advertisement

La crisi de la restauració

50 %
50 %
advertisement
Information about La crisi de la restauració
Education

Published on March 5, 2014

Author: carretera17

Source: slideshare.net

Description

historia d'Espanya
advertisement

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909)  CONFERÈNCIA D’ALGESIRES (1906) = CONSOLIDA PAPER COLONIAL D’ESPANYA EN ÀFRICA  TRACTAT FRANCO-ESPANYOL (1912)= PROTECTORAT FRANCO-ESPANYOL DEL MARROC  ESPANYA OCUPA EL SECTOR NORD: EL RIF  TERRITORI MUNTANYÓS = ENCETA EL DOMINI I PACIFICACIÓ  CERCA BENEFICIS ECONÒMICS (MINERIA, FFCC)  PRESTIGI PER A L’EXÈRCIT ESPANYOL  RECUPERAR EL PAPER DE POTÈNCIA COLONIAL  RESISTÈNCIA INDÍGENA (CABILES) CONTR LA DOMINACIÓ ESPANYOLA  BARRANCO DEL LOBO (1909= + 1000 BAIXES  AUGMENT DEL CONTINGENT DE SOLDATS ESPANYOLS = RESERVISTES AMB FILLS  MOBILITZACIO SOCIAL CONTRA L’EMBARCAMENT DELS RESERVISTES  BARRICADES  ENFRONTAMENTS AMB LES FORCES D’ORDRE PÚBLIC  SENTIMENT ANTICLERICAL = CREMA DE CONVENTS  COMITÉ DE VAGA = SOCIALISTES, ANARQUISTES I REPUBLICANS LERROUXISTES  MOVIMENT FRACASSA PER MANCA DE LIDERATGE I UNITAT D’ACCIÓ

REPRESSIÓ CONTRA LA MOBILITZACIÓ SOCIAL DE LA SETMANA TRÀGICA  216 CONSELLS DE GUERRA = 1700 PERSONES DETINGUDES  17 PENES DE MORT= EXECUTADES 5 = FERRER I GUÀRDIA, CÀSTIG EXEMPLAR o FUNDADOR DE L’ESCOLA MODERNA = LAICA I INNOVADORA o ONADA DE PROTESTES CONTRA L’ARBITRARIETAT DE LA REPRESSIÓ= MAURA NO!!! o DISSOLUCIÓ DE LES CORTS= GOVERN LIBERAL DE JOSÉ CANALEJAS (1910-1912)  ANTICLERICALISME = LLEI DEL CANDADO (19109  REFORMES EDUCATIVES  CANVIS EN EL SISTEMA DE RECLUTAMENT= DESAPARICIÓ DE LA REDEMPCIÓ  PROJECTE DE MANCOMUNITATS PROVINCIALS = ATURAT PER L’ASSESSINAT D’EDUARDO DATO  ASSESSINAT DE CANALEJAS (1912)= DESINTEGRACIÓ PARTIT LIBERAL  POLÍTICA SOCIAL = ELIMINACIÓ CONSUMS I NORMATIVA SOBRE EL TREBALL DE LES DONES (TREBALL NOCTURN)

LES FORCES DE L’OPOSICIÓ 1. REPUBLICANISME= PRINCIPAL MINORIA PARLAMENTÀRIA FRAGMENTADA EN DIFERENTS GRUPS • UNIÓ REPUBLICANA(1903)= NICOLÀS SALMERON I ALEJANDRO LERROUX= APROXIMACIÓ ALS NACIONALISMES DE CATALUNYA, P.V.,GALÍCIA • PARTIT RADICAL (1908) = ALEJANDRO LERROUX, ANTICATALANISTA • PARTIDO REFORMISMA, MELQUIADES ÀLVAREZ, A PARTIR DE 1922 MONÀRQUIC 2. NACIONALISMES  LLIGA REGIONALISTA (CONSERVADORS)  CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (ESQUERRES)  PARTITAT NACIONALISTA BASC /COMUNIÓ NACIONALISTA BASCA  SOLIDARITAT DE OBRREROS VASCOS (=ELA-STV, actualmente)  “ABERRIS” (1921) 3. EL CARLISME = BASES SOCIALS PAÍS BASC,NAVARRA I CATALUNA, ANDALUCIA (SEVILLA-HUELVA) • MORT DE CARLOS DE BORBÓ (CARLOS VII) = SUCCESSOR JAIME DE BORBÓ • PARTIDO TRADICIONALISTA (VAZQUEZ MELLA) = GERMANÒFIL • PARTIDO CATÓLICO NACIONAL

