Economia Internacional; creixement econòmic

50 %
50 %
Information about Economia Internacional; creixement econòmic

Published on March 20, 2014

Author: melanie23

Source: slideshare.net

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 1 TEMA 7 CREIXEMENT ECONOMIC Veurem quins són els factors que fan que creixi l’economia, és a dir, veure el perquè creix el PIB. 1. Introducció; model neoclàssic o de Robert Solow Model d’oferta i demanda agregada, el qual relaciona els preus i la producció. La demanda agregada és l'agregació de tot el consum i inversió, quedant: ( ) L’oferta agregada indica que a majors preus, les empreses produeixen més. No obstant, no utilitzarem aquest model sinó un de diferent tenint en compte varies premisses: a. Preus constants a curt termini (< 1 any). b. Preus flexibles a llarg termini (> 1 any). COM FUNCIONA? Imaginem que hi ha una PME (Política Monetària Expansiva), la qual fa augmentar la quantitat de diners i per tant baixa el tipus d’interès. A més una PFE (Política Fiscal Expansiva) la qual baixa els impostos i/o augmenta el gasto públic. Amb això, quan hi ha polítiques d’aquestes provoca un desplaçament de la DA, de manera que augmenta (ja que augmenta el consum i la inversió). P OA DA Y P OA c/t DA Y DA2 OA l/t P0 P1 Y0 Y1

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 2 En el gràfic, la fletxa en vermell indica el que fa l’economia a llarg termini. Amb l’aplicació de polítiques, a curt termini la Y augmenta. No obstant, a llarg termini el que provoca és que disminueixi la Y tornant a la posició inicial però amb els preus augmentats. Per tant, és un punt negatiu. Això passa perquè el creixement econòmic NO depèn d’això. Així, la producció Y la contem com a constant perquè no depèn d’aquests estímuls (del preu). Ara mirem-ho a l’inrevés. Amb la PFR (restrictiva) amb la qual augmenta T i disminueix G. Al ser restrictiva la DA disminueix (baixa el consum i la inversió) i a curt termini baixarà Y, no obstant, altre cop, a llarg termini s’estabilitzarà tornant a la posició inicial però amb uns preus més baixos. És a dir, que no afectarà al model econòmic. Recordem que la producció (=creixement d’una economia) depèn del capital i del treball, essent: ( ) No obstant, s’ha de passar a termes per càpita: ( ( )) ( ) Veiem que la Y per càpita només depèn del capital. Aleshores, el que hauria de fer una economia és augmentar-lo al màxim. Per fer-ho, es necessita invertir quedant una expressió: S’ha de tenir en compte que el capital es deprecia perquè es trenca, ja sigui per catàstrofes naturals, es fa vell... per tant, a l’expressió anterior hi afegirem la depreciació del capital, essent: DA2 P OA c/t DA Y OA l/t P0 P1 Y0Y1

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 3 On és la depreciació (0 < < 1) i representa un percentatge.  Representem f(K/L). És impossible ja que no sabem la forma. No obstant, farem dues hipòtesis: o Estem en un mercat de competència perfecta (CP), cap empresa té capacitat per fixar preus. o En els mercats de competència perfecta hi ha els rendiments decreixents, els quals contra més màquines tenen menys produeixen. És contrari als rendiments de les economies d’escala (que són creixents). EE: Estat estacionari. És el punt on I= K. És un moment on l’economia té producció, inversió, consum... està estable però no avança. Per exemple el punt A i E representen la posició d’Alemanya (A) i Espanya (E). Aquesta teoria de Solow només aconsegueix explicar un 60% del creixement econòmic (dient que només depèn de K) i la resta (el 40% restant) no ho va saber. No E A EE Y= f(K/L) (K/L) Y Y C (K/L) Y/L Y K Y I I Y K Y I K

