La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.

50 %
50 %
Information about La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
Education

Published on February 27, 2014

Author: crptarragones

Source: slideshare.net

Description

VIII Fòrum TRiCS

La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII Un enfocament científic Centre: INS Domènech i Montaner Seminari: Departament de Biologia Nom: Irene Calderón González Anna Garcia Escolà Curs: 2n BAT A Data: 29/ 01/ 2014

ÍNDEX • • • • • • • • Introducció Concepte Història general Història a Reus Hospitals Cementiris i enterraments Conseqüències Metges i cirurgians • • • • • • • Causes Formes clíniques Epidemiologia Tractament Pesta a l’actualitat Conclusions Agraïments

INTRODUCCIÓ • El tema del nostre treball és la pesta a la ciutat de Reus. • L’arxiu municipal de Reus va ajudar-nos en l’elecció del tema. • El nostre treball consta: • Part històrica • Part mèdica • La metodologia del nostre treball va consistir en la lectura d’una sèries de llibres i un posterior resum de cadascun d’aquests. • Els principals objectius del nostre treball són: • Veure l’actuació dels metges davant la malaltia. • Estudiar els llocs on es tractaven els malalts. • Analitzar l’afectació d’aquesta epidèmia a la ciutat de Reus.

CONCEPTE • La pesta és una malaltia infecciosa i contagiosa causada pel bacteri Yersinia pestis que afecta tant a animals com a persones. Coneixem 3 tipus de pesta: Coneixem 3 grans epidèmies de pesta: • BUBÒNICA • JUSTINIANA • PULMONAR • PESTA NEGRA • SEPTICÈMICA • TERCERA EPIDÈMIA

Podem dir que Reus va seguir quasi totes les recomanacions durant els anys 1651 i 1652 posant guardes als portals; tenint l’hospital de Sant Roc i no deixant a la vila sense recursos en temps de pesta; portant menja HISTÒRIA GENERAL • La gana, la guerra i la pesta constitueixen la trilogia de grans catàstrofes associades a l’Europa feudal i denominada com la crisis del segle XIV. • El rebrot més important va ser el de 1347 (Caffa va ser assetjada per un exèrcit de mongols) • El 1348 va arribar a França i territoris de la Corona d’Aragó. A finals d’aquest any, es va estendre per Gales i Anglaterra. El 1350, l’epidèmia arribà als regnes ibèrics i finalment al 1352, tota Europa es va veure afectada per l’epidèmia. • El símptoma característic de la pesta són els bubons que recobrien tot el cos i taques negres als braços, cuixes i en altres parts del cos. • La gent desconeixia l’origen de l’epidèmia. Molts contemporanis culpaven als jueus del mal, acusant-los d’haver enverinat les aigües i d’haver contaminat l’aire.

HISTÒRIA A REUS • La vila de Reus feia tot allò que podia com ara el tancament dels portals i gran quantitat de quarantenes. Per norma general, es tancaven tots els portals i se n’obrien un o dos. • Reus va seguir quasi totes les recomanacions durant els anys 1651 i 1652 posant guardes als portals, tenint l’hospital de Sant Roc i no deixant a la vila sense recursos en temps de pesta. • Cal dir que els dies de festa i quan una casa havia estat afectada per la malaltia, es purificava l’aire cremant fustes oloroses. SEGLE ANYS XIV 1348, 1349, 1356, 1358 XVI XVII 1507, 1508, 1520, 1521, 1522, 1523, 1530, 1531, 1532, 1557, 1558, 1559, 1563, 1564, 1565, 1592, 1599 1631, 1648, 1649, 1650, 1651, 1652, 1653, 1654

HOSPITALS Els hospitals van tenir un paper important durant les grans epidèmies de pesta a Reus, tot i que la medicina curativa i preventiva era poc eficaç. A la vila de Reus podem localitzar diferents hospitals: • • • • • Sant Joan Hort de na Tarragona Hospital de fora de la vila Ermita de Santa Anna de Castellvell Cabana d’en Pallarès o Sínia d’en Joan Pallarès • Farraginal de n’Antoni Ferrer • Ermita de Sant Antoni • Ermita de Sant Roc.

