advertisement

Espai de reflexió ètica a ISOM (Finestra, 65)

50 %
50 %
advertisement
Information about Espai de reflexió ètica a ISOM (Finestra, 65)
Education

Published on March 7, 2014

Author: jalbaiges

Source: slideshare.net

advertisement

Article publicat al butlletí d’Inf@ncia núm. 65– Març 2013 La finestra Espai de reflexió ètica a ISOM Jordi Pros Membre de l’Espai de Reflexió Ètica d’ISOM, sccl isom@isom.cat ISOM (Integració Social de Menors, sccl) és una cooperativa que atén les persones, especialment els infants, els adolescents i les seves famílies, per millorar i promoure la seva autonomia, capacitats i qualitat de vida mitjançant projectes d’acció social especialitzada, amb una atenció relacional de proximitat i individualitzada, coherent amb la seva responsabilitat social. Els nostres valors són la coherència, el compromís, la competència, la col·laboració i la comunicació. Actualment gestionem, per encàrrec de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), tres centres residencials d’acció educativa a la ciutat de Barcelona (Minerva, en funcionament des de l’any 1992; Sants-Medir, des del 2007, i Urrútia, des del 2012), tots tres d’edats verticals entre els 3 i els 18 anys. Estem construint noves accions i iniciatives en els àmbits de la infància i l’adolescència en risc, la inserció laboral, l’educació i la salut, posant un èmfasi especial en la col·laboració amb altres empreses del sector. L’Espai de reflexió ètica (ERE) d’ISOM La DGAIA ens va convidar el 2010 a formar part del grup impulsor dels espais de reflexió ètica en la intervenció social en la infància i l’adolescència, en el qual hi havia professionals de la mateixa direcció general, professionals dels serveis socials i dels EAIA, i professionals d’entitats gestores de centres residencials. Aquest grup impulsor neix de l’Ordre ASC/349/2010, de 16 de juny, del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, article 8. Espais de reflexió en la dimensió ètica en centres i serveis socials 1 . “Els espais de reflexió en la dimensió ètica en centres i serveis socials són creats per analitzar possibles problemes ètics que es produeixen en la pràctica de la intervenció social i tenen com a objectiu final la millora de la qualitat de l’atenció a les persones, la promoció dels valors ètics i les bones actituds en la cura de les persones que s’atenen, i assessorar sobre la seva resolució”. 1 Criteris per a la constitució dels espais de reflexió ètica en serveis d’intervenció social. http://www20.gencat.cat/docs/dixit/Home/04Recursos/08Etica%20aplicada%20als%20Serveis%20Socials/01Comite%20d%20E tica/3.%20Criteris%20per%20a%20la%20constituci%C3%B3%20d'ERESS.pdf 1

