La segona república v3 (1) (1) (1)

100 %
0 %
Information about La segona república v3 (1) (1) (1)
Education

Published on March 5, 2014

Author: carretera17

Source: slideshare.net

La Segona República (1931-1936) 1

Abans de començar recorda que.....  Durant la Restauració, l’oligarquia econòmica detenia el poder polític, frenava qualsevol reforma i mantenia allunyades de la participació política les classes mitjanes i populars. Aquest retard en la modernització i la democratització d’Espanya va generar un creixent malestar social.  El suport majoritari de l’Església i de l’exèrcit a l’oligarquia va accentuar els sentiments anticlericals i antimilitaristes d’amplis sectors de les classes populars.  A Europa, durant els anys trenta, es van anar consolidant els règims de caràcter feixista i autoritari que tractaven de frenar un moviment obrer cada vegada més radicalitzat després de la revolució soviètica de 1917 i la crisi de 1929. 2

INTRODUCCIÓ El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar. La Segona República (1931-1936) és un intent de solucionar els vells problemes d’Espanya, modernitzant-la tot pretenent instal·lar a Espanya un sistema democràtic pur. Inspirada en el regeneracionisme es caracteritzarà, a l’igual que la primera república, per la inestabilitat, la radicalització, les divisions internes i el desfavorable context internacional. Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents: Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s'anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi econòmica i la ineficàcia d'algunes de les solucions aplicades. En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi econòmica dels anys 30 i l'ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans, especialment els d'esquerra, de crear un règim democràtic estable. 3

INTRODUCCIÓ La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional (1931): redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim. Bienni Reformador (1931-1933): govern d'esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc Bienni Negre (1933-1936): amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes Govern del Front Popular (1936): les esquerres recuperen el poder i reinicien el procés reformista endegat el 1931. En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. Ans al contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s'aixecaren contra la República i forçaren la guerra civil de 1936-1939. I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d'una Espanya democràtica, republicana i lliure. 4

1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA Gener 1930 Dimissió de Primo de Rivera Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer El rei pretenia retornar al sistema de la Restauració: restituint la Constitució de 1876 i convocant eleccions, però el canvi de sistema polític era ja inevitable. Però... Els problemes interns dels partits dinàstics i el malestar social van afavorir la cohesió de l’oposició antimonàrquica Duu la transició amb tanta lentitud que l’opinió pública deixa de creure amb la sinceritat dels seus propòsits i es distancia encara més de la Monarquia. 5

1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA  Mobilitzacions populars a favor de la democràcia.  Reestructuració dels partits polítics, permesos per Berenguer.  1930 Els partits dinàstics (Liberal i Conservador) havien perdut, durant la Dictadura, l’estructura organitzativa i estaven desprestigiats  Creació de grups al voltant de personalitats (la majoria moderats):   Acción Republicana: Manuel Azaña  Es realitza el Derecha Liberal Republicana: antics monàrquics liberals com Niceto Alcalá Zamora. Agrupación al Servicio de la República: intel.lectual José Ortega y Gasset Amb l’objectiu de: Pacte de Sant Sebastià (partits republicans i nacionalistes catalans i gallec). Agost 1930. Mes tard donaren suport el PSOE, UGT i CNT Es crea un Comitè revolucionari Supressió de la monarquia Proclamar la República  Creació d’un govern provisional , amb el compromís de convocar unes Cort Constituents encarregades d’aprovar una constitució i un estatut d’autonomia per a Catalunya, Galícia i País Basc L’estratègia per enderrocar la monarquia previa fer coindir , el dia 15 de desembre de 1930 : Insurrecció d’algunes unitats de l’exèrcit Vaga general que accentués l’agitació social PERÒ el moviment revolucionari fou un fracàs  La insurrecció militar s’avança tres dies i s’aixeca a Jaca PERÒ fou reprimida i els seus instigadors (capitans Galán i García Hernández) foren afusellats.  L'endemà alguns representants del govern provisional il.legal de la República van ser detinguts i empresonats a Madrid • Només suport d’alguns aviadors (liderats per Ramon Franco La vaga general no fou convocada. 6

