Les frases fetes ppt

50 %
50 %
Information about Les frases fetes ppt
Education

Published on June 16, 2013

Author: ccauhe

Source: slideshare.net

Description

Taula rodona sobre frases fetes, Diccionaris Joana Raspall

Les frases fetes. Les frases queens fan.Apunts al peu del diccionari de frases fetes de Joana Raspall.

DIEC:• Dita: Sentència, opinió.• Exclamació: Paraula o sèrie de paraules que hom deixa escapar indicadores d’unaforta emoció, d’una pena, d’una sorpresa, etc.• Expressió: Manera d’expressar-se, terme, tomb del llenguatge oral o escrit.• Frase feta: Expressió d’ús corrent en la llengua; frase que té una forma estereotipadainvariable, el significat de la qual no pot ser deduït dels seus components.• Locució: Grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot.• Màxima: Veritat moral proposada com a regla de conducta, sentència que conté unprecepte moral o pràctic.• Opinió: Manera de jutjar sobre una qüestió, concepte que hom té d’una cosaqüestionable.• Parèmia: Proverbi.• Proverbi: Màxima, dita d’ús popular, antiga, esp. que conté un ensenyament.• Refrany: Frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosai el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenysdues idees.• Sentència: Opinió, esp. filosòfica o teològica, expressada d’una manera dogmàtica;dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.

Maria Conca i Martínez:Els refranys catalans, València: Tres i Quatre1988• «Molts refranys catalans procedeixen del llatí odel grec, daltres, dels textos bíblics, de filòsofsorientals i cristians, de la literatura medieval, decobles i de rondalles populars, etc. En definitiva,de totes aquelles manifestacions quereflecteixen experiències comunes i dun certvalor universal. El pes decisiu en la configuracióde la nostra cultura, de la nostra memòriacol·lectiva, i en la mateixa estructura lèxica de lallengua, ha motivat lelaboració daquest recullgeneral fet des de lactualitat.»

• Vicent Salvador (1995) parla d’unitats fraseològiques.• La fraseologia és sentida pels membres d’una comunitat coml’encarnadura de la llengua, com una senya d’identitatcol.lectiva...que configura una manera de parlar resistent sovint a latraducció i a l’adquisició per part dels parlants d’altres llengües.(1995:13). I precisament són aquestes expressions fraseològiquesles més rebeques a la sistematització dels gramàtics.• La representativitat cultural de la fraseologia (1995:14) respon alseu caràcter convencional, són una senyal d’identitat cultural d’unacomunitat lingüística, com a petja d’un procés històric, tal com hofan també els topònims. Al mateix temps palesen una tendència ala immobilització formal, a la irregularitat arcaïtzant i a laintraductibilitat.• La fraseologia pot ser vista, en molts casos, com una fase deprocessos de gramaticalització en marxa.

• És un cas clar de com el tot és més que la suma de lesparts, es crea un significat emergent nou respecte deles parts, que no és el resultat d’un simple càlculcomposicional del valor de les unitats menors que lesintegren:• Posar la mà a la ploma ‘escriure’; obrir-se el cap,trencar-se el cap, rompre’s el cap ‘esforçar-se en algunacosa’. Tenir/no tenir vela/ciri en un enterro ‘tenir dret aintervenir en un afer’.• Algunes expressions són metàfores fixades (portar/ tenirbasca ‘preocupar-se’ –per l’efecte físic que té amoïnar-se o inquietar-se per alguna cosa-;

• CXXIV) “Don Pedro: ...Ea, senyor Lúcio! Vostra mercè noscomence aqueixa història ans que altre impediment no ixca, que afaena feta no hi ha destorb.” (p. 164)• 115. A la gran força, major força la supera (99-100)• LXIV) “Don Pedro: A què deien la Suda? Era algun quarter de laciutat que fos més fort que lo restant?• Lúcio: No, senyor; als castells que ara són deien la Suda, que per allança i escut de què llavors s’usava, eren cosa molt fort.• Fàbio: Doncs com la prengueren a força d’armes?• Lúcio: A la gran força, major força la supera; ja sabeu què diu lorefrany: <<Fort és la roca, pus fort és qui la derroca.>>” (pp. 99-100)

• LXXXIV) “Lúcio: [...] que d’altra manera ésimpossible que no tingau imperfet aqueixvostre estament i que no us nesegueixquen grans inconvenients; qualssien, no diré, perquè no veja en mi complitlo refrany que <<Per dir les veritats,perd hom les amistats>>.” (p. 125)

• LV) “Lúcio: [...] i per ço, si ara veiem manar loscastellans, demà veurem que seran manats,com en altre temps ho foren, i aprofitar-los hapoc la llàbia que tenen.• Fàbio: Sí, que grans paraulistes són, i per çodien molts que de Castella no és bo sinó lescoses mudes.• Don Pedro: Què són les coses mudes?• Fàbio: Són cavalls, mules, bous, moltons; que, ala veritat, estes haveries avantatge porten a lesnostres.” (p. 83)

