La Verema A Sant Fost De Campsentelles

100 %
0 %
Information about La Verema A Sant Fost De Campsentelles

Published on September 16, 2008

Author: xconesa

Source: slideshare.net

Description

Una explicació magnífica sobre la verema en general i particularment a Sant Fost de Campsentelles.
Un recull fet per Xavi Pau amb l'ajuda d'en Ferran Perez

LA VEREMA A SANT FOST

QUE ES LA VEREMA? La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre juliol i octubre. El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per a el tipus de vi que es vol produir. Si bé aquest paràmetre és genèricament vàlid per al raïm de taula, en el cas del raïm destinat a la producció vinícola és necessari considerar altres paràmetres per decidir quan és temps de verema.

La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre juliol i octubre.

El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per a el tipus de vi que es vol produir.

Si bé aquest paràmetre és genèricament vàlid per al raïm de taula, en el cas del raïm destinat a la producció vinícola és necessari considerar altres paràmetres per decidir quan és temps de verema.

PARÀMETRES PER LA VEREMA Condicions climàtiques : en augmentar la latitud, el raïm madura més tard. Zona de producció : els raïm de les vinyes exposades al Sud maduren abans que aquelles exposades al Nord; en augmentar l'alçada el raïm madura abans. Tipus de raïm : els ceps de raïm blanc maduren generalment primer que els de raïm negre. Tipus de vi que es vulgui elaborar , determinat per la major o menor presencia d'alguns components, tals com: sucres : una major quantitat de sucre augmentarà el grau alcohòlic del vi produït; presentar una justa quantitat de sucre és indispensable per iniciar la fermentació alcohòlica. àcids : les substàncies àcides són necessàries tant per evitar la proliferació de bacteris causants de malalties com per a la conservació successiva del vi. components aromàtics : varien durant la maduració del raïm, contribueixen a determinar les característiques orgàniques del vi.

Condicions climàtiques : en augmentar la latitud, el raïm madura més tard.

Zona de producció : els raïm de les vinyes exposades al Sud maduren abans que aquelles exposades al Nord; en augmentar l'alçada el raïm madura abans.

Tipus de raïm : els ceps de raïm blanc maduren generalment primer que els de raïm negre.

Tipus de vi que es vulgui elaborar , determinat per la major o menor presencia d'alguns components, tals com:

sucres : una major quantitat de sucre augmentarà el grau alcohòlic del vi produït; presentar una justa quantitat de sucre és indispensable per iniciar la fermentació alcohòlica.

àcids : les substàncies àcides són necessàries tant per evitar la proliferació de bacteris causants de malalties com per a la conservació successiva del vi.

components aromàtics : varien durant la maduració del raïm, contribueixen a determinar les característiques orgàniques del vi.

TIPUS DE VEREMA Manual : és utilitzada per a la producció de vi d'elevada qualitat i de vins escumosos, per tant és necessari seleccionar els raïms d'una forma més selectiva, cosa que inevitablement fa augmentar els costos de producció. Mecànica : la verema mecànica és més econòmica que la manual. La falta de personal qualificat i l‘ increment dels costos de recollida del raïm estan provocant que s'implanti de forma accelerada en algunes comarques vitivinícoles, un fet que afecta sobre tot a les grans explotacions, que necessiten més mà d'obra. Per a realitzar aquest tipus de verema, el cultiu ha d'estar format en espatllera. Escalar: consisteix en la recol·lecció del raïm d´ una vinya extensa en moments successius, i segons el grau de maduració dels raïms individuals. Verema tardana: consisteix en retarda la verema per tal d´ augmentar la quantitat de sucres del raïm. Aquest procediment és utilitzat per a la producció de vi generós.

Manual : és utilitzada per a la producció de vi d'elevada qualitat i de vins escumosos, per tant és necessari seleccionar els raïms d'una forma més selectiva, cosa que inevitablement fa augmentar els costos de producció.

Mecànica : la verema mecànica és més econòmica que la manual. La falta de personal qualificat i l‘ increment dels costos de recollida del raïm estan provocant que s'implanti de forma accelerada en algunes comarques vitivinícoles, un fet que afecta sobre tot a les grans explotacions, que necessiten més mà d'obra. Per a realitzar aquest tipus de verema, el cultiu ha d'estar format en espatllera.