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 4 obstant, hi ha un economista, Pol R. Que va veure on fallava quest model econòmic de Solow. El problema és que els mercats no són de competència perfecta, sinó imperfecta, la qual està formada per grans empreses que necessiten capital humà format, d’I+D, etc. Per tant, la producció depèn de K físic i K humà. En el nostre cas (Espanya), el que hauria de fer és millorar el capital humà aplicant una certa formació. 2. Model endogen Sosté que el creixement econòmic depèn de factors endògens i no pas de forces externes con polítiques fiscals ni monetàries. També es centra en el capital humà K. CONTINUACIO TEMA 3 TEORIA DEL COMERÇ INTERNACIONAL EN LA COMPETENCIA IMPERFECTA Les empreses molt grans amb capacitat de fixar preus tenen rendiments creixents, els quals estan formats per: i. Economies d’escala internes: els costos de l’empresa es redueixen en funció de la grandària d’aquesta.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 5 L’augment de la quantitat produïda fa que la corba s’aplani, és a dir, es redueixi. Amb la qual cosa augmenta la competència imperfecta, directament en la quota de mercat. Recordem que si una empresa amb economia d’escala volgués a més oferir diversitat de productes, això faria que baixés l’economia d’escala és a dir, augmentés els costos totals mitjos. No obstant, el que ha de fer és desplaçar aquesta corba cap a la dreta augmentant la quota de mercat, amb la qual cosa dóna lloc a la competència imperfecta. ii. Economies d’escala externes: aquí tenim la mateixa corba de CTMi. Aquest tipus d’economies es produeixen quan una sèrie d’empreses de competència perfecta treballen associadament en territoris (anomenats “clústers”) determinats, els quals estan especialitzats amb ma d’obra especialitzada, proveïdors... No obstant, la corba no s’aplana perquè no són procediments interns, simplement es desplaça cap a la dreta. Com a conseqüència d’aquests rendiments creixents, apareix el comerç intraindustrial (entre industries similars) el qual constitueix la major part del comerç internacional actual MICHEL PORTER És el creador de la teoria dels Clusters (concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen l’interès per un sector econòmic i estratègic en concret. Aquests generen una col·laboració que permet que els seus membres puguin prendre projectes conjunts de tot tipus, des d’activitats de difusió i foment del sector, fins a projectes de I+D+i, creació de capacitats compartides...). A més diu que s’ha d’analitzar un territori per si té les infraestructures adequades per aconseguir aquests Clusters. CTMi Q A més, aquestes empreses són PIMES, no com en el cas d’EE internes que es tracta d’empreses grans (monopolístiques).

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 6 CONCLUSIONS I. El comerç no té perquè sorgir només de l’avantatge comparativa, sinó que a part d’això pot ser competència de rendiments creixents o economies d’escala, és a dir, d’una tendència dels costos a reduir-se a mesura que augmenta la producció. D’aquesta manera les EE proporcionen als països un incentiu per a especialitzar-se. II. Les EE poden ser internes o externes; dependents de la grandària de l’empresa o a més de les característiques del territori/indústria respectivament. III. Normalment les EE porten a la ruptura de la competència perfecta, on predominen (dins de les EE) les empreses monopolistes i oligopolístiques. Pel cas de les EE externes continuem situats en mercats de competència perfecta. IV. Ens troben davant de dos tipus de comerç: i. Comerç de productes diferenciats en una mateixa indústria, que s’anomena comerç intraindustrial. Aquest és el que reflexa les EE. ii. Comerç en el que s’intercanvia productes d’una indústria amb els d’una altra indústria, anomenat interindustrial. Aquest reflecteix l’avantatge comparativa. V. Les economies externes són economies d’escala que es produeixen en la industria i no a l’empresa. REFLEXIÓ FINAL Per què és més important el comerç INTRAINDUSTRIAL? Quins avantatges té vers el comerç interindustrial? - L’intraindustrial permet a les empreses créixer en el sector i per tant guanyar més diners. A més poden arribar mercats més grans (i seguir augmentant el benefici).