CEMENTIRIS I ENTERRAMENTS • La pesta ha significat per l’home la plaga per excel·lència, associant-la amb morts abundants i dures situacions de pànic. • A Itàlia es van establir una “sèrie de previsions”: • Els morts no poden ser portats a l'exterior • Les fosses per a la sepultura han de ser excavades a una profunditat de dos braços i mig. • Està prohibit portar un cadàver d’una altra ciutat. • El fossar primitiu era un cementiri situat dintre de la ciutat. • El fossar vell es trobava situat a l’actual campanar. Després es va eixamplar i ocupà la muralla. • Es van realitzar enterraments i sepultures a l’església de Sant Pere, convent de Santa Maria de Jesús i al monestir de Sant Francesc. • El trasllat de morts es feia amb els anomenat baiards o llits de morts.

Plànol de reus

CONSEQÜÈNCIES • La Pesta que va afectar Catalunya durant els segle XIV, XVI i XVII va tenir greus conseqüències, tant demogràfiques com econòmiques i socials. • Com a conseqüència demogràfica destaca la gran taxa de defuncions que hi va haver. • A Catalunya nombroses terres van quedar abandonades arrel de la propagació de la Pesta Negra, aquestes s’anomenen terres rònegues. • Hi va haver un brusc augment dels preus i dels salaris, retrocés de la producció agrària, caiguda de les rentes senyorials i accentuació de la conflictivitat social.

TAULA I GRÀFIC 1652 TAULA MORTALITAT ANY 1652 MES HOMES DONES COSSOS ALBATS GENER 3 2 5 2 FEBRER 3 2 5 0 MARÇ 5 4 9 1 ABRIL 6 5 11 1 MAIG 3 2 5 7 JUNY 4 2 6 3 JULIOL 11 10 21 0 AGOST 7 7 14 2 SETEMBRE 4 3 7 3 OCTUBRE 3 3 6 2 NOVEMBRE 1 7 8 2 DESEMBRE 2 1 3 1 TOTAL 52 48 100 24 TOTAL 124

TAULA I GRÀFIC 1652 HOMES DONES NOMBRÈ D’ÒBITS 12 10 8 6 4 2 0 MES ALBATS

METGES I CIRURGIANS • La vila intentava que aquells que exercien l’ofici del camp de la medicina fossin professionals. Els salaris en temps de pesta també eren més elevats. • Les tres especialitats en el camp de la sanitat que existien a la vila eren: • Metges • Cirurgians • Apotecaris • Les situacions de pesta requerien un tractament diferent que en temps de bonança i alguns metges tenien una clàusula en el contracte que els permetia marxar de la vila en cas d’epidèmia. • Els cirurgians no necessitaven estudis per exercir la professió, però si que havien de tenir el coneixement de l’ofici après per acompanyar a aquells que exercien l’ofici. • Exercir la professió d’apotecari exigia la disponibilitat d’un local on es poguessin emmagatzemar potingues, drogues, ungüents, xarops, medicines,...

EXEMPLE FITXA BIOGRÀFICA COSME ANGUERA Professió Dr. en medicina Període 24-01-1636 fins 06-05-1651 Òbit 06-05-1651 Notes Va tenir dues filles. Va enterrar un albat i va exercir com a metge a l’hospital Sant Joan de Reus

UNIFORME DELS METGES • Túnica llarga que anava del coll fins als peus. • Màscara on solien posar aromes al bec per tal de purificar l’aire infectat. • Podien o no portar barret.

CAUSES • Es consideraven quatre factors causals: • Contaminació de l’aire: causada per cossos morts. • Desequilibri dels humors: mescla de la sang, la bilis i la flegma. • Intervenció divina: S’atribuïa a Déu per tal de castigar els pecats. • Els astres: La immensitat de l’univers, amb tots els seus estels, planetes i estrelles van fer responsables de l’aparició de la pesta.