Escalar: consisteix en la recol·lecció del raïm d´ una vinya extensa en moments successius, i segons el grau de maduració dels raïms individuals.

Verema tardana: consisteix en retarda la verema per tal d´ augmentar la quantitat de sucres del raïm. Aquest procediment és utilitzat per a la producció de vi generós.

REGLES PER VEREMAR És necessari evitar recollir el raïm mullat (per pluja, rosada o boira), ja que l'aigua pot influir en la qualitat del most. Evitar veremar en les hores mes càlides del dia, per impedir l‘ inici no desitjat de la fermentació. Els raïms han de descansar en contenidors no massa profunds, per a evitar que s'aixafin. E l raïm ha d'anar transportat als llocs en els quals serà efectuada la vinificació en el menor temps possible, per evitar fermentacions o maceracions.

És necessari evitar recollir el raïm mullat (per pluja, rosada o boira), ja que l'aigua pot influir en la qualitat del most.

Evitar veremar en les hores mes càlides del dia, per impedir l‘ inici no desitjat de la fermentació.

Els raïms han de descansar en contenidors no massa profunds, per a evitar que s'aixafin.

E l raïm ha d'anar transportat als llocs en els quals serà efectuada la vinificació en el menor temps possible, per evitar fermentacions o maceracions.

COM ES LA VINYA? La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm . Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents: Maiol: vinya d'1 any. Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys. Planta: vinya de 4 anys. Forqueta: vinya de 5 anys

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm .

MORFOLOGIA DE LA VINYA És una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols. Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d‘ on surten les vergues. El fruit, el raïm, està madur des de la darreria d'agost fins el novembre. De raïm n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, el que determinarà el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de raïm, en molta menys quantitat que els raïms pròpiament dit, s'anomenen gotims.

És una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols.

Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d‘ on surten les vergues.

El fruit, el raïm, està madur des de la darreria d'agost fins el novembre.

De raïm n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, el que determinarà el color del vi.

Les agrupacions de pocs grans de raïm, en molta menys quantitat que els raïms pròpiament dit, s'anomenen gotims.

FEINES AGRÀRIES DE LA VINYA Plantar els maiols, normalment de portaempelt americà, resistent a la fil·loxera. Empeltar de la varietat desitjada. Poda (hivern). Escabellar. Verema. A part de les feines genèriques de llaurar, adobar, ensulfatar... - Portaempelt o patró és un terme agronòmic per a designar la planta o biont inferior, que tindrà les funcions radiculars quan es fa un empelt en una planta. La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó originari d'Amèrica. Empeltar és l'operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts. Escabellar és ordenar o pentinar la vinya.

Plantar els maiols, normalment de portaempelt americà, resistent a la fil·loxera.

Empeltar de la varietat desitjada.

Poda (hivern).

Escabellar.

Verema.

A part de les feines genèriques de llaurar, adobar, ensulfatar...

- Portaempelt o patró és un terme agronòmic per a designar la planta o biont inferior, que tindrà les funcions radiculars quan es fa un empelt en una planta.

La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó originari d'Amèrica.

Empeltar és l'operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts.

Escabellar és ordenar o pentinar la vinya.

EL RAÏM A LA CULTURA A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus. A principis del s. XX, certs pagesos del país Valencià van tenir un gran excedent de fruits de raïm, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradició s'estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.

A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus.

A principis del s. XX, certs pagesos del país Valencià van tenir un gran excedent de fruits de raïm, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradició s'estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.

