Serralades Marines

60 %
40 %
Information about Serralades Marines

Published on April 21, 2009

Author: ceipprincesalascaris

Source: slideshare.net

Description

Treball final del primer projecte que han treballat els de cicle superior.

SERRALADES MARINES

Les serralades marines són serralades submergides generalment de gran longitud que s’aixequen per sobre de les grans profunditats marines.

Les serralades marines també es diuen dorsals oceàniques.

Les dorsals oceàniques són llocs molt inestables, on hi ha molts terratrèmols i una activitat volcànica molt intensa.

Les dorsals oceàniques són llocs molt inestables, on hi ha molts terratrèmols i una activitat volcànica molt intensa.

Les dorsals són serralades formades per dues crestes paral·leles separades per una vall molt profunda (a vegades 2.000m) i ample(50 Km) anomenada Rift. En el fons d’aquesta vall es produeixen les sortides de magma.

Les dorsals són serralades formades per dues crestes paral·leles separades per una vall molt profunda (a vegades 2.000m) i ample(50 Km) anomenada Rift. En el fons d’aquesta vall es produeixen les sortides de magma.

Magma: són roques foses a mes de 1000º. Una barreja de sòlids (cristalls, fragments de roca liquida i silicats) i gasosos (hidrogen, oxigen, carboni, sofre i clor) format per la part superior del mantell i la base de l’ escorça. Quan surt a la superfície és diu lava. Quan aquest magma s’ha refredat dona lloc a les roques magmàtiques o ígnies.

Les serralades marines fan una alçada mitjana de 2000 metres i les més altes poden arribar als 3000 o 4000 m d’alçada.

A l’oceà Atlàntic hi ha la cadena de Dorsals més llarga, fa uns 17.000 Km. Totes les dorsals juntes fan uns 65.000 Km de llargada. Dorsal oceànica

A l’oceà Atlàntic hi ha la cadena de Dorsals més llarga, fa uns 17.000 Km.

Totes les dorsals juntes fan uns 65.000 Km de llargada.

Hem calculat que algunes de les serralades marines estan a uns 7000 m de profunditat. Ho hem fet restant l’alçada mitjana de les dorsals (2000m) i la profunditat en la que es troba la serralada més llarga, la de l’Atlantic.

Hem calculat que algunes de les serralades marines estan a uns 7000 m de profunditat. Ho hem fet restant l’alçada mitjana de les dorsals (2000m) i la profunditat en la que es troba la serralada més llarga, la de l’Atlantic.

Les dorsals estan formades per minerals ferromagnètics, basalts, riolites i gabres en un 90% i la resta sediments, dels rius, dels glaciars...

El Basalt: és una roca ígnia de gra fi amb un alt contingut de ferro i magnesi.

La Riolita: és una roca ígnia que és produeix per la violenta sortida del magma a l’exterior de la Terra.

La Riolita: és una roca ígnia que és produeix per la violenta sortida del magma a l’exterior de la Terra.

L’edat de les roques augmenta a mesura que s’allunyen de les dorsals. L’edat màxima de les dorsals és de 300 milions d’anys.

entre 0 (vermell) i 180 ma (blau)

Aquí tenim algunes de les dorsals oceàniques. La dorsal de Reykjanes, que està situada a la península d’ Escandinava. Les dorsals de l’Atlàntic que són, la dorsal de l’Atlàntic septentrional, i la dorsal de l’Atlàntic meridional. La dorsal de les Balenes que està situada a sud Àfrica. Les dorsals de l’índic que són la dorsal de l’índic occidental, la dorsal de l’índic central, i la dorsal de l’índic oriental. La dorsal Australoantàrtica que està situada entre l’Antàrtida i Austràlia.

 

Les dues dorsals oceàniques més properes són la d’Islandia i la de Carlsberg. La mes propera Islàndia Carlsberg

Les serralades poden aguantar els corrents marins perquè estan formades de roques molt resistents. Com poden aguantar els corrents marins

Les serralades marines es generen quan en el mantell terrestre el magma fa pressió per sortir i l’escorça oceànica s’esquerda. Per l’esquerda afloren materials magmàtics que divergeixen cap als costats. Les plaques se separen i entremig es crea un nou fons oceànic. COM ES FORMEN

Les serralades marines es generen quan en el mantell terrestre el magma fa pressió per sortir i l’escorça oceànica s’esquerda. Per l’esquerda afloren materials magmàtics que divergeixen cap als costats.

