Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO

50 %
50 %
Information about Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Education

Published on February 23, 2014

Author: monicapj

Source: slideshare.net

Description

Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO

Unitat 6 ELS TERRITORIS HISPÀNICS EN L’EDAT MITJANA Inclou: U6. Al-Àndalus U7. Els regnes cristians hispànics U8. L’edat mitjana a Catalunya

Introducció • Al final de l’Imperi romà (476 dC)  a Europa occidental van tenir lloc les INVASIONS DELS POBLES GERMÀNICS • A la península Ibèrica , es van instal·lar els VISIGOTS (es van fer cristians, parlaven llatí i tenien costums romanes... la capital del seu regne era TOLEDO) • Les lluites internes entre els visigots, van afavorir la conquesta musulmana, l’any 711.

Així és com va quedar Europa després de la caiguda de l’Imperi romà (476 dC)

1. La història d’Al-Àndalus AL –ÀNDALUS = són tots els territoris conquerits pels musulmans a la p. Ibèrica (no només Andalusia!!) Etapes: a) Conquesta i emirat depenent (711-756): els musulmans guanyen la Batalla de Guadalete, comandats pels generals Tariq i Musà i comencen la conquesta de la península Iberica. Emirat depenent = província que depèn de l’Imperi islàmic ( o Califat de Damasc).

La capital d’Al-Àndalus era la ciutat de Còrdova.

Conquesta musulmana de la península Ibèrica

b) Emirat independent (756-929): Abderraman I (darrer de la família Omeia) es fa amb el poder a Al-Àndalus i proclama l’emirat independent, per tant, ja no depèn políticament de l’imperi islàmic (però continua respectant l’autoritat religiosa del Califa). Clica sobre la imatge per saber més del personatge c) Califat de Còrdova (929-1031): Abderraman III declara la independència total. El califa era la màxima autoritat política, militar i religiosa. Almansor  va ser un general musulmà que va fer importants ràtzies (=atacs) contra els cristians. veure vídeo sobre els atacs d' Almansor. "Déu va concedir la victòria al seu braç, perquè va conquerir Barcelona i va matar el seu rei Borrell. La va destruir i hi va fer captiva la gent, i se'n va endur com a botí una gran presa d'esclaus, riqueses, armes, vestits i besties, i va tornar a Còrdova incòlume, amb guanys i triomfant" "L'atac d 'al-Mansur a Barcelona " (Crònica àrab del segle XII)

d) Regnes Taifes (1031-1085): Al-Àndalus es fragmenta en petits regnes que s’anomenen taifes. Pàries = impost que pagaven els regnes de Taifes als cristians a canvi de pau. Van servir per enriquir als cristians. e) Imperis nord-africans: Almoràvits i almohades (10851212) exèrcits vinguts del nord d’Àfrica per reunificar Al-Àndalus. Van ser derrotats pels cristians a la Batalla de Navas de Tolosa (l’any 1212).

f) Regne nassarita de Granada (1212-1492): l’últim regne musulmà de la península. Alhambra = palau fortalesa de Granada. Boabdil =últim rei musulmà de Granada. L’any 1492, els Reis catòlics van conquerir el Regne de Granada, posant fi al domini islàmic de la península Ibèrica. La conquesta de Granada a la web de la sèrie Isabel, de RTVE

El llegat islàmic a la península Ibèrica • De la Xina i l’Índia van portar cap a la península: la pólvora, l’astrolabi, la brúixola, el paper… • Van ser excel·lents matemàtics i astrònoms: números aràbics, zero, àlgebra… • Avenços mèdics: operacions de cataractes, invenció dels fòrceps... • Introducció de noves tècniques i productes agraris: regadiu, arròs, taronja, safrà, s ucre, albergínia... • Traducció de textos clàssics, com per exemple del filòsof grec Aristòtil.