4. L’OBRERISME  PSOE =  PRESÈNCIA IMPORTANT A MADRID, ASTÚRIES I BISCAIA  CREIXEMENT EN LA DÈCADA DELS 20 = 50.000 AFILIATS  UGT = 250.000 AFILIATS  PCE (1921) = ESCISSIÓ DEL SECTOR BOLXEVIC  ANARQUISME  MAJOR PRESÈNCIA EN ANDALUSIA, ARAGÓ, ASTÚRIES I LA MEDITERRÀNIA  SOLIDARITAT OBRERA (BARNA, 1907)  CNT (1910) = APOLÍTICA, DESTRUIR EL CAPITALISME I LA VAGA GENRAL REVOLUCIONÀRIA = 700.000 AFILIATS EN 1919

L’IMPACTE DE LA GRAN GUERRA (1914-1923) A. INICI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL = GOVERN D’EDUARDO DATO A. GERMANÒFILS (CONSERVADORS, MILITARS) B. ALIADÓFILS (SOCIALISTES, LIBERALS I DEMÒCRATES) B. NEUTRALITAT ESPANYOLA 1. GENERALITZACIÓ D’UN IMPORTANT CREIXEMENT ECONÒMIC 2. POSSIBILITAT DE NEGOCIS PER A LA INDÚSTRIA I CAPITALS ESPECULATIUS (BURGESIA) 3. ELEVACIÓ DELS PREUS DEL CONSUM I ESTANCAMENT DELS SALARIS (CLASSES POPULARS PERJUDICADES) 4. CREIXEMENT DEL CONFLICTE SOCIAL DE MANERA IMPARABLE 5. AL FINAL DE LA GUERRA = CRISI ECONÒMICA PER FINALITZACIÓ DE LA DEMANDA EXTERIOR C. CRISI DEL 1917 = CONTEXT GENERAL REVOLUCIONARI = REVOLUCIÓ RUSSA a) PROBLEMA MILITAR  EXCESSIUS EFECTIUS D’OFICIALS / SOLDATS  REIVINDICACIÓ MILLORES SALARIALS = AUGMENT DE SOUS I SISTEMA ASCENSOS  MANIFEST DE JUNY DE 1917 = JUNTES DE DEFENSA = GRUP DE PRESSIÓ PROFESSIONAL SENSE RELACIÓ AMB LES NECESSITATS DEL POBLE  REIVINDICACIONS ATESES = RETORN DE L’EXÈRCIT A LA FIDELITAT DE LA MONARQUIA

b) PROBLEMA POLÍTIC  GOVERN COMTE ROMANONES = SUBSTITUT DE DATO (1916)  CORRUPCIÓ POLÍTICA  DESCONTENTAMENT PER LES LIMITACIONS DEMOCRÀTIQUES (CORTS TANCADES)  CONSTITUCIÓ ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS (BARNA, 5-VII-1917) = REPUBLICANS, REFORMISTES I CATALANISTES  REOBERTURA DE LES CORTS, CONVOCATÒRIA ELECCIONS  REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA  DESCENTRALITZACIÓ ESTATAL  INICIATIVA DE LA LLIGA = 71 PARLAMENTARIS DE 760 = REPRESSIÓ GOVERN c) PROBLEMA SOCIAL  PROTESTA CLASSE OBRERA PER LA DEGRADACIÓ NIVELL DE VIDA  RECLAMACIÓ BAIXADA DE PRUES I CONVOCATÒRIA VAGA  VAGA DELS FERROCARRILS VALENCIANS (JUIOL)  CNT I UGT PROCLAMEN LA VAGA GENERAL (AGOST) = MADRID, BARNA, PBASC, ASTÚRIES  LA VAGA ESCLAFADA VIOLENTAMENT PER L’EXÈRCIT = LLEI MARCIAL  FRACÀS DE LA VAGA PERÒ DEBILITA EL SISTEMA = RADICALITZACIÓ OPOSICIÓ

