Ingesta de alcohol y atención: Seguridad vial

67 %
33 %
Information about Ingesta de alcohol y atención: Seguridad vial
Science-Technology

Published on June 12, 2008

Author: Isburlas

Source: authorstream.com

Slide 2: “Estudi de laboratori sobre la influència de baixes taxes d’alcoholèmia en l’execució de tres tasques d’atenció visual: implicacions per a la seguretat viària” Tesi doctoral presentada per: Jaume Rosselló Mir Dirigida per: Dr. Luis Montoro González Dr. Jordi Pich i Solé Palma, 18 de desembre de 2001 Slide 3: A la memòria del professor Antonio Caparrós Benedicto, sense paraules. Slide 4: Trinomi: Atenció/Alcohol/Conducció Doble objectiu: 1. Objectiu teòric: Revisió crítica del tema determinat pels tres eixos temàtics esmentats. 2. Objectiu empíric: Estudi sobre la influència d’alcoholèmies “legals” (entre 0’5 i 0’8 gr/l) en l’execució de tres habilitats atencionals visuals fonamentals per a la conducció Slide 5: EL PROBLEMA DE LA SINISTRALITAT VIÀRIA. ALGUNES DADES EPIDEMIOLÒGIQUES: -Primera causa de mort entre els 6 i els 27 anys (Thomke, Holzner i Golami, 1999). -Principal problema sanitari de les societats desenvolupades si prenem com a referència els anys potencials de vida perduts. -Cada any, en el món perden la vida al voltant de 700.000 persones i en resulten ferides prop de 20 milions. -Al llarg del segle XX, han mort més de 35 milions de persones (!) i hi ha hagut més de 1500 milions de ferits (!) -Cada víctima mortal ens costa al voltant d’un milió d’euros (Chisvert, 2000). -Segons l’OMS, en el primer quart del segle XXI els sinistres viaris, juntament amb les malalties mentals, seran els dos problemes més greus de salut pública. Slide 6: DADES EPIDEMIOLÒGIQUES A L’ESTAT ESPANYOL: -L’Estat Espanyol es troba entre els països europeus amb majors taxes d’accidentalitat, de morbilitat i, sobretot, de mortalitat per accident de trànsit (Montoro et al., 2000): l’any 1995, per exemple, l’índex de mortalitat només era menor que el de Grècia, Dinamarca i Luxemburg (Robledo, 1999). -Al llarg del segle XX, han mort al voltant d’un quart de milió de persones i han estat ferides més de 15 milions (Chisvert, 2000). Slide 7: Figura 1. Morts a l’Estat Espanyol entre 1974 i 1998, segons la DGT. Slide 8: Figura 2. Mortalitat per milió de vehicles (1974-1998). Slide 9: Figura 3. Letalitat (Morts/100 víctimes) entre 1974 i 1998. Slide 10: DADES EPIDEMIOLÒGIQUES A LES ILLES BALEARS: Figura 4. Morts per milió de vehicles. Comparació entre les dades de Balears i les estatals. Slide 11: -Múltiple causalitat dels accidents de trànsit: numerosos “factors de risc”. -Tres grans categories: 1. factor mecànic 2. factor físicoambiental 3. factor humà. -L’anomenat “factor humà” com a principal factor de risc. -Segons el Tri-level Study duit a terme per la Universitat d’Indiana (Treat et al., 1977) el factor humà intervé com a causa definitva en un 71% dels accidents i com a causa probable en un 93%. Slide 12: Figura 5. Factors de risc dels accidents de trànsit segons la NHTSA dels EEUU (1998). Slide 13: Figura 6. Mapa conceptual sobre la interacció del factor humà i la resta de factors a l’hora de determinar l’acció en el sistema del trànsit. Slide 14: -Dos punts de partida d’aquest projecte: 1. Les disfuncions de l’atenció constitueixen un dels principals factors de risc primaris de sinistrabilitat viària. 2. La ingesta aguda d’alcohol com a principal factor de risc secundari. -Articulació de l’exposició en torn de la terna: ATENCIÓ/ ALCOHOL/ CONDUCCIÓ Slide 15: ATENCIÓ Slide 16: CONCEPTE D’ATENCIÓ VISUAL: -Naturalesa diversa dels mecanismes atencionals. -L’atenció visual com a constructe múltiple i complex. -L’atenció visual com a fenomen emergent de l’activació dels circuïts cerebrals responsables de la programació de l’acció a partir dels diferents atributs i/o objectes perceptius (Rosselló, Munar i Garrido, 2001). -Disparitat entre el concepte d’atenció estudiada des de la psicologia bàsica (experimental) i el que s’utilitza en àmbits aplicats com ara la Psicologia del Trànsit. Slide 17: LA CONCEPCIÓ DE L’ATENCIÓ VISUAL DES DE LA PSICOLOGIA DEL TRÀNSIT: -Èmfasi en la propietat selectiva de l’atenció visual en relació a l’entrada sensorial i la percepció. -Valgui com a exemple el model de Shinar (1978): Slide 18: Figura 7. Funció atencional més d’acord amb la concepció de la psicologia experimental contemporània (Barber, 1988). Slide 19: ALTERNATIVA FUNCIONAL: -Principals varietats atencionals (van Zomeren i Brouwer, 1994; Parasuraman, 1998: Halperlin, 1999): 1. Habilitat en atenció selectiva concentrada. 2. Habilitat en atenció selectiva dividida. 3. Habilitat en atenció sostinguda. 