Les plaques se separen i entremig es crea un nou fons oceànic.

Com es formen

Tectònica de plaques

Fa molts anys , un científic alemany que es deia Alfred Wegener va proposar una teoria anomenada deriva continental ,que va revolucionar les idees sobre la dinàmica de la Terra:

deia que els continents es desplacen sobre la superfície terrestre.

deia que els continents es desplacen sobre la superfície terrestre.

La part principal dels seves idees és acceptada avui dia per tothom i s’inclou en una teoria més àmplia anomenada teoria de la tectònica de plaques.

La part principal dels seves idees és acceptada avui dia per tothom i s’inclou en una teoria més àmplia anomenada teoria de la tectònica de plaques.

La teoria de la tectònica de plaques suposa que la litosfera es troba dividida en diversos fragments o plaques litosfèriques, que es desplacen empeses per forces originades a l’interior de la Terra.

La teoria de la tectònica de plaques suposa que la litosfera es troba dividida en diversos fragments o plaques litosfèriques, que es desplacen empeses per forces originades a l’interior de la Terra.

L’interior de la Terra es divideix en tres capes concèntriques: escorça, mantell i nucli. Les capes de la Terra

L’interior de la Terra es divideix en tres

capes concèntriques: escorça, mantell

i nucli.

Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en aquesta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli se subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid. Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km. Hi ha l’escorça oceànica i l’escorça continental. Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km.

Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en aquesta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli se subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

Però segons la rigidesa dels materials es diferencien dos nivells: la litosfera , constituïda per l’escorça i la part més externa del mantell superior, té un comportament fràgil. b) l’ astenosfera , just per sota de la litosfera, és una part del mantell superior que té un comportament més plàstic i pot fluir sota l'aplicació de grans esforços.

Però segons la rigidesa dels

materials es diferencien dos nivells:

la litosfera , constituïda per l’escorça i la part més externa del mantell superior, té un comportament fràgil.

b) l’ astenosfera , just per sota de la litosfera, és una part del mantell superior que té un comportament més plàstic i pot fluir sota l'aplicació de grans esforços.

Una placa és un tros rígid de litosfera, és a dir l’escorça oceànica, l’escorça continental i la parte superior del mantell. La litosfera está formada per un número de plaques: 7 de principals, 8 de secundàries i 40 de més petites.

Una placa és un tros rígid de litosfera, és a dir l’escorça oceànica, l’escorça continental i la parte superior del mantell. La litosfera está formada per un número de plaques: 7 de principals, 8 de secundàries i 40 de més petites.

El lloc on s’acaba una placa i en comença una altra s’anomena vora de placa, o límit de placa. Les plaques que estan de costat, en uns casos tendeixen a ajuntar-se , i en d’altres, a separar-se. Quan freguen les vores de les plaques es produeixen terratrèmols

El lloc on s’acaba una placa i en comença una altra s’anomena vora de placa, o límit de placa.

Les plaques que estan de costat, en uns casos tendeixen a ajuntar-se , i en d’altres, a separar-se.

Quan freguen les vores de les plaques es produeixen terratrèmols

Els límits entre plaques que se separen s’anomenen límits constructius , perquè és on les plaques creixen per les vores. Es troben a les anomenades dorsals oceàniques, unes grans serralades submergides per on flueixen les roques foses del mantell, que ocupen l’ espai deixat per les plaques en separar-se.

Els límits entre plaques que se separen s’anomenen límits constructius , perquè és on les plaques creixen per les vores. Es troben a les anomenades dorsals oceàniques, unes grans serralades submergides per on flueixen les roques foses del mantell, que ocupen l’ espai deixat per les plaques en separar-se.

Els límits entre plaques veïnes que s’acosten entre elles s’anomenen límits destructius . Es troben a les fosses oceàniques. Quan dues plaques s’acosten, una de les dues s’enfonsa dins del mantell per sota de l’altra, cosa que s’anomena subducció.