ALGUNES VARIETATS Callet Xarel·lo Macabeu Manto negre Parellada Garnatxa Ull de llebre Moscatell Picapoll Trebbiano Treixadura Vernaccia Bogdanusa Mencía

Callet

Xarel·lo

Macabeu

Manto negre

Parellada

Garnatxa

Ull de llebre

Moscatell

Picapoll

Trebbiano

Treixadura

Vernaccia

Bogdanusa

Mencía

ÀREES VITIVINÍCOLES IMPORTANTS A CATALUNYA DO Alella DO Montsant DO Conca de Barberà DO Costers del Segre DO Empordà DO Penedès DO Pla de Bages DO Priorat DO Tarragona DO Terra Alta

DO Alella

DO Montsant

DO Conca de Barberà

DO Costers del Segre

DO Empordà

DO Penedès

DO Pla de Bages

DO Priorat

DO Tarragona

DO Terra Alta

DENOMINACIÓ D´ ORIGEN ALELLA Seu: Alella Superfície: 560 hectàrees. Viticultors: 137. Cellers: 6. Producció: 8.000 hectolitres. Varietats blanques: Xarel.lo o pansa blanca, garnatxa blanca, chardonnay, macabeu, parellada, chenin i sauvignon blanc. Varietats negres: Garnatxa negra, picapoll, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i pinot noir. La Denominació d'Origen Alella (D.O.Alella) identifica el vi d'aquesta zona del Maresme i està reconeguda des de 1953, any en que va ser creat el Consell Regulador d'aquesta denominació d'origen.

MUNICIPIS DE LA D.O. Maresme: Alella Argentona Cabrils El Masnou Montgat Òrrius Premià de Dalt Premià de Mar Teià Tiana Vilassar de Dalt Vallès Oriental: La Roca del Vallès Martorelles Montornès del Vallès Santa Maria de Martorelles Sant Fost de Campsentelles Vallromanes Vilanova del Vallès

Maresme:

Alella

Argentona

Cabrils

El Masnou

Montgat

Òrrius

Premià de Dalt

Premià de Mar

Teià

Tiana

Vilassar de Dalt

Vallès Oriental:

La Roca del Vallès

Martorelles

Montornès del Vallès

Santa Maria de Martorelles

Sant Fost de Campsentelles

Vallromanes

Vilanova del Vallès

GEOGRAFIA La característica més significativa de la D.O. Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del fruit i aporta finor als vins. El baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local. A l'àrea de la denominació es distingeixen dues zones geogràfiques i climàtiques: La zona del Maresme és a les faldes d'orientació marítima de la serralada Litoral , obertes a la influència del sol i la brisa mediterrània. La serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat que prové del mar, provocant un microclima típicament mediterrani amb estius càlids i secs i hiverns suaus. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van del dels 90 m d'altitud fins els 260 m. Els vins d'aquesta zona són suaus, de grau i acidesa moderats. La zona del Vallès Oriental és als vessants interiors de la serralada amb una orientació més obaga i un microclima més continental. Els vins són més àcids i enèrgics.

La característica més significativa de la D.O. Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del fruit i aporta finor als vins. El baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local.

A l'àrea de la denominació es distingeixen dues zones geogràfiques i climàtiques:

La zona del Maresme és a les faldes d'orientació marítima de la serralada Litoral , obertes a la influència del sol i la brisa mediterrània. La serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat que prové del mar, provocant un microclima típicament mediterrani amb estius càlids i secs i hiverns suaus. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van del dels 90 m d'altitud fins els 260 m. Els vins d'aquesta zona són suaus, de grau i acidesa moderats.

La zona del Vallès Oriental és als vessants interiors de la serralada amb una orientació més obaga i un microclima més continental. Els vins són més àcids i enèrgics.

VINIFICACIÓ La varietat més característica de la Denominació d'Origen Alella es la pansa blanca, molt propera, tot i que no idèntica, a l'anomenada xarel·lo. Produeix uns vins blancs perfumats i lluents, especialment els anomenats marfil. Predomina l'elaboració de vins blancs amb la pansa blanca i la garnatxa blanca com a varietats principals. Altres varietats autoritzades són picapoll, malvasia, parellada, macabeu, chardonnay, chenin, sauvignon i moscatell de gra petit. Per a l'elaboració dels rosats i negres, la varietat principal és la garnatxa negra. Són varietats autoritzades: garnatxa peluda, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, pansa rosada i pinot noir.

La varietat més característica de la Denominació d'Origen Alella es la pansa blanca, molt propera, tot i que no idèntica, a l'anomenada xarel·lo. Produeix uns vins blancs perfumats i lluents, especialment els anomenats marfil.