1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA Alfons XIII veint la situació Febrer 1931 general Berenguer substituït per l’almirall Aznar Assumeix el compromís de convocar eleccions Eleccions municipals són administratives i no pot derivar en canvi de govern ni de règim polítc PERÒ… Primer pas per retornar al sistema liberal parlamenterai Eleccions municipals de 12 d’abril de 1931. Van acabar significant un plebiscit en contra de la monarquia Victòria republicana (a les principals ciutats: 41/50 capitals de província victòria de les candidatura republicanosocialistes). Derrota del sistema polític de la Monarquia Restauracionista Primer a Eibar i després a Barcelona, es proclama la República, i a la tarda a Madrid, des del Ministeri de la Governació (Puerta del Sol)…. Proclamació de la II República (14 d’abril) Alfons XIII marxa a l’exili (França) La proclamación de la República Govern provisional (Niceto Alcalá Zamora; format per republicans, socialistes i nacionalistes) 7 [...] espero que no habré de volver, pues ello sólo significaría que el pueblo español no es próspero ni feliz. Darreres paraules d’Alfons XIII

1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA Govern Provisional del 14 d’abril de 1931. Dempeus: Indalecio Prieto (PSOE), Marcelino Domingo (Partit Radical Socialista), Casares Quiroga (ORGA) , Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d'Olwer (catalanista), Francisco Largo Caballero (PSOE, UGT), José Giral (Acción Republicana), Diego Martínez Barrio (Partido Rep.Radical). Assentats: Alejandro Lerroux (Partido Rep. Radical), Manuel Azaña (Acción Rep.), Niceto Alcalá Zamora (Derecha Liberal Republicana), Julián Besteiro (Partido Rep.Radical) i Álvaro de Albornoz . 9

1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA Accions del Govern provisional El gobierno provisional Convocatòria eleccions a Corts constituents (28/6/1931) PERÒ DE MOMENT....... Mesures per als problemes més urgents; Accions d’urgència durant els primers mesos: Amnistia general als presos polítics.  respecte a l’exèrcit (majoritàriament monàrquic). Inici de la Establir el seu propi estatut jurídic: futura reforma militar El govern va sotmetre totes les seves decisions a la  situació dels pagesos (jornada de 8h, prioritzar als jornalers sanció de les futures Corts constituents. d’un municipi per treballar a les finques del seu terme, i impedint Proclama les llibertats polítiques i sindicals l’expulsió de les terres dels que no podien pagar les rendes) Va designar els alts càrrecs de l’Administració.  educació: creació de 6750 escoles i 7000 places de mestre. Escola laica. Augment sou dels mestres  afrontar la crisi econòmica i la greu devaluació de la pesseta. El problema més greu va ser la ..... Proclamació de la República catalana en el marc d’una suposada Federació Ibèrica. Primeros conflictos y elecciones contituyentes Oposició de les actuacions reformistes problema els acords de Sant Sebastià determinava que era la futura constitució la que establís el nou tipus d’Estat i la situació de les diferents nacionalitats. Macià va acceptar la futura decisió a les Corts constituents a canvi d’un govern autonòmic (Generalitat)  sector de l’exèrcit Oligarquia econòmica Veien perillar els seus interessos  Església: vinculada a la monarquia; al principi expectant. Es resistia a acceptar la concepció laica de l’Estat.; va realimentar l’anticlericalisme. Pastoral cardenal Segura (bisbe de Toledo): elogiava al rei; govern demana la destitució però bisbes donen suport a Segura. Crema de convents a Madrid (11 de maig de 1931): provocació del grup de joves “Círculo Monárquico” a l’instal.lar un gramòfon que emetia la marxa reial i es sentia des del carrer; cremes també a Sevilla i Màlaga. Total: 107 edificis religiosos. La gent catòlica va començar a veure la República com un règim contrari a les seves conviccions 10

1.2.- La conjuntura internacional Depressió econòmica mundial (iniciada amb Menor incidència a Espanya raó Aïllament del proteccionismes duaner Endarreriment econòmic el crack del 29 i s’allargarà durant els Sectors més afectats Predomini del sector agrícola. anys 30) Comerç exterior Inversions estrangeres Increment de l’atur Aguditza les tensions socials. El govern republicà no tenia prous recursos per a adoptar mesures de protecció social. Crisi de la democràcia: ascens dels règims feixistes i totalitaris (feixismes italià, nazisme alemany i estalinisme) 11