• Molts dels refranys i dites que utilitza Despuigsón ben vius:• Amb una pedra es maten dos pardals• Ho veig i no m’ho crec• Passar de ratlla ‘excedir-se’• Trencar-se el cap (Obrir el cap vol dir més aviatque algú et diu tantes coses que et molesta).• Treure forces de flaquesa• Treure a la llum• Tenir en poc

• Refranys• A cavall regalat no li mires el dentat• A la taula i al llit, al primer crit• A sants i a minyons, no els prometis que no els dons• Per Sant Andreu, aigua o neu• Frases fetes• Amb el cor a la mà (dir, anar…)• Anar …al darrera amb un pa calent RaspM ‘donar per perdut,pretendre inútilment’ –cast. Echarle un galgo• Demanar la lluna en un cove• Donar catra (RM donar crèdit) (DCVB:Calasseit, Tort, Maest,Morella cast. cata ‘prova, esment’)• Estar gelat com un cuc, com un vidre• Fer un fred que pela• Fer un fred que pela el forro dels ous (L’Hospitalet de Llobregat)

• I torna la trompa al xic (RM Tornem-hi que no ha estat res)• Fer una calor que bada les pedres• La raó, a un moro• Menjar com una llima• No anar ni en rodes (RM ni amb crosses)• Perdre els papers – Fer papers (a Mall. ‘fingir el contrari del que sents’) id. sign Fer el paperet• A TE fer un mal paper, fer un paper d’estrassa ‘fer el ridícul’• Plorar com una magdalena• Posar cullerada ‘intervenir’• Posar el nas en algun afer• Ser clavell a totes les salses• Ser curt com una rella• Ser del que no hi ha• Ser de l’any de la picor, de la picassor (1470 invasió de puces)• Ser figues d’un altre paner• Ser lleig com un pecat• Sortir de polleguera• Treballar per al dimoni (RM pel dimoni)• Tremolar com la fulla d’um arbre (RM ‘com la fulla a l’arbre’)• Treure panxa de mal any• Veure el món per un forat ‘ésser curt de mires’

• En tot cas, un estudi d’aquestes dites i refranys ensaporta un coneixement lingüístic molt difícil d’adquirird’altra manera: Són estructures que només podeminterpretar en un context determinat, sovint quan esvolen recordar ens és impossible de fer-ho si noreproduïm el context. Aquests autors que els emprenens forneixen aquests contextos tan imprescindibles.• El significat, en els refranys sobretot, és una vivènciaque ha oblidat el seu passat concret, però que integraun passat ple de vivències, i això ens permet que tots elspuguem entendre de manera similar.

Bibliografia:• Conca i Martínez, Maria (1988): Els refranys catalans, València, Tres i quatre.• Corpas Pastor, Gloria (): Manual de fraseología española, Madrid, Gredos.• ESPINAL, M. Teresa (2006): Diccionari de sinònims de Frases Fetes, Barcelona:UAB, Publicacions Universitat de València, Publicacions Abadia de Montserrat.• Farnés, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada, 8 vols., Barcelona,Columna.• Fita, Fidel (ed.) (1975): Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa fets per mossènCristòfol Despuig cavaller, Tortosa, Lluís Mestre, (edició facsímil de la de 1877 ambintroducció de Jesús Massip).• Lorente, Mercè (2002): “Altres elements lèxics” en J. Solà i altres Gramàtica delcatalà contemporani. Vol I. Barcelona: Empúries.• Pàmies, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català.Barcelona: Barcanova, col·lecció «El català portàtil».• Palou, Jordi i Pàmies, Víctor (2013) Els 100 refranys més populars,Valls: CossetàniaEdicions, col·lecció «De cent en cent», 16.• Salvador, Vicent (1995): “De la fraseologia a la lingüística aplicada”. Caplletra 18,pp.11-30.

Add a comment

Related presentations

Related pages

Fetes et Traditions francaises by asch0024 - UK Teaching ...

Fetes et Traditions francaises. ... ppt, 10 MB Activity. Fetes et Traditions. pdf, 465 KB ... Mes vacances et ma passion-Les Alpes.
Read more

PPT - Les fêtes français PowerPoint Presentation

Les fêtes français. ... Les fêtes français PowerPoint PPT Presentation. ... FRASES FETES - Als de la bisbal tan els fots quedar bé com mal.
Read more

Frases fetes, fetes les frases

Recull de frases fetes. Significat de la frase, exemple i foto amb el sentit literal.
Read more

PPT – Les fetes en France... PowerPoint presentation ...

Les gens décorent leurs maisons avec du gui, ... The PowerPoint PPT presentation: "Les fetes en France..." is the property of its rightful owner.
Read more

Pàgina web amb les Frases Fetes en català referides al ...

Pàgina web amb les Frases Fetes en català referides al Cos Humà. © Emili Escolà (Vilagrassa / Igualada / Òdena). www.xtec.es/~eescola. ...
Read more