Fonètica Del Català

100 %
0 %
Information about Fonètica Del Català
Education

Published on September 19, 2008

Author: gerardvilanova

Source: slideshare.net

Fonètica del català 1. El sistema vocàlic 2. El sistema consonàntic Punt d’articulació Mode d’articulació Oralitat/Nasalitat Sonoritat 3. Fonètica de frase i fenòmens de contacte

1. El sistema vocàlic

2. El sistema consonàntic

Punt d’articulació

Mode d’articulació

Oralitat/Nasalitat

Sonoritat

3. Fonètica de frase i fenòmens de contacte

1. El sistema vocàlic Grau d’obertura: oberta, mitjana i tancada Punt d’articulació: anterior, central i posterior Tonicitat: vocal tònica i àtona. Diftong i triftong Funcionalitat: semivocals, semiconsonants i consonants.

Grau d’obertura: oberta, mitjana i tancada

Punt d’articulació: anterior, central i posterior

Tonicitat: vocal tònica i àtona.

Diftong i triftong

Funcionalitat: semivocals, semiconsonants i consonants.

1.1. Grau d’obertura Tancada Mitjana Oberta Ant. Centr. Post. 1.2. Punt d’articulació

Tancada

Mitjana

Oberta

1.3. Tonicitat Vocal tònica i àtona Neutralització Reducció vocàlica i vocal neutra Bloc occidental i bloc oriental 1.4. Diftong i triftong Diftongs decreixents i creixents Triftongs

Vocal tònica i àtona

Neutralització

Reducció vocàlica i vocal neutra

Bloc occidental i bloc oriental

Diftongs decreixents i creixents

Triftongs

2. El sistema consonàntic 2.1. Punt d’articulació 2.2. Mode d’articulació 2.3. Oralitat/Nasalitat 2.4. Sonoritat

2.1. Punt d’articulació

2.2. Mode d’articulació

2.3. Oralitat/Nasalitat

2.4. Sonoritat

2.1. Punt d’articulació Bilabial Labiodental Dental Alveolar Palatal velar

Bilabial

Labiodental

Dental

Alveolar

Palatal

velar

2.2. Mode d’articulació Oclusiu Fricatiu Africat Nasal Lateral Vibrant

Oclusiu

Fricatiu

Africat

Nasal

Lateral

Vibrant

2.3. Oralitat/nasalitat Cavitat bucal: sons orals Cavitat bucal i nasal: sons nasals 2.4. Sonoritat Cordes vocals vibren: sons sonors Cordes vocals no vibren: sons sords

Cavitat bucal: sons orals

Cavitat bucal i nasal: sons nasals

Cordes vocals vibren: sons sonors

Cordes vocals no vibren: sons sords

Taula dels sons consonàntics

3. Fonètica de frase i fenòmens de contacte Elisió Sinalefa Sonorització Sensibilització Emmudiment

Elisió

Sinalefa

Sonorització

Sensibilització

Emmudiment

3.1. Elisió L’article: l’arbre, l’home, l’única Els pronoms febles: m’omple La contracció: al, del, pel, cal, can No marcades: mà esquerra [máskèræ] setze anys [sèdzáлs] si el veus [sílßèws]

L’article: l’arbre, l’home, l’única

Els pronoms febles: m’omple

La contracció: al, del, pel, cal, can

No marcades:

mà esquerra [máskèræ]

setze anys [sèdzáлs]

si el veus [sílßèws]

3.2. Sinalefa Es tracta d’un diftong entre dues vocals que pertenyen a paraules diferents. Hi ha dos nois [jáðóznójs] Que hi és? [kæjés]

Es tracta d’un diftong entre dues vocals que pertenyen a paraules diferents.

Hi ha dos nois [jáðóznójs]

Que hi és? [kæjés]

3.3. Sonorització Una consonant sorda a final de paraula assimila la sonoritat d’una altra de sonora amb la qual es troba en contacte immediat: Cap d’any tot venint els avis [b] [d] [z]

Una consonant sorda a final de paraula assimila la sonoritat d’una altra de sonora amb la qual es troba en contacte immediat:

Cap d’any tot venint els avis

[b] [d] [z]

3.4. Sensibilització Consisteix a pronunciar determinades consonants que generalment són mudes. Sant Antoni, Sant Andreu Vint-i-tres, vint-i-quatre Fent-ho, havent-hi Venir-hi, marxar-ne

Consisteix a pronunciar determinades consonants que generalment són mudes.

Sant Antoni, Sant Andreu

Vint-i-tres, vint-i-quatre

Fent-ho, havent-hi

Venir-hi, marxar-ne

3.5. Emmudiment Es tracta de la no pronunciació de sons sí representats en la llengua escrita en una zona o a tot el domini lingüístic [p] i [b] darrere [m]: llamp, rumb [t] i [d] darrere [n] i [l]: sant, alt [r] final: venir, sabater, negror Contacte entre sons idèntics: els somnis Contacte entre sons molt pròxims: els xinesos, les rodes

Es tracta de la no pronunciació de sons sí representats en la llengua escrita en una zona o a tot el domini lingüístic

[p] i [b] darrere [m]: llamp, rumb

[t] i [d] darrere [n] i [l]: sant, alt

[r] final: venir, sabater, negror

Contacte entre sons idèntics: els somnis

Contacte entre sons molt pròxims: els xinesos, les rodes

Add a comment

Related presentations

Related pages

Presentació | Els Sons del Català - Universitat de ...

Facilitar l’ensenyament de la fonètica i la fonologia catalanes en totes aquelles ... l’espai web recull els sons del català central, del nord ...
Read more

Blog (~aribas4/fonetica) - Inici. XTEC - Xarxa Telemàtica ...

... la percepció i interpretació dels sons per part del receptor (fonètica perceptiva) i les ... El CATALÀ NORD-OCCIDENTAL (o lleidetà) i ...
Read more

La fonologia del català - Universitat de Barcelona - Home

La fonoLogia deL cataLà 5 1 El camp d’estudi de la fonologia L ’estudi dels sons lingüístics es troba dividit en dues disciplines complemen-
Read more

Fonètica del català - Bibliografia - Grupo de Fonética ...

Bibliografia sobre fonètica del català - References on Catalan phonetics
Read more

Fonètica - Diccionari Pràctic i Complementari

Fonètica. Parlar de qüestions fonètiques, en català, ... etc. El conjunt ix, que és dígraf des del punt de vista del català oriental, ...
Read more

Índex dels apunts de fonètica - Institut Olorda ...

Índex dels apunts de fonètica ... Menorca i Eivissa; però aviat passa a /ε´ / a la resta del català oriental al segle XIV. 4. En rossellonès, ...
Read more

La descripció fonètica i fonològica del català: els ...

Sons consonàntics del català. Recasens, D. (1991). Fonètica descriptiva del català (assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i ...
Read more

Fonètica del català - Consorci per a la Normalització ...

FONÈTICA DEL CATALÀ 1. El sistema vocàlic 2. El sistema consonàntic Punt d’articulació Mode d’articulació Oralitat/Nasalitat Sonoritat
Read more