2. Els regnes cristians • Quan els musulmans van envair la península Ibèrica l’any 711, alguns cristians es van refugiar a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus. • Eren zones de muntanya on els cristians es podien amagar bé dels musulmans i començar la resistència. • Entre els segles VIII i XIII, té lloc l’expansió territorial dels regnes cristians, a costa de conquerir territoris islàmics.      Regne de Portugal Regne d’Astúries, posteriorment s’anomenarà de Lleó Regne de Castella Regne de Navarra Regne d’Aragó

L’avenç del regnes cristians

L’ocupació de les terres conquerides • La repoblació dels territoris conquerits als musulmans es feia mitjançant furs o cartes de poblament = documents que recollien els privilegis que el rei atorgava als habitants d’un poble o ciutat per tal d’afavorir l’augment de població en aquestes zones. U7.Activitats finals: analitzar una carta de poblament • A partir del segle XI es van conquerir territoris molt vastos i molt poc poblats. Els reis van dividir les terres en grans latifundis, que van passar a mans d'una família noble, de l'Església o d'un orde militar. Generalment, els camperols que treballaven aquestes terres no eren lliures, sinó que eren serfs.

La península dels 5 regnes Cap a l’any 1300, a la península hi havia 5 regnes. Aquesta situació es va mantenir fins el 1492, quan els Reis Catòlics van conquerir el Regne musulmà de Granada. A la península van coexistir 3 cultures: la musulmana, la cristiana i la jueva. Els mudèjars eren musulmans que romanien en territori cristià. Els reis cristians es comprometien a respectarne els costums. Però la situació va empitjorar a partir del segle XIII i molts van emigrar a Granada. L' altre grup era el dels jueus. Les relacions amb la resta de la població van ser tenses, sobretot des del segle XIV, i sovint van ser perseguits.

3. El sorgiment de Catalunya • Els francs, havien aturat l’avenç musulmà per Europa derrota musulmana a la Batalla de Poitiers (732). • Al segle IX, Carlemany va fer retrocedir als musulmans encara més, creant una zona de protecció per el seu imperi que anava des dels Pirineus fins al riu Llobregat. Aquest territori es va anomenar MARCA HISPÀNICA. Imatge del còmic de Jan i Francisco Pérez Navarro: "Nosotros, Los Catalanes"

Catalunya vella i Catalunya nova • La zona de Catalunya que formava part de la Marca Hispànica rep el nom de Catalunya vella es dividia en comtats. • La resta, sota domini musulmà, es coneix com la Catalunya nova. Al principi, els comtes eren membres de la noblesa franca. Després, seran comtes autòctons (del grup local privilegiat). Guifré el Pelós (870-897) va ser comte de diversos comtats i, al morir, els seus fills van heretar els comtats  comença el camí de la independència dels francs: els comtes guanyen poder i la relació de vassallatge es debilita. Amb Guifré comença la dinastia comtal del Casal de Barcelona

Els comtats catalans Els comtes del Casal de Barcelona s’imposen a la resta dels nobles, mitjança nt pactes de vassallatge.

• L’any 985, quan Almansor va atacar Barcelona, el comte Borrell II va demanar ajuda al rei franc però no va rebre l’ajut i va considerar trencat el pacte de vassallatge comença a la pràctica la independència dels comtes catalans. La independència formal dels francs no va arribar fins el 1258, amb el Tractat de Corbeil.

La unió amb Aragó L’any 1137, té lloc el casament de Ramon Berenguer IV (comte català) amb Peronella (princesa d’Aragó) l’any 1137. comtats catalans + regne d’Aragó = Corona d’Aragó Però es tracta d’una unió dinàstica = cada regne manté les seves pròpies lleis, costums i institucions . El fill d’aquest matrimoni, Alfons I el Cast (1162-1196), ja té títol de rei. “En nom de Déu, Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, et dono a tu Ramon, comte i marquès de Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne d’Aragó. I t’encomano tots els homes del predit regne en homenatge i jurament, que et siguin fidels en allò que toca a la teva vida, al teu cos, sense frau ni engany. Si la meva filla morís prematurament, i tu encara visquessis, tinguis la donació de l’esmentat regne de manera lliure i immutable sense cap mena d’impediment després de la meva mort.” Fragment del contracte matrimonial de Ramon Berenguer IV i Peronella, 1137. Adaptat.

