Sobirania i justícia alimentària.

50 %
50 %
Information about Sobirania i justícia alimentària.
News & Politics

Published on March 3, 2014

Author: jefrare

Source: slideshare.net

Description

L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A les seues Ociositats va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys, on proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment.
Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal...

Sobirania i justícia alimentària. L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban1 (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A més dels seus escrits sobre fortificacions, setges i defenses de places fortes, destaquen d’altres com El delme reial2, un dels primer referents contra els privilegis nobiliaris. A les seues Ociositats, una obra de 12 volums on aboca el seu bast coneixement a través de propostes de tot tipus, va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys3. Proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites: calculà el “rendiment de la producció” i el cost en aliment, i considerà que la gent pobre el podria assumir per a disposar d’aquestes “reserves alimentàries”. Vauban. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment. Fou cultivada i consumida sota amenaça de greus càstigs, ja que moltíssima gent les considerava un fruït maligne i verinós que generava malalties. Amb la dacsa, altre cultiu d’origen americà molt productiu i que costà de ser acceptat, serví per a evitar un desastre durant les males collites de blat de 1771 i 1772. Suposà una revolució alimentària que permeté Prússia passar d’un cens de 2,5 milions de persones quan començà a regnar Frederic als 6 Der König ist überall (El rei és a tot arreu). Robert Warthmüller (1886). milions de finals del XVIII. Deutsches Historisches Museum, Berlín. Aquesta revolució arribà a tots els racons d’Europa, però massa tard per a la monarquia francesa: les males collites de blat dels anys 1780 foren un dels factors que impulsaren la revolució4. Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural, defensat com la forma correcta d’alimentar-se, adequat a les 1 http://www.comite-histoire.minefi.gouv.fr/sections/histoireeco/economie/eco_generale/vauban Dîme Royale, imprès clandestinament el 1707 i condemnat pel Consell Privat el 14 de febrer, poc abans de la mort de Vauban. 3 Arxius del castell de Rosanbo. Oisivetés. Llibre Commerce, agricultures, industries, 260 AP 61 (155 MI 54 et 55). Dossier 7: Agriculture et élevage. Peça 3: Calcul de Vauban sur la multiplication théorique des cochons issus d’une truie au bout de dix ans (6 fol.). 4 La gran fam d’Irlanda de mitjans del segle XIX es produí pels estralls a les plantacions de creïlles, atacades pel fong Phytophthora infestans. Les morts a causa de la fam i de les malalties oportunistes, juntament a la gran onada migratòria cap a Amèrica, reduí la població de l’illa en un 25%. 2

necessitats d’aquesta espècie carnívora i heretat generació rere generació. No són més que justificacions prefabricades per a gent depenent d’una alimentació pobre en nutrients i carregada d’excessos que només beneficia a la indústria que obté els seus beneficis de l’esclavitud, tortura i matança diària de milions i milions d’animals. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal. Les plantes creixen del no res i cobreixen totes les necessitats humanes d’aliment; la planificació de l’aprofitament de la terra amb rotacions de cultius, guarets i adobs que no han de vindre de la explotació animal o del laboratori, fa que oferisquen uns recursos molt superiors als que s’obtenen dels animals esclaus (que, a més, s’han de menjar les plantes). La terra i la força de treball, inclosa la dels èquids i bòvids que havien de treballar els camps, sempre han estat les propietats més valuoses, més que les eines i les màquines o que els animals que es convertien en produccions secundàries depenents dels excedents agrícoles. És així de senzill: la gent que ha de mirar per aprofitar al màxim els recursos disponibles només ha menjat i menja carn quan es gasta els diners en una festa, quan caça animals als vedats que la gent rica es sol apropiar, controlar i regular, quan la rep com a almoina o quan la furta. El pastoreig, la caça o la pesca no solen ser els únics recursos disponibles i, quan es així, impliquen situacions extremes, fràgils, precàries. Qui compta amb aliment sobrant per a criar animals i matar-los i menjar-se’ls, o per a esclavitzar femelles i obtindre ous o llet, sempre ha estat part d’una minoria. Qui consumeix aliments d’origen animal, sobretot qui ho fa habitualment, té recursos per a seguir els dictats de la indústria, per a ostentar o, simplement, per a malbaratar. Les cultures humanes sempre han tingut aliments vegetals com a referents de seguretat i sostenibilitat. A l’antiga Xina elevaren l’arròs, el blat, el mill, l’ordi i la soja a la categoria de llavors sagrades; el blat és l’aliment d’Europa i també és sagrat, protagonista de l’eucaristia a les misses cristianes; el cuscús (sèmola de blat) és l’aliment del nord d’Àfrica, i l’arròs i les llegums prenen el protagonisme més al sud; les cultures americanes es desenvoluparen al voltant de les plantacions de dacsa i creïlla… Els animals humans, necessitats d’una alimentació rica en hidrats de carboni, sempre han trobat a les plantes aquesta font bàsica d’energia. És cert que el progrés porta noves formes de fer i genera canvis que semblen irreversibles, però només es mantenen aquells que són sostenibles. El creixement irracional fonamentat en l’energia dels combustibles fòssils està tan condemnat com la suposada alternativa nuclear i, malgrat que semblà ser la base d’una nova era, el seu temps només haurà estat un sospir en la llarga vida del planeta i, fins i tot, en la història de la humanitat. També desapareixerà, si encara hi és, la explotació industrial dels altres animals per consumir en forma d’energia, menjar i aigua molt, moltíssim més del que genera i per deixar al seu darrere muntanyes de deixalles i grans núvols de contaminants. Si és així, la fi d’aquesta barbàrie no haurà estat gràcies al progrés humà, al reconeixement de les altres vides a través de les seues mirades, a la preocupació per posar