1.3 Diversitat d’ideologies i de partits polítics Amb la República es van diversificar els partits polítics, que defensaven projectes polítics i models de societat i d’Estat contradictoris i fins i tot excloents. No van poder formar governs sòlids ni consolidar majories parlamentàries, el què va restar eficàcia a la República. Partits Republicans ESQUERRA CENTRE DRETA Partits Autonomistes  Izquierda Republicana(M. Azaña)  Partido Radical Socialista (Marcelino Domingo) Partits • ERC (F. Macià, Ll. Companys) • Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA) contraris a la República Organitzacions Obreres favorables a la República  PSOE i UGT (Largo Caballero). Posició reformista en aliar-se amb els republicans de centreesquerra durant el primer bienni Organitzacions Obreres no suport incondicional a la República  CNT (Durruti)  PCE (D. Ibárruri) escissió del PSOE.  Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM; A. Nin; comunistes contraris a l’obediència soviètica)  Partido Radical (A. Lerroux). Cada vegada més conservador.  Partido Progesista. Alcalá-Zamora) Partido Republicano Conservador (M.Maura). Tendència catòlica i de baix contingut social • Lliga Regionalista (F. Cambó) • PNB • Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA; GilRobles) • Renovación Española (monàrquics; José Calvo Sotelo) • Comunión Tradicionalista (antics carlins) • Partido Agrario. • Autoritaris: • JONS (Ledesma) • Falange (J.A. Primo de Rivera) 14

Abril 1931 Bienni progressista Eleccions del 31 Constitució de 1931 Reformes 1933 Eleccions del 33 Bienni conservador Revolució de 1934 1936 Govern del Front Popular Eleccions del 36 Conspiració militar Juliol 1936 15

FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ 16

Taula general dels governs de la II República FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ 17

LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI PROGRESSISTA (1931-1933) 18

Abril 1931 Bienni progressista (1931-1933) President de la República: Alcalà Zamora Eleccions del 31 Cap de govern: Manuel Azaña La constitució de 1931 La construcció d’una República democràtica i d’esquerres Les reformes Religioses Militars Agràries Socials La qüestió autonòmica Els problemes del Bienni Progressista 19

Resultats de les eleccions a Corts constituents de 28 de juny de 1931 FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ Eleccions celebrades el 28 de juny de 1931, segons la nova llei electoral, que concedia el dret de vot als homes majors de 23 anys i ampliava les circumscripcions electorals per combatre al caciquisme. Fou el primer procés electoral democràtic a l’Estat espanyol. Participació: 70,14% Triomf de les forces d’esquerra i de centre: PSOE 116 diputats, Partit Radiclal de Lerroux 90 diputats, i el Partit Republicà Radical-Socialista de Marcel.lí Domingo, 56 diputats. També destacar el resultat d’ERC amb 36 diputats.. La nova composició del Congrés de Diputats, la nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans de la 20 majoria.

Resultats de les eleccions a Corts constituents de 28 de juny de 1931 PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS Esquerra 55,3% (263 diputats) Partido Socialista (PSOE) 24,75% Partido Radical Socialista 12,19% Esquerra Republicana de Catalunya 6,6% Acción Republicana 5,57% ORGA 3,3% Federals 2,89% Centre i dreta 44,7% (154 diputats) Partido Radical 19,21% Partits Monàrquics 7,44% Partido Republicano Conservador 5,57% Partido Agrario 5,37% Asociación al Servicio de la República 2,89% Basco-navarresos 2,89% Partido Liberal Demócrata 0,83% Lliga Catalana 0,63% Altres 0,4% 21

Bienni progressista (1931-1933) Aprovada per àmplia majoria (368 vots; rep., soc. i nacionalistes), rebuig de les dretes per la La constitució de 1931 laïcitat i descentralització de l’Estat Democràtica (als 23 anys, sufragi universal- vot de la dona) Corts unicamerals (Congrés dels diputats). Poder legislatiu El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys) Nomena i destitueix el cap del govern Dissol i convoca les Corts Poder executiu: govern (Consell de ministres i cap de govern), i el President de la República Poder judicial: jutges (independents) Es reconeix les llibertats individuals i els drets socials i polítics (per homes i dones) Dret d’associació, reunió, expressió, no discriminació per raons de sexe, origen o riquesa i libertat religiosa Els principals problemes en La creació d’un Estat unitari basat en el dret a l’autonomia l’elaboració de la Constitució La qüestió religiosa en reconèixer l’Estat laic (separació Església_Estat), llibertat religiosa, eclesiàstics incapacitat per ensenyar i es reconeix el matrimoni civil i el divorci. 22

Bienni progressista (1931-1933) La constitució de 1931 Constitución de 1931 Constitución de 1931 y laicismo Articles a destacar:  España és una República democràtica de treballadors de tota classe (art.1)  El sufragi universal, directe i secret pels majors de 23 anys.  L’Estat espanyol no té religió oficial (art. 3).  No s’admet la Federació de regions autònomes (art. 13)  S’elimina l’ajuda econòmica a l'església i es sotmet les ordres religioses a una futura llei especial de congregacions, i els hi prohibeix d’exercir qualsevol activitat comercial, industrial o d’ensenyança. Llibertat religiosa (art. 26 i 27) El treball és una obligació social i gaudeix de la protecció de les lleis (art. 46) Falta de consens en matèria religiosa: art.3,26 i 27 prohibien l’exercici de l’ensenyament als ordres religiosos i dissolien, sense anomenar-la, la Companyia de Jesús (jesuïtes). L’anticlericalisme constitucional s’explica pel fet que el pensament republicà i esquerra atribuïa el retard de la societat espanyola a l’Església, que tenia gairebé el monopoli en l’ensenyament. 23