FORMES CLÍNIQUES • La pesta es presenta de la següent manera: • Període d’incubació: Període de latència que va des de la penetració del germen a l’organisme fins les primeres manifestacions de la malaltia. • Període de pròdoms: període precursor de l’inici de la malaltia caracteritzat per l’aparició de símptomes clínics inespecífics. • Període d’estat: Període en que la malaltia es manifesta amb la màxima intensitat i amb les seves característiques pròpies i definides. • Període de declinació: Període en que la malaltia baixa la seva intensitat i es produeix una regressió de les manifestacions clíniques. • Període de convalesència: Període de restauració progressiva i total de la funció i morfologia dels òrgans i sistemes afectats per la malaltia. PERÍODE DE INCUBACIÓ PERÍODE DE PRÒDOMS PERÍODE D’ESTAT PERÍODE DE declinació PERÍODE DE CONVALESCÈNCIA

EPIDEMIOLOGIA ESQUEMA EPIDEMIOLÒGIC:

AGENT PATOGEN • El bacil responsable de la pesta és la Pasteurella pestis , actualment anomenada Yersinia pestis, que va ser aïllat pel microbiòleg suïs Yersin en una epidèmia l’any 1894 a HongKong. • Les característiques pròpies són: • La seva abundància i puresa en els òrgans que infecta. • La seva magnitud. • La seva rapidesa en créixer. • Es presenta en forma de cocobacteri.

RESERVORI • Els reservoris en aquesta malaltia són les rates. Els dos tipus de rates principals són: • Rattus rattus: Coneguda com a rata negra o rata de les cases, el pelatge més comú és el gris però també pot ser negre. • Rattus novergicus: Aquesta rata grisa o comuna, també coneguda com a rata de claveguera, es va estendre per Europa més tard que la rata negra.

VECTOR • Les puces són el principal vector de difusió de la pesta. • El seu cicle vital comprèn 4 fases: • • • • Dintre de l'ou: 10 dies Larvària activa: 80 dies Capsular: 180 dies Adulta: 375 dies • La temperatura, la nutrició i la humitat entre d'altres, condicionen la durada de vida de la puça. • La puça vectora més responsable de la transmissió de la pesta en humans és la Xenopsilla cheopis. Viu entre els 15 i 20 graus i amb una humitat de 90-95%.

FONT D’INFECCIÓ • Home: hoste accidental en el cicle natural de la pesta i no transmet el contagi de persona en persona excepte en la pneumònica. • Rossegador (rata): infectades per Y. pestis. • Puça: Pica i ingereix sang de la rata malalta amb el bacteri. Té la necessitat de picar per alimentar-se i és aquí on es pot produir el contagi en els humans.

CONTAGI • La pesta apareix més en climes calorosos, al voltant de 30ºC i l’ambient sec. • Afavoreix la propagació l'amuntegament de gent i la saturació de l'aire. • La pell, degut a la seva extensa superfície també dóna accés a la infecció. • Hi havia una sèrie d’oficis que tenien més probabilitats d’augmentar el risc de contagi. • Quan un familiar quedava infectat de pesta, la majoria dels altres membres de la família intentaven evitar el contagi.

FÒMITES • Objectes no alimentaris que es troben infectats i que per tant, poden ser una altra font de contagi. • Pells d’animals • La roba • Les vaixelles

TRACTAMENT • Les viles van seguir una sèrie de previsions: • Prohibició de fer canvis de territori i entrar i sortir de la vila. • Prohibició d’ingrés de mercaderies. • Purificació dels aires cremant fustes aromàtiques. • Quarentenes a la gent que es sospitava que podia tenir la malaltia. A Reus es tancaven els portals, es feien quarentenes, es va prohibir fer mercats i es van fer hospitals improvisats.

• Els diferents remeis que s’aplicaven eren: • La sagnia, que produïa l’obertura dels bubons amb bisturí. • Respirar aire pur i perfumat. • Rituals que consistien en cremar fustes oloroses i vestir robes oloroses. • L’home ha de restar en llocs sol, aïllat de molta gent ja que podia contagiar a altra gent. • Aplicació de compreses d’herbes bullides de romaní i camamilla sobre els bubons. • S’utilitzaven medicaments suaus, expectants, purgant i tònics.