Aquest contacte entre plaques dona lloc a: Arc d’illes volcàniques : quan una placa oceànica es fica per sota d’una altra d’oceànica. (Illes del Carib). Aixecament de grans cadenes muntanyoses en el continent : quan una placa oceánica es fica per sota d’una placa continental. (els Andes i les Rocosas). Grans serralades : q uan una placa continental topa amb una altra de continental. (Els Himalaies).

Arc d’illes volcàniques : quan una placa oceànica es fica per sota d’una altra d’oceànica. (Illes del Carib).

Aixecament de grans cadenes muntanyoses en el continent : quan una placa oceánica es fica per sota d’una placa continental. (els Andes i les Rocosas).

Grans serralades : q uan una placa continental topa amb una altra de continental. (Els Himalaies).

 

L’activitat que hi ha a les vores de las plaques fa que les roques dels fons oceànics es renovin contínuament. Per això són roques molt més joves que no les que formen els continents:

Les més antigues tenen menys de 200 milions d ‘anys, mentre que els continents hi ha roques que tenen fins a 3.940 milions d’anys, i l ‘edat de la Terra es considerada que és de 4.550 milions d ‘anys.

Les dorsals oceàniques poden formar illes com per exemple les illes Canaries, les illes de Hawai i la d’ Islàndia

Les dorsals oceàniques poden formar illes com per exemple les illes Canaries, les illes de Hawai i la d’ Islàndia

islàndia Islàndia és la divuitena illa mes grossa del món, situada just sota del cercle polar artic entre Groenlàndia , les illes britaniques Escandinavia,. Localitzada sobre la dorsal atlantica , al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volacans i els gueisers

  Els materials geològics mes joves son al centre de l‘ illa i els mes antics són els mes allunyats. Es un fet únic que aquesta dorsal surti a la superfície

Hi ha bosses de magma sota els volcans de l‘ illa i se sap pels moviments sísmics. El Rift es la part central de les dorsals , forma al 90% de l‘ illa. La dorsal oceànica del sud es diu Reykjanes i la del nord Kolbersey.

SONAR El descobriment de les dorsals oceàniques va fer que s’estudiés el fons marí. Mitjançant el sonar s’ha pogut estudiar aquest fons oceànic.

Els oceans tenen un fons que no es pla, més aviat és muntanyós, té serralades i volcans. La part més gran de la superfície dels oceans són les planes abissals. EL FONS OCEÀNIC

 

Les tres unitats de relleu del fons oceànic són: els marges continentals les conques oceàniques les dorsals oceàniques. LES TRES UNITATS DE RELLEU

Les tres unitats de relleu del fons oceànic són:

els marges continentals

les conques oceàniques

les dorsals oceàniques.

Els marges continentals: són les vores submergides dels continents. Marge continental

Els marges continentals: són les vores submergides dels continents.

2-Conques oceàniques: en las conques Oceàniques hi distingim: les planes abissals, i les fosses submarines. A-Planes abissals: són plataformes planes que ocupen la major part del fons submarí. Plana abissal

2-Conques oceàniques: en las conques Oceàniques hi distingim:

les planes abissals, i les fosses submarines.

A-Planes abissals: són plataformes planes que ocupen la major part del fons submarí.

B- Les fosses submarines: Són depressions llargues, profundes i estretes que assoleixen la major profunditat dels fons marins. Aquí hi té lloc la destrucció de l’escorça oceànica. Fossa submarina

B- Les fosses submarines:

Són depressions llargues, profundes i estretes que assoleixen la major profunditat dels fons marins.

Aquí hi té lloc la destrucció de l’escorça oceànica.

Aquestes planes són regions molt estables i i força regulars constituïdes per roques basàltiques que gairebé sempre són cobertes per sediments d’uns 1.000-2.000m de gruix. No hi ha terratrèmols però hi ha volcans sols o bé en grup en forma de muntanyes submarines. LES PLANES ABISSALS

Aquestes planes són regions molt estables i i força regulars constituïdes per roques basàltiques que gairebé sempre són cobertes per sediments d’uns 1.000-2.000m de gruix. No hi ha terratrèmols però hi ha volcans sols o bé en grup en forma de muntanyes submarines.

