, al monarca Amadeu I de Savoia. Nascut a Torí (Itàlia) el 30 de maig de 1845, prové de la casa italiana, era el segon fill del rei Víctor Manuel II d’Itàlia. Subhasta de rei. Caricatura sobre la successió dinàstica. LA FLACA.

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic La seva figura era ben vista per la classe progressista espanyola, ja que el seu pare era considerat un rei liberal, que havia conduït la Unificació d’Itàlia. Finalment va ser elegit, després de moltes discussions, rei d’Espanya amb el suport del sector progressista i dels unionistes (els partits del govern), el 16 de novembre de 1870.

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic Amadeu I arriba al país per Cartagena i el dia 2 de gener de 1871 i és proclamat rei i jura la Constitució davant les Corts, uns dies després de l’assassinat del seu valedor principal, el general Joan Prim. Proclamació del rei i presa de jurament d’Amadeu I davant les Corts

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic A finals de 1870, el 30 de desembre de 1870, tres dies abans d’arribar el nou rei, Prim havia estat assassinat a Madrid.

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic A finals de 1870, el 30 de desembre de 1870, tres dies abans d’arribar el nou rei, Prim havia estat assassinat a Madrid i el Partit Progressista es divideix en dos: una facció conservadora propera als unionistes (Práxedes Mateo Sagasta) i altra més radical i propera als republicans, el Partit Radical (Manuel Ruiz Zorrilla).

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic Francisco Serrano Práxedes Mateo Sagasta Joan Prim Manuel Ruiz Zorrilla

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic Amadeu I de Savoia regnà dos anys, de 1871 al 1873, però haurà de fer front a una gran quantitat de problemes que el portaran a renunciar a principis de 1873. En aquests moments, aproximadament, comencen els actes terroristes a Espanya. Amadeu fou escollit perquè era un rei jove demòcrata liberal i perquè sabien que seria un rei escrupolosament constitucional, era partidari d’una concepció democràtica de la monarquia. Francesc Pi i Margall

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic. B.- L’oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: - Inestabilitat política, - conflictivitat social - i guerres..

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Amadeu es va trobar amb molts problemes, un dels més greus fou l’inici de la Tercera Guerra Carlina, també tingué en contra als republicans, carlins i alfonsins (només té el suport d’una part de progressistes i d’unionistes). GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL JOAN PRIM Y PRATS

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Alfonsins. El moderat Antonio Cánovas del Castillo va crear el partit alfonsí (fidels als Borbons), captant més endavant polítics unionistes i progressistes. Des del primer moment, els moderats, l’església i l’aristocràcia mostren hostilitat a Amadeu I i volen la Restauració borbònica en la figura del fill d’Isabel II, el príncep Alfons, futur Alfons XII.

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Als moderats alfonsins es sumaran part de l’exèrcit (una part de l’exèrcit no vol jurar-li fidelitat), l’església, contrària a la nova Constitució i al fet que els seus membres hagueren de jura-la, i que va donar suport al partit alfonsí perquè Prim (abans de morir) els havia obligat a jurar la Constitució del 1868. També, l’església espanyola va estar en contra d’Amadeu I de Savoia, perquè el seu pare, Víctor Manuel II, havia conquerit Roma, capital dels Estats Pontificis i l’havia convertit en capital d’Itàlia (1870).

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia La vella noblesa també s’afegeix a la causa alfonsina, Cánovas els va convèncer tot explicant que els borbons garantirien l’ordre. A més, l’elit dels diners, l’alta burgesia es mostrava oposada a un govern que legislava contra els seus interessos (amb la política democràtica i de llibertats del nou monarca): abolició de l’esclavitud a Cuba, jurats mixtos, regulació del treball infantil,... → conspiracions.

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Els republicans eren partidaris d’una República, sense rei, i de què fos el poble qui triés el cap d’estat; estan dividits entre unitaris (estat centralista) i federalistes (estat federal) i entre parlamentaris (la via electoral com a forma d’arribar al govern) i intransigents (la insurrecció com a forma de lluita); i en 1872 es produiran insurreccions de caire federalista, que combinen l’acció dels republicans amb la influència de les idees internacionalistes. Camina la Verge pura amb Sant Josep Liberal per al sant naixement de la República Federal --------------------------------Van venir els pastorets a besar-li els peus i mans. Jesús Crist molt content perquè eren republicans. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA (Cançons de Nadal (1872) FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Els carlins, partidaris de Carles VII, dividits en dos sectors: els neocatòlics (amb les eleccions com a forma d’arribar al poder), és un sector carlí que es va convertir en una força política d’orientació ultracatòlica i conservadora contrària a Amadeu; i l’altre sector insurreccional que, al 1872, provoquen insurreccions carlines armades (inici Tercera Guerra Carlina, 1872-76), produint un focus permanent de problemes durant tot el període d’Amadeu de Savoia. Visca Jesús de Natzaret, jutge de la nostra religió. Visca Jesús de Natzaret i Carles de Borbó. Cançons de Nadal (1872)

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Els sectors populars i obrers, descontents amb un monarca que manté el sistema capitalista i, amb ell, la misèria d’aquests sectors → alçaments i revoltes.

2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Però el problema principal és la desintegra

Add a comment

Related presentations

Related pages

Tema 7. La configuració de l’Estat Liberal (1833-1874)

Tema 7. La configuració de ... La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) 7.7. ... La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) 7.7. La Primera ...
Read more

La configuració de l'estat liberal (1833-1874) - XTECBlocs

Tema 7. La configuració de l’Estat ... 7.6. La monarquia d’Amadeu de Savoia ... 7.7. La Primera República
Read more

EL SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-1874) - B U X A W E B

... es va elegir com a candidat idoni a Amadeu de Savoia, ... 4ª fase del Sexenni: la república presidencialista del ... C.E. i ZAVALA, I.M. La ...
Read more

TEMA 4.TEMA 4.-- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

TEMA 4.TEMA 4.--EL SEXENNI DEMOCRÀTIC. ... 3.Monarquia d’Amadeu de Savoia ... 5.-El sexenni revolucionari La primera república ...
Read more

Sexenni Democràtic - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d ... Amadeu de Savoia, ... La I República ...
Read more

EL SEXENNI REVOLUCIONARI - Calendario

EL SEXENNI REVOLUCIONARI ... C) Corts constituents D) Regència E) Monarquia democràtica ... Amadeu I de Savoia.
Read more

Tema 5. Espanya i Catalunya en el segle XIX by Josep ...

... Author: Josep Martí, Name: tema_5, Length: 26 pages, Page: 9, ... (democràcia i república) ... • Amadeu de Savoia, ...
Read more

Esquemes i resums d'història d'Espanya Esquema

El sexenni democràtic ... c) Finacera, amb l’enfonsament ... Amadeu de Savoia: 191 vots; República Federal, 60 vots; Duc de Montpensier, 27 vots; ...
Read more