Sector Primari

50 %
50 %
Information about Sector Primari

Published on January 27, 2008

Author: Txeli

Source: slideshare.net

Description

Presentació d'ajut a les explicacions sobre el sector primari de l'activitat econòmica

Les activitats econòmiques El sector primari Ramaderia Agricultura Pesca i aqüicultura Silvicultura

El paisatge rural Espai rural el definim contraposat a espai urbà. Hi ha dos tipus de paisatge: El paisatge natural (si és que en queda cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids. El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.

Espai rural el definim contraposat a espai urbà.

Hi ha dos tipus de paisatge:

El paisatge natural (si és que en queda cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids.

El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.

L’espai rural URBÀ RURAL PAISATGE NATURAL ANTRÒPIC EXPLOTACIÓ FORESTAL AGRARI AGRÍCOLA RAMADER

L’espai rural L’espai rural s’estén per tot el planeta. Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures. Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil) La SAU és desigual a cada continent. A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%. A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%

L’espai rural s’estén per tot el planeta.

Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.

Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil)

La SAU és desigual a cada continent.

A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.

A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%

Factors del paisatge agrari Distingim entre factors físics i humans: Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa . Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.

Distingim entre factors físics i humans:

Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa .

Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.

Factors del paisatge agrari Factors físics: El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures . El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya. La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.

Factors físics:

El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures .

El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.

La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.

Factors del paisatge agrari Factors humans: Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura. La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl. Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.

Factors humans:

Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura.

La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.

Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.

Elements del paisatge agrari Distingim diversos elements: Elements morfològics Sistemes de conreu Altres sistemes de conreu La propietat de la terra El destí de la producció

Distingim diversos elements:

Elements morfològics

Sistemes de conreu

Altres sistemes de conreu

La propietat de la terra

El destí de la producció

Elements morfològics Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua. Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua

Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser:

Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.

Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua

Habitat dispers Habitat concentrat

Elements morfològics Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics. Camps oberts o Openfield : que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.

Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.

Camps oberts o Openfield : que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular.

Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.

Openfield Bocage

Sistemes de conreu Segons les associacions de plantes: Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats. Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.

Segons les associacions de plantes:

Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.

Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.

Monocultiu: camps d’oliveres Policultiu

Sistemes de conreu Segons se n’aprofitin les parcel·les: Agricultura intensiva: que busca aprofitar tot l’espai agrícola. Agricultura extensiva: que no explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret.

Segons se n’aprofitin les parcel·les:

Agricultura intensiva: que busca aprofitar tot l’espai agrícola.

Agricultura extensiva: que no explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret.

Sistemes de conreu Agricultura intensiva Rendiments de l’explotació: Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim: De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia. D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.

Rendiments de l’explotació:

Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim:

De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.

D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.

 

Sistemes de conreu Agricultura Extensiva Rendiments de l’explotació: Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim: De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica. D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.

Rendiments de l’explotació:

Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim:

De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.

D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.

 

Altres sistemes de conreu Sistema de conreu: Secà, només rep l’aigua de la pluja. Regadiu , és regat per l’home. Tipus de cultiu: Herbacis, com els cereals. Arbustius , com la canya de sucre o la vinya. Arboris, com els arbres fruiters.

Sistema de conreu:

Secà, només rep l’aigua de la pluja.

Regadiu , és regat per l’home.

Tipus de cultiu:

Herbacis, com els cereals.

Arbustius , com la canya de sucre o la vinya.

Arboris, com els arbres fruiters.

La propietat de la Terra Extensió de la propietat: Minifundi menys de 10 hectàrees. Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees Gran explotació de 100 a 250 hectàrees Latifundi més de 250 hectàrees.

Extensió de la propietat:

Minifundi menys de 10 hectàrees.

Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees

Gran explotació de 100 a 250 hectàrees

Latifundi més de 250 hectàrees.

Règim d’explotació: Directe, el pagès és el propietari de la terra. Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de: Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita. Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer. Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada. També tenim les Terres Comunals : són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns. La propietat de la Terra

Règim d’explotació:

Directe, el pagès és el propietari de la terra.

Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de:

Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita.

Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.

Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.

També tenim les Terres Comunals : són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.

El destí de la producció: El destí de la producció: Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització. Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.

El destí de la producció:

Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.

Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.

 

L’agricultura al món d’avui Països Desenvolupats: Baix percentatge de població activa agrícola: Sector primari 9% Sector secundari 36% Sector terciari 55% Baix % d’aportació al PIB. Agricultura de mercat Elevat grau d’aplicació tecnològica. Alta productivitat. Països en vies de Desenvolupament: Alt percentatge de població activa agrícola: Sector primari 46% Sector secundari 15% Sector terciari 39% Alt % d’aportació al PIB. Agricultura de subsistència i de mercat. Baix grau d’aplicació tecnològica. Baixa productivitat .

Països Desenvolupats:

Baix percentatge de població activa agrícola:

Sector primari 9%

Sector secundari 36%

Sector terciari 55%

Baix % d’aportació al PIB.

Agricultura de mercat

Elevat grau d’aplicació tecnològica.

Alta productivitat.

Països en vies de

Desenvolupament:

Alt percentatge de població activa agrícola:

Sector primari 46%

Sector secundari 15%

Sector terciari 39%

Alt % d’aportació al PIB.

Agricultura de subsistència i de mercat.

Baix grau d’aplicació

tecnològica.

Baixa productivitat .

 

L’agricultura als països en vies de desenvolupament Dades generals: Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta. Hi viu el 75% de la població del món. Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals: Cultura del blat de moro a Amèrica llatina. Cultura de l’arròs a Àsia. Cultura del mill a Àfrica.

Dades generals:

Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta.

Hi viu el 75% de la població del món.

Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals:

Cultura del blat de moro a Amèrica llatina.

Cultura de l’arròs a Àsia.

Cultura del mill a Àfrica.

L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de subsistència: Dediquen la terra a produir aliment. Petita parcel·lació. Terres marginals i poc aptes per al conreu Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..) Absència de productes químics i maquinària Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra. Hi predomina el policultiu. Forta dependència dels factors físics (climatologia)

Agricultura de subsistència:

Dediquen la terra a produir aliment.

Petita parcel·lació.

Terres marginals i poc aptes per al conreu

Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)

Absència de productes químics i maquinària

Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra.

Hi predomina el policultiu.

Forta dependència dels factors físics (climatologia)

L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de subsistència: Agricultura itinerant per cremació o d’artiga (Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia) Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica) Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)

Agricultura de subsistència:

Agricultura itinerant per cremació o d’artiga (Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia)

Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)

Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)

Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.

Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.

Mapa dels cultius d’arròs

L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de mercat Les Plantacions Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions. Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina). És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món. Propietat de grans empreses multinacionals. Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac). Tecnologia agrària avançada. Importants inversions Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.

Agricultura de mercat

Les Plantacions

Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.

Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina).

És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món.

Propietat de grans empreses multinacionals.

Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac).

Tecnologia agrària avançada.

Importants inversions

Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.

Principals productors de plàtans

L’agricultura als països en vies de desenvolupament Agricultura de mercat Comporta: Intercanvi desigual. Subvencions dels països rics a la seva agricultura. Dumping : competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud. Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del Sud. UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.

Agricultura de mercat

Comporta:

Intercanvi desigual.

Subvencions dels països rics a la seva agricultura.

Dumping : competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud.

Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del Sud.

UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.

El Dúmping Des de finals dels anys 80, la majoria dels països en desenvolupament s’han vist obligats a obrir els seus mercats a les importacions i a concentrar els seus esforços de desenvolupament a la venda exterior. Però lluny de millorar la seva posició per a exportar, aquesta política ha inundat de mercaderies molts mercats internacionals, cosa que ha provocat una caiguda dels preus. El proteccionisme El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.

L’agricultura als països en vies de desenvolupament Conseqüències econòmiques i socials: Pobresa creixent de les famílies agricultores. Abandonament de les terres. Èxode rural: creixement dels suburbis de les grans ciutats. Importants corrents migratoris cap al Nord. Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM . Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten (OMC). Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances (OMC).

