Nutrició al món (humà).

50 %
50 %
Information about Nutrició al món (humà).
News & Politics

Published on March 3, 2014

Author: jefrare

Source: slideshare.net

Description

Tornem a la casa on s’esforcen per no llançar res. Cada vegada, però, que han menjat 100gr de carn, com a mínim i sense tindre en compte els rius d’aigua que s’han consumit o les enormes quantitats de contaminants que s’han generat, han llançat 7 vegades aquest pes. De mitjana, un animal explotat consumeix 8kg de pinsos per a cada kg de carn que la indústria que l’explota aprofita comercialment del seu cadàver...

Nutrició del món (humà). He llegit un article del bloc de Juan Revenga que parla sobre el menjar que es llança1, on explica els esforços que fan a sa casa per a evitar-ho i es diu que amb el que menjar que es tira a Europa i els EUA, podria menjar tot el planeta (humà). Davant el menjar que “sobra”, sempre pense en la meua gent que passà fam. Els recorde besant un rosegó de pa que havien recollit de terra, quasi al mateix temps que havia caigut de la taula. La meua àvia em contava tot el que va patir fins que, amb més de 40 anys, la fam deixà de ser una possibilitat propera i es convertí en un temor. Em contava més sobre aquella joventut en que era una realitat, el seu dia a dia. Amb 12 anys, es convertí amb la dona de la casa quan sa mare morí, a causa de l’últim part dels 11 que tingué i amb els 40 anys acabats de complir. La xiqueta sobrevisqué, però només la podia alimentar amb brou i sopes i, sense la llet de la mare, morí als pocs dies. Sovint, molt sovint, el que hi havia per a posar a taula no arribava per a tothom, i la meua àvia havia de “decidir” que qui no portava diners a casa, només podia mirar. I ella, que s’havia de matar treballant a casa, era la primera que es quedava sense menjar. A Puertollano, hi havia un home especialitzat en espellar gats. Quan la gent aconseguia capturar un, l’anaven a buscar. Era una forma de menjar. Aquella misèria creixia al voltant de les mines de carbó. L’avi i els oncles començaren a baixar quan eren uns xiquets. Aquelles mines mataren molts dels seus germans, extenuats per la fam i afeblits per les malalties. La mare de l’avi parí més de 22 vegades, i només 6 fills i filles arribaren a l’edat adulta. L’àvia em contava que, durant la guerra, arribà a menjar herba del camp, desesperada perquè no tenia llet per a ma mare. Arribaren a Almàssera després de la guerra perquè, el passat sindicalista i milicià de l’avi i els oncles els deixà sense possibilitat de treballar i sobreviure a sa casa. I la fam continuà: ma mare em contava com, de molt xicoteta, liderava les seues germanes. Després, elles li ho xarraven tot a l’àvia i ella rebia amb la sabata. La seua malifeta preferida era agafar menjar d’on fóra, i la seua història preferida és quan entrà a un corral on hi havia dos grans bidons de mel. Començà a menjar sense parar, i quasi cau a dins d’un d’aquells recipients. Tot enllaça amb un article de Richard Smith titulat Nutrició al món2 i que comença dient: prop de mil milions de persones acaben el dia amb gana, altres mil milions són obeses. L’article acaba convertint llavors transgèniques en l’esperança per al món que passa fam, començant per Àfrica. És la nova versió de la dura càrrega de l’home blanc de Rudyard Kipling, dels “protectorats” colonials o de l’imperialisme que matà el Patrice Lumumba i el Thomas Sankara. L’objectiu continua sent el mateix: petroli, coltan, plantacions, ma d’obra esclavitzada… En aquesta nova versió, però, els antics imperis amb la seua diplomàcia, el seu espionatge i els seus exèrcits, operen en funció dels interessos de grans corporacions com Monsanto. Parla de la desigualtat en el accés al menjar com qui acaba de descobrir el Meditarrani. Senyor Smith, és capitalisme i és patriarcat, i sempre ha estat així. Hui, als temps de la fam per a la meua àvia i sempre. A través del principi de propietat, de capital, xuclen l’autèntica font de 20 minutos, El nutricionista de la general (blog de Juan Revenga), 13/12/2012, Ser responsable de lo que se come y también de lo que no, http://blogs.20minutos.es/el-nutricionista-de-la-general/2012/12/13/ser-responsable-de-lo-quese-come-y-tambien-de-lo-que-no/ 2 British Medical Journal blogs, Richard Smith, 17/02/2014, Nourishing the world (Nutrició del món), http://blogs.bmj.com/bmj/2014/02/17/richard-smith-nourishing-the-world/ 1