4. Habilitat en control atencional executiu. Slide 20: ATENCIÓ I CONDUCCIÓ Slide 21: Habilitat per concentrar l’atenció i conducció: -És la més investigada de les habilitats atencionals en relació a la conducció (Parasuraman i Nestor, 1991). -Correlació de l’ordre de 0’4 entre atenció concentrada visual (auditiva: 0’3) i el criteri d’accidentalitat. -Segons Summala et al. (1996), les proves d’atenció visual concentrada detecten els conductors amb major risc de sinistralitat. -Molts d’autors afirmen que constitueix un dels millors predictors del rendiment en la conducció (Shinar, 1978; Avolio et al., 1981; Arthur, Strong i Williamson, 1994; Ball, 1997; Owsley i McGwin, 1999; etc.). Slide 22: Habilitat per dividir l’atenció i conducció: -Conduir és una tasca dual per se: manteniment de la trajectòria + monitorització de la informació externa (Moskowitz i Burns, 1990). -Segons Ball, Roenker i Bruni (1990), la manca d’habilitat en dividir l’atenció és un factor cabdal per explicar la sinistrabilitat. -Parasuraman i Nestor (1991) informen de correlacions de l’ordre de 0’4 amb el rendiment en la conducció quan la demanda atencional és alta. Slide 23: Habilitat per mantenir l’atenció i conducció: -L’avaluació de la constància de l’atenció per part de Patrizi fou la primera aplicació de la psicologia a la conducció (Dorsch, 1963). -Segons van Zomeren i Brouwer (1994), l’habilitat per mantenir l’atenció és un indicador global de l’habilitat per conduir. -La conducció perllongada, que implica una notable persistència atencional, és un important factor de risc de sinistralitat (Blanco i Salgado, 1992). -Segons Koelega (1995), i malgrat les evidències contradictòries, s’hauria d’incloure una prova d’atenció sostinguda en qualsevol bateria per avaluar l’aptitud dels conductors. Slide 24: Habilitat pel control atencional executiu i conducció: -Un dels millors indicadors de la funció atencional executiva és l’habilitat pel canvi de disposició atencional (attentional set) (van Zomeren i Brouwer, 1994; Gopher, 1996; Rabbitt, 1997, Parasuraman, 1998; etc.). -L’habilitat pel canvi de disposició atencional (flexibilitat cognitiva) assoleix força importància en el maneig d’un vehicle, sobretot per tal de reaccionar davant imprevists (Newman, et. al., 1997. Slide 25: -Segons Ball i Owsley (1991) i Elander, West i French (1993), un control pobre per part de l’atenció executiva és una de les causes principals de sinistralitat viària. -Minusvaloració d’aquesta habilitat per mor de la concepció errònia de la conducció com una tasca automatitzada. Slide 26: ALCOHOL Slide 27: -L’alcoholèmia és el nivell d’alcohol en sang, habitualment mesurada en gr/l. -La concentració d’alcohol en sang varia en el temps com a resultat dels processos d’absorció, distribució, metabolisme i eliminació, donant lloc al que es coneix com a corba d’alcoholèmia (Campos, 1999). Slide 28: Principals factors modificadors de l’alcoholèmia: -Ingesta d’aliments -Pauta d’ingesta de la beguda alcohòlica -Graduació de la beguda -Ritme circadiari -Quantitat d’aigua dels teixits corporals -Massa corporal -Edat -Sexe -”Raça” -Hàbit de consum: tolerància -Ingesta simultània de fàrmacs: p.e., acetilsalicílic Slide 29: Mesura de l’alcoholèmia a partir de l’aire espirat (mgr/l): -etilòmetres portàtils: basats en una mesura electroquímica. -etilòmetres evidencials: basats en dues mesures, electroquímica i basada en l’absorció d’energia infrarotja. p.e. DRÄGER ALCOTEST 7110 MKIII Slide 30: EFECTES DE LA INGESTA AGUDA D’ALCOHOL SOBRE EL SNC: -Efecte depressor/inhibidor: acció sobre els receptors GABA A. Efecte ansiolític. -Efecte reductor de l’excitació: acció sobre els receptors del glutamat del subtipus NMDA (N-metil-D-aspartato). -Alteració de la funció inhibitòria del lòbul frontal. -Reducció progressiva de la resposta cortical. -Afecció de nombrosos sistemes de neurotransmissors. -Alteració (desestabilització, fluïdificació) de les membranes neuronals. -Estimulació del sistema de recompensa mesolímbic. Slide 31: EFECTES DE LA INGESTA AGUDA D’ALCOHOL SOBRE LA CONDUCTA I EL RENDIMENT (Buela-Casal, 1992; Iruarrizaga, 2000): 1. Fase infraclínica (fins a 0’5 gr/l): -Eufòria, loquacitat, desinhibició, efectes ansiolítics. -Alteració de la funció frontal (processos cognitius superiors), de la vigilància i de factors perceptius i psicomotors. Slide 32: 2. Fase d’excitació (de 0’5 a 2 gr/l): -Alteració de l’humor i gran desinhibició. -Efectes sobre les expectatives d’autoeficàcia i de resultat. -Minva la percepció de risc. -Disminució dels “reflexs” (augment TR). -Alteració de la funció atencional. -Alteracions de la coordinació psicomotora. -Alteracions sensorials. -Alteracions del processament cognitiu. -Alteració del control inhibitori de l’acció. -Pèrdua de l’autocontrol i de la capacitat de judici. -Somnolència, atàxia, disàrtria, inestabilitat a la marxa, etc. 3. Fase d’embriaguesa (a partir de 2-3 gr/l) 4. Fase de coma (a partir de 3-4 gr/l) Slide 33: Taula 1. Equivalències aproximades entre quantitat de diverses begudes i alcoholèmia (els valors corresponen als propis d’un subjecte adult de sexe masculí i 70 kg. de pes). Slide 34: -Principals variables a tenir en compte a l’hora de relacionar alcoholèmia i rendiment: 1. Tolerància. 2. Efecte Mellanby o tolerància aguda. 