PESTA A L’ACTUALITAT • El descobriment d’un cultiu de l’agent de la pesta, Yersinia pestis, resistent a tota una sèrie d’antibiòtics, és molt preocupant i pot estendre’s a un espectre més ampli d’antibiòtics. • El cultiu del bacteri fou aïllat a Madagascar en un jove de setze anys afectat per la pesta bubònica. • Un minúscul element posseïa aquesta resistència, es tracta d’un plasmidi. • Aquesta malaltia en l’època postindustrial es basa en la individualitat, només la pateix aquell qui la té i la resta d’individus se’n despreocupen.

CONCLUSIONS Algun dels problemes que ens han afectat a l’hora de realitzar el treball han sigut: • la falta de informació tant a Internet com a llibres per poder contrastar-la i corroborar-la • La falta d’enteniment del vocabulari que utilitzaven alguns autors dels llibres. • La coordinació la feina escolar amb la recerca d’informació que necessitàvem, ja que aquesta es trobava a llocs públics com l’arxiu municipal. • Ens hagués agradat que l’historiador Ezequiel Gort ens realitzés el pròleg, però no va ser possible. Hem complert tots aquells objectius que ens vam proposar: • Les tècniques que empraven els metges per tal de curar la malaltia són molt diferents al que podrien realitzar actualment. • Hem pogut conèixer amb detall quins eren els llocs utilitzats per a la cura i enterrament de malalts i situar molts d’aquests en la nostra ciutat actual. • Observar que aquesta epidèmia va afectar greument a la població.

AGRAÏMENTS • Voldríem agrair el gran ajut que ens han proporcionat algunes persones al llarg del nostre treball: • En primer lloc, agrair a l’historiador Ezequiel Gort Juanpere, que treballa a l’arxiu municipal de Reus. Gràcies a ell hem obtingut gran informació en alguns llibres que ens va proposar. A més també va fer una correcció del nostre treball, per tal de confirmar que la informació que teníem fos correcta. • En segon lloc, agrair a la nostra tutora de treball de recerca i també professora de l’Institut Lluís Domènech i Montaner, Misericòrdia Charles, que ens ha aconsellat la manera com realitzar el treball, i ha fet les correccions apropiades perquè el treball quedés el millor possible.

"No hi ha culpables, només condemnats" Albert Camus, La peste

Add a comment

Related presentations

Related pages

Kröfuréttur Kaflar IX og XVI - XVII - Documents

LITERATURA CATALANA DELS SEGLES XVI, XVII i XVIII 1. Durant ... la esclavitud negra en Chile Siglos XVI, XVII ... els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament ...
Read more

VIII Fòrum - Participants - fòrum de treballs de recerca i ...

Els enigmes de la farmàcia galènica: ... La Pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII: Un enfocament científic. ... L'anellament científic d ...
Read more

VIII Fòrum - Abstracts - fòrum de treballs de recerca i ...

Un invasor cada dia mes conegut: ... La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII: ... L'anellament científic d'ocells. ...
Read more

Girona a l'Abast XIV by Agrupació Girona - issuu

Durant els anys de la ... «T’envio còpia de la ressenya que els de Reus em feren de la ... GIRONA A L’ABAST XIV. obra i a la seva persona, i un ...
Read more

VOCABULARI E - buxaweb.com

Organització de resistència grega contra els italians i els alemanys durant la ... un 32,3% de la producció. Els ... XVII, la pesta esdevingué ...
Read more

www.tdx.cat

... Vallejo i Rodríguez, 2005 a Els sòls de Balears es formaren durant l ... de la FAO. Són els ... un 76,6% de tota la ...
Read more

www.tdx.cat

302 M. A. Martí Escayol 4. ELS PROJECTES PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CANAL D'URGELL DURANT L'ÈPOCA MODERNA 1. Les condicions naturals del territori Els ...
Read more

Rafael Dalmau Editor

Rafael Dalmau, editor és una editorial que es dedica, des de l'any 1959, a la publicació de llibres de recerca i de divulgació de la història, ...
Read more

Catalan Historical Review by Institut d'Estudis Catalans ...

... Catalan Historical Review, ... “Morceau, en deux fragments, de la partie supérieure d’un vase monumental ... Els francs i la destrucció ...
Read more