Predomina l'elaboració de vins blancs amb la pansa blanca i la garnatxa blanca com a varietats principals. Altres varietats autoritzades són picapoll, malvasia, parellada, macabeu, chardonnay, chenin, sauvignon i moscatell de gra petit.

Per a l'elaboració dels rosats i negres, la varietat principal és la garnatxa negra. Són varietats autoritzades: garnatxa peluda, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, pansa rosada i pinot noir.

HISTÒRIA Els vins de la zona són mencionats per Plini el Vell a Naturalis Historia i per Marc Valeri Marcial a Epigrames , anomenats vins laietans. En el jaciment arqueològic de Veral de Vallmora, a Teià, s'han trobat una sèrie d'estructures que documenten l'elaboració del vi des del segle I fins al IV dC. Una inscripció en un segell de plom demostra que era explotat per famílies de Barcino. A l'Edat Mitjana els vins d'Alella subministraven la cort de comtes i reis de Barcelona. Era un dels vins favorits de la burgesia barcelonina del segle XIX, i s'exportava a Amèrica. El 1906 es va fundar la cooperativa Alella Vinícola, productora de la tradicional marca Marfil. El celler de la cooperativa és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats. Avui la pressió urbanística de l'àrea metropolitana de Barcelona ha fet que es redueixin els camps de cultiu de vinya. La superfície s'ha reduït a una tercera part des de que es va crear la Denominació d'Origen.

Els vins de la zona són mencionats per Plini el Vell a Naturalis Historia i per Marc Valeri Marcial a Epigrames , anomenats vins laietans. En el jaciment arqueològic de Veral de Vallmora, a Teià, s'han trobat una sèrie d'estructures que documenten l'elaboració del vi des del segle I fins al IV dC. Una inscripció en un segell de plom demostra que era explotat per famílies de Barcino. A l'Edat Mitjana els vins d'Alella subministraven la cort de comtes i reis de Barcelona. Era un dels vins favorits de la burgesia barcelonina del segle XIX, i s'exportava a Amèrica.

El 1906 es va fundar la cooperativa Alella Vinícola, productora de la tradicional marca Marfil. El celler de la cooperativa és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats. Avui la pressió urbanística de l'àrea metropolitana de Barcelona ha fet que es redueixin els camps de cultiu de vinya. La superfície s'ha reduït a una tercera part des de que es va crear la Denominació d'Origen.

QUE ES EL VI? El vi és una beguda obtinguda de la fermentació alcohòlica, per l'acció dels rents, del suc o most dels fruits (el raïm) de la planta Vitis vinifera (vinya) que transforma els sucres del fruit en alcohol i anhídrid carbònic. Es donarà el nom de "vi" únicament al líquid resultant de la fermentació alcohòlica, total o parcial, del suc de raïm, sense addició de cap substància.

El vi és una beguda obtinguda de la fermentació alcohòlica, per l'acció dels rents, del suc o most dels fruits (el raïm) de la planta Vitis vinifera (vinya) que transforma els sucres del fruit en alcohol i anhídrid carbònic.

Es donarà el nom de "vi" únicament al líquid resultant de la fermentació alcohòlica, total o parcial, del suc de raïm, sense addició de cap substància.