3. Expectatives. 4. Pràctica. 5. Sexe. 6. Edat. 7. Moment en el ritme circadiari. Slide 35: ALCOHOL I CONDUCCIÓ Slide 36: -L’alcohol es troba implicat en la meitat dels accidents amb resultat de mort i en la tercera part dels que produeixen ferits (Donovan et al., 1983). -Estudis més recents conclouen que l’alcohol, inclús consumit en petites dosis, es troba involucrat entre el 30% i el 50% dels accidents amb víctimes mortals i entre el 15% i el 35 % dels que causen lesions greus (Montoro et al., 2000). -Causes: 1. Alteració comportamental i psicofísica. 2. Conducció més arriscada (p.e., velocitats més altes). 3. Reducció de la resposta al trauma. -L’ocupant d’un vehicle que ha sofert un accident sota els efectes de l’alcohol té fins a tres vegades més probabilitats de patir lesions mortals, a igual gravetat del sinistre. Slide 37: RELACIÓ ENTRE ALCOHOLÈMIA I RISC D’ACCIDENT DE TRÀNSIT: Slide 38: EFECTES PRINCIPALS DE L’ALCOHOL SOBRE EL CONDUCTOR: 1. Efectes sobre el comportament, les motivacions i les actituds: -sobreestimació de les pròpies capacitats. -disminució de la percepció de risc. -impulsivitat, agressivitat, gust per les conductes d’alt risc, comportament temerari, augment de la comissió d’imprudències/transgressions, etc. 2. Efectes sobre les capacitats psicofísiques i cognitives: -efectes sobre la funció psicomotora (control oculomotor!). -efectes sobre la funció sensoperceptiva. -efectes sobre els nivells d’arousal. -efectes sobre les capacitats d’alt nivell (presa de decisions). -efectes sobre la funció atencional. Slide 39: ALCOHOL I ATENCIÓ Slide 40: EFECTES AGUTS DE L’ALCOHOLÈMIA SOBRE LA FUNCIÓ ATENCIONAL: 1. Efectes sobre l’atenció concentrada (focalitzada). 2. Efectes sobre l’atenció dividida. 3. Efectes sobre l’atenció sostinguda. 4. Efectes sobre el control atencional executiu. Slide 41: EFECTES AGUTS DE L’ALCOHOLÈMIA SOBRE L’ATENCIÓ CONCENTRADA: -Escasessa d’estudis experimentals rigurosos. -Manca de sensibilitat de moltes de les tasques emprades. -Consens en que es donen efectes significatius a partir d’alcoholèmies de 0’8 gr/l. -En un experiment recent (Rosselló et al., 1998; 1999) s’evidencien alteracions significatives de la precisió del canvi de l’atenció auditiva dins l’espai per a alcoholèmies entre 0’2 gr/l i 0’3 gr/l. Slide 42: EFECTES AGUTS DE L’ALCOHOLÈMIA SOBRE L’ATENCIÓ DIVIDIDA: -Profusió d’estudis que empren tasques duals o concurrents. -Aquest sembla esser el paradigma experimental més sensible als dèficits produïts per la ingesta aguda d’alcohol. -Segons Moskowitz i Burns (1990) i Koelega (1995) es donen dèficits a partir d’alcoholèmies de 0’2 gr/l. -En un experiment anterior, hem trobat efectes sobre l’execució d’un paradigma de tasques competents (una basada en la visió i l’altra en l’audició) per a alcoholèmies entre 0’3 i 0’4 gr/l (Rosselló et al., 1998; 1999). -Tanmateix, alguns estudis no troben efectes significatius de la ingesta aguda d’alcohol sobre l’atenció dividida( Miles et al., 1986; Marks i MacVoy, 1989; Kuitunen et al., 1990; Millar, Duncan i Tiplady, 1995; etc.). Slide 43: EFECTES AGUTS DE L’ALCOHOLÈMIA SOBRE L’ATENCIÓ SOSTINGUDA -Nombrosos autors afirmen que aquestes tasques són pràcticament insensibles als efectes de baixes i moderades ingestes d’alcohol (Moskowitz, 1973; Linnoila, 1974; Miles, Porter i Scott, 1986; Koelega, 1995; etc.). -Aproximadament la meitat dels estudis duits a terme no troben efectes sobre el nivell d’atenció sostinguda per sota d’alcoholèmies de 0’8 gr/l (Koelega, 1995). -Quant a la funció de decrement al llarg de la tasca, uns pocs estudis troben un efecte significatiu de la ingesta aguda d’alcohol. -Problema de la diversitat de tasques enteses com a “d’atenció sostinguda”. Controvèrsia. Necessitat de més investigació, sobretot pel que fa a les anomenades tasques d’execució contínua. Slide 44: EFECTES AGUTS DE L’ALCOHOLÈMIA SOBRE EL CONTROL ATENCIONAL EXECUTIU -Destaca, com a bon indicador d’aquesta funció, l’habilitat pel canvi de disposició atencional (attentional set), altrament conegut com a flexibilitat cognitiva (Gopher, 1996; Newman et al., 1997; Rabbitt, 1997; Parasuraman, 1998, etc.). -Treballs molt escassos. -Segons Newman et al. (1997), alcoholèmies entre 0’6 i 0’8 gr/l alenteixen la resposta, especialment quan es passa d’un mode de funcionament quasiautomàtic a un mode de funcionament altament controlat. -Necessitat de més investigació, sobretot pel que fa als efectes d’alcoholèmies inferiors a 0’8 gr/l. Slide 45: TREBALL EMPÍRIC Slide 46: -OBJECTIU PRINCIPAL: Contrastar si una mostra de joves consumidors moderats d’alcohol veu afectada la precisió i la rapidesa en la realització de tres tasques d’atenció visual amb alcoholèmies entre 0’5 i 0’8 gr/l —legals en el moment de dur-se a terme aquesta investigació. Més concretament, s’analitza si es veu alterada l’execució d’una tasca d’atenció concentrada, una de cancel·lació (nivell i funció de decrement) i una de canvi de disposició atencional. “ESTUDI DE LABORATORI SOBRE LA INFLUÈNCIA DE BAIXES ALCOHOLÈMIES EN L’EXECUCIÓ DE TRES TASQUES D’ATENCIÓ VISUAL” Slide 47: -OBJECTIUS SECUNDARIS: 1. Analitzar els efectes de la pràctica sobre l’execució de les tasques atencionals (atès que es tracta d’un disseny de mesures repetides respecte al factor condició): utilització del factor “balanceig”, concebut inicialment com una tècnica de control experimental. 