Bienni progressista (1931-1933) Entre desembre de 1931 i setembre de 1933, el govern presidit per Manuel Azaña, integrat majoritàriament per republicans d’esquerres i socialistes, va impulsar un programa de REFORMES iniciades ja en el període constituent, que tenia com objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. REFORMES MILITARS. Plantejament: crear un exèrcit professional i democràtic. Reduir el nombre d’efectius militars Acabar amb la macrocefàlia (un oficial per cada tres soldats) Posar fi al fur especial dels militars i assegurar la seva obediència al poder civil. Procés: “Llei de Retir de l’oficialitat”: tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió al règim republicà, i també dóna la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre. Reducció de 20.000 oficials a 8.000.  Les regions militars van ser substituïdes per vuit Divisions orgàniques, van desaparèixer les Capitanies Generals i es va tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco, bressol dels sectors més conservadors)  Creació de la Guàrdia d’Assalt (cos de seguretat fidel a la República creat per a mantenir l’ordre públic amb mètodes preventius; eliminar el mètodes repressius de la Guàrdia Civil o l'exèrcit) Resultat: limitats  El nombre d’oficials retirats fou menor del esperat.  Disminució de les despeses de l’exèrcit però la reducció del pressupost de Defensa va dificultar la modernització del material, l’armament i els equipament. La república es va guanyar l’animadversió dels “africanistes” per considerar les reformes com una agressió a l’estament militar. La dreta aprofitarà el descontentament i animarà qualsevol revolta contra el govern (cop de Sanjurgo el 1932) 24

Bienni progressista (1931-1933) REFORMA RELIGIOSA. Plantejament: limitar la influència religiosa de l’Església catòlica en la societat espanyola; secularitzar la vida social. Recollit en la Constitució (no confessionalitat del Estat, llibertat de cultes i supressió del pressupost del culte i el clergat) Procés:  Aprovar el matrimoni civil, el divorci i la secularització dels cementiris.  Dissolució de l’ordre els jesuïtes (el quart vot d’obediència al Papa el feien dependre d’un poder estranger) i confiscació dels seus béns.  Prohibició de l’ensenyança a les ordes religioses.  Llei de Congregacions (1933): limita la possessió de béns als ordes religiosos i en preveu la seva possible dissolució en cas de perill per a l’Estat. Azaña: “Espanya ha deixat de ser catòlica” Resultat:  Laïcització + retallada dels privilegis a l’Església catòlica + esclat de fenòmens de violència contra l’església (crema de convents maig 1931) = part dels catòlics consideren aquesta legislació una agressió a la religió + inici de campanyes anti-republicanes (cardenal Segura (serà expulsat d’Espanya)). PERÒ alguns sectors (petita part del clergat català) van veure la necessitat de pactar amb la República.  Església arrenglerada contra la República, amb el suport de l’oligarquia econòmica i petits i mitjans propietaris, afectats per altres reformes.  L’enfrontament religiós, avivat pel tradicional anticlericalisme de part de les classes populars = clima de tensió i violència a la societat republicana. Atendre a una població estudiantil que abans feia l’Església 25

Bienni progressista (1931-1933) REFORMA RELIGIOSA. FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ 26

Bienni progressista (1931-1933) REFORMA AGRÀRIA Reforma agrària Plantejament: la més important per a que posés fi al predomini del latifundisme (centre i sud d’Espanya) i millorar les condicions de vida dels agricultors pobres. Al 1931 de 8,5M de població activa, la meitat treballaven en l’agricultura; més de 2M jornalers, i 750.000 arrendataris i parcerers,i la resta petits i mitjans propietaris. Procés:  Llei de Reforma Agrària (setembre 1932): eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris:  expropiació sense indemnització de les terres dels Grans d’Espanya.  les terres conreades deficientment, les arrendades sistemàticament o les que podent sent regades no ho eren, podien ser expropiades però indemnitzant als propietaris.  Aplicació de la llei encomanda a l’Institut de la Reforma Agrària (IRA): lliurava les terres a les Juntes Provincials perquè les distribuïssin individualment o col·lectivament Resultat: limitats  mancances tècniques, manca de diners per pagar les indemnitzacions, lentitud i oposició dels propietaris.  s’expropiaren moltes menys hectàrees i menys camperols assentats dels previstos (entre 1932 i 1934 s’assentaren només 12.000 famílies de pagesos; s’havien previst 60.000 famílies).  L’intent de reforma al camp va ser un dels argument per a la consolidació d’un front de forces conservadores disposades a acabar amb la República.  Els pagesos decebuts es decantaren per postures més revolucionaries , amb actuacions violentes i d’enfrontament amb les forces de l’ordre públic (ocupació de terres, xocs amb la Guàrdia Civil... com els successos de Casas Viejas) Casas Viejas 27