riquesa que és el treball a les mines, a les fàbriques, als camps i converteixen les persones desposseïdes en excedents. Les dones són doblement desposseïdes mitjançant les eines patriarcals pel seu sotmetiment, amb les que les dones d’Uganda, que representen el 80% de la mà d’obra camperola, produeixen el 60% del menjar i posseeixen l’1% de la terra. L’article diu: un problema més gran és el canvi dels patrons d'alimentació, amb molta gent al món en desenvolupament que adopta dietes amb més carn, peix i productes lactis. La meitat de tota la carn de porc al món, de cria intensiva i de cria tradicional, es consumeix a la Xina. Un altre problema és la demanda de biocombustibles. No ho diem les persones veganes, ho diu aquest generador d’opinió a favor de Monsanto. Més capitalisme, més imperialisme caduc: que Occident estiga fonamentat en la insostenibilitat, la sobreexplotació dels recursos, la contaminació o el canvi climàtic no és el problema, sinó que els països emergents es sumen a aquesta fórmula. Tornem a la casa on s’esforcen per no llançar res. Cada vegada, però, que han menjat 100gr de carn, com a mínim i sense tindre en compte els rius d’aigua que s’han consumit o les enormes quantitats de contaminants que s’han generat, han llançat 7 vegades aquest pes. De mitjana, un animal explotat consumeix 8kg de pinsos per a cada kg de carn que la indústria que l’explota aprofita comercialment del seu cadàver. Cada vegada que han consumit un ou o els seus derivats, llancen al fem tots els cadàvers dels mascles que no serveixen a la indústria. Llancen les enormes quantitats de menjar que consumeixen les gallines durant el seu esclavatge a dins de les gàbies. Cada vegada que consumeixen llet i derivats, llancen al fem els vedells i vedelles que han de nàixer i que aniran a la producció de carn (pel que fa a aquests animals, la proporció entre el consum d’aliments per kg de carn obtingut és de més de 14 a 1). Llancen els vedells que maten només han nascut a les explotacions on no volen invertir temps ni diners en ells, on no volen assumir riscos. “La dura càrrega de l’home blanc”. Per a estalviar de veritat, s’ha de superar el sistema que genera les massacres de la fam com la que patiren la meua àvia i el meu avi o com la que pateix molta gent d’Àfrica. La gent ha de poder treballar per obtindre allò que necessita, per a generar una riquesa justa en funció de les seues capacitats i per a poder accedir a eixa riquesa en funció de les seues necessitats. Si volem estalviar a través d’un consum sostenible, hem de rebutjar l’explotació animal. El sistema especista no és ètic i, a més, no és sostenible ni a Xina ni enlloc. British Medical Journal blogs, Richard Smith, 17/02/2014, Nourishing the world (Nutrició del món), http://blogs.bmj.com/bmj/2014/02/17/richard-smith-nourishing-the-world/ Article original en anglès i traducció al català. About a billion people end the day hungry, another billion are obese, and food prices are steadily rising. Clearly something is very wrong with the world’s food system, and the Economist last week held a conference on Feeding the World. As several people pointed Prop de mil milions de persones acaben el dia amb gana, altres mil milions són obeses, i els preus dels aliments estan augmentant de manera constant. És evident que alguna cosa està molt malament al sistema mundial d’aliments. The Economist, la setmana passada,