2. Contrastar la influència del factor sexe en l’execució de les tres tasques esmentades en les dues condicions (alcohol i placebo, a partir d’ara A i B). 3. Investigar com afecten les alcoholèmies entre 0’5 i 0’8 gr/l a les expectatives i al rendiment percebut (també investigar la relació entre expectatives i rendiment real). 4. Investigar la relació entre alcoholèmia i rendiment, tenint en compte la limitació que suposa que el rang d’alcoholèmies només vagi entre 0’5 i 0’8 gr/l. Slide 48: MÈTODE Disseny: -Respecte al factor condició es tracta d’un disseny de mesures repetides, contrabalancejat (quant a les condicions i quant a les tasques) i a doble cego. -Respecte als altres dos factors considerats (sexe i balanceig), es tracta d’un disseny de grups independents. Slide 49: Variables: -Factors o variables independents principals: -Condició (dos nivells: A-alcohol; B-placebo). -Sexe (òbviament, dos nivells). -Balanceig (de condicions). Nivells: A-B i B-A -Principals variables dependents: -TR i nombre d’errors a cadascuna de les tres tasques atencionals. -ß i d’ a la tasca d’atenció sostinguda (TDS). Slide 50: Mostra: -72 subjectes (36 dones i 36 homes) de 18 a 30 anys d’edat seleccionats d’entre 432 voluntaris, tots estudiants de la Universitat de les Illes Balears. -Característiques: -Pes: dones: entre 50 i 70 kg. homes: entre 70 i 90 kg. -Bevedors socials moderats: consum entre 6 i 12 unitats concentrades el cap de setmana. -No consumidors habituals d’altres drogues no legals. -No consumir cap tipus de medicació ni patir cap malaltia crònica. -Que no es donàs cap altra circumstància que desaconsellàs la ingesta d’alcohol o que pogués influir en els resultats -Que signassin voluntàriament un contracte. Slide 51: Material (I): -Qüestionari elaborat ex profeso per a la selecció dels subjectes en funció de les característiques descrites. -Fulls de registre I i II. -Contracte signat que dóna fe de la participació voluntària dels subjectes. -Begudes per a cada condició: -Condició A: Homes: 750 ml. cervesa (5º) + 50 ml vodka + 100 ml. de “licor” de poma sense alcohol. Dones: 500 ml. de cervesa (5º) + 20 ml. de vodka + 65 ml. de “licor” de poma sense alcohol. -Condició B: idem, però ara la cervesa era sense alcohol. Slide 52: Material (i II): -Etilòmetre evidencial marca Dräger Alcotest 7110 MKIII i el pertinents broquets* * Material cedit molt amablement per la Prefectura Provincial de Trànsit de Balears. -Programa ANT 1.0 (Amsterdam Neuropsychological Tasks)(de Sonneville, 1997). Slide 53: Procediment (I): -Dels 432 subjectes inicials (272 dones i 160 homes), 154 acomplien amb els requisits (103 dones i 51 homes). D’aquests 154 foren triats a l’atzar els que formarien la mostra definitiva (36 dones i 36 homes). -La meitat del subjectes passaren primer per la condició A i l’altra meitat primer per la B. Per altra banda, 12 subjectes passaren per cadascuna de les combinacions possibles quant a l’ordre de tasques. D’aquesta manera, per a cada ordre de tasques, hi havia 6 subjectes (3 dones i 3 homes) a cadascun dels dos ordres de condició possibles (vegeu taula 2). Slide 54: Taula 2. Distribució dels 72 subjectes segons el contrabalanceig assignat (de condicions i de tasques). F-tasca d’atenció focalitzada; S-tasca d’atenció sostinguda; C-Tasca de canvi de disposició atencional). Slide 55: Procediment (III): -Passació a les 18h. o a les 19h. -Instruccions de: -No beure cap beguda alcohòlica, ni prendre drogues, ni cap tipus de medicació. -Dinar sobre les dues (dieta habitual quantitativament i qualitativa). -No menjar res des de l’hora de dinar. -Dur ulleres o lentilles si patien algun dèficit visual. -No conduir el propi vehicle (venir amb algú altre). Slide 56: Procediment (IV): -Se’ls hi deia que farien dues vegades l’experiment (en dos dies distints) i que tant podia esser que beguessin alcohol les dues vegades, que no en beguessin cap de les dues o que en beguessin una vegada sí i una altra no. -Beguda distribuïda en dues ingestes: -Primera ingesta: 2/3 del total, entre 8 i 12 minuts. -Segona ingesta: 1/3 del total, entre 5 i 7 minuts. -45-55 minuts després de la segona ingesta començaven les tasques, trobant-se en la fase descendent de la corba d’alcoholèmia (efecte Mellanby). Slide 57: Procediment (V): -A la condició A, el subjecte passava al laboratori si la seva alcoholèmia estava entre 0’5 i 0’8 gr/l. A la condició B exclusivament si era de 0 gr/l. -Instruccions estandarditzades i demostració. -Mesura expectatives + pràctica + execució + mesura rendiment percebut. -Entre cadascuna