Bienni progressista (1931-1933) REFORMA AGRÀRIA FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ 28

Bienni progressista (1931-1933) REFORMA AGRÀRIA 29

Bienni progressista (1931-1933) REFORMES SOCIALS Plantejament: el socialista Largo Caballero, ministre de Treball, fou l’encarregat de dur-les a terme. Mesures destinades a la millora de les condicions laborals dels treballadors (tant del proletariat industrial com de la pagesia) Procés:  Llei de Contractes de Treball (regulava la negociació col·lectiva) i la dels Jurats Mixts (reconeix el poder d’arbitratge vinculant en el cas de desacord entre patrons i obrers), creació d’assegurances socials, reducció de la jornada laboral al camp i reforç del paper dels sindicats agrícoles.  En el bienni conservador es frenaren aquestes propostes  No va existir un pla eficaç per a combatre l’atur Resultat:  irritació dels empresaris 30

Bienni progressista (1931-1933) REFORMES EDUCATIVES Plantejament: més del 33% de la població és analfabeta.  Promoure una educació mixta,laica, obligatòria i gratuïta.  L’Estat és el garant del dret a l’educació de tota la població Procés:  es va centrar en l’educació primària: 6750 noves escoles i 7.000 noves places per a mestres, pujada de sou als mestres  impulsar un projecte pedagògic innovador  supressió de la formació religiosa a les escoles.  increment del pressupost d’educació en un 50%  Missions Pedagògiques: dur la instrucció i la cultura a les zones rurals Resultat:  problemes de pressupost + crisi econòmica = no es van poder dur a terme totes les reformes previstes. 31

Bienni progressista (1931-1933) La qüestió autonòmica Ocasió perquè les nacionalitats històriques reclamessin una nova organització territorial descentralitzada que recullin les aspiracions d’autogovern. CATALUNYA:  Abril 1931, F. Macià va proclamar la República catalana PERÒ el govern provisional va negociar amb Macià la creació d’un govern autonòmic, la Generalitat, que va redactar l’Estatut de Núria (1931) donant lloc a l’Estatut d’Autonomia del 1932. PAÍS BASC:  El PNB i el tradicionalisme carlí elaboren l’Estatut d’Estella (1931): recuperació dels privilegis forals i la defensa del catolicisme. el gov. republicà El rebutja pel seu conservadorisme A Àlaba només aprovat per la minoria Dissensions entre forces polítiques basques dificultaren l’aprovació d’un nou projecte Navarra rebutja un Estat amb la resta de províncies basques 1934 es presenta l’Estatut a les Corts; fou paralitzat pel govern dretà. Triomf de les esquerres al 1936 va permetre la seva aprovació 32

Bienni progressista (1931-1933) La qüestió autonòmica GALÍCIA: L’Estatut va ser presentat a les Corts una vegada començada la Guerra Civil i no va poder ser discutit. ALTRES INICIATIVES gràcies al reconeixement constitucional de l’autonomia: València, Aragó, Balears i Andalusia van ser frenades per la política conservadora de 1934 i 1935, rellançades al 1936 i estroncades amb la Guerra Civil. 33