Conseqüències econòmiques i socials:

Pobresa creixent de les famílies agricultores.

Abandonament de les terres.

Èxode rural: creixement dels suburbis de les

grans ciutats.

Importants corrents migratoris cap al Nord.

Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM .

Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten (OMC).

Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances (OMC).

El lliure canvi és quelcom que només funciona quan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.

L’agricultura als països en vies de desenvolupament El problema de la Fam al món: La població d’aquests països segueix creixent. La producció d’aliments, en aquests països, disminueix. La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix. La necessitat de comprar aliments augmenta. El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.

El problema de la Fam al món:

La població d’aquests països segueix creixent.

La producció d’aliments, en aquests països, disminueix.

La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix.

La necessitat de comprar aliments augmenta.

El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.

 

L’agricultura als països en vies de desenvolupament Alternatives: Comerç just, comerç responsable. Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita. Supressió dels intermediaris. Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família. Productes d’alta qualitat. Suport de les ONG. Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord.

Alternatives:

Comerç just, comerç responsable.

Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.

Supressió dels intermediaris.

Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família.

Productes d’alta qualitat.

Suport de les ONG.

Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord.

L’agricultura als països desenvolupats Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista. Agricultura d’alta productivitat. Agricultura d’alta rendibilitat Alt nivell de tecnificació: maquinària, abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica. Molt poca mà d’obra. Grans inversions de capital. Alt nivell d’especialització.

Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.

Agricultura d’alta productivitat.

Agricultura d’alta rendibilitat

Alt nivell de tecnificació: maquinària, abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica.

Molt poca mà d’obra.

Grans inversions de capital.

Alt nivell d’especialització.

L’agricultura als països desenvolupats Agricultura de Mercat: L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, etc) Grans extensions de camps de conreu. Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació. Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica. Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte. Gran importància de la xarxa de transport. Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres. Elevats excedents: exportació EUA màxima productora de blat del món.

Agricultura de Mercat:

L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, etc)

Grans extensions de camps de conreu.

Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació.

Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.

Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.

Gran importància de la xarxa de transport.

Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.

Elevats excedents: exportació

EUA màxima productora de blat del món.

Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt

Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis). Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia. Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB) Paper molt important de la ramaderia. Té tres grans àrees: Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters. Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera. Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge. L’agricultura als països desenvolupats

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)

Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis).

Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia.

Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)

Paper molt important de la ramaderia.

Té tres grans àrees:

Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.

Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.

Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge.

L’agricultura als països desenvolupats La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són : Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i modernitzar les explotacions. Augmentar la producció i la productivitat. Millorar i igualar les rendes dels agricultors. Estabilitzar els mercats. Garantir els recursos alimentaris. Aconseguir aliments a preus raonables. Augmentar la superfície de les explotacions. Aconseguir una major especialització dels països.

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)

La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són :

Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i modernitzar les explotacions.

Augmentar la producció i la productivitat.

Millorar i igualar les rendes dels agricultors.

Estabilitzar els mercats.

Garantir els recursos alimentaris.

Aconseguir aliments a preus raonables.

Augmentar la superfície de les explotacions.

Aconseguir una major especialització dels països.

L’agricultura als països desenvolupats La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE. Anys 80 : actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció. A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió: Jubilació anticipada d’agricultors. Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient. Mesures de protecció entorn i reforestació.

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)

Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE.

Anys 80 : actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció.

A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió:

Jubilació anticipada d’agricultors.

Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient.

Mesures de protecció entorn i reforestació.

L’agricultura als països desenvolupats La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) Actualitat polítiques concretes: Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims. Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels . Provoca dumping. Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)

Actualitat polítiques concretes:

Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.

Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels . Provoca dumping.

Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.

Conreus de l’Europa Continental Conreus de l’Europa Oceànica

L’agricultura als països desenvolupats L’agricultura a l’Estat Espanyol: En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa. Espanya col·loca els seus excedents e vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes. Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament. Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en 2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes a proyectos en curso.

