Prehistòria i h. antiga

50 %
50 %
Information about Prehistòria i h. antiga
Education

Published on January 2, 2009

Author: japego

Source: slideshare.net

Description

Recorregut des de la prehistòria fins la caiguda del imperi romà.

Prehistòria i història antiga 1r ESO

1r ESO

Civilització romana Roma va ser fundada en 753 a.c., però amb l´arribada dels etruscos (s.VII a.c.) es va construir un autentic nucli urbà.

Roma va ser fundada en 753 a.c., però amb l´arribada dels etruscos (s.VII a.c.) es va construir un autentic nucli urbà.

Monarquía(753-509 a.c.). La familia es va convertir en la cel·lula bàsica d´organització social.Els patricis i plebeus formen pols contraris en la jerarquia.

La familia es va convertir en la cel·lula bàsica d´organització social.Els patricis i plebeus formen pols contraris en la jerarquia.

Patricis i plebeus

 

Paleolític. Els homínids. Els homínids són éssers que van precedir a l´home actual. Les restes més antigues s´han trobat a l´Àfrica . Caminen dreçats i el cervell anà evolucionant amb el temps. Homo erectus fou el 1r en abandonar Àfrica. Els ximpanzés, goril·les i l´home actual tenen un avantpassat comú (Darwin).

Els homínids són éssers que van precedir a l´home actual.

Les restes més antigues s´han trobat a l´Àfrica .

Caminen dreçats i el cervell anà evolucionant amb el temps.

Homo erectus fou el 1r en abandonar Àfrica.

Els ximpanzés, goril·les i l´home actual tenen un avantpassat comú (Darwin).

Hominidos

Restes d´homínids

Evolució humana.

Evolución

Com viuen?. Vida nòmada Viuen de la recol·leció i la caça. Aparició de pintures rupestres i figuretes humanes(venus). Vida en cavernes, campaments i cabanyes.

Vida nòmada

Viuen de la recol·leció i la caça.

Aparició de pintures rupestres i figuretes humanes(venus).

Vida en cavernes, campaments i cabanyes.

Lllocs on habiten

Representacions paleolític

Art prehistòric

Instruments per a caçar

Altres

El Neolític Agricultura s´esten per vía marítima(Mediterrani) i per vía fluvial(Centreeuropa).

Agricultura s´esten per vía marítima(Mediterrani) i per vía fluvial(Centreeuropa).

 

neolític Conservació d´excedents. Poblats fixos .

Conservació d´excedents.

Poblats fixos .

Neolític Els excedents produeixen una divisió i multiplicació de activitats i una preocupació per protegir els aliments .

Els excedents produeixen una divisió i multiplicació de activitats i una preocupació per protegir els aliments .

Sistemes defensius Sorgeixen sistemes defensius als poblats, muralles i fossats .

Sorgeixen sistemes defensius als poblats, muralles i fossats .

Grups socials al neolític

Imatges del neolític

Grecia Un poble que habità la P.Balcànica, Asia Menor i les illes de la Mar Egea. Era un regió muntanyosa de poques planes, costes retallades i clima mediterrani.

Un poble que habità la P.Balcànica, Asia Menor i les illes de la Mar Egea.

Era un regió muntanyosa de poques planes, costes retallades i clima mediterrani.

Qui eren els gregs?. No formen un unic Estat, eren una comunitat unida per la llengua i la cultura.

No formen un unic Estat, eren una comunitat unida per la llengua i la cultura.

Democràcia d´Atenes Els grecs s´organitzen en ciutats-estat anomenades Polis, destacant Atenes i Esparta.

Els grecs s´organitzen en ciutats-estat anomenades Polis, destacant Atenes i Esparta.

Cronologia 2686 a.c. Final del neolític . Pobles agricultors de parla grega arriben a la península Balcànica. 1900 a.c. Civilització aqueu-micènica amb escriptura primitiva, ciutats-estat i cabdills guerrers. Edat del bronze grega. 1200 a.c. Invasions dòriques. Edat del Ferro grega. Edat fosca. Poemes homèrics.

2686 a.c. Final del neolític . Pobles agricultors de parla grega arriben a la península Balcànica.

1900 a.c. Civilització aqueu-micènica amb escriptura primitiva, ciutats-estat i cabdills guerrers. Edat del bronze grega.

1200 a.c. Invasions dòriques. Edat del Ferro grega. Edat fosca. Poemes homèrics.