TIPUS DE VINS Vi corrent , o vi de taula, és l‘ elaborat segons, sense que intervinguin substàncies o pràctiques empleades per als “ vins especials", sense tindre en compte la seva graduació, sempre que sigui natural. Vi negre , és l‘ elaborat majoritàriament a partir de raïm negre, com el color està en la pellofa, normalment la fermentació s'ha de realitzar amb el most sense filtrar (amb pellofes), i només una vegada acabada la fermentació (uns 20 dies) es procedeix al filtrat. El vi negre es pot envellir, i en funció del temps que passi en bótes i en ampolles, se sol classificar en: -Vi jove, menys de sis mesos en bóta. -Criança, almenys sis mesos en bóta i un altre tant en ampolla. -Reserva, almenys un any en bóta i dos en ampolla. -Gran Reserva, més d'un any en bóta i més de dos en ampolla. Vi blanc. Es pot elaborar amb raïm blanc o negre, en aquest segon cas separant el most de la pellofa immediatament, perquè no li doni color. En general la fermentació es realitza amb most filtrat (separat de pellofes, llavors, "raspons", etc.), i encara que no és freqüent envellir-ho, hi ha vins blancs amb criança. Vi rosat . Són vins elaborats amb raïm negre en què es permet una certa maceració del raïm abans del premsat del most, d'aquesta manera el most pren una mica de color. Després es fermenta el most filtrat. Xacolí és el vi obtingut de la fermentació alcohòlica del suc del raïm, que per causes meteorològiques no maduren normalment. Vi generós , sec o dolç és aquell que posseïx major graduació alcohòlica que el corrent, envellit i elaborat amb mètodes particulars. A més se sol envellir pel sistema de solera en el que les collites de diferents anys es van mesclant gradualment. Vi escumós o d'agulla és el que conté anhídrid carbònic produït en el seu si, originat per una segona fermentació alcohòlica en un envàs tancat. Vi gasificat és aquell a què se li ha afegit anhídrid carbònic després d'haver acabat la seva elaboració. Vi quinat o medicinal són aquells que han rebut l'addició de quina o una altra substància medicinal autoritzada per la legislació. Vermut és la beguda en l'elaboració de la qual entra a formar part el vi, amb addició de sucre o most de raïm concentrat i extractes o aromes obtingudes de plantes aromàtiques. Altres begudes anàlogues que no compleixen aquests requisits es diuen "aperitius". Vi de missa és el vi usat en aquesta cerimònia religiosa, i també es diu del vi generós.

Vi corrent , o vi de taula, és l‘ elaborat segons, sense que intervinguin substàncies o pràctiques empleades per als “ vins especials", sense tindre en compte la seva graduació, sempre que sigui natural.

Vi negre , és l‘ elaborat majoritàriament a partir de raïm negre, com el color està en la pellofa, normalment la fermentació s'ha de realitzar amb el most sense filtrar (amb pellofes), i només una vegada acabada la fermentació (uns 20 dies) es procedeix al filtrat. El vi negre es pot envellir, i en funció del temps que passi en bótes i en ampolles, se sol classificar en:

-Vi jove, menys de sis mesos en bóta.

-Criança, almenys sis mesos en bóta i un altre tant en ampolla.

-Reserva, almenys un any en bóta i dos en ampolla.

-Gran Reserva, més d'un any en bóta i més de dos en ampolla.

Vi blanc. Es pot elaborar amb raïm blanc o negre, en aquest segon cas separant el most de la pellofa immediatament, perquè no li doni color. En general la fermentació es realitza amb most filtrat (separat de pellofes, llavors, "raspons", etc.), i encara que no és freqüent envellir-ho, hi ha vins blancs amb criança.

Vi rosat . Són vins elaborats amb raïm negre en què es permet una certa maceració del raïm abans del premsat del most, d'aquesta manera el most pren una mica de color. Després es fermenta el most filtrat.

Xacolí és el vi obtingut de la fermentació alcohòlica del suc del raïm, que per causes meteorològiques no maduren normalment.

Vi generós , sec o dolç és aquell que posseïx major graduació alcohòlica que el corrent, envellit i elaborat amb mètodes particulars. A més se sol envellir pel sistema de solera en el que les collites de diferents anys es van mesclant gradualment.

Vi escumós o d'agulla és el que conté anhídrid carbònic produït en el seu si, originat per una segona fermentació alcohòlica en un envàs tancat.

Vi gasificat és aquell a què se li ha afegit anhídrid carbònic després d'haver acabat la seva elaboració.

Vi quinat o medicinal són aquells que han rebut l'addició de quina o una altra substància medicinal autoritzada per la legislació.

Vermut és la beguda en l'elaboració de la qual entra a formar part el vi, amb addició de sucre o most de raïm concentrat i extractes o aromes obtingudes de plantes aromàtiques. Altres begudes anàlogues que no compleixen aquests requisits es diuen "aperitius".

Vi de missa és el vi usat en aquesta cerimònia religiosa, i també es diu del vi generós.

