Sant Pol En Temps Dels Romans

50 %
50 %
Information about Sant Pol En Temps Dels Romans

Published on November 30, 2008

Author: xroca

Source: slideshare.net

SANT POL EN TEMPS DELS ROMANS Quan la vinya ho era tot

Imaginar-nos Sant Pol en temps dels romans no és pas fácil si tenim en compte que han passat dos mil anys en un territori que, per la seva privilegiada situació, ha estat sempre força ocupat .

La situació, prop de l´antiga via que recorria el litoral i a prop de la costa, la presència d´algun port proper, probablement a la vora de la riera de Vallalta, permetia possiblement l´exportació per via marítima i l’ intercanvi de productes amb d´altres punts de la Mediterrània.

La situació, prop de l´antiga via que recorria el litoral i a prop de la costa, la presència d´algun port proper, probablement a la vora de la riera de Vallalta, permetia possiblement l´exportació per via marítima i l’ intercanvi de productes amb d´altres punts de la Mediterrània.

El vi o la seva producció, malgrat haver desaparegut pràcticament del nostre municipi, continuen sent presents fins i tot en la nostra parla i és per això que, encara ara, diem “anem a la vinya” referint-nos a fer una sortida al camp encara que estigui plantat de maduixers o de productes d’horta.

El vi o la seva producció, malgrat haver desaparegut pràcticament del nostre municipi, continuen sent presents fins i tot en la nostra parla i és per això que, encara ara, diem “anem a la vinya” referint-nos a fer una sortida al camp encara que estigui plantat de maduixers o de productes d’horta.

El Jaciment es troba situat a uns nou-cents metres de la costa, al costat de la Riera de Morè, i molt a la vora de l’autopista AP-19 sobre d´un turó que no arriba als cent metres. La seva situació, encara que envoltat de turons més alts degut a la presència del Torrent de Moré, permet veure la zona costanera i això comportà, presumiblement,que s’hi construís una torre de guaita o comunicacions.

El Jaciment es troba situat a uns nou-cents metres de la costa, al costat de la Riera de Morè, i molt a la vora de l’autopista AP-19 sobre d´un turó que no arriba als cent metres.

La seva situació, encara que envoltat de turons més alts degut a la presència del Torrent de Moré, permet veure la zona costanera i això comportà, presumiblement,que s’hi construís una torre de guaita o comunicacions.

El vi o la seva producció, malgrat haver desaparegut pràcticament del nostre municipi, continuen sent presents fins i tot en la nostra parla i és per això que encara ara diem “anem a la vinya”, referint-nos a fer una sortida al camp encara que estigui plantat de maduixers o de productes d’horta

El vi o la seva producció, malgrat haver desaparegut pràcticament del nostre municipi, continuen sent presents fins i tot en la nostra parla i és per això que encara ara diem “anem a la vinya”, referint-nos a fer una sortida al camp encara que estigui plantat de maduixers o de productes d’horta

Les excavacions van deixar clar que no es tractava d’un assentament militar sinó d’un centre de producció de vi i les instal.acions pel seu envasat i producció d’ànfores

Les excavacions van deixar clar que no es tractava d’un assentament militar sinó d’un centre de producció de vi i les instal.acions pel seu envasat i producció d’ànfores

El jaciment, el centre productor de vi, està format per quatre terrasses de mides diferents que salven el desnivell del terreny. A la terrassa superior hi trobem la torre d’estructura rectangular i de murs considerables i sense connexió amb la resta de construccions. Només se’n conserven els fonaments, i a més de les funcions de torre de guaita, devia tenir dos pisos amb estances que servien d’habitatge i magatzem.

El jaciment, el centre productor de vi, està format per quatre terrasses de mides diferents que salven el desnivell del terreny.

A la terrassa superior hi trobem la torre d’estructura rectangular i de murs considerables i sense connexió amb la resta de construccions. Només se’n conserven els fonaments, i a més de les funcions de torre de guaita, devia tenir dos pisos amb estances que servien d’habitatge i magatzem.

LLEGENDA 1 Torre de guaita,estances d’habitatge i magatzem. 2 Zona de premsat 3 Celler amb 22 dòlies. 4 Celler amb 114 dòlies.

PRODUCCIÓ DE VI VEREMA PREMSAT FILTRAT FERMENTACIÓ EMMAGATZEMATGE DISTRIBUCIÓ

En una zona de premsat, possiblement amb els peus ben nets i sense haver menjat res, en “estat pur”, com manaven les practiques de Roma o amb l’ajut d’estructures de fusta ( s´hi ha trobat el lloc on probablement hi havia una premsa semblant a les que coneixem formada per tres bigues de fusta) es procedia a extreure el most que es convertiria en vi.

En una zona de premsat, possiblement amb els peus ben nets i sense haver menjat res, en “estat pur”, com manaven les practiques de Roma o amb l’ajut d’estructures de fusta ( s´hi ha trobat el lloc on probablement hi havia una premsa semblant a les que coneixem formada per tres bigues de fusta) es procedia a extreure el most que es convertiria en vi.

La resta del most era filtrat en cistells de vímet i es feia una primera fermentació del most en dipòsits prèviament coberts .

La resta del most era filtrat en cistells de vímet i es feia una primera fermentació del most en dipòsits prèviament coberts .

Una zona de segona fermentació, fermentació lenta, es feia a les dòlies (dipòsits de terrissa semienterrats)

Una zona de segona fermentació, fermentació lenta, es feia a les dòlies (dipòsits de terrissa semienterrats)

Aquí, es procedia, per mitjà de diferents tècniques, a donar al vi, consistència, cos i color. Per a convertir vins dolços en secs s’hi afegia guix, cendres o argiles.

