Fitxa 60 tres gràcies

50 %
50 %
Information about Fitxa 60 tres gràcies
Education

Published on March 2, 2014

Author: julialopezvalera

Source: slideshare.net

Description

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

FITXA 60: LES TRES GRÀCIES Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA Títol Les Tres Gràcies Autor Peter Paulus Rubens (Siegen, 1577Anvers, 1640) Cronologia 1639 Tècnica Oli sobre fusta Mides 2,21 x 1,81 m. Estil Barroc Tema Mitològic Localització Museu del Prado (Madrid) Júlia López Valera

CONTEXT HISTÒRIC  Al segle XVI, Anvers, la capital de Flandes, era un gran centre negocis gràcies al seu important port, on arribaven mercaderies de tots els països. Els diners que es guanyaven es gastaven tant en diversions com en cultura, en obres d'art i en obres d'impremta que es destinaven principalment a la importació.  Els Països Baixos estaven sota el domini espanyol des del matrimoni de Felip el Bell amb Joanna de Castella i més tard sota el dels seus hereus Carles V i després del 1555 per Felip II. Aquest implantà un règim molt autoritari que provocà revoltes sufocades amb gran repressió.  El territori va romandre sota dominació espanyola fins al Tractat d’Utrecht, del 1713, quan tornà a la branca austríaca dels Habsburg. Els seus artistes van treballar i van trobar els seus mecenes entre la monarquia i la reialesa espanyola, que va influir en les obres que van realitzar, especialment de temes religiosos i de batalles, així com de retrats. L'escola flamenca de pintura es va consolidar al sud dels Països Baixos, on l‘Església catòlica va potenciar les més grans representacions del seu triomf com a religió, aquest triomf va tenir el seu més gran intèrpret en Rubens, que va ser un catòlic profundament creient. Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR  Peter Paulus RUBENS es va formar en l’ambient manierista d’Anvers i va ingressar, quan era encara molt jove, a la confraria de pintors de Sant Lluc d’aquesta ciutat.  L’any 1600 va ser contractat pel duc de Màntua i això li va permetre entrar en contacte amb la pintura dels venecians i de MIQUEL ÀNGEL.  Quan torna a Anvers, l’any 1608, era ja un pintor consagrat i el reclamen les corts europees més importants, sobretot la cort espanyola de Felip V.  El gran nombre d’encàrrecs que va rebre va fer necessària la participació de molts col·laboradors, entre els quals hi va haver pintors de gran anomenada, com ara Anton VAN DYCK. Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR  El seu taller Les pintures de Rubens es poden dividir en tres categories: - aquelles que pintava ell mateix; - les que pintava en part, principalment les mans i esferes; -aquelles que només supervisava. Una carta del pintor dirigida a l'ambaixador anglès a Holanda, és el testimoni més clar d'aquesta tècnica de treball, ja que ell mateix diferencia les obres «enterament de la meva mà», «els treballs efectuats amb la col·laboració dels meus deixebles i retocs amb la meva mà» i finalment «les còpies dels seus alumnes». Juntament amb les còpies de pintures, els gravats van ser també molt importants per a la difusió del seu art. Tenia un gran taller que li era molt necessari per als nombrosos encàrrecs que rebia contínuament. En una carta de l'any 1611, dirigida a Jacques de Bie, Rubens fa un comentari molt significatiu: «he hagut de refusar més de cent candidats». Es troben catalogades més de quatre mil pintures sortides del seu taller, com a seves o dels seus deixebles. Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL  Rubens pintà el tema de les tres Gràcies, en diverses ocasions, però només en aquesta versió les representà segons el model iconogràfic repetit des de l’antiguitat clàssica: les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que dues estan de perfil i una dóna l’esquena a l’espectador.  Les dones, en primer pla, estan nues o bé cobreixen part dels seus cossos amb gases, i s’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines que, amb els cabells no ben recollits, semblen iniciar un ball amb un lleu moviment de les cames (totes tres endarrereixen el peu dret i s’aguanten amb l’esquerre); els braços s’estenen fins a arribar a tocar les figures contigües i formar un grup tancat, perquè totes tres en conjunt, representen la perfecció (cercle sense principi ni final), ja que les virtuts de cadascuna es complementen amb les de les seves Júlia López Valera companyes.