ISOM accepta immediatament aquest oferiment atenent a: - La nostra disponibilitat absoluta a l’hora de col·laborar en totes aquelles iniciatives que puguin millorar la qualitat en l’atenció a la infància i l’adolescència en risc. - La possibilitat evident d’augmentar el nostre coneixement, tant teòricament com en la nostra pràctica professional. Només entenem la nostra professió com quelcom dinàmic i canviant, que s’ha d’anar alimentant amb nous coneixements i perspectives de manera permanent. - La possibilitat d’introduir una nova metodologia de treball que sistematitzi la validació de les actuacions fetes en matèria de respecte als drets de les persones, a la seva dignitat, benestar, autonomia i intimitat i en matèria de foment de bones actituds i pràctiques en l’atenció a les persones usuàries i els seus familiars. - La possibilitat de reflexionar, des d’una altra mirada i un altre lloc, sobre les actuacions dutes a terme en el passat i especialment en el present i les futures. Formar part del grup impulsor ens va permetre gaudir de la “formació ètica en la intervenció en la infància i l’adolescència –grup d’espais de reflexió ètica de la DGAIA”, impartida per la doctora Begoña Roman, presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. La formació, tal com s’explica en el document Criteris per a la constitució dels espais de reflexió ètica en serveis d’intervenció social, és un requisit indispensable per poder ser membre d’un espai de reflexió. L’ERE d’ISOM es va constituir a finals del 2010 comptant amb vuit membres de l’organització, i respectant el criteri d’incorporar la perspectiva dels diferents perfils implicats en el servei (estructura de l’entitat, directors, coordinadors, educadors). La persona de referència i que lidera el servei és la senyora Marta Garcia. S’elabora un protocol de funcionament de l’ERE, posteriorment adaptat i millorat segons el que va fixar el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya el 14 de juliol del 2011. El protocol estableix una dinàmica de reunions amb periodicitat d’un mes i mig, convocar els assistents mitjançant convocatòria amb ordre del dia, elaborar l’acta de la reunió i fer la planificació i l’avaluació anual d’objectius. Durant el curs 2010-2011 l’ERE va dedicar-se a treballar sobre dilemes ètics que havien sorgit en el conjunt d’intervencions efectuades. Era, doncs, una mirada a posteriori sobre accions realitzades que ens havien provocat dubtes en la seva resolució. Per a la constitució, l’assessorament i el suport vàrem comptar amb la presència de la doctora Begoña Roman. L’ètica aporta una metodologia de treball per a la presa de decisions que es recull en l’esquema de valors, accions i conseqüències. Caldria, per a tots els casos, mitjançant l’anàlisi DAFO, pensar en diferents indicadors d’èxit o fracàs i fer-ne seguiment per veure com gestionem les amenaces, debilitats, fortaleses i oportunitats. En el treball dels diferents dilemes es va seguir el procediment següent: 2

- Presentació del cas (revisió d’aquest quant a dades, documentació, la seva actualització, etc.). - Inici del debat amb l’objectiu d’arribar a concretar quin era exactament el dilema. - Reflexions entorn del cas. - Presa de decisions, amb l’avaluació de possibles riscos. - Seguiment i avaluació del cas. A tall d’exemple, presentem breument un dels dilemes que varem treballar. Concretament feia referència a la CONFIDENCIALITAT. El cas: “Q roba al seu germà P una carta o document on aquest desmenteix que hagi patit abusos sexuals que entrega a l’equip sense que P ho sàpiga”. Els dubtes: Pot l’equip educatiu llegir i fer ús d’una carta personal de P quan aquesta ha estat robada? Hem de vulnerar el dret a la intimitat i confidencialitat reconegut en la Convenció sobre els drets del infant de 1989? Com obtenim i com utilitzem la informació? Com i a qui transmetem la informació (prudència en la veritat)? Fins a quin punt la finalitat justifica els mitjans? En aquest cas, protegir un dret és vulnerar-ne un altre. Quin protegim? Les conclusions al final del primer any de funcionament de l’ERE d’ISOM eren que: - L’ètica aporta una metodologia de treball per a la presa de decisions. Cal pensar en indicadors d’èxit o fracàs i fer el seguiment mitjançant la gestió d’amenaces, debilitats, fortaleses i oportunitats (DAFO). - La presa de decisions és més senzilla com més t’allunyes de l’usuari. Els CRAE hem de pensar en els valors a promoure, les accions que podem fer i les conseqüències d’aquestes. - Cal tenir present el treball en xarxa i les repercussions de les nostres accions en els usuaris i llurs famílies. Cal clarificar rols i funcions dels equips que hi intervenen i saber delegar funcions. - Resulta imprescindible la formació en ètica com una manera d’incorporar elements i coneixements que ajuden a distingir les conviccions personals de les organitzatives. - L’ètica és un instrument per a la presa de decisions i per a la reflexió sobre les pràctiques dels centres. 3