out, it might better have been called Nourishing the World as it’s not just a matter of filling bellies. Some 165 million children are stunted because of malnutrition, and two billion people are deficient in vitamins and minerals. celebrà una conferència sobre l'alimentació del món. Com diverses persones assenyalaren, millor si s’haguera dit Nutrició del món, ja que no és només una qüestió d'omplir estómacs. Uns 165 milions de xiquets i xiquetes pateixen atròfies a causa de la desnutrició, i dos mil milions de persones tenen deficiència de vitamines i minerals. We are living, said Gordon Conway (professor of international development , Imperial College, London), in a time of crises—financial, food security, water supply, climate change, and strife—most of which are getting worse, and these crises are all connected. Estem vivint, digué Gordon Conway (professor de desenvolupament internacional, Imperial College, Londres) a una època de crisi financera i de seguretat alimentària, d'abastiment d'aigua, de canvi climàtic i de conflictes –la majoria dels quals són cada vegada pitjors. I aquestes crisis estan totes connectades. Population growth, he said, is the seen by the public as the big problem on the demand side of the food crisis, but a bigger problem is changing food patterns, with many in the developing world adopting diets with more meat, fish, and dairy products. Half of all the pork and pig meat in the world is consumed in China. Another problem is demand for biofuels, with the price of corn undoubtedly being pushed up because it can be fed to humans or animals or used as biofuel. El creixement de la població, va dir, és vist pel públic com el gran problema pel que fa a la demanda al si de la crisi alimentària, però un problema més gran és el canvi dels patrons d'alimentació, amb molta gent al món en desenvolupament que adopta dietes amb més carn, peix i productes lactis. La meitat de tota la carn de porc al món, de cria intensiva i de cria tradicional, es consumeix a la Xina. Un altre problema és la demanda de biocombustibles que, sens dubte, empeny cap amunt el preu de la dacsa per la competència dels mercats (alimentació humana, animal i biocombustible). Low yields are the major problem on the supply side with farmers in Africa producing about one ton per hectare of land, which was the yield in the UK in the days of the Roman Empire. Much of the world’s food is produced by 500 million smallholders, 80% of whom are women. They need much more support. The rise in oil prices is pushing up fertilisers, and climate change is producing both stress and shocks, like the heat wave in Russia or the floods in Pakistan. Stress is shortening growing seasons. Land and water scarcity are also major problems. Pel que fa a l’oferta, els baixos rendiments són el principal problema. L’agricultura de l'Àfrica produeix aproximadament una tona per hectàrea de terra, el rendiment al Regne Unit durant l’Imperi Romà. Gran part dels aliments del món els produeixen 500 milions de petits i petites agricultores (el 80% són dones). Necessiten molt més suport. La pujada dels preus del petroli fa pujar els dels fertilitzants, i el canvi climàtic dóna molts colps i genera molt d’estrès, com amb l'onada de calor a Rússia o les inundacions al Pakistan. L'estrès està escurçant les estacions de creixement. La terra i l’escassetat d'aigua són també grans problemes. We have, said Conway, to intensify, produce more for less. But it must be done in a way that is sustainable and resilient, able to stand the shocks that are likely to increase. Doing all of this, he concluded, is a whole order more difficult than the green revolution that greatly increased yields. Conway digué que hem d’intensificar, hem de produir més amb menys. Però cal fer-ho d’una manera que siga sostenible i resistent, capaç de suportar els xocs, que poden augmentar. Tot això, ha conclòs, és fer nou un ordre més difícil que la revolució verda, pel que fa a l’augmenta considerable dels rendiments. We produce enough food now to feed the world, said Kanayo Nwanze (president of the International Fund for Agricultural Development), but 90% of soya beans and 40% of grain are fed to animals. Around 40% of food produced in Africa never reaches the table, and Ara, produïm aliments suficients per a alimentar el món, va dir Kanayo Nwanze (president del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola), però el 90% de la soja i el 40% del gra alimenten els animals. Al voltant del 40% dels aliments produïts a l'Àfrica