ALTRES DERIVATS DEL RAÏM Mistela és el vi resultant de l'addició d'alcohol al most de raïm, sense fermentar o lleugerament fermentat, en quantitat suficient perquè no es produeixi, la fermentació del most, sense addició de cap altra substància. De vegades, aquest vi se sol fer de la varietat moscatell . Most és el líquid resultant del xafat o premsat del raïm fresc, sempre que no així començat la seva fermentació natural. Se li denominarà "most apagat" quan la seva fermentació natural així sigut impedida o detinguda per qualsevol procediment físic, com el fred, o químic, i sempre sense alcohol. Most concentrat és l‘ obtingut del most per procediments industrials, amb alta graduació de sucres sense caramel·litzar. Abrigue o arrop és el producte resultant després de concentrar els mostos per la calor, la caramel·lització de sucres quedarà ben definida. Vinagre és el líquid resultant de la fermentació acètica del vi, amb un mínim de 40 grams d'àcid acètic cristal·litzable per litre.

Mistela és el vi resultant de l'addició d'alcohol al most de raïm, sense fermentar o lleugerament fermentat, en quantitat suficient perquè no es produeixi, la fermentació del most, sense addició de cap altra substància. De vegades, aquest vi se sol fer de la varietat moscatell .

Most és el líquid resultant del xafat o premsat del raïm fresc, sempre que no així començat la seva fermentació natural. Se li denominarà "most apagat" quan la seva fermentació natural així sigut impedida o detinguda per qualsevol procediment físic, com el fred, o químic, i sempre sense alcohol.

Most concentrat és l‘ obtingut del most per procediments industrials, amb alta graduació de sucres sense caramel·litzar.

Abrigue o arrop és el producte resultant després de concentrar els mostos per la calor, la caramel·lització de sucres quedarà ben definida.

Vinagre és el líquid resultant de la fermentació acètica del vi, amb un mínim de 40 grams d'àcid acètic cristal·litzable per litre.

HISTÒRIA DE LA VINYA I EL VI A SANT FOST Sant Fost de Campsentelles va ser fins fa unes dècades una població en què el conreu de la vinya i l’elaboració del vi tenia una gran importància. Fins als anys 60 del segle passat eren moltes les famílies que portaven una vinya i en treien profit econòmic. Una mostra de la transcendència d’aquest cultiu a casa nostra és que els folkloristes del segle XIX van anomenar Sant Fost i altres localitats veïnes “la terra del vi dolç”.

Sant Fost de Campsentelles va ser fins fa unes dècades una població en què el conreu de la vinya i l’elaboració del vi tenia una gran importància.

Fins als anys 60 del segle passat eren moltes les famílies que portaven una vinya i en treien profit econòmic.

Una mostra de la transcendència d’aquest cultiu a casa nostra és que els folkloristes del segle XIX van anomenar Sant Fost i altres localitats veïnes “la terra del vi dolç”.

ELS ORIGENS Els orígens cal buscar-los en l’Edat Antiga, ja que es pensa que els romans van millorar i expandir el cultiu de la vinya. Els vins d’aquesta part de l’Hispània romana (la Laietània) eren embarcats a Badalona i portats a Roma, on feien forta competència als vins de Marsella, de semblant qualitat però més cars. Fins i tot l’historiador llatí Plini va dir que les vinyes laietanes de la regió de Barcino eren famoses per la gran quantitat de vi que donaven. Els romans duien a terme l’explotació de la terra, amb conreus com la vinya, pel sistema de “mansus”. És té constància que a Sant Fost hi havia una d’aquestes cases de camp romanes a prop de Cabanyes, segurament de l’època imperial, per la qual cosa no seria gens estrany pensar que algunes de les masies més antigues de Sant Fost tindrien les seves arrels en aquest període.

Els orígens cal buscar-los en l’Edat Antiga, ja que es pensa que els romans van millorar i expandir el cultiu de la vinya. Els vins d’aquesta part de l’Hispània romana (la Laietània) eren embarcats a Badalona i portats a Roma, on feien forta competència als vins de Marsella, de semblant qualitat però més cars.

Fins i tot l’historiador llatí Plini va dir que les vinyes laietanes de la regió de Barcino eren famoses per la gran quantitat de vi que donaven.

Els romans duien a terme l’explotació de la terra, amb conreus com la vinya, pel sistema de “mansus”. És té constància que a Sant Fost hi havia una d’aquestes cases de camp romanes a prop de Cabanyes, segurament de l’època imperial, per la qual cosa no seria gens estrany pensar que algunes de les masies més antigues de Sant Fost tindrien les seves arrels en aquest període.