- Requereix planificació en temps i espai. - L’ètica no ho soluciona tot. Durant el curs 2011-2012, ISOM ha continuat dotant de contingut i dinamisme l’ERE. Varem decidir anar un pas més enllà, i així com a l’inici ens havíem centrat en dilemes ètics, l’ERE d’aquest últim curs s’ha dedicat també a construir el codi ètic de l’entitat. Hem seguit comptant amb l’assessorament de la doctora Begoña Roman, decisió entitària que demostra el compromís d’ISOM amb el desenvolupament de l’ERE. Enteníem i entenem que no comptem encara amb prou formació per dotar de contingut teòric suficient l’ERE, de manera que si volíem que fos significatiu necessitàvem seguir comptant amb l’assessorament expert. Així, es van establir els objectius següents per al curs: 1. Incentivar la formació en ètica de tot l’equip d’ISOM. La doctora Begoña Roman va impartir una formació de 20 hores a tots els professionals d’ISOM, sccl, de manera que cada una de les persones que formen part de l’organització poguessin aportar coneixement i participar de l’ERE. Aquest objectiu es mantindrà anualment per als professionals de nova incorporació. 2. Elaborar el codi ètic d’ISOM, sccl. A l’hora de construir el codi ètic, s’han identificat els temes clau que afecten l’organització i en què calia fer una nova mirada des de la perspectiva apresa: valors d’ISOM, s. c. c. l., educació afectivosexual, identitat cultural, confidencialitat i malaltia mental. Volem un codi ètic que aterri a la realitat, que guiï les actuacions quotidianes de professionals i infants i adolescents. Per tant, ha de fer referència a allò que es viu, pensa, parla i debat en la relació educativa que s’estableix entre l’educador i l’educand. Ha de ser, igualment, un document obert a cada un dels membres de les unitats de convivència, aspecte que, si bé fa allargar el procés, l’enriqueix enormement i, el que pretenem, el fa útil. 2.1. Els valors d’ISOM, sccl.: construcció de tríptics adreçats a famílies, infants i adolescents, i professionals que responguin a les preguntes següents: qui som?, què esperem de tu?, què pots esperar de nosaltres? per què pots confiar en nosaltres? La construcció dels tríptics té a veure amb les expectatives basades en la justícia i la veritat i en el fet de poder satisfer-les. És, doncs, educar en l’expectativa. 2.2. Documents específics sobre educació afectivosexual, identitat cultural, confidencialitat i malaltia mental: la construcció d’aquests documents que respon a les preguntes següents: quin és el problema?, què volem aconseguir?, què volem evitar?, què volem promoure? L’estructura de cada un dels documents és la mateixa: criteris fonamentals o valors marc, identificació de bones pràctiques, exemples i casos particulars i normativa vinculant. Ja s’ha elaborat i 4

validat el document d’identitat cultural i confidencialitat. Resta, doncs, acabar els altres tres documents. 3. Redefinició del model d’educador, incorporant la mirada ètica en la construcció del perfil aptitudinal i de competències. S’han rellegit i revisat els perfils aprovats pel Comitè d’Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social en l’acord aprovat en data 14 d’octubre de 2005 (Perfil professional de l’educador social dels serveis CRAE i CA). S’ha rellegit també i revisat el codi deontològic de l’educador social que es va aprovar l’any 2007. En ambdós documents es fa referència ja a la necessitat de la reflexió i la transmissió dels valors ètics. Resta pendent proposar un aprofundiment d’aquests per saber a què ens referim quan parlem d’ètica, quina ètica guia la nostra actuació i quins principis la fonamenten. 4. Adaptació de la normativa dels infants i adolescents, incorporant-hi els aspectes construïts en el codi ètic. Hem aprofitat, doncs, la constitució i el funcionament de l’ERE per rellegir-la, revisar-la i introduir-hi elements dels aspectes treballats que, si bé no la transformen de manera radical (el que dèiem de revisió d‘allò que havíem ja fet) sí que la matisen i l’enriqueixen en certs punts. Queda pendent d’enllestir i, per tant, es recull a la planificació 2013-2014: - Incorporar al manual d’acollida de l’educador aspectes dels dilemes ètics treballats al llarg del curs anterior. - Incloure l’ERE als procediments del manual de qualitat d’ISOM, s. c. c. l., (norma ISO 9001:2008), com a manera de donar un significat estratègic i transversal a l’ètica en la intervenció amb els infants i adolescents. - Incentivar la innovació i la recerca en el camp social, fer publicacions d’experiències concretes, etc. Com a conclusions, la constitució i el funcionament de l’ERE d’ISOM ens està permetent: - Reforçar la convicció de les intervencions realitzades, basades en els valors que ens són propis. - Revisar intervencions que ens havien generat certa inquietud o incertesa, sobre l’encert de la decisió presa o no. - Separar els valors i les conviccions personals davant de qualsevol dilema i aproximar-nos als del nen i la seva família, i als de l’organització. Dificultats principals detectades en el procés d’implantació: - Quant al treball de casos, dificultats per diferenciar els dilemes ètics dels debats estrictament tècnics. Moltes vegades, aprofundint en la reflexió sobre la mateixa pràctica de la nostra professió, els dilemes ètics deixen de ser tals. 5