Bienni progressista (1931-1933) Els problemes del Bienni Progressista Monàrquica Intento de golpe 1932 Va afavorir la frustrada revolta militar (Sanjurjo, 1932) Oposició de la dreta CEDA (Catòlica)  qüestió autonòmica  reforma religiosa  desordres públics La dreta parlamentària agrupa àmplies capes de les classes mitjanes urbanes i rurals. Líder: Gil-Robles. Campanya de desprestigi contra el govern i els partits d’esquerra. Falange i les JONS grups de tall nacional sindicalista i feixistes  Impaciència dels treballadors davant les Oposició d’extrema esquerra. CNT-FAI, UGT, PCE Malestar per reformes.  Desencís provocat per la lentitud i timidesa d'algunes reformes. Onada de conflictivitat Atur Dures condicions de vida Voluntat revolucionària dels sindicats Vagues: 40% sector agrícola, Agitació social 20% construcció i indústria minera S’oposava al reformisme burgès Insurreccions de treballadors Ocupacions de terres Oposición anarquista Casas Viejas y la crisi de gobierno La desunió de l’esquerra i el descredit d’Azaña. Indignació de l’opinió pública provoca La repressió contra l'agitació social (exemple: 23 morts a Casas Viejas) Insurreccions camperoles : Castilblanco (1931, Extremadura). UGT Casas Viejas (1932, Andalusia). CNT Insurrecions d’obrers: zona minera de l’alt Llobregat (1932) Ocupar l’ajuntament, cremar registre de la propietat i declarar el comunisme llibertari. S’acabava amb l’arribada de la Guàrdia Civil o de la Guàrdia d’Assalt. 34

Bienni progressista (1931-1933) Els problemes del Bienni Progressista 35

Bienni progressista (1931-1933) Els problemes del Bienni Progressista Rearmanent ideològic de la dreta CEDA (1932): Gil-Robles. Dreta Catòlica Tradicional Renovación Española: CalvoSotelo. Alfonsins. Defensa cop d’estat. Grups nacionalsocialista i feixista: JONS (Juntas Ofensivas Nacional Socialista; 1931) i Falange (1933; J.A.Primo de Rivera. Sectors de l’exèrcit: sanjurjada 1932. Darrers mesos del govern de coalició republicanosocialista:  descontentament dels sectors obrers i agraris, decebuts per l’acció de govern. Radicalització dels socialistes; dins del PSOE s’imposa la postura de Largo Caballero, partidari de trencar la coalició amb els republicans.  rearmament ideològic de la dreta que es llença de manera ferotge contra la República  el Partit Radical de Lerroux s’uneix a la campanya de desprestigi contra el govern.  Eleccions municipals abril 1933 gran avenç dels radicals i la dreta. Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña (i dimiteix, juny 1933)) convoca noves eleccions Nov. 1933 Vota la dona Abstencionisme anarquista desunió de l’esquerra Elecciones de 1933 Concentració de la dreta: CEDA + agraris + monarquics defensa de la propietat, la religió i l’odre Victòria de la CEDA social reforma de la Constitució 1931  anul·lació de la legislació agrària i religiosa 36

Eleccions 1933 FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ 37

BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) Radicalización política bienio derechista 38

Bienni conservador (1933-1936) Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical) Desembre de 1933.  Cap de govern en mans del Partit Radical ( Martinez Barrio, Lerroux i Samper)  Aglutina diverses forces: radicals, liberals, agraris, independents PERÒ deixa fora el sector més antirepublicà de la CEDA  Actuació moderada La CEDA entra al govern de Lerroux (Octubre, 34) «Bienni Negre» (per l’esquerra). Coalició dels radicals i les dretes. Els govern radicalcedistes Conservadorisme polític, anul·lació de les reformes socials, econòmiques i autonòmiques del Bienni Progressista Anul·lació reformes progressistes Llei d’Amnistia als sublevats amb Sanjurgo (1932) i els que van col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera. Retorn als seus càrrecs de significats militars contraris a la República Actuacions positives o Llei d’arrendaments Rústics: camperols lloguin terres. o promoció d’habitatges de lloguer o política d’obres públiques  Contrarestar la reforma religiosa: aprovació pressupost per al clergat i derogació de la Llei de Congregacions. Retorn de l’Església a l’ensenyament i recuperar part dels béns conservats. Revisió Reforma Agrària: devolució de terres a la noblesa, s'anul·la la cessió temporal de terres mal conreades als pagesos d’Extremadura i concessió de total llibertat de contractactació (= ràpida baixada en els salaris dels jornalers). Retall del pressupost per l’aplicació de la reforma = paralització definitiva. Enfrontament amb la Generalitat: es declara inconstitucional la Llei de Contractes de Conreu (que beneficiava als rabassaires(pagesos arrendataris de vinyes). S’oposa a l’aprovació de l’Estatut basc, tot i l’orientació catòlica i conservador del PNB. 39