Cronologia 800 a.c. Període arcaic . Primeres Olimpíades(776 a.c.), alfabet grec, expedicions marítimes i apareix l´arquitectura i escultura. 500 a.c. Període clàssic . Desenvolupament de la cultura grega . Art grec. Esplendor de les ciutats:Atenes i Esparta . 300 a.c. Període hel·lenístic amb Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conquista Grècia.

800 a.c. Període arcaic . Primeres Olimpíades(776 a.c.), alfabet grec, expedicions marítimes i apareix l´arquitectura i escultura.

500 a.c. Període clàssic . Desenvolupament de la cultura grega . Art grec. Esplendor de les ciutats:Atenes i Esparta .

300 a.c. Període hel·lenístic amb Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conquista Grècia.

Llargs viatges del grecs Colonitzen el Mediterrani i la mar Negra fundant colonies comercials. Busquen terres, mercats o primeres materies. Difonen la seua llengua, costums i cultura.

Colonitzen el Mediterrani i la mar Negra fundant colonies comercials.

Busquen terres, mercats o primeres materies.

Difonen la seua llengua, costums i cultura.

Art i cultura Art de proporcions perfectes inventant la perspectiva.

Art de proporcions perfectes inventant la perspectiva.

Grècia

Grècia

Hem heretat dels gregs…

Grècia

 

 

Colonia griega

Civilització Romana Roma va ser fundada en 753 a.c. però va ser amb l´arribada dels etruscos (s.VII a.c.) quan s´arriba a constituir un autentic nucli urbà.

Roma va ser fundada en 753 a.c. però va ser amb l´arribada dels etruscos (s.VII a.c.) quan s´arriba a constituir un autentic nucli urbà.

Monarquia ( 753-509 a.c.) La familia es va convertir en la cel·lula bàsica d´organització social. Les patricis i plebeus formen pols contraris en la jerarquia.

La familia es va convertir en la cel·lula bàsica d´organització social. Les patricis i plebeus formen pols contraris en la jerarquia.

Monarquia

El rei El rei era la màxima autoritat religiosa, legislativa i militar.

El rei era la màxima autoritat religiosa, legislativa i militar.

Periode Republicà ( 509-27 a.c.). Va permitir als plebeus un reconeixement jurídic ( les 12 taules) i el accés a les magistratures.

Va permitir als plebeus un reconeixement jurídic ( les 12 taules) i el accés a les magistratures.

Institucions republicanes Les més representatives són el Senat i les magistratures així com les comicis centuriats. Dins de les magistratures encontrem: cònsuls, dictadors, pretors, censors, edils, qüestors i els tribuns de la plebe.

Les més representatives són el Senat i les magistratures així com les comicis centuriats.

Dins de les magistratures encontrem: cònsuls, dictadors, pretors, censors, edils, qüestors i els tribuns de la plebe.

Magistrats

Senat i comicis centuriats.

Extensió de la República Consolidades les institucions de la República, Roma es va embarcar en la conquesta de tota Italia establint un cos jurídic comú: el dret romà.

Consolidades les institucions de la República, Roma es va embarcar en la conquesta de tota Italia establint un cos jurídic comú: el dret romà.

L´expansió romana L´expansió romana va començar per la conquesta de tota la P.Itàlica. Entre estes ocupacions es important l´invasió de Tarento i les demes ciutats gregues del sur d´Italia ja que van permitir l´apertura del comerç marítim i la posibilitat d´expansió cap al Mediterrani. La victòria de Roma sobre Cartago (guerres puniques) va extendre la seua hegemonia en el Mediterrani occidental i va convertir la P.Ibèrica en provincia romana (Hispania).

L´expansió romana va començar per la conquesta de tota la P.Itàlica. Entre estes ocupacions es important l´invasió de Tarento i les demes ciutats gregues del sur d´Italia ja que van permitir l´apertura del comerç marítim i la posibilitat d´expansió cap al Mediterrani.

La victòria de Roma sobre Cartago (guerres puniques) va extendre la seua hegemonia en el Mediterrani occidental i va convertir la P.Ibèrica en provincia romana (Hispania).

Roma s.IV a.c.

Roma 1ª Guerra Púnica

Roma 2ª Guerra Púnica

Aníbal i Asdrúbal

Final de la República

República s. I

Romanización La romanització en respetar en gran mesura les formes de govern de les ciutats conquerides. El sistema provincial va asignar el govern de cada provincia a un antic cònsul o pretor de Roma, derivant en un mecanisme abusiu convertint-se les provincies en le motor tributari del Imperi.