- Pel que fa al funcionament de l’ERE i la seva dinàmica és imprescindible que algú el lideri i se’n faci càrrec, com a manera de vehicular l’itinerari, la constància, el contingut i la reflexió. Cal trobar espais de comunicació entre l’ERE i els equips educatius, i això no sempre és fàcil. El mateix dia a dia d’un CRAE dificulta moltes vegades trobar aquests espais de comunicació, debat i reflexió. El mateix podríem dir de la manca de temps per fer reflexions acurades. Finalment, la necessitat de fer un treball previ, individual o en microequips a la reunió del propi ERE perquè aquest resulti significatiu quant a conclusions i contingut. - Pel que fa a la formació, manca d’aprofundiment en temes ètics. Tot i les dificultats l’Equip continua engrescat i amb ganes de seguir aprofundint en la visió ètica en les nostres intervencions. 6

Add a comment

Related presentations

Related pages

Espai de reflexió ètica a ISOM - Inici. DIXIT ...

1 Article publicat al butlletí d’Inf@ncia núm. 65– Març 2013 . La finestra . Espai de reflexió ètica a ISOM . Jordi Pros . Membre de l’Espai de ...
Read more

L’Espai de Reflexió Ètica a ISOM | ISOM, SCCL

Article escrit per Jordi Pros i publicat al butlletí d’Inf@ncia núm. 65 (Març 2013) ... l’Espai de Reflexió Ètica d’ISOM ha abordat la ...
Read more

L’Espai de Reflexió Ètica a ISOM - Publicacions | ISOM ...

Article escrit per Jordi Pros i publicat al butlletí d’Inf@ncia núm. 65 (Març 2013) ... l’Espai de Reflexió Ètica d’ISOM ha abordat la ...
Read more

gencat Search : reflexió

Espai de reflexió ètica a ISOM L'Espai de reflexi ... 65– Març 2013 La finestra Espai de reflexi ...
Read more

filosofans.net | filosofant a montessori-palau

Aquest blog pretén ser un espai on els ... Una finestra oberta a la reflexió i la crítica. 1er de ... Filosofia Ètica. 2on de Batxillerat. Filosofia ...
Read more

etica de la paraula en medicina - CEPmedicina

L’ètica és aquella dimensió de tot ... sinó l’espai que s’obre quan hom es confronta a ... La reflexió ètica és un àmbit del pensament ...
Read more

APASA - Notícies

ESPAI SNOEZELEN. 17/02/2016 ... la formació "L'ètica com a guia d'actuació a APASA" impartida per Núria Ferré, membre de l'Espai de Reflexió Ètica ...
Read more

Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch. Barcelona

L'espai dels que volen descobrir ... és una finestra oberta a l ... lacions multimèdia per aconseguir experiències i donar lloc a la reflexió.
Read more

Defensem l'Acció Social i Comunitària

Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC) és un espai de debat, de reflexió i de defensa del sector social: dels seus treballadors i treballadores ...
Read more