30% of food in developed countries is wasted. Our problem, he said, is inequity, and the inequity is worst in developing countries with the rich getting richer and the poor poorer. mai arriba a la taula, i el 30 % dels aliments en els països desenvolupats es malgasta. El nostre problema, va dir, és la falta d’equitat, més greu als països en desenvolupament on la gent rica és cada vegada més rica i la pobre més pobre. Most of the poor (70%) live in rural areas, and most food is produced in rural areas. But 8090% of farmers globally farm less than 2 hectares. La majoria de la gent pobre (70%) viu a zones rurals, i la majoria de l’aliment es produeix a les zones rurals. Però el 80-90% de les persones agricultores a tot el món conreen menys de 2 hectàrees. The answer to the global food crisis, said Nwanze, is rural development, not just improvements in agriculture but also in education, health, transport, energy supply, finance, insurance, security, and access to markets. Equally important, he added, is to invest in women. A study in the Ivory Coast showed that $1 invested in a woman farmer produced the same yield as $11 invested in a man. Several others at the meeting made the same point, and David Nabarro (special representative of the UN Secretary General for food security and nutrition) later said: “The time of women, especially mothers, is one of the most valuable resources in the world.”
 La resposta a la crisi alimentària mundial, digué Nwanze, és el desenvolupament rural. No només pel que fa a les millores en l'agricultura: també en l'educació, la salut, el transport, el subministrament d'energia, les finances, les assegurances, la seguretat i l'accés als mercats. Igualment important, ha afegit, és invertir en les dones. Un estudi realitzat a Costa d'Ivori va demostrar que 1$ invertit en finançar una camperola produeix el mateix rendiment que 11$ amb un home. Altres ponències abundaren en el mateix punt; David Nabarro (representant especial del secretariat general de l'ONU per a la seguretat alimentària i la nutrició) va dir : "el temps de les dones , especialment les mares, és un dels recursos més valuosos del món". The highlight of the meeting for me —and, I suspect, many others— were short interviews with two people both of whom are fundamental to nourishing the world but who occupy very different places— Rose Adongo, a smallholder farmer from Northern Uganda, and Hugh Grant, the chairman and CEO of Monsanto, the world’s largest seed producer and an evil empire to many people. El més destacat de la reunió per a mi –i, sospite, per a molts altres– foren les breus entrevistes amb dues persones rellevants pel que fa a la nutrició al món, però que ocupen llocs molt diferents. Rose Adongo, una petita agricultora del nord d'Uganda, participà amb Hugh Grant, president i director executiu de Monsanto, el major productor de llavors del món i l'imperi del mal per a molta gent. Adongo’s main concern was ownership of land. Women in Uganda comprise 80% of the farmers and produce 60% of the food but own only 1% of the land. The land belongs to men, some of whom are inclined to grow tobacco for cash rather than food. La principal preocupació d’Adongo era la propietat de la terra. Les dones sumen el 80% de les persones agricultores d’Uganda i produeixen el 60% del menjar, però només posseeixen l'1% de la terra. La terra pertany als homes, alguns dels quals estan inclinats a conrear tabac per diners en efectiu en lloc d'aliments. The farmers in Adongo’s area use hand hoes, and it takes a week to hoe an acre. Animals for ploughing are expensive, and tractors are unaffordable. Fertilisers are available, but use is minimal again because of expense. There is no microfinance system, but village women have pooled money and allowed borrowing. The farmers do sell their produce, but everybody produces the same things and sells in the peak season, when prices are low.
 A l'àrea d’Adongo, el treball agrícola es fa amb lligones de mà, i es necessita una setmana per rosegar un acre. Els animals de treball són cars, i els tractors inassequibles. Els adobs estan disponibles, però el seu ús és mínim, una altra vegada, a causa de les despeses. No existeix un sistema de microfinances, però les dones del poble han reunit diners i permès l'endeutament. Venen la seva producció, però tothom planta els mateixos productes i es venen en temporada alta, quan els preus són baixos. Asked what she would like, Adongo said both Quan se li va preguntar el que li agradaria,