La romanització en respetar en gran mesura les formes de govern de les ciutats conquerides.

El sistema provincial va asignar el govern de cada provincia a un antic cònsul o pretor de Roma, derivant en un mecanisme abusiu convertint-se les provincies en le motor tributari del Imperi.

Provincias

La crisis republicana Julio César va derrocar la república que era incapaç d´administrar les amplis territoris conquerits i de solventar la crisi social protagonitzada per plebeus, cavallers i esclaus. El seu fill Octavi inagura l´època imperial.

Julio César va derrocar la república que era incapaç d´administrar les amplis territoris conquerits i de solventar la crisi social protagonitzada per plebeus, cavallers i esclaus.

El seu fill Octavi inagura l´època imperial.

Crisis plebeya

Cavallers i esclaus

Asesinato Julio César

L´època imperial L´època imperial va ser inagurada per Octavi C.Augusto. Baix el seu mandat i fins la mort de Marco Aurelio es va produir un periode de pau i d´explendor cultural i econòmic.

L´època imperial va ser inagurada per Octavi C.Augusto. Baix el seu mandat i fins la mort de Marco Aurelio es va produir un periode de pau i d´explendor cultural i econòmic.

Pax romana

Imperio romano

La crisi del segle III El desorden financer, l´inflacció, l´increment de les impostos i la pressió del pobles barbars en les fronteres del Rhin i el Danuvi van produir el declivi romà. En 476, les barbars trenquen l´imperi d´occident, mentre que el d´orient dona origen a Bizanci, el nou protagonista del panorama mediterrani.

El desorden financer, l´inflacció, l´increment de les impostos i la pressió del pobles barbars en les fronteres del Rhin i el Danuvi van produir el declivi romà.

En 476, les barbars trenquen l´imperi d´occident, mentre que el d´orient dona origen a Bizanci, el nou protagonista del panorama mediterrani.

Fi de l´imperi romà

Crisis imperi romà

Crisis política i militar

Crisis econòmica

Ultims emperadors

Mapa fi imperi romà

Fi del imperi

Add a comment

Related presentations

Related pages

ICREA | Departament de Prehistòria, H. Antiga i ...

This chapter explores the interplay between gender as an active and negotiable identity and the artistic representation of gendered human bodies.
Read more

H. Antiga | Geografia i Història a l'aula

H. Antiga. Aquesta obra està ... Pàgines. Perquè la història; Prehistòria; H. Antiga. Mesopotàmia; Egipte; Grècia; Roma; H. Medieval; H. Moderna; H ...
Read more

SERP; SGR ). Dept. Prehistòria, H. Antiga i Arqueologia ...

Download "(SERP; SGR2014-00108). Dept. Prehistòria, H. Antiga i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona, 08001 Barcelona ...
Read more

NET4SOCIETY Research Directory

Dept. de Prehistòria, H. Antiga i Arqueologia Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barce: Contact details. Contact person: Tommaso Mattioli
Read more

NET4SOCIETY Research Directory

Dept. de Prehistòria, H. Antiga i Arqueologia: Contact details. Contact person: Prof. Margarita Diaz-Andreu ICREA Research Professor : Street: Carrer de ...
Read more

Geografia i Història a l'aula | Treballem les Socials

Prehistòria; H. Antiga. Mesopotàmia; Egipte; Grècia; Roma; H. Medieval; H. Moderna; H. Contemporània. 4t ESO; 1r Batxillerat; Geografia. 3r d’ESO ...
Read more

Terrasses de la Riera dels Canyars (GavA, Barcelona): the ...

iResearch Group for Palaeoecological and Geoarchaeological Studies (GEPEG), Dept. Prehistòria, H. Antiga i Arquelogia, Facultat de Geografia i Història, ...
Read more

Javier Garcia Iñañez CV November 2011 JAVIER GARCIA IÑAÑEZ ...

Javier Garcia Iñañez – CV November 2011 1 ... Department: Dept. Prehistòria, H. Antiga i Arqueologia Address: c/ Montalegre, 6 Barcelona
Read more

A Common Genetic Origin for Early Farmers from ...

Olalde I(1), Schroeder H(2), Sandoval-Velasco M(3), Vinner L(3), Lobón I(1), Ramirez O(1), Civit S(4), García Borja P(5), Salazar-García DC(6), Talamo S ...
Read more