CONSOLIDACIÓ El conreu de la vinya es va anar consolidant durant l’Edat Mitjana però va ser en el segle XVIII quan es va difondre molt i ocupà terres noves. Totes les masies de Sant Fost i Cabanyes tenien els seus propis cellers i les seves premses. Una d’aquestes premses de raïm és la que podem contemplar a Can Torrens, datada el 1858. la gran qualitat dels vins d’aquesta zona els va fer famosos a tot Catalunya i la prova és que el folklorista Francesc Maspons i Labrós, en una obra del 1887 titulada Tradicions del Vallès, afirmava en parlar del paisatge que s’observava des del cim de Puiggraciós (El Figaró): “A l’altre costat, les muntanyes de la Costa, deixant veure de tant en tant la mar blavosa i mostrant la Conreria de Montalegre, senyors del baix Vallès, i les petites i pintoresques valls de Montornès i Sant Fost de Campsentelles, la terra del vi dolç.”

El conreu de la vinya es va anar consolidant durant l’Edat Mitjana però va ser en el segle XVIII quan es va difondre molt i ocupà terres noves.

Totes les masies de Sant Fost i Cabanyes tenien els seus propis cellers i les seves premses. Una d’aquestes premses de raïm és la que podem contemplar a Can Torrens, datada el 1858.

la gran qualitat dels vins d’aquesta zona els va fer famosos a tot Catalunya i la prova és que el folklorista Francesc Maspons i Labrós, en una obra del 1887 titulada Tradicions del Vallès, afirmava en parlar del paisatge que s’observava des del cim de Puiggraciós (El Figaró): “A l’altre costat, les muntanyes de la Costa, deixant veure de tant en tant la mar blavosa i mostrant la Conreria de Montalegre, senyors del baix Vallès, i les petites i pintoresques valls de Montornès i Sant Fost de Campsentelles, la terra del vi dolç.”

LA FIL · LOXERA A SANT FOST Un fet important en la història de la vinya és l’arribada de la malaltia de la fil·loxera que va entrar a Catalunya procedent de França. La fil·loxera va matar la majoria de ceps autòctons i això va representar un daltabaix en l’economia de moltes famílies. La recuperació va venir de la mà dels ceps americans, que eren immunes a aquesta malura provocada per un insecte homòpter molt petit. L’escriptor molletà Vicenç Plantada en una crònica de l’any 1886 explica que les primeres notícies de la seva aparició al Vallès són d’una vinya de Mollet i una altra de Sant Fost situada al turó dels Frares.

Un fet important en la història de la vinya és l’arribada de la malaltia de la fil·loxera que va entrar a Catalunya procedent de França.

La fil·loxera va matar la majoria de ceps autòctons i això va representar un daltabaix en l’economia de moltes famílies. La recuperació va venir de la mà dels ceps americans, que eren immunes a aquesta malura provocada per un insecte homòpter molt petit.

L’escriptor molletà Vicenç Plantada en una crònica de l’any 1886 explica que les primeres notícies de la seva aparició al Vallès són d’una vinya de Mollet i una altra de Sant Fost situada al turó dels Frares.

AL SEGLE XX El conreu de la vinya va tindre una davallada entre els anys 1965-1970; van desaparèixer quasi totes en pocs anys i va quedar reduïda a l’estat actual, que és una ínfima part del que havia estat en temps dels nostres avis. Com a dada curiosa anotarem que les darreres vinyes que es van plantar arrencant bosc fou entre 1950 i 1955 a les finques de Can Torrents Vell, Can Rovira i Bosc Bàrbara. Personatges com els especialistes en empelts Jaume Suñol de Cal Gaig i Isidre Plantada de Ca l’Escolà, així com el comprador a l’engròs de Sant Adrià del Besòs conegut com el Pere del vi, ja formen part de la nostra història vitícola. ·

El conreu de la vinya va tindre una davallada entre els anys 1965-1970; van desaparèixer quasi totes en pocs anys i va quedar reduïda a l’estat actual, que és una ínfima part del que havia estat en temps dels nostres avis.