women and men owning land, and technology so that a woman could spend more time with her family and less time working in the fields. Asked if things are getting better or worse she said she saw light in the tunnel. Adongo va dir que tant els homes com les dones posseïsquen terres, i accés a la tecnologia de manera que una dona puga passar més temps amb la família i menys treballant els camps. Sobre si veu les coses millor o pitjor, digué que veu la llum al túnel. If I had to imagine the head of Monsanto I would think of a hard boiled, soulless, humourless American technocrat. In fact Grant is a Glaswegian who reminded me of a Glaswegian friend who has been years in the US and is about the funniest person I know. I could imagine spending a delightful evening in a Scottish pub with Grant. Si m’haguera d'imaginar el cap de Monsanto, m'agradaria pensar en un personatge dur, sense ànima, sense sentit de l'humor. Un tecnòcrata nord-americà. De fet, Grant, que és de Glasgow, em recordà un amic de Glasgow que ha passat molts anys als EUA i que és la persona més divertida que conec. Em podia imaginar passant una agradable nit a un pub escocès amb Grant. His main point was that the main barrier to feeding the world is not technology: we have the technology. The yield of some farms in the US is 400 bushels per acre: those farmers, he said, are on “first name terms with every plant.” The average yield in the US is 150 bushels per acre, and it’s around 100 in India, Mexico, and Brazil. But in Africa, which has 60% of the world’s agricultural land, the average yield is 20 bushels per acre. Inequity, he said, is the problem, agreeing with Nwanze. Why is the yield not 90? There is “no need for biotech” to produce such a yield. He thought that yields in Africa could be tripled not through technology but through “relationships, partnerships, and linkages.” El seu argument principal era que la gran barrera per a alimentar el món no és la tecnologia: tenim la tecnologia. El rendiment d'algunes granges als EUA és de 400 bushels3 per acre i ocupen, va dir, els primers llocs respecte a totes les plantacions. La mitjana de producció als EUA és de 150 bushels per acre, i al voltant de 100 a l'Índia, Mèxic i Brasil. Però a l'Àfrica , que té el 60% de les terres agrícoles del món, el rendiment mitjà és de 20 bushels per acre. Està d’acord amb Nwanze: la desigualtat és el problema. Per què el rendiment no és de 90? No fa falta la biotecnologia per produir un rendiment així. Pensa que els rendiments a l'Àfrica es podrien triplicar, no a través de la tecnologia, sinó a través de relacions , aliances i vincles. Grant, clearly a lover of numbers, also made the point that to take a ton of grain from the US to an African village cost about $1200, whereas to grow it locally cost about $120. Not many things in this world, he said, are 10 times better. Grant, clarament un amant dels números, també va puntualitzar que portar una tona de gra dels EUA a un poblet africà costa al voltant de 1.200$, mentre que fer-la créixer localment costarà al voltant de 120$. No hi ha moltes coses en aquest món, va dir, que siguen 10 vegades millor. Monsanto has set itself the aim over 30 years of Monsanto s'ha fixat l'objectiu a més de 30 anys producing seeds that will double yield while de produir llavors que duplicaran el rendiment i using a third less “stuff,” particularly water. consumiran un terç menys de "coses", en particular d’aigua. Emma Duncan (deputy editor, Economist), who conducted the interviews, began her interview with Grant by asking why Monsanto was “extremely unpopular.” He answered that he didn’t really know but thought that the company was “massively misunderstood.” Asked how much this was the company’s fault, he said that he thought that they had been wrong to think that they were just seed producers and should have recognised that they Emma Duncan (editora adjunta, Economista) va dur a terme les entrevistes. Començà la seua entrevista amb Grant preguntant per què Monsanto era "extremadament impopular". Ell va respondre que no ho sabia molt bé, però pensava que la companyia era "enormement incompresa". Li preguntà per tot el que representava aquesta incomprensió, i va dir que creia que s'havien equivocat en pensar que només eren una productora de llavors, que N. de T.: unitat de volum dels països anglosaxons, molt semblant a l’antiga faneca o a la fanega castellana (a Castella, la també podia ser una unitat de superfície). El bushel és una mesura poc utilitzada. 3