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 7 TEMA 4 EL MULTILATERALISME COMERCIAL I EL PAPER DE LA OMC A partir de la Segona Guerra Mundial, va esdevenir l’OEC, la qual va ser una reorganització. Els acords de Bretton Woods (celebrats en l’hotel d’aquest nom) van anar destinats en tres àmbits; financer, desenvolupament econòmic i comercial. i. Financer: es va crear la FMI. L’objectiu era orientar i ajudar als països amb problemes monetaris, ja que el dòlar era predominant i la relació entre les unitats monetàries i aquest era molt marcada. ii. Desenvolupament econòmic: es va crear el Banc Mundial que volia ajudar a països a sortir del subdesenvolupament mitjançant ajudes econòmiques i assessoria. iii. Desenvolupament comercial: es va crear la OIT (organització internacional del comerç) i el GATT (acord general sobre aranzels i duanes). La OIT no va arribar a funcionar. L’objectiu del GATT era la rebaixa aranzelària (entre els països signants) amb la idea de fomentar el comerç i que el PIB internacional creixés. i. Clàusula de nació més afavorida: qualsevol país que signés l’hauria d’acomplir i deia que tots els països rebrien el mateix tracte, sense discriminacions. És un principi de la OMC. El GATT s’organitza en Rondes: RONDAS DEL GATT Nom Seu Data I Ginebra 1947 II Annecy 1949 III Torquay 1950-1951 IV Ginebra 1955-1956 V "Ronda Dillon" Ginebra 1960-1961 VI "Ronda Kennedy" Ginebra 1964-1967 VII "Ronda Tokio" antes "Ronda Nixon" Tokio 1973-1979 VIII "Ronda Uruguay" Ginebra 1986-1994 IX "Ronda Doha" Ginebra 2001-? a. Ronda Kennedy: va promocionar rebaixes aranzelàries importants. El seu principal objectiu era arribar a un acord entre EE.UU. i la CEE. b. Ronda Uruguai: es va crear la OMC (va deixar de ser GATT), a més va aconseguir un descens aranzelari molt important, amb l’obertura del mercat monetari i major protecció de la propietat intel·lectual.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 8 a. 1994 a Marrackech. S’aconcegueix reduir 1/3 el nivell dels aranzels preexistents. De manera que l’aranzel mig en països desenvolupats se situa sobre el 3,8%. b. S’acorda el tema de la política agrària comunitària, la qual és molt proteccionista. c. Ronda Tokio: enfocada a disminuir els aranzels en temes de manufactura. A més apliquen ajudes per a països menys desenvolupats. PROBLEMES FONAMENTALS DEL COMERÇ INTERNACIONAL i. Agricultura: actualment hi ha el problema agrari d’Europa. Això és així perquè actualment l’agricultura europea està sobre tot subvencionada, amb la qual cosa en el preu de venta el marge comercial es redueix ja que una part se’n va a les institucions subvencionadores. ii. Aranzels elevats entre països. iii. Tèxtil: a partir dels anys 70 es va autoritzar als països més desenvolupats a fer una forta protecció a tot el sector tèxtil, amb la qual cosa elevava els preus (per culpa del tema proteccionista, és a dir, que era molt difícil importar productes tèxtils fora d’Europa). REPÀS FMI, BM i OIT: organitzacions que es van crear després de la Segona Guerra Mundial. En el 1947 es va donar lloc al GATT (amb l’objectiu d’aconseguir acords recíprocs per a baixar de manera substancial els aranzels i afegint-hi la clàusula que afavoria) i a les Rondes (Kennedy, es dirigeix cap el tema agrari). En matèria tèxtil: acord multifibres i per primera vegada es toca el tema de serveix, afavorint la baixada d’aranzels. La resta de Rondes no mencionades no han tingut molta importància. OMC: Organització Mundial del Comerç La seu és a Ginebra (01/01/1995), conseqüència de la Ronda d’Uruguai. Té com a objectiu regular la normativa que regeix el comerç entre els països amb el propòsit de regular i assegurar que les corrents comercials circulin amb la màxima facilitat possible. Les seves funcions són: i. Administrar acords comercials. ii. Ser un fòrum per qualsevol negociació comercial. iii. Resoldre diferències comercials entre els països. iv. Supervisar polítiques comercials nacionals. v. Assistència tècnica i cursos de formació per a països en desenvolupament. vi. Cooperació amb altres organitzacions internacionals com FMI i el BM.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 9 Els principals acords de la OMC: i. Sobre mercaderies  GATT. ii. Sobre serveis  GATS. iii. En relació a la propietat intel·lectual  TRIP. Ronda Doha: celebrada en Qatar. S’està portant un important programa pel desenvolupament econòmic. Aquests acords tenen l’objectiu d’ajudar als països en vies de desenvolupament, amb mesures per tal que puguin augmentar les opcions per créixer, augmentar les possibilitats de construir més infraestructures i poder allargar terminis acordats.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 10 TEMA 5 INSTRUMENTS DE LA POLITICA COMERCIAL: TEORIA DELS ARANZELS I BARRERES NO ARANZELARIES 1. Aranzels i els seus efectes Un aranzel és un impost aplicat a quan s’importa un bé. N’hi ha de dos tipus: i. Específics: quantitat fixa exigida per a cada unitat de bé importat. Per exemple, un barril de petroli a 3$. ii. Ad-valore: són impostos exigits com a percentatge dels béns importats. En ambdós, l’objectiu és reduir les importacions, i l’efecte directe és pujar els preus. A més és una font important d’ingressos per l’Estat. La importància dels aranzels ha anat disminuint durant el temps ja que els Estats actuals prefereixen protegir les seves indústries mitjançant barreres NO aranzelàries, com per exemple: - Quotes a la importació : un país pot importar X quantitat d’un producte. - Restriccions a l’explotació: imposades pels països exportadors i demanades pels països importadors. EXERCICI A CLASSE Mostra de l’excedent del consumidor (EC) i l’excedent del productor (EP). Q0 Q1 Q1 Q0 P0 P1 EC EP1 Estat EP0