de les tasques es mesurava l’alcoholèmia. Els subjectes en la condició A s’havien de mantenir entre 0’5 i 0’8 gr/l i en la condició B a 0 gr/l. -En acabar les tasques els subjectes en la condició A havien de romandre entre 0’5 i 0’8 gr/l (en la condició B havien de seguir amb 0 gr/l). Slide 58: Procediment (VI): -Tasca d’atenció focalitzada o concentrada (F): -2 blocs de 120 assajos. -Durada de l’estímul igual al temps de resposta (tasca autopautada). Slide 59: Procediment (VII): -Tasca d’atenció sostinguda (S): -600 assajos: 200 de cada tipus distribuïts aleatòriament. -Durada de l’estímul variable i igual al TR del subjecte. -IEE (interval postresposta) = 250 mseg. Slide 60: Procediment (i VIII): -Tasca de canvi de disposició atencional (C): -Tres parts: 40, 40 i 80 assajos. La tercera part és la que implica canvi de disposició atencional. -Color del quadrat: verd: resposta congruent vermell: resposta incongruent -El quadrat es mou aleatòriament a la dreta o a l’esquerra, cada vegada una posició, després d’un temps igual al TR més 500 mseg. Slide 61: ANÀLISI DE DADES I RESULTATS -Abans de tot es va comprovar que no hi havia diferències significatives intersexe respecte a les alcoholèmies assolides a partir de les dosis preses, ni abans de la realització de les tasques, ni després. -Anàlisi dels efectes de la condició, del sexe i del balanceig en l’execució de les tres tasques d’atenció visual: Es va aplicar un AVAR 2 x 2 x 2 (a partir del factor de mesures repetides “condició” i dels factors intergrup “sexe” i “balanceig de condicions”) per a les principals variables dependents de cadascuna de les tasques descrites. Slide 62: -Com que en la majoria dels casos no s’acomplia el supòsit de normalitat ni el d’homocedasticitat es va optar r aplicar proves no paramètriques (T de Wilcoxon i U de Mann-Whitney), encara que mantenint l’AVAR com una prova exploratòria, sobretot pel que fa a les interaccions entre factors. -En tots els casos en què resultava preceptiu es va aplicar la correcció de Dunn-Bonferroni. Slide 63: Tasca d’atenció visual focalitzada o concentrada: 1. Efecte significatiu de la interacció condició x balanceig sobre la variable nombre d’errors. -L’aplicació de la prova T de Wilcoxon demostra que en el balanceig A-B hi ha diferències en el nombre d’errades segons la condició mentre no n’hi ha en el cas del balanceig B-A. El sentit de la significació es pot apreciar a la taula següent. Slide 64: Tasca d’atenció visual focalitzada (II): 2. Efecte principal del factor sexe. -L’aplicació de la prova U de Mann-Whitney indica que hi ha diferències significatives en el nombre d’errades segons el sexe: tant a la condició A com a la B els homes són més imprecisos que les dones. Slide 65: Tasca d’atenció visual focalitzada (i III): 3. Quant a la variable TR, hi ha un efecte de la interacció entre condició i balanceig. -Les diferències quant al TR entre condicions van en sentit oposat segons el balanceig. Slide 66: Tasca d’atenció visual sostinguda (I): -S’analitzaren per una banda les variables dependents associades al nivell d’atenció sostinguda i, per l’altra, les pròpies de la funció de decrement. I. Nivell 1. Efecte significatiu de la interacció entre condició i balanceig pel que fa al nombre d’errades. Slide 67: Tasca d’atenció visual sostinguda (II): 2. Quant a la variable TR hi ha significació de la interacció condició per balanceig. -Les diferències quant al TR entre condicions van en sentit oposat segons el balanceig. En el balanceig A-B els subjectes són més ràpids en la condició B, mentre en el balanceig B-A ho esón a la condició A. Slide 68: Tasca d’atenció visual sostinguda (III): 3. Quant a la variable sensibilitat (d’), es dóna un efecte significatiu de la condició per balanceig. -En el cas del balanceig A-B la d’ és menor per a la condició A. No hi ha diferències entre condicions en el balanceig B-A. Slide 69: Tasca d’atenció visual sostinguda (IV): 4. Quant al criteri de decisió (ß), no hi ha diferències significatives de cap tipus (ni segons la condició, ni segons el sexe, ni segons el balanceig). II. Funció de decrement -No es dóna un decrement significatiu del valor de la d’ al llarg dels tres blocs consecutius de la prova. Slide 70: Tasca d’atenció visual sostinguda ( i V): -Quant a l’evolució diacrònica del criteri de decisió (ß), val a dir que en la condició A la ß3 és significativament menor (estratègia més laxa) que la ß2 i que la ß1. En la condició B no hi ha cap canvi signicatiu al llarg dels tres blocs. Slide 71: Tasca de canvi de disposició atencional (I): -Quant a la precisió, no hi ha cap efecte significatiu de la condició, ni del sexe ni del balanceig. -Quant a la rapidesa, els resultats indiquen un efecte significatiu de la interacció entre condicó, sexe i balanceig: -En el balanceig A-B i en el balanceig B-A hi ha diferències significatives entre els TR de les dones segons la condició. -Quant al TR dels homes, també hi ha diferències significatives en