L’agricultura a l’Estat Espanyol:

En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa.

Espanya col·loca els seus excedents e vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes.

Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament.

 

Superfície Agrícola Utilitzada S.A.U

 

L’agricultura als països desenvolupats L’agricultura a Catalunya: Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura. Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus. L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.

L’agricultura a Catalunya:

Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.

Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus.

L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.

Altres activitat dels Sector Primari La ramaderia: Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa de complement a l’agricultura. Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica. Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental .

La ramaderia:

Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa de complement a l’agricultura.

Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica.

Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental .

Altres activitat dels Sector Primari La ramaderia: Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.

La ramaderia:

Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.

Altres activitat dels Sector Primari Pesca: Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana. Les principals zones de pesca al món són: On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol) On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo) On hi ha molt de Plàncton.

Pesca:

Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.

Les principals zones de pesca al món són:

On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol)

On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)

On hi ha molt de Plàncton.

Corrents marines fredes i calentes

Altres activitat dels Sector Primari Pesca Els principals països que desembarquen més tones de pesca són: Japó i Xina Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània). Rússia EUA i Canadà Perú.

Pesca

Els principals països que desembarquen més tones de pesca són:

Japó i Xina

Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània).

Rússia

EUA i Canadà

Perú.

Regions pesqueres espanyoles

Altres activitat dels Sector Primari Pesca Tipus de pesca: Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials. Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals. Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.

Pesca

Tipus de pesca:

Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials.

Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals.

Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.

Les plataformes continentals són riques en pesca perquè la llum permet que hi hagi vegetació i l’aigua està ben oxigenada.

Altres activitat dels Sector Primari Pesca: Els problemes de la pesca: La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades. El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines. S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura. La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.

Pesca:

Els problemes de la pesca:

La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades.

El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.

S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.

La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.

Piscifactories a L’Estat Espanyol

Altres activitat dels Sector Primari Silvicultura: És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc. A Catalunya s’exploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per crear carbó vegetal.

Silvicultura:

És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.

A Catalunya s’exploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per crear carbó vegetal.

Silvicultura

Crèdits Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcter educatiu. Gràcies a tothom. http :// www . xtec . cat /~ msegue / ccss . htm

Add a comment

Related presentations

Related pages

SECTOR PRIMARI | CA

SECTOR PRIMARI està format per professionals, enginyers agrònoms, tècnics agrícoles i un advocat, a més del personal administratiu; tots especialistes ...
Read more

El Sector Primari - CATALUNYA - Google Sites

El sector primari comprèn aquelles activitats que es dediquen a obtenir recursos directament de la Natura. Inclou l'agricultura, la ramaderia, la pesca i ...
Read more

Sector primario - Wikipedia, la enciclopedia libre

El sector primario está formado por las actividades económicas relacionadas con la recolección o extraccion y transformación de los recursos naturales ...
Read more

Sector primari - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en primeres ...
Read more

Actividades del sector primario - Monografias.com

El sector agrícola se divida en la forma como se indica en el siguiente esquema: La agricultura es la actividad agraria que comprende todo un ...
Read more

El Sector Secundari - CATALUNYA - Google Sites

El sector secundari inclou aquelles activitats de transformació en productes elaborats de les matèries primeres proporcionades pel sector primari.
Read more

Primary sector of the economy - Wikipedia

The primary sector of the economy is the sector of an economy making direct use of natural resources. This includes agriculture, forestry, fishing and mining.
Read more

Activitats econòmiques: el sector primari - zonaClic

Projecte d'activitats sobre el secotor primari adreçat a tercer d'ESO. Al llarg del projecte es troben activitats sobre els sectors secundaris i terciaris ...
Read more

SECTOR PRIMARIO - cplosangeles.juntaextremadura.net

SECTOR PRIMARIO - cplosangeles.juntaextremadura.net
Read more

Definición de sector primario - Qué es, Significado y Concepto

Estas divisiones, a su vez, pueden reunirse en tres grandes sectores: el sector primario, el sector secundario y el sector terciario. El sector primario es ...
Read more