were about more. They talked a lot to farmers but should have talked more to consumers. Asked if he’d “given up on Europe” he said no and later said that he thought the “anti-GM movement” in Africa was less effective than it used to be and that things were “turning a corner.” només haurien d'haver reconegut que ere una mica més que això. Van parlar molt la gent agricultora, però haurien d'haver parlat més la consumidora . Quan li van preguntar si havien "renunciat a Europa", respongué que no i, després, que pensava que el "moviment anti– GM " a l'Àfrica va ser menys eficaç del que solia ser , i que les coses estaven "donant volta la cantonada". A movement was the theme of Nabarro’s talk when he injected great optimism into the meeting by describing the huge and rapid growth in Scaling up Nutrition (SUN). SUN is, its website says, “a unique Movement founded on the principle that all people have a right to food and good nutrition. It unites people—from governments, civil society, the United Nations, donors, businesses and researchers—in a collective effort to improve nutrition.” It now operates in 47 countries. Un moviment fou el tema de la xerrada de Nabarro, qui va injectar un gran optimisme en la reunió descrivint l'enorme i ràpid creixement de Foment de la Nutrició (Scaling Up Nutrition, SUN, en anglès). El SUN, al seu lloc web4, diu que és "un moviment únic basat en el principi que totes les persones tenen el dret a l'alimentació i a una bona nutrició. S'uneix a les persones –els governs, la societat civil, les Nacions Unides, els i les donants, les empreses i la investigació– en un esforç col·lectiu per millorar la nutrició". Ara, opera a 47 països. I asked Nabarro if had built a social movement, something that many people aspire to. We built it, he answered, by getting out of the way. To build a movement you need a compass, a big tent with very few exclusions, and a solid base of trampolines and springboards. What, I asked, did he mean by trampolines and springboards? He said things like the business network, which has some 40 companies, but there are also country, civil society, donor, and UN networks. Vaig preguntar Nabarro si havia construït un moviment social, cosa a la que aspiren moltes persones. L’estem construint, va respondre , per eixir del camí. Per construir un moviment necessitem una brúixola , una gran tenda amb molt poques excepcions, i una base sòlida de trampolins i impulsos. Què volia dir amb trampolins i impulsos? Coses com la xarxa de negocis, que compta amb unes 40 empreses, però també els països, la societat civil, els i les donants i les xarxes de l'ONU. So I left the meeting not horribly depressed, as I’d expected, but uplifted. SUN, said Nabarro, is held together by the conviction that we can defeat hunger in our lifetime. Així que no em vaig anar de la reunió terriblement deprimit, com m'esperava, sinó reconfortat. El SUN, va dir Nabarro , es manté unit per la convicció que podem acabar amb la fam en la nostra generació. The time of women, especially mothers, is one El temps de les dones , especialment les mares , of the most valuable resources in the world. és un dels recursos més valuosos del món. David Nabarro, head of food security at UN. David Nabarro , cap de la seguretat alimentària a l'ONU. Richard Smith was the editor of the BMJ Richard Smith era l'editor del BMJ fins a until 2004 and is director of the United Health 2004 i és director de la iniciativa para la Group’s chronic disease initiative. malaltia crònica de la United Health Group. Competing interest: The standard registration rate for the conference was £995, but I was let in for free. I’m not sure why, but I’m grateful. Perhaps nobody was actually paying. I did have two cups of coffee but no lunch. 4 http://scalingupnutrition.org/es/ Interès en competència: La taxa de registre estàndard per a la conferència era 995£, però em deixaren entrar de forma gratuïta. No estic segur de per què, però estic agraït. Potser que, realment, ningú estava pagant. Em vaig prendre dues tasses de cafè , però no el dinar.

Add a comment

Related presentations

Related pages

Naturals - Un Món de Recursos

Un Món de Recursos. Cerca ... Cos humà. Fitxa. Lupa binocular i ... La nutrició és la capacitat per captar matèria i energia de l'exterior de ...
Read more

Nutrició i el cos humà on Pinterest | Salud, Body ...

Explore Anna Corbera's board "Nutrició i el cos humà" on Pinterest, a visual bookmarking tool that helps you discover and save creative ideas | See more ...
Read more

EL COS HUMÀ | Bloc funcionant amb el WordPress

EL COS HUMÀ Bloc funcionant amb ... – Els mites de la nutrició. ... Benvinguts al mon de l’aparell digestiu, dins de la unitat del cos hum ...
Read more

4.- LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA PER A L’ÉSSER HUMÀ ...

LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA PER A L’ÉSSER HUMÀ. ... L’aigua al món-El bon ús de l’aigua. ... Els éssers vius i les funcions de nutrició;
Read more

Nutrició - projecte ciències per al món contemporani ...

Nutrició - projecte ciències per al món contemporani Anna Salcedo. ... Taula rodona: Ciències per al Món Contemporani (1/7) - Duration: ...
Read more

Alimentació humana - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La base d'una bona nutrició resideix en l'equilibri, ... Al món, s'estableix que el ... però si l'humà ...
Read more

4.- LA NUTRICIÓ EN ELS ANIMALS (I). L’OBTENCIÓ DELS ...

La importància dels microorganismes que viuen al cos humà: ... dels-microorganismes-que-viuen-al-cos-huma/ El món dels ... LA NUTRICIÓ EN ELS ...
Read more

1. El cos humà | Naturalsom

El cos humà; 2. Nutrició i ... una complexitat molt superior a la que és usual trobar en el món ... de forma molt diferent al dels ...
Read more

La nutrició humana - Inici. XTEC - Xarxa Telemàtica ...

LA NUTRICIÓ HUMANA. ... Són necessàries per al bon funcionament de l'organisme i per a la correcta assimilació dels aliments.
Read more

Inici / Serveram / Raltec / Serveram.com

Raltec al món . Productes . Programes . Novetats . Vídeos promocionals . ... Un equip humà dedicat a la nutrició més avançada pensant en el consumidor .
Read more