el cas del balanceig A-B segons la condició, però no n’hi ha en el cas del balanceig B-A. Slide 72: Tasca de canvi de disposició atencional (II): Slide 73: Tasca de canvi de disposició atencional (III): Figura 8. En el cas del balanceig A-B tant les dones com els homes són més ràpids en la condició B. Slide 74: Tasca de canvi de disposició atencional (i IV): Figura 9. En el cas del balanceig B-A les dones són més ràpides en la condició A. En els homes no hi diferències significatives entre els TR segons la condició. Slide 75: Anàlisi de la influència de l’alcoholèmia sobre les expectatives i sobre el rendiment percebut 1. Tasca d’atenció visual focalitzada (I). -Les expectatives són significativament inferiors a la condició A que a la B. -Les puntuacions en rendiment percebut són significativament inferiors quan els subjectes passen per la condició A que quan ho fan per la B. -No hi ha cap correlació significativa entre el nivell d’alcoholèmia i les puntuacions en expectatives i rendiment percebut (s’ha de tenir present l’estret rang d’alcoholèmies). Slide 76: 1. Tasca d’atenció visual focalitzada ( i II). Slide 77: 2. Tasca d’atenció visual sostinguda (I). -Les expectatives són significativament inferiors a la condició A que a la B. -Les puntuacions en rendiment percebut són significativament inferiors en la condició A que en la B. -No hi ha cap correlació significativa entre el nivell d’alcoholèmia i les puntuacions en expectatives i rendiment percebut (s’ha de tenir present l’estret rang d’alcoholèmies). Slide 78: 2. Tasca d’atenció visual sostinguda ( i II). Slide 79: 3. Tasca de canvi de disposició atencional (I). -No hi ha diferències en la puntuació de les expectatives segons la condició. -No hi ha diferències en la puntuació del rendiment percebut segons la condició. -Les expectatives i el rendiment percebut en els assajos amb canvi (tant a la condició A com a la B) resulten significativament menors que en els assajos sense canvi. -Tampoc no hi ha cap correlació significativa entre el nivell d’alcoholèmia i les puntuacions en expectatives i rendiment percebut (s’ha de tenir present l’estret rang d’alcoholèmies). Slide 80: Anàlisi de la relació entre les expectatives i el rendiment percebut, i el rendiment real 1. Tasca d’atenció visual focalitzada (I). -Tant en la condició A com en la B, correlació significativa entre el rendiment percebut i el nombre d’errades: a major nombre d’errades menor rendiment percebut . -Tant en la condició A com en la B, manca de correlació significativa entre les expectatives i qualsevol de les variables que dóna compte del rendiment Slide 81: 2. Tasca d’atenció visual sostinguda (I). -Tant en la condició A com en la B, hi ha una correlació significativa entre el rendiment percebut i el nombre d’errades: a major nombre d’errades menor rendiment percebut . -Correlació significativa entre rendiment percebut i el valor de la sensibilitat (d’): a major sensibilitat major rendiment percebut. -A la condició B hi ha una correlació significativa entre les expectatives i el nombre d’errades: a majors expectatives manco errades. Aquesta correlació no es dóna a la condició A: les alcoholèmies considerades afecten a la relació susdita. Slide 82: 3. Tasca de canvi de disposició atencional (I). -Tant en la condició A com en la B, hi ha una correlació significativa entre el rendiment percebut i el nombre d’errades: a major nombre d’errades menor rendiment percebut . -Tant en la condició A com en la B hi ha una correlació significativa entre el valor de les expectatives i el nombre d’errades: a majors expectatives menor nombre d’errors. -En la condició A hi ha una correlació significativa entre les expectatives i el TR: a majors expectatives menors TR. Aquesta correlació no es dóna en el cas de la condició B. Slide 83: Anàlisi de la relació entre les alcoholèmies i les mesures de rendiment real -No es dóna cap correlació significativa entre el grau d’alcoholèmia (en el rang 0’5-0’8 gr/l) i les diverses variables dependents de les tres tasques (TR, errades, d’, ß, etc.). Slide 84: CONCLUSIONS PRINCIPALS 1. Els subjectes són més imprecisos i més lents, duguent a terme la tasca d’atenció visual focalitzada en la condició A, quan aquesta es du a terme en primer lloc. Quan la cond. A es du a terme després de la condició B, sembla que l’efecte de la pràctica contraresta els efectes de les alcoholèmies investigades. 2. Duguent a terme la tasca d’atenció visual sostinguda, les alcoholèmies estudiades disminueixen la precisió i alenteixen la resposta dels subjectes quan la condició A es du a terme en primer lloc. Quan la condició A es du a terme després de la B, la pràctica contraresta els efectes de les alcoholèmies investigades. Slide 85: 3. Les alcoholèmies investigades disminueixen la sensibilitat (d’) dels subjectes quan la condició A es du a terme en primer lloc. 4. Les alcoholèmies investigades afavoreixen l’adopció d’un criteri de decisió (ß) més lax, arriscat o “liberal”. 