Bienni conservador (1933-1936) Radicalització sociopolítica: la revolució d’octubre de 1934 Gir conservador govern Lerroux  Obstrucció a l’obra reformista Radicalització PSOE i UGT (triomf de les tesis de Largo Caballero: no col·laborar amb l’esquerra burgesa i anarquistes Declaren la “guerra” al nou govern promoure insurreccions) Proliferació de vagues i conflictes Política agrària i l’ofensiva de la patronal del camp comporta:  vagues camperoles, (convocades per la Federació de Treballadors de la Terra, propera a UGT) acabades amb xocs amb les forces de l’ordre. Actitud antiautonòmica del govern:  Catalunya: les polítiques d’esquerres de Companys desencadena enfrontaments constants.  País Basc: paralització projecte de l’Estatut i retallada dels privilegis fiscals.  dura repressió: va desmantellar les organitzacions camperoles. La CEDA endureix les seves posicions i reclama una acció més contundent en matèria d’ordre públic, exigint participar en el govern sota l'amenaça de retirar el seu suport parlamentari. Lerroux cedeix, i CEDA entra en el govern ( 4 oct. 1934); carteres de Treball, Justícia i Agricultura. 40

Bienni conservador (1933-1936) Intent de Gil-Robles de destruir la República per mitjans legals. Reacció de les esquerres a l’entrada de la CEDA al govern Camí obert cap al feixisme provoca La Revolució d’Octubre de 1934 Vaga general 5 d’octubre: fracàs per manca de coordinació i per la contundent resposta del govern decretant l’estat de guerra. PERÒ...... Revolució social a Astúries: durant dues setmanes (6Revolución de Asturias 18/oct)miners armats prenen el poder a Oviedo i la conca minera, ocuparen gran part de les casernes de la Guàrdia A Catalunya: Civil i substituïren els ajuntaments per comitès revolucionaris Companys s’enfronta al govern proclamant l’Estat català dins la que dirigiren la lluita i les activitats (des de l’economia fins als República Federal Espanyola (6 d’octubre) serveis de transport, el proveïment i la sanitat). El govern  Aliança de forces obreres (PSOE, UGT, Unió de Rabassaires i envià la Legió (sota el comandament del general Franco), i la comunistes, abstenció CNT) organitzen una vaga general però resistència asturiana durà deu dies, provocant més de 1.500 fracassà (negativa de la CNT i escassa participació ciutadana). morts, 2.000 ferits i 5.000 detinguts i empresonats  Rebel·lió sufocada: declaració de l’estat de guerra, ocupació elles els dirigents del PSOE i de la UGT)entre els sublevats, i del Palau de la Generalitat per l’exèrcit; empresonats el govern de 300 morts i 800 ferits entre les forces de l’ordre. Preludi de la la Generalitat, 3.500 detinguts, i l’Estatut suspès. Guerra Civil espanyola. (entre 41

Bienni conservador (1933-1936) FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ 42

Bienni conservador (1933-1936) La dura repressió militar de la revolució d’octubre del 34 desacredita el govern 30.000 empresonats, tortures, execucions sense judici, cadenes perpetues, destitució de governs d’esquerra,.... També excessos en el bàndol revolucionari: saqueig de propietats o assessinats de guàrdies civils i sacerdots. Política més reaccionària del govern: Però a més...  paralització definitiva de la reforma agrària.  reducció del pressupost d’educació.  acostament a l’Alemanya nazi.  nomenament de militars antirepublicans per ocupar càrrecs de responsabilitat en l’exèrcit.  accions de la patronal injustes amb els dirigents sindicals (acomiadament dels obrers afiliats a sindicats sense respectar les lleis ni els contractes laborals)  CEDA augmenta la seva influència dins del govern El Partit Radical es veu involucrat en afers corruptes (Estraperlo) Concessió de permisos per a un tipus de ruleta anomenada estraperlo Context internacional: feixismes europeus i Front Popular L’ambient social i polític es complica amb l’ascens important de l’extrema dreta espanyola (Bloque Nacional i Falange): s’oposen a la política de la CEDA per moderada i la violència s’apodera de les seves organitzacions juvenils 43

Bienni conservador (1933-1936) Aquesta situació desacredita el govern de dretes, i provoca opinió pública favorable a l’esquerra. S’agreugen les diferències a l’interior de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA) dimissió de Lerroux per corrupció, enfonsament del Partit Radical (sense el qual no es pot generar majoria de govern). Gil Robles intenta ser nomenat president de govern però Alcalá Zamora s’hi nega i convoca noves eleccions (febrer 1936) Les esquerres es presenten unides en el Front Popular (comunistes, socialistes, republicans, amb recolzament de la CNT) La dreta es troba dividida entre el suport a la CEDA (Gil-Robles) i el suport a l’extrema dreta Les eleccions tindran una campanya molt radicalitzada Las elecciones de 1936 12 La victòria per majoria serà del Front Popular 16 Febrer de 1936 44