Aquí, es procedia, per mitjà de diferents tècniques, a donar al vi, consistència, cos i color. Per a convertir vins dolços en secs s’hi afegia guix, cendres o argiles.

Un cop premsat el vi es procedia a col.locar el vi en dòlies (a la tercera terrassa hi devia haver un celler amb vint-i-dues i a la quarta podia haver-n’hi cent catorze). Contràriament al que feien els grecs, els romans, mai barrejaven vins diferents o de diverses collites. Cal recordar que el vi es deixava envellir durant dos o tres anys.

Un cop premsat el vi es procedia a col.locar el vi en dòlies (a la tercera terrassa hi devia haver un celler amb vint-i-dues i a la quarta podia haver-n’hi cent catorze).

Contràriament al que feien els grecs, els romans, mai barrejaven vins diferents o de diverses collites.

Cal recordar que el vi es deixava envellir durant dos o tres anys.

El fet clar que es tracta d’un espai d’elaboració de vi, ens fa pensar en la possibilitat que hi hagués algunes estances d´ocupació temporal durant la verema

El fet clar que es tracta d’un espai d’elaboració de vi, ens fa pensar en la possibilitat que hi hagués algunes estances d´ocupació temporal durant la verema

Si tenim en compte que cada dòlia permetia emmagatzemar 1400 litres ( amb els que s’omplien 45 àmfores) UNA DÒLIA = 45 àmfores = 1.400 litres JACIMENT DE MORÉ 136 DÒLIES = 6.000 àmfores = 195.000 litres

Si tenim en compte que cada dòlia permetia emmagatzemar 1400 litres ( amb els que s’omplien 45 àmfores)

Gràcies a “De la Agricultura” de Cató coneixem també alguns consells d’economia domèstica: durant la collita i la verema cada treballador havia de rebre a diari tres quarts del vi més senzill. entre la verema i l’hivern, una decocció del most nou (una mena de vi cuit). de desembre a març, vi nou però només un quart de litre. i la resta de l’any mig litre de vi nou.

Gràcies a “De la Agricultura” de Cató coneixem també alguns consells d’economia domèstica:

durant la collita i la verema cada treballador havia de rebre a diari tres quarts del vi més senzill.

entre la verema i l’hivern, una decocció del most nou (una mena de vi cuit).

de desembre a març, vi nou però només un quart de litre.

i la resta de l’any mig litre de vi nou.

La producció de vi continua a Sant Pol fins al primer terç del segle XX però cada cop amb menys quantitat. La importància del jaciment, allò que el fa excepcional, rau en el fet que ens ha permès conèixer tots els espais de producció vitivinícola i ens ha donat explicació de l’origen del perquè a Sant Pol encara “es va a la vinya”.

La producció de vi continua a Sant Pol fins al primer terç del segle XX però cada cop amb menys quantitat.

La importància del jaciment, allò que el fa excepcional, rau en el fet que ens ha permès conèixer tots els espais de producció vitivinícola i ens ha donat explicació de l’origen del perquè a Sant Pol encara “es va a la vinya”.

FI

FI

Add a comment

Related presentations

Related pages

Sant Pau apòstol - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

... copatró de Sant Pere de Ribes, Sant Pol de ... La carta als romans de Sant Ignasi ... i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels ...
Read more

En el temps dels romans - Coneixement del Medi 4t Sant ...

En el temps dels romans 1.- Vivien així Fa un poc més de 2000 anys els romans construiren moltes ciutats. Els rics vivien en domus.
Read more

Vercors (écrivain) — Wikipédia

... il est mobilisé pendant la Seconde Guerre mondiale à Mours-Saint-Eusèbe près de Romans ... à Saint-Pol-Roux, Poète assassiné. En ... temps ...
Read more

Saint-Pol-sur-Ternoise — Wikipédia

Le comté de Saint-Pol passa alors à la famille de Bourbon-Vendôme en 1482. Temps ... l’ancienne église paroissiale de Saint-Pol en 1803 par le ...
Read more

Roman et Nouvelles - Achat soldes livres Fnac.com

... Le temps des délivrances (Roman - poche) ... Le serment de Compostelle - broché De Bayeux à Saint-Jacques. ... Les romans francophone en poche les ...
Read more

Amiens - Wikipedia, the free encyclopedia

... Saint-Pol-sur-Ternoise and ... it was from Amiens that Count Theodosius restored Roman order in Brittania ... Rumigny, Sains-en-Amiénois, Saint-Fuscien:
Read more

METEO SAINT-POL-DE-LÉON par Météo-France- Prévisions ...

En poursuivant votre navigation sur ce site, ... Retrouvez les prévisions METEO Saint-Pol-de-Léon de Météo-France à ... Vers un temps agité dans les ...
Read more

Stanisław Lem – Wikipedia

Als gegen Ende des Krieges Polen zum zweiten Mal von der Roten Armee erobert und durch die Sowjetunion ... Roman einer außerirdischen ...
Read more

Auf der Suche nach der verlorenen Zeit – Wikipedia

Der Roman Auf der Suche nach der verlorenen Zeit (frz. Originaltitel: À la recherche du temps perdu, ... À l’ombre des jeunes filles en fleurs. 1918;
Read more

Girona - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

... tot i que ja el bisbe Ramon d'Usall li havia concedit una carta de llibertats en temps ... roman cap dels ponts ... Sant Narcís o dels ...
Read more