5. No es dóna funció de decrement al llarg de la tasca en cap de les dues condicions. 6. Es dóna una variació de la ß (el criteri es fa més lax) al llarg de la tasca en el cas de la condició A, però no en el cas de la condició B. 7. Les alcoholèmies investigades alenteixen la resposta dels subjectes en la tasca de canvi de disposició atencional quan la condició A es du a terme sense pràctica prèvia. La pràctica contraresta els efectes de l’alcoholèmia. Slide 86: 8. Cal resaltar com a troballa genèrica l’efecte de la pràctica, que contraresta,— i a voltes capgira— els efectes de l’alcoholèmia sobre les variables dependents de les diverses tasques. 9. Les dones són més precises que els homes en la tasca d’atenció visual concentrada, tant en la condició A com en la B. 10. Els homes són significativament més ràpids que les dones en l’execució de la tasca de canvi de disposició atencional, excepte quan duen a terme la condició A en segon lloc (balanceig B-A). 11. Es manifesta una tendència a que les dones siguin més estrictes, més “prudents” en la condició B. Les diferències intersexe minven amb l’efecte de les alcoholèmies considerades. Slide 87: 12. En el cas de les tasques d’atenció focalitzada i d’atenció sostinguda, les expectatives són menors sota els efectes de les alcoholèmies investigades. 13. En el cas de les tasques d’atenció focalitzada i d’atenció sostinguda, el rendiment percebut és menor sota els efectes de les alcoholèmies investigades. 14. A cap de les tres tasques atencionals es detecta una relació significativa entre el nivell d’alcoholèmia assolit i les diverses variables dependents. Cal tenir en compte l’estret rang d’alcoholèmies amb el que hem treballat. Slide 88: REFLEXIONS I IMPLICACIONS -Implicacions per a la seguretat en la conducció: cal no oblidar que les disfuncions atencionals es troben a l’arrel d’un de cada tres accidents de trànsit (Sánchez, 1999) i que l’atenció és una de les funcions cognitives que més prediu la sinistrabilitat (Owsley et al., 1991; Parasuraman i Nestor, 1991; Arthur, Barrett i Alexander; 1992; Ball et al., 1993; van Zomeren i Brouwer, 1994; etc.). -Les alcoholèmies investigades poden repercutir sobre la conducció sobretot en els nivells de control estratègic i tàctic (van der Molen i Botticher, 1987), tot i que també els comportaments més automatitzats (nivell operacional) es poden ressentir dels efectes de l’alcoholèmia. -Els resultats obtinguts feren que, en el seu moment, donassim suport explícit a la DGT en la seva resolució de davallar de 0’8 gr/l a 0’5 gr/l els nivells d’alcoholèmia permesos als conductors. Slide 89: -S’ha de tenir present que s’ha utilitzat un disseny “conservador” (fase descendent de la corba d’alcoholèmia, moment en el ritme circadiari d’activació, etc.), per la qual cosa és de suposar que l’efecte de les alcoholèmies investigades seria major en cas de condicions alternatives. -Quant a les implicacions derivades de l’evidència que la pràctica redueix els dèficits atencionals produïts per les alcoholèmies analitzades, cal esser extremadament prudents i no arribar a conclusions que poden resultar temeràries. Els resultats suggereixen la possibilitat de plantejar noves investigacions que investiguin els efectes combinats de la pràctica i l’alcoholèmia amb un disseny en què el factor pràctica s’estableixi a priori com a variable independent. Necessitat de treballs més ecològics. Slide 90: -En tot cas, sí que es pot dir que els nostres resultats són congruents amb els que consideren que l’alteració que una determinada alcoholèmia indueix en l’execució d’una tasca concreta és inversament proporcional al grau d’automatització de la tasca (recordem que la pràctica indueix automatització). -Les diferències inter i intraindividuals quant a la influència de l’alcoholèmia en l’execució de diferents tasques pròpies de la conducció introdueix la controvèrsia sobre la conveniència d’aplicar proves comportamentals complementàries o alternatives a la simple mesura de l’alcoholèmia dels conductors, sobretot si, a més, tenim en compte que la correlació entre alcoholèmia i execució sol esser força pobra. Slide 91: -S’ha de reconèixer que els treballs de laboratori com el presentat tenen certes avantatges (control experimental) però, sens dubte, tenen l’inconvenient de la validesa ecològica. A la part empírica d’aquest projecte hem optat per sacrificar validesa ecològica per tal d’aconseguir un major control experimental. -Tanmateix, no podem sinó subratllar que caldria complementar aquesta investigació amb una que avaluàs la influència de les alcoholèmies considerades sobre les habilitats atencionals en un entorn viari real, tot i que les dificultats per dur a terme aital estudi són tan òbvies com difícils de salvar. Slide 92: "Y con tanta ciencia una inútil ansia de tener lástima de algo, de que llueva aquí dentro, de que por fin empiece a llover, a oler a tierra, a cosas vivas, sí, por fin a cosas vivas" Julio Cortázar, Rayuela.