Com a dada curiosa anotarem que les darreres vinyes que es van plantar arrencant bosc fou entre 1950 i 1955 a les finques de Can Torrents Vell, Can Rovira i Bosc Bàrbara.

Personatges com els especialistes en empelts Jaume Suñol de Cal Gaig i Isidre Plantada de Ca l’Escolà, així com el comprador a l’engròs de Sant Adrià del Besòs conegut com el Pere del vi, ja formen part de la nostra història vitícola.

L´ ACTUALITAT El vi blanc de Sant Fost, inclòs dins la denominació d’origen Alella, ha viscut una revifada als darrers anys del segle XX i principis del XXI gràcies a la consolidació d’un gran celler ubicat a Santa Maria de Martorelles on l’empresari martorellenc, Ismael Manaut, va crear productes de gran qualitat com ara el vi Marquès d’Alella. Actualment els vins i caves del Grup Parxet han passat a mans de la família Raventós. Parxet té 200 hectàrees de vinya distribuïdes entre els municipis de Sta. Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Alella i la Roca del Vallès. Finalment direm que les varietats plantades en aquestes contrades són principalment la Pansa Blanca, encara que també trobem el Macabeu i la Parellada. També s’han introduït amb resultats excel·lents la Chardonnay i el Pinot Noir

El vi blanc de Sant Fost, inclòs dins la denominació d’origen Alella, ha viscut una revifada als darrers anys del segle XX i principis del XXI gràcies a la consolidació d’un gran celler ubicat a Santa Maria de Martorelles on l’empresari martorellenc, Ismael Manaut, va crear productes de gran qualitat com ara el vi Marquès d’Alella.

Actualment els vins i caves del Grup Parxet han passat a mans de la família Raventós.

Parxet té 200 hectàrees de vinya distribuïdes entre els municipis de Sta. Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Alella i la Roca del Vallès.

Finalment direm que les varietats plantades en aquestes contrades són principalment la Pansa Blanca, encara que també trobem el Macabeu i la Parellada. També s’han introduït amb resultats excel·lents la Chardonnay i el Pinot Noir

Add a comment

Related presentations

Related pages

Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles

Aquest cap de setmana se celebra la festa de la Verema (dissabte 27) a la Plaça de la Vila i la Fira de Botiguers (dissabte 27 i diumenge 28) al pavelló 2.
Read more

Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles

Dissabte 26 de setembre, amb l’inici de la tardor, arriben les Festes del Patró i la festa de la Verema. El Barri de Sant Pere acull les Festes del ...
Read more

CLUB 100 i PICO: LA FESTA DE LA VEREMA A SANT FOST

Este sábado 17 de septiembre, las Collas de nuestro pueblo Sant Fost celebran la fiesta de la Verema, ... Sant Fost de Campsentelles (Barcelona)
Read more

Información sobre Restaurantes en Sant Fost ... - verema.com

Entra en Restaurantes en Sant Fost de Campsentelles y mantente informado de todas las noticias y novedades. Descubre información relacionada en la ...
Read more

Festa de la Verema de Sant Fost de Campsentelles | Viu La ...

Festa de la Verema de Sant Fost de Campsentelles Recomanem, confirmeu dates i horaris amb l’organitzador per possibles canvis d’última hora....
Read more

Verema | Escola El Roure - agora.xtec.cat

Sant Fost de Campsentelles. Correu. Mapa. 93 579 62 66. RÀDIO. AMPA. ... La nostra ràdio. ... Verema; Sortida a Can Ribas ...
Read more

Santfost.com, la web del cES-Ac i de la informació local

Antoni Esbert, «història de la part baixa de Sant Fost», Campsentelles, núm. 2, 1996 . pp. 25-31. ... i amb la de la Festa de la Verema, ...
Read more

Sant Fost de Campsentelles | enciclopèdia.cat

Quines obres pots consultar a enciclopèdia.cat? A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o ...
Read more

Cara i creu d'algunes coses de Sant Fost - raco.cat

... A Sant Fost la caça del conill era la més practicada i la ... 7 LLUíS BOSCH I ROCA Cara i creu d'algunes coses de Sant Fost Campsentelles, ...
Read more