DESCRIPCIÓ FORMAL  El pintor les situa en el primer pla del quadre, sobre un espai escenogràfic i un fons de paisatge idíl·lic amb animals pasturant, destacant la lluminositat dels enèrgics cossos sobre la línia de l’horitzó. L’escena queda emmarcada per alguns elements que simbolitzen els seus dons, com el cupido amb el corn de l’abundància, que vessa aigua sobre la terra, a mena de font a la seva esquerra (pròpia d’un jardí) i, a l’altra part, el tronc i una branca d’arbre amb la roba abandonada, i una garlanda de roses, que penja de les branques, situada sobre els caps de les deesses (probablement pintada per Jan Brueghel o algun deixeble seu). A diferència d’altres composicions de Rubens, dinàmiques i centrífugues, les tres Gràcies representen un dinamisme contingut i una composició tancada. Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL  Les tonalitats que predominen són pàl·lides, tant en figures com en fons. La barreja de vermell, groc i blau dóna un preciós color nacrat a la pell humana. La pinzellada és llarga i uniforme. Els colors del fons són verds i blaus, suaus i molt lluminosos.  Predomina la línia corba, sinuosa, tant en el cos de les tres dones com en la natura que les envolta.  Gran dinamisme, creat per la integració de les figures entre sí i el moviment corporal.  Predomina la línia corba i sinuosa en les siluetes, reforçant la sensualitat. Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL B)COMPOSICIÓ  EQUILIBRADA/DESEQUILIBRADA: Equilibrada.  ESQUEMACOMPOSITIU: Disposició de les figures: model antiguitat clàssica (primer pla, en cercle, una d’esquena). Dinamisme, ritme, moviment: ritme de la roba (gran delicadesa, moviment gases) i lleu moviment i braços (moviment contingut).  SIMÈTRICA /ASIMÈTRICA: Presenta eix de simetria tancat.  TRACTAMENT DEL VOLUM I DE L’ESPAI: Poc tractament de la profunditat (línia horitzó baixa). Escena primer pla emmarcada, i paisatge de fons idíl·lic.  TANCADA/OBERTA: Composició tancada i dinamisme contingut. Júlia López Valera

TEMÀTICA  En la mitologia grecoromana, les tres Gràcies eren la personificació de la bellesa. Segons Hesíode, les Tres Gràcies, Aglae, Eufroine i Talia, eren filles de Zeus i de la nimfa Eurinome, i presidien festes i banquets en els quals dansaven el servei dels déus, tot acompanyant, normalment, Afrodita (deessa de l’Amor). HÈLÉNE FOURMENT ISABELLE BRANDT  RUBENS va utilitzar aquesta temàtica per mostrar un dels millors exemples de l’ideal de bellesa femenina de l’època. Als seus rostres, alguns crítics hi ha volgut reconèixer les faccions de les dues esposes del pintor: Isabella Brandt, la Gràcia de la dreta, i Hélène Fourment, la de l’esquerra, però també n’hi ha alguns que opinen que es tracta de diferents variacions d’aquesta darrera.  L’obra, comprada pel rei Felip IV després de la mort del pintor, va estar guardada durant bona part del segle XVIII, juntament amb uns altres quadres de nus –que eren considerats pecaminosos per Carles III-, en una galeria secreta de l’Academia de Bellas Artes de Madrid. Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES  RUBENS va crear un estil propi, en el qual va recollir algunes de les propostes més importants de la pintura del segle XVI i de l’inici del segle XVII europeu: la força cromàtica de la pintura veneciana de TICIÀ, IL VERONESE i IL TINTORETTO; la lliçó anatòmica i la força compositiva dels treballs romans de MIQUEL ÀNGEL i d’Annibale CARRACCI, i la llum de CARAVAGGIO. RUBENS tampoc no va oblidar l’ensenyament clàssic de l’escultura grecoromana, de la qual va ser admirador i col·leccionista.  Considerat l’artista paradigmàtic del Barroc, el seu art va tenir una gran influència al llarg del segle XVII –sobretot a Flandes-, i a més el seu estil colorista i dinàmic també va tenir influència en els segles posteriors, sobretot a França, on artistes com WATTEAU, DELACROIX i RENOIR van demostrar en les seves composicions la gran admiració que sentien per l’obra del pintor flamens. Júlia López Valera

Add a comment

Related presentations

Related pages

Fitxa 60: Tres Gràcies - ARTBANÚS

Site de la matèria d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat creada per la professora Júlia López Valera
Read more

12. Art barroc i rococó - ARTBANÚS - sites.google.com

Subpàgines (11): Fitxa 52: Plaça de Sant Pere del Vatic ... La lliçó d'anatomia Fitxa 60: Tres Gràcies Fitxa 61: Les Menines Fitxa 62: El gronxador ...
Read more

9.Rubens: Les tres Gràcies - Education - documents.tips

9.Rubens: Les tres Gràcies; Download. of 20
Read more

XAREL-10: 187.- La suma de tres xifres

Així que si agafem tres "60" i juguem convenientment amb els signes, doncs donarà 60 :-)) ... GRÀCIES!! La Meva Blogosfera. Eines de Llengua.
Read more

Edu3.cat

Fitxa audiovisual; Embedir Comparteix ... Les bosses són de tres mides i el preu varia segons la qualitat de la roba i el disseny i va dels 30 als 60 euros.
Read more