Add a comment

Related presentations

Related pages

Buenos Aires Ciudad - Seguridad Vial

Dirección General de Seguridad Vial: Aráoz de ... Efectos de la ingesta de alcohol y otras sustancias ... Reducción de la capacidad de atención.
Read more

al Alcohol - Observatorio Vial

... la atención y la resistencia a la ... es una amenaza para la seguridad vial. O b s e r v a t o r i o V i al ... La ingesta de alcohol no solo está ...
Read more

Buenos Aires Ciudad - Seguridad Vial

Efectos de la ingesta de alcohol y otras ... la capacidad de atención y ... General de Seguridad Vial y cuenta con la ...
Read more

BLOG DEL OBSERVATORIO DE CRIMINOLOGIA VIAL : ALCOHOL Y ...

... causadas mayoritariamente por el consumo del alcohol y la ... la seguridad vial por la ingesta de bebidas ... de la Seguridad Vial.
Read more

Seguridad vial: efecto del alcohol en 10s tiempos de reacción*

Seguridad vial: efecto del alcohol en 10s tiempos ... vigilancia y atención concentrada ... Posteriormente se iniciaba la ingesta de alcohol etilico.
Read more

Jóvenes y alcohol 2ª parte. Actuaciones y conclusiones.

Campañas contra el consumo de alcohol en los jóvenes y seguridad vial en ... conlleva la ingesta abusiva de alcohol. ... médicos de atención ...
Read more

Consejos para reducir accidentes por ingesta de alcohol en ...

Veamos qué se puede hacer para evitar accidentes de tránsito por la ingesta excesiva de alcohol. ... 1 Horarios de atención: ... Peatones y seguridad vial;
Read more

Alteraciones neurológicas por consumo de alcohol al volante

Sigue al consumo excesivo y prolongado de alcohol, ... u otros que supongan riesgo para la seguridad vial. ... de médicos de atención ...
Read more