1936 Eleccions 1936 12 46

1936 Eleccions 1936 12 47

GOVERN DEL FRONT POPULAR( (1936) El gobierno del Frente Popluar 12 48

1936 Govern del Front Popular El poder queda en mans de l’esquerra Augmenta la polarització política (dividida entre dretes i esquerres ) i el deteriorament de la convivència social S’inicia amb un govern d’Azaña (amb suport comunista i socialista), i Alcalá Zamora com a president Maig 36: a iniciativa de l’esquerra les Corts destitueixen a Alcalá Zamora Azaña es converteix en president de la república (maig del 36), i Casares Quiroga president de l’executiu Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934 Restauració de la Generalitat de Catalunya Tramitació estatuts gallec i basc Reforma Agrària: suspensió del pagament d’arrendaments a Andalusia i Extremadura, prohibició dels desnonaments per deutes, assentament de milers de pagesos, legalització de les ocupacions de terres, expropiació de terres (gran por entre els propietaris) Readmissió dels treballadors acomiadats per activitats polítiques o sindicals. 12 Nou impuls a la reforma de l’ensenyament. 49

1936 Govern del Front Popular Enfrentamientos primavera 1936 Els problemes i l’oposició Divisió de l’esquerra (la confluència electoral fou un fet conjuntural per contenir a la dreta) Reformista i democràtica Revolucionària Partits republicans Partit Comunista: suport al govern, i contrari als desordres públics que alarmaven les classes mitjanes Largo Caballero (PSOE, UGT, Jov. Socialistes). Vagues, ocupacions de terres, assalts d’esglésies, convents i diaris, xocs entre CNT i UGT per influir sobre els obrers, altercats entre pagesos i Guardia Civil S’aparta del reformisme subscrit en el pacte electoral CNT-FAI Radicalització de l’oposició El sector conservador té por a la revolució social (reformes econòmiques i violència obrera) Dóna suport a les forces polítiques que representen els seus interessos Desencadena Bloque Nacional i CEDA violència d’extrema dreta Bloque Nacional, Falange (grups paramilitars) i suport de la Unión Militar Española (1933;organització Clandestina de militars de dreta . Ordre, propietat, religió i pàtria Fomenta la confrontació civil i la crispació política amb l’objectiu de desestabilitzar el règim «Dialèctica de les pistoles» Primavera tràgica del 36: Assassinats i atemptats contra líders de dretes i esquerres (José Castillo (tinent Guàrdia d’Assalt) i Calvo Sotelo (cap de l’oposició monàrquica) ) Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...) Per tal de provocar una Que en durà al 18 de juliol 50

1936 Govern del Front Popular Queremos menos palabrería liberal y más respeto a la libertad profunda del hombre. Porque sólo se respeta la libertad del hombre cuando se le estima [...] portador de los valores eternos [...] y más todavía si esta libertad se conjuga [...] en un sistema de autoridad, de jerarquía y de orden [...]. Si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la violencia. Porque [...] ¿quién ha dicho que cuando insultan nuestros sentimiento, antes que reaccionar como hombre, estamos obligados a ser amables? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia o a la Patria. Discurs de José Antonio Primo de Rivera, 29-10-1933 51

1936 Govern del Front Popular FONT: http://geohistoria.wikispaces.com/ 52

Add a comment

Related presentations

Related pages

Segona República Espanyola - Viquipèdia, l'enciclopèdia ...

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a ... el govern de la República els donà l'autonomia l'1 d'octubre ...
Read more

Segunda República Española - Wikipedia, la enciclopedia ...

... "Si antes del anochecer no se ha proclamado la república, la violencia del pueblo puede provocar la ... La medida afectó a 1.500 fincas en 9 ...
Read more

La Segona República - YouTube

La Segona República i la Catalunya Autònoma - Duration: 15:34. ... 1931, inicio de la segunda república (1 de 4) - Duration: 5:29.
Read more

fons de la Generalitat de Catalunya Segona República i ...

fons de la Generalitat de Catalunya Segona República i Exili . 1. Fons salvaguardats pel Partit Nacionalista Basc 1936-1940 /Els Publicacions de l'ANC, ...
Read more

Tema 6: La Segunda República (Memorias de España) - YouTube

... La monarquía de Juan Carlos I (Memorias de España) ... LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA CAPITULO 1 EL NACIMIENTO DE LA SEGUNDA REPUBLICA ...
Read more

Diapositiva 1 - Calendario

La Segona República 1.- L’adveniment de la República Insurrecció armada Mobilitzacions populars 1930 Pacte Sant Sebasti ...
Read more

Primera República Espanyola - Viquipèdia, l ...

Proclamació de la República ... la proclamació de la Segona República, ... restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d ...
Read more