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923)  CRISI POLÍTICA = NUL.LA VOLUNTAT DE RENOVACIÓ POLÍTICA DEL PARTITS DINÀSTICS  MANCA DE LIDERATGE POÍTIC  SENSE MAJORIES ESTABLES PER GOVERNAR  INESTABILITAT  GOVERNS DE CONCENTRACIÓ ( A PARTIR DE 1917) = GOVERN NACIONAL DE MAURA (1918)= CONSERVADORS +LIBERALS+ LLIGA  RETORN AL TORN DINÀSTIC (1918-1923)  INESTABILITAT  SUSPENSIÓ GARANTIES CONSTITUCIONALS  CLOENDA DEL PARLAMENT  DIVERSITAT I DEBILITAT DE L’OPOSICIÓ POLÍTICA  CRISI SOCIAL = FINAL CONJUNTURA 1aGM = CONFLICTIVITAT OBRERA  TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA  FINAL DE LA GUERRA MUNDIAL EN ESPANYA • CANVI DE LES CONDICIONS ECONÒMIQUES • DESCENS DE LA PRODUCCIÓ • AUMGENT DE L’ATUR I PUJADA DELS PREUS

 CONFLICTIVITAT OBRERA  TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA  FINAL DE LA GUERRA MUNDIAL EN ESPANYA • CANVI DE LES CONDICIONS ECONÒMIQUES • DESCENS DE LA PRODUCCIÓ • AUMGENT DE L’ATUR I PUJADA DELS PREUS • AUGMENT DE LA CONFLICTIVITAT OBRERA • VAGA DE LA CANADENCA (BARNA)= PARALITZACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC  TANCAMENT D’EMPRESES  REPRESSIÓ SINDICATS • TRIENNI BOLEXEVIC A ANDALUSIA (1918-21) = REVOLTES AGRÀRIES  OCUPACIÓ DE TERRES I CREMA DE COLLITES  •  MUNICIPIS CONTROLATS PELS COMITÉS DE VAGA CREIXEMENT DEL SINDICALISME RADICALITZACIÓ DE LES POSICIONS SINDICALS I PATRONALS= PISTOLERISME (1916-23) o EMPRESARIAT CATALÀ = SINDICATS LLIURES = PISTOLERISME I LOCKOUT o RESPOSTA ANARQUISTA = ATEMPTATS CONTRA AUTORITATS, PATRONS I FORCES ORDRE o PROTECCIÓ DE LES AUTORITATS = LLEI DE FUGAS o 800 ATEMPTATS = 226 MORTES= EDUARDO DATO, EL NOI DEL SUCRE, FRANCES LAYRET

CRISI DEL MARROC = DESASTRE D’ANNUAL (1921) a) TERRITORI INTERESSANT PER A LES COMPANYIES MINERES b) FORTA INDIGNACIÓ POPULAR PER LA SAGNIA DE SOLDATS = SENSE PREPARACIÓ MILITAR c) DESCONEIXEMENT DEL TERRITORI PEL GENERAL SILVESTRE d) DEBAT PARLAMENTARI = COMISSIÓ PICASSO = • RELACIONAVA ALFONS XIII AMB LA MALA GESTIÓ DE LA CRISI MARROQUINA • OPOSICIO CONSERVADORA A DISCUTIR ELS DETALLS (EXÈRCIT, CONSERVADORS I EL REI) • ENTREBANCS A LA DISCUSIÓ DE L’EXPEDIENT= COLP MILITAR DE PRIMO DE RIVERA

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30) 1. ORÍGEN DEL COLP D’ESTAT  SECTOR PARTIDARIS = MILITARS, POLÍTICS CONSERVADORS MONÀRQUICS, CLASSES DIRIGENTS  CANVIAR LA INESTABILITAT I BLOQUEIG DEL SISTEMA PARLAMENTARI  ACABAR AMB EL DESPRESTIGI DEL SISTEMA = FRAU ELECTORAL  TEMOR A LA REVOLUCIÓ SOCIAL = CONFLICTIVITAT OBRERA I CAMPEROLA  AUGMENT DE LA INFLUÈNCIA DEL REPUBLICANISME I EL NACIONALISME  DESCONTENT DE L’EXÈRCIT PER ANNUAL  EVITAR RESPONSABILITATS PER LA GUERRA DEL MARROC  VALORACIÓ DEL COLP D’ESTAT   DARRER GOVERN = PRETÉN REFORMAR LA CONSTITUCIÓ, LLEI ELECTORAL, DEL TORN DE PARTITS I LES RELACIONS LABORALS   INTENTÀ ELIMINAR LA POSSIBILITAT D’UNA DEMOCRATITZACIÓ DEL SISTEMA SOLUCIÓ INCONSTITUCIONAL OBJECTIUS DEL DICTADOR  DISCURS REGENERACIONISTA I POPULISTA  ELIMINAR ELS CACICS I EL BANDIDATGE  ACABAR AMB LA INDISCIPLINA SOCIAL  REFERMAR LA UNITAT NACIONAL

2. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS a) DIRECTORI MILITAR (1923-1926)  FORMAT PER MILITARS , JOSÉ CALVO SOTELO (HISENDA) I EDUARDO AUNÓS (TREBALL)  SUSPENSIÓ DEL RÈGIM CONSTITUCIONAL I DISSOLUCIÓ CORTS  CESSAMENT DE LES AUTORITATS CIVILS = MILITARITZACIÓ  PROHIBICIÓ D’ACTIVITATS DELS PARTITS POLÍTICS I SINDICATS  ESTATUT MUNICIPAL I PROVINCIAL  DISSOLUCIÓ AJUNTAMENTS = JUNTES DE MAJORS CONTRIBUENTS  LIQUIDACIÓ DEL CONFLICTE DEL MARROC  PROHIBICIÓ DE LA LLENGUA I MANIFESTACIONS CATALANES= ABOLICIÓ MANCOMUNITAT b) DIRECTORI CIVIL  INTENT D’INSTITUCIONALITZAR EL RÈGIM  MODEL EMPRAT = FEIXISME ITALIÀ  CONVOCATÒRIA D’UNA ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA (1927)= CORPORATIVISME  REPRESENTACIÓ DE MUNICIPIS, UNIVERSITATS, ADMINISTRACIONS, PATRONALS, OBRERS  CREACIÓ DE LA UNIÓ PATRIÒTICA = PARTIT GOVERNAMENTAL  SUPORT SOCIAL A LA DICTADURA = CATOLICISME, FUNCIONARIS I CACICS RURALS  REACTIVACIÓ DEL SOMATEN = CIUTADANS ARMATS VOLUNTARIS = MANTENIMENT ORDRE PÚBLIC

3. POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL  CONJUNTURA INTERNACIONAL FAVORABLE = “FELIÇOS VINT”  FOMENT DE L’ECONOMIA = INDÚSTRIA I INFRAESTRUCTURES  NACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA I INTERVENCIONISME ESTATAL  FOMENT DE LES OBRES PÚBLIQUES ( FFCC, CARRETERES, PLANS HIDROELÈCTRIC)  DECRET PROTECCIÓ DE LA INDÚSTRIA NACIONAL = AJUDES ECONÒMIQUES  CREACIÓ DE MONOPOLIS = TELEFÒNIA, PETROLI (CAMPSA), FOSFORERA  POLÍTICA LABORAL I SOCIAL = CODI DEL TREBALL (1926), ASSEGURANCES DE MATERNITAT, FAMÍLIES NOMBROSES, COMITÉS PARITARIS  ORGANITZACIÓ CORPORATIVA NACIONAL = SINDICALISME VERTICAL  REGLAMENTACIÓ SALARIS, CONDICIONS LABORALS I ARBITRATGE  REGULACIÓ DELS CONFLICTES LABORALS = COMISIONS PARITÀRIES  REPRESSIÓ DEL MOVIMENT SINDICAL (ANARQUISTES I COMUNISTES PERSEGUITS)  “COL.LABORACIÓ” DE LA UGT = CERTA LLIBERAT D’ACTUACIÓ  ESCASSA PREOCUPACIÓ PEL SECTOR AGRARI= PREDOMINI LATINFUNDISME  CREACIÓ DE LES CONFERACIONS HIDROGRÀFIEUQES = APROFITAMENT RECURSOS RIUS  AUGMENT DEL DÈFICIT FISCAL = EMISSIÓ DEUTE PÚBLIC