fi al seu patiment i al compromís de reconèixer els seus drets fonamentals. Per això, entre d’altres coses, caldria foragitar les idees de gent rica com la que portà Vauban a pensar que la mateixa població que moria de fam, malgrat viure abocada a la terra, podria alimentar porcs. Com la que fa que molta gent es veja a ella mateixa com a membre d’una espècie que, seguint la tradició, caça entrecots i llonganisses a la carnisseria del cantó a canvi d’una quantitat d’euros que permetria subsistir durant tres mesos una gran família d’Àfrica. Caldria pensar de forma intel·ligent i aprofitar racionalment els recursos de la terra com varen fer a la Prússia de Frederic el Gran, caldria anar cap a una autèntica sobirania alimentària. Mentre la matança insostenible es sosté amb justificacions absurdes, els altres animals resten al l’infern.

Add a comment

Related presentations

Cfbp barometre octobre

Cfbp barometre octobre

November 10, 2014

VITOGAZ vous présente: CFBP baromètre gpl carburant

Ata Escrita da 16ª Sessão Ordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Vereado...

Ata Escrita da 10ª Sessão Extraordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Ve...

Rx1 nasil kullanilir

Rx1 nasil kullanilir

November 8, 2014

Rx1 zayiflama hapi, kullanimi nasildir, yan etkileri var mi? yan etkiler var ise h...

Esposto del MoVimento 5 Stelle sul Patto del Nazareno

Slide Servizi postali

Slide Servizi postali

November 7, 2014

Slides per i servizi postali presentati in occasione dell'incontro azienda e organ...

Related pages

L’hora de la sobirania alimentària | Cristianisme i ...

T’has preguntat algun cop per què una poma costa gairebé el mateix tant si ve de Sudàfrica, com de Califòrnia o d’Espanya? Per què podem trobar ...
Read more

Perspectives mundials de la sobirania alimentària - YouTube

Sessió Perspectives mundials de la sobirania alimentària al 3r Campus per la Pau-Girona a càrrec de Josep Maria Antentas i Esther Vivas ...
Read more

Universitat i Sobirania Alimentària | Fundació Autònoma ...

... VSF – Justícia Alimentària Global i l’Ajuntament de Barcelona. ... anomenada La sobirania alimentària vista des del nostre territori, ...
Read more

La sobirania alimentària: pensar globalment i actuar ...

La sobirania alimentària, segons el grup Ingenieria sin Fronteras, ... Moltes són les associacions, com VSF Justícia Alimentària Global, ...
Read more

Consumir sobirania alimentària: deu principis ...

La sobirania alimentària és una alternativa per abordar la desaparició del medi rural, els problemes de la pobresa i la fam, i els danys ambientals de ...
Read more

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA ... Perquè la sobirania alimentaria és sinònim de justícia per als productors d’aliments, garantint que aquests
Read more

Sobirania i Justícia - És la nostra hora - YouTube

La independència és necessària, justa i possible. SOBIRANIA i JUSTÍCIA
Read more

Eco-àpats per la Sobirania Alimentària by Comunicación ...

ECO-ÀPATS PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA Del camp a la taula VSF Justícia Alimentària Global Saps d’on vénen i com es produeixen els aliments que menges?!
Read more

Jornada: La sobirania alimentària en els estudis de la ...

Jornada: La sobirania alimentària en els estudis de la Facultat de Veterinària Presentació La jornada té per objectiu estimular el debat entre docents ...
Read more

Materials i recursos per a la sobirania alimentària

Confiad en mí 2015 Veterinaris sense fronteres Justícia Alimentària Global Informe sobre la ... desiguals de gènere i sobirania alimentària.
Read more