Expansió de la Corona d’Aragó Etapes: - Catalunya nova: conquerida poc a poc per diversos comtes i reis catalans al llarg del segle XII. - Occitània (sud de França): el domini català finalitza amb la derrota catalana a Batalla de Muret (1213) on va morir el rei Pere I el Catòlic (1196-1213). - Mallorca i la resta de les illes Balears (1229) i València (1245): conquerides per Jaume I el Conqueridor (1213-1276) Tractat d’Almirra (1244)= signat amb Castella on s’acordà que la Corona d’Aragó només conqueriria fins el sud d’Alacant (Posava fi a l’expansió per la península Ibèrica, a partir d’ara expansió pel Mediterrani) - Sicília (1282): conquerida per Pere III el Cerimoniós (1319-1389) -Sardenya (1323): conquerida per Jaume II el Just (1267-1327)

Expansió de la Corona d’Aragó - Ducats d’Atenes (1311) i Neopàtria (1319) Destacar la participació dels Almogàvers= exercit mercenari, comandat per Roger de Flor, al servei dels reis de la Corona d’Aragó. Consolats de Mar: eren una mena d’ambaixades que es van obrir a molts ports del Mediterrani per ajudar als mariners i comerciants. En el Llibre del Consolat de Mar es recullen totes les lleis i normes que regulaven el dret marítim català. s. XV- Regne de Nàpols (1442): conquerit pel rei Alfons IV el Magnànim

Catalunya durant els segle XIV i XV • Crisi demogràfica i econòmica: alta mortalitat causada per males collites i la Pesta Negra, important fre per al comerç. • Conflictes Al camp, els pagesos es van apropiar dels masos rònecs (=masos que havien quedat abandonats) mentre que la noblesa feudal va pujar els impostos i va aplicar amb més violència els Mals Usos (=conjunt de càrregues i obligacions que sotmetien als pagesos), aquest enfrontament donà lloc a la revolta dels pagesos de remença (=quantitat que havia de pagar un serf per poder abandonar la terra del seu senyor) A la ciutat, enfrontament de la Biga (grup de ciutadans honrats) i la Busca (grup d’artesans i comerciants) pel control de Barcelona. • Crisi dinàstica: el rei Martí l’Humà, de la dinastia del Casal de Barcelona, mor sense descendència  es convoca el 1412, el compromís de Casp = reunió per triar un nou rei per a la Corona d’Aragó. Surt elegit Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara • Guerra Civil (1462-1472) el rei Joan II s’enfronta amb el seu fill Carles de Viana, (cadascun pren partit per un bàndol en els conflictes anteriors; s’enfrontaven la Generalitat i la monarquia).

Auca de la Història de Catalunya: http://www.auques.cat/tot.php?auca=histcat

Add a comment

Related presentations

Related pages

MAC-HISTÒRIA: LA FORMACIÓ DELS TERRISTORIS HISPÀNICS

LA FORMACIÓ DELS TERRISTORIS HISPÀNICS Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO from monicapj. Publicado por
Read more

Ciències Socials. David Ripoll: 2n ESO Socials

3a. demografia 2n eso. ... La vida a l'Edat Mitjana. Els Monestirs; ... L'Europa mediterrània en l'Edat Mitjana; Història Medieval.
Read more

L'edat Mitjana - Inici. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa ...

... van inicial l'ocupació dels territoris del nord de Catalunya i hi van ... data en què els Reis Catòlics van ... L'edat Mitjana ...
Read more

Llibre Ciencies Socials Santillana by Jordi Polo

Llibre de Santillana ... Be the first to know about new publications. Follow publisher Unfollow publisher Jordi Polo
Read more

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi ...

L’EDAT MITJANA ELS REGNES HISPÀNICS 16. ... Territoris catalans a la Mediterrània ... • L’Edat Mitjana en mapes
Read more