4. OPOSICIÓ  ACCEPTACIÓ O PASSIVITAT DE LES FORCES POLÍTIQUES A L’INICI DE LA DICTADURA  AUMENT DE L’OPOSICIÓ CONFORME CREIX LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM a) MOVIMENT OBRER = ESCASSA CONFLICTIVITAT PERÒ PERSECUCIÓ CNT I FAI, COMUNISTES. b) REPUBLICANS = CREACIÓ ALIANÇA REPUBLICANA (LERROUX, MANUEL AZAÑA) c) NACIONALISTES CATALANS ESTAT CATALÀ (FRANCESC MACIÀ); COMPLOT DEL GARRAF CONTRA EL REI (1925); INVASIÓ DE CATALUNYA PER ESTAT CATALÀ (PRATS DE MOLLÓ, 1926) d) PART DE L’EXÈRCIT= SANJUANADA e) INTEL.LECTUALS I ESTUDIANTS = MOBILITZACIONS CONTRA EL RÈGIM = PROTESTES CONTRA LA LLEI DE REFORMA UNIVERSITÀRIA = UNAMUNO I ORTEGA (1929) 4. EL FINAL DE LA DICTADURA  CREIXENT IMPOPULARITAT DE LA DICTADURA A PARTIR DE 1928  AUGMENT DE LA OPOSICIÓ I CRÍTIQUES AL SISTEMA AUTORITARI  DIMISSIÓ I EXILI DEL DICTADOR A PARÍS (1930)  DICTABLANDA DEL GENERAL BERENGUER (GENER, 1930-FEBRER 1931)  INTENT DE RECUPERACIÓ DE LA NORMALITAT CONSTITUCIONAL  DESPRETIGI DE LA MONARQUIA ALFONSINA= COL.LABORACIÓ AMB LA DICTADURA  GREUS DIFICULTATS PER TORNAR AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ= DESPRESTIGI  INCAPACITAT PER ORGANITZAR LA TORNADA AL SISTEMA CONSTITUCIONAL

 PACTE DE SANT SEBASTIÀ (agost, 1930)  ALIANÇA ANTIMONÀRQUICA DE FORCES REPUBLICANES I CATALANISTES  COMITÉ REVOLUCIONARI PRESIDIT PER NICETO ALCALÀ ZAMORA  PSOE I UGT S’INCORPOREN AL PACTE  INSURRECCIÓ A JACA (desembre, 1930)  GOVERN ALMIRALL AZNAR (febrer-abril, 1931)  AUGMENTA L’OPOSICIÓ A LA MONARQUIA  ORGANITZA ELECCIONS MUNICIPALS = PLANTEJADES COM UN PLEBISCIT  VICTÒRIA DE LES FORCES MONÀRQUIQUES (22000 regidors contra 8000 regidors republicans)  VICTÒRIA DELS REPUBLICANS EN LES PRINCIPALS CIUTATS (MONÀRQUICS EN EL MÓN RURAL)  ELS RESULTATS SÓN CELEBRATS COM UNA CENSURA A LA MONARQUIA  MANIFESTACIONS POPULARS DEMANANT LA REPÚBLICA  ABDICACIÓ DEL REI 14 ABRIL DE 1931 = PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

Add a comment

Related presentations

Related pages

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1899-1931) | historia d'Espanya

historia d’Espanya Bloc desitnat a ser una eina pels alumnes de segon de batx. Un recull de totes les activitats, apunts i idees al voltant de la matèria
Read more

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) - B U X A W E B

Introducció. Vocabulari. Personatges. Cronologia. Bibliografia. Filmografia. Inici. Tornar a Temes: INTRODUCCIÓ. Entre 1898 i 1931, el sistema de la ...
Read more

TEMA 8- La Crisis de la Restauración (1902-1923) - YouTube

TEMA 8- La Crisis de la Restauración (1902-1923) Marcos Álvarez. ... Borbon la maldicion de un apellido: 4 - Isabel II, Alfonso XII, ...
Read more

Restauració borbònica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El règim polític abans de la Crisi del 98. El sistema polític de la Restauració fou predissenyat per Antonio Cánovas del Castillo, polític més aviat ...
Read more

Crisis de la Restauración - Wikipedia, la enciclopedia libre

Según el historiador Manuel Suárez Cortina, «los efectos sociales y políticos de la guerra representaron un factor decisivo en la crisis definitiva del ...
Read more

Historia de España - Alfonso XII: la crisis de la ...

Crisis y quiebra del sistema de la Restauración. La guerra de Marruecos. Panorama general del reinado de Alfonso XIII. Intentos de modernización.
Read more

La crisi de la Restauració. Pàgina de les Ciències ...

La crisi de la restauració. Apunts, esquemes, recursos, activitats. El Web per l'alumnat d'Historia d'Espanya del Juníper.
Read more

la crisi de la Restauració - YouTube

la crisi de la Restauració escolatecnos. Subscribe Subscribed Unsubscribe 37 37. Loading... Loading... ... Standard YouTube License; Loading...
Read more