Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner

50 %
50 %
Information about Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent Giner
Education

Published on February 26, 2014

Author: DanielClimentGiner

Source: slideshare.net

Description

En resposta a la petició d'alguns centres que volen iniciar línies d'excel·lència i conèixer experiències i resultats previs, he elaborat aquest muntatge.
S'hi recullen algunes consideracions teòriques, mostres de treballs d'alumnes, de materials elaborats en col·laboració amb diferents departaments, incitacions al plurilingüisme... elaborades després de 7 anys de participar en projectes per treballar amb alumnes d'altes capacitats i alt rendiment (vam ser els primers a fer-ho a tot el País Valencià, el curs 2005-06, a l'IES Badia del Baver / Bahía de Babel, d'Alacant).
I preguntes que pretenen obrir debat per abordar el tractament a la diversitat i a l'excel·lència en la formació del professorat, condicions imprescindibles per oferir un ensenyament d'alta qualitat.

PER ELLS,PER TU ENSENYAMENT D’ALTA QUALITAT ALS MEUS ALUMNES AMB QUI TANT HE APRÉS Daniel Climent

1.EL REPTE DE LA QUALITAT 1. UN SISTEMA EN CRISI La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat. La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga una correspondència amb la qualitat del servei que reben. Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa per professorat d’alta qualitat. «Tres transformacions de l’esperit vos anuncie: primer, l’esperit esdevé camell, el camell lleó, finalment el lleó es fa infant». Així parlà Zaratustra. Friedrich Nietzsche. EFICIÈNCIA 1) proporcionalitat entre hores invertides i aprenentatge substancial; entre quant s’aprén i quant s’oblida; ¿cal repetir els mateixos conceptes en canviar de curs, en assignatures “paral·leles”, quan se sap que no s’interioritzen, encara que s’aproven els exàmens? [ p.ex. «La cèl·lula», des de 3r cicle de Primària, i com a concepte deformant «la» ... una quimera/model fantasiós, no comprovable] 2) ¿simple acumulació o canvi qualitatiu?; ¿més «llum de ciri» o llum elèctrica? 3) ¿Per què fem lo que fem?; hauríem de canviar, de ser «tècnics aplicadors» a «professionals responsables» 4) lo que ens han ensenyat o ensenyem, ¿on es dirigeix? ¿per a què serveix? ¿quina relació pot tindre amb les necessitats personals i socials?

L’AVENTURA D’ENSENYAR / APRENENDRE VIATGE INICIÀTIC Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses.

ALGUNS REPTES A ABORDAR 1. INTERDISCIPLINARIETAT + TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ A) REFLEXIÓ SOBRE LES ASSIGNATURES. JERARQUIA DE VALORS A LLARG PLAÇ Matemàtiques ¿només?: anàlisi estadística, geometria, exponencials, inferències... Dialèctica i argumentació: ús de dades; retòrica, parlar en públic, participació social Epistemologia: història del pensament (ciència, tècnica, religió, descobriments, economia...), trames i jerarquies relacionals, disseny i control d’experiments, interpretació de processos, convergència des de metodologies inicialment diferents establiment de nivells de fiabilitat... Interpretació de paisatges: social, cultural, natural, històric, tecnològic, artístic... B) PROJECTES TRANSACADÈMICS [p.ex., viatges i projectes amb altres instituts] C) LES DISCIPLINES COM A INSTRUMENTS, NO COM A FINALITATS.

ALGUNS REPTES A ABORDAR 2. FOMENT DE LA CURIOSITAT, DEL PENSAMENT OBERT, DE LA INCERTESA; PROBLEMATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT/APRENENTATGE, ÚS DE LES FALÀCIES, DE LA SORPRESA, DE TEMES «PROHIBITS»; RAONAMENT LÒGIC, CAUSAL I MULTIFACTORIAL 3. PLURILINGÜISME [domini del català, castellà, anglés... i més]; DEPURACIÓ DEL LLENGUATGE [etimologia, vocabulari, trànsit entre llengües, 4. tornar a repetir l’examen lingüísticament corregit; correcció per part dels alumnes] NOUS USOS DELS ESPAIS [aula, pati, aules específiques, jardí, carrer, museus, ruta diària, paisatges quotidians; peripatetisme], DEL TEMPS [aula, pati, amb amics, a casa...] I DE LES TÈCNIQUES [telèfons mòbils (skyview, cercadors...), calculadores (gràfiques...), ordenadors, plataformes, biblioteca..., en aula, durant exàmens, des de casa]

2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mans dels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és un instrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, per intercanviar sentiments , arguments, informació... Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament la mateixa cosa, la segona depèn dels contextos. Hem de parlar del context educatiu; quina llengua afavoreix més aspectes del calidoscopi educatiu. El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»; ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionar lingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes les matèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües. La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers que juguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i el joc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manera potent a aprendre.

ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜES SINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el primer el dedicaria a esmolar-la». CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ» Llatí costa cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); finestra, fenêtre; defenestrar Llatí glan-glandis gland (cat., fr.), glande (cast., it.) glàndula gla, gland, ghianda Bellota: grec balanos + àrab balluta Grec ballein, llançar * Bala, ballesta, bola, èmbol, anabolisme, catabolisme, metabolisme, discòbol, paràbola, bullir Anglés ball (baló), bullet (bala) APORTAT PELS ALUMNES -ula cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula, mòrula, gà

EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORA IGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT, ] SE SAP PER RELACIÓ GRUA Si el coneixement no produeix estima, és una pàtina que salta al primer colp; si interactua amb el cor, arrela, es carrega de nutrients, fa gust de compartir. GENU-s, GENOLL genuflexió, agenollar, genolleres genou (fr.), ginocchio (it.), knee (ang.); ciutat Genua = Gènova [cast.: rodilla; roda rueda] diftongacions

Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes; i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de * LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA mel miel; meloso, melifluo festa fiesta; festivo pedra piedra; petrología, petrificar gel hielo; gélido, gelifluxión ferro hierro; ferreteria, ferrocarril ou huevo; oval, óvulo, ovillo os hueso; óseo, osificar gros grueso; grosor poble pueblo; poblado, población porta puerta; portada, pórtico bo bueno; bondad roda rueda; rodar, rodilla, rótula FACILITAR ELS TRÀNSITS, MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES Indoeuropeu Alemany: Herz Neerlandés: hart Anglés: heart Intercanvis d’alveolars sordes: oclusiva –tafricada –z- kherd Grec: kardios cardiopatia, cardiòleg electrocardiograma Intercanvis d’oclusives alveolars: sorda –tsonora –d- Llatí: cor-dis COR, cordial, concòrdia, discòrdia, record coeur, cuore, corazón

ENSENYAMENT EN VALENCIÀ FOMENTA EL DIÀLEG AMB LES ALTRES LLENGÜES MÉS ESTESES * Elaboració de regles de transformació entre llengües. * Producció de nous coneixements a partir de la interacció. * Reforçament d’una llengua gràcies a les altres, per comparació, similituds, diferències, reflexió sobre bases morfològiques, fonètiques... de cada llengua; el vocabulari adquireix consistència. * Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita els trànsits automàtics entre llengües * Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que se li subministren materials the hidrosphere. 1. The stratosphere is denser than Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán : 1. Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que) 1. La hidrosphère est plus dense que la troposphère. 1. [Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí també són fàcils de respondre.] Latitudo Poli Nortis 90ºN est. 4. Antipodae distant 20.000 Km.

LA LLEGENDA DE L’ARRÒS ENSENYAMENT DE QUALITAT CADA DIA NOU, DIFERENT I MILLOR

Add a comment

Related presentations

Related pages

Cultius transgènics 2.0 - Inici

... Peacock i Rodemeyer, 2003), perquè al debat sobre ... per trobar al blog de medi ambient per excel·lència d ... apunts relacionats en ...
Read more

Un debat incòmode - Inici

Un debat incòmode ... Quan alguns avantpassats ... els humans es diferencien genèticament per dos mecanismes: l'efecte de l'atzar al llarg de les ...
Read more

L'interés per la llengua dels valencians: Normes de Castelló

Notes per al seu estudi i conreu i la publicació ... 2013 per Josep Daniel Climent. ... reunions de l’entitat renaixentista per excel·lència, ...
Read more

SEGON DE BAT

A la colla, s'hi ha afegit, també, algun ... Fundació Bromera per al Foment de la ... el resultat d'una experiència educativa de tres ...
Read more

La Rella. Anuario del IECBV - Institut d'Estudis Comarcals ...

Daniel Climent i Giner, ... Per què una Dècada de l'Educació per a un ... La Guerra de Successió al sud del País Valencià. Alguns apunts Autor: ...
Read more

La Rella - IECBV - Institut d'Estudis Comarcals del Baix ...

Daniel Climent i Giner, ... La Guerra de Successió al sud del País Valencià. Alguns apunts Autor: ... Una resposta educativa al tractament de la ...
Read more

L'ús del català a la docència i la recerca a la ...

Academia.edu is a platform for academics to share research papers.
Read more

bloGuejat

Però per algun motiu ... a l'Aula Blanes van organitzar un debat al voltant de temes ... a El País parlava l'altre dia amb Daniel Mediavilla del ...
Read more