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 11 Imaginem que s’imposa un aranzel. Si succeeix això, augmenten els preus. A més, la quantitat inicial del productor també augmenta, encara que la del consumidor no, amb la qual cosa hi ha excedent de productor. Resumint: Per tant, el que surt guanyant és el productor. No obstant, amb la rebaixa aranzelària el que en realitat surt perdent és també el productor perquè té problemes amb la competència exterior. INTEGRACIÓ ECONÒMICA Des de fa uns anys, el que caracteritza l’economia actual és la globalització (convergència econòmica entre països). Aquesta convergència succeeix per tres motius i/o característiques: i. Augment dels moviments comercials. ii. Augment dels moviments de capital. iii. Augment dels fenòmens migratoris. Tot això, fa que les economies estiguin interrelacionades, per això si li passa quelcom a una d’aquestes li passa a una altra. Fa més de 100 anys hi havia tanta globalització com ara, no obstant es va aturar per les guerres. A partir dels anys 50 va tornar a créixer, i sobre tot a partir dels anys 80-90 va créixer exponencialment. En aquests 20 anys ha crescut més pel tema de les tecnologies i per les reduccions dels costos (gran invent dels contenidors de mercaderies anomenats col·loquialment “containers”). Les institucions europees busquen la integració entre els països. Una de les característiques en la Unió és que quan el treball falla en un país, es pot anar a treballar a un altre lliurement (lliure circulació de capital humà). SISTEMES D’INTEGRACIÓ ECONÒMICA i. El més baix s’anomena acords preferencials: són acords bilaterals entre països que produeixen rebaixes aranzelàries. El primer va ser el tractat del carbó i de l’acer. ii. Zones de lliure comerç: com per exemple el que va ser el mercat comú europeu. Vol dir que dins d’aquesta àrea hi ha lliure comerç. A més a més, aquests països es protegeixen amb un aranzel comú. iii. Unió econòmica: per exemple la UE. Hi ha lliure circulació de capitals i de persones.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 12 iv. Unió monetària: és un salt molt més important, amb la qual cosa es crean una moneda comuna. Això implica una única autoritat monetària (BCE) i els països no poden apreciar o devaluar la moneda. A més, seria important que hi hagués una centralització fiscal. En la UE no hi és, en canvi en EE.UU. sí que existeix la centralització d’impostos, amb la qual cosa si algun sector productiu pateix, deixa de pagar impostos i rep ajudes des de Washington fins que millora la seva situació. Totes aquestes mesures renuncien a la sobirania dels Estats membres fins que existeix una unió política. PER QUÈ S’INTEGREN? RAONS - Econòmiques: accedir a mercats més grans. Per tant arriben a economies d’escala (reducció de costos), augment del benefici, disminució de barreres, foment del comerç... - Polítiques: més cooperació entre els països membres, més cohesió social i poder internacional. EFECTES IMMEDIATS DE LA UNIÓ ECONÒMICA SOBRE EL COMERÇ i. Creació de comerç: augmenta el comerç dels països que es van integran a l’àrea econòmica. ii. Desviació de comerç: al entrar més països hi ha més competència i fa que alguns sectors (i comerciants) desapareguin (exemple