Un guyot es una muntanya submarina que te la forma del tronc d’un con. Els guyots poques vegades es troben aïllats. Generalment formen alineacions de fins a uns centenars de metres. El cim es pla i es troba a una profunditat de 900- 1.800 metres. Son formacions volcàniques que en un passat sortien del mar formant petites illes. El cim s’ha anat erosionant. ELS GUYOTS

 

La zona abissal es una de les parts mes profundes en les quals es divideixen els oceans. Se situa entre els tres mil i els sis mil metres de profunditat. Amb prou feines hi ha oxigen i la vida es escassíssima. La llum solar no arriba mes avall dels dos-cents metres de profunditat. A la zona abissal hi ha una temperatura de 4ºC. ZONA ABISSAL

ELS ANIMALS de les planes abissals

Els peixos que viuen a les zones abissals, a mes de 2000 m, tenen el cos fluorescent que els serveix per caçar i trobar parella. També tenen unes dents molt punxegudes i uns ulls molt grans per veure bé en la foscor. Dents Ulls grossos CARACTERÍSTIQUES

El menjar es escàs a les profunditats per això molts peixos tenen mandíbules i uns estómacs grans,per poder menjar presses al menys tant grans com ells. Alguns calamars treuen una tinta lluminosa, per distreure els depredadors. Són carnívors perquè com que no hi ha plantes han de menjar carn d’altres peixos. MENJAR

El menjar es escàs a les profunditats per això molts peixos tenen mandíbules i uns estómacs grans,per poder menjar presses al menys tant grans com ells. Alguns calamars treuen una tinta lluminosa, per distreure els depredadors. Són carnívors perquè com que no hi ha plantes han de menjar carn d’altres peixos.

Malgrat la necessitat de passar desapercebuts, alguns dels peixos són bioluminescents; produeixen llum sense pèrdua d’energia gràcies als fotòfors, una substància fruit de la reacció química de la luciferasa i luciferina que produeix llum. PRODUCCIÓ DE LLUM

 

La manca de llum a les profunditats impedeix que creixin plantes,ja que aquestes no poden fer la fotosíntesi perquè per fer-la necessiten llum solar. LES PLANTES

bibliografia Internet: Google vikipedia

fi

Add a comment

Related pages

Fossa marina - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una fossa marina és una depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes. Les màximes profunditats marines són el que ...
Read more

Dorsal oceànica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les serralades oceàniques estan generalment submergides a l'oceà. ... es descobrí que tots els oceans contenien una part del sistema de dorsals marines.
Read more

Tortugues marines - Education - Discover, share, present ...

TORTUGUES MARINESSalomé Contardo Rodríguez02-12-122nA 2. FA 100 MILIONS D’ANYS QUEHI HA TORTUGUES MARINES 3. ... Serralades Marines
Read more

Dipòsit Digital de la UB: Approach to the Lower Pliocene ...

Approach to the Lower Pliocene marine-continental correlation from southern Spain. ... Serralades Bètiques Marine sediments Pliocene Benéticos Range (Spain)
Read more

El relleu espanyol: característiques i formació ...

de serralades prop de la costa, ... Aquesta zona és sotmesa amb freqüència a inundacions marines i fluvials que estan en l’origen de les maresmes
Read more

La brolla d'en Toni: Els arbres de les Serralades Marina i ...

Avui us faré cinc cèntims sobre diferents arbres que podem trobar a les nostres muntanyes i on els podem trobar. Això no és més que d'una llista de 24 ...
Read more

Serralades. | NORAI. CTMA Batxillerat

Serralades. Processos geològics externs. Estratigrafia. ... Lèxic mariner; Mar Mediterrània; El vent. Physical Geography. Pearson; Earth Science. E J ...
Read more

1-El Relleu de la península Ibèrica | josepsocials

En les zones on la col·lisió entre les plaques és més potent trobem les més altes serralades, ... i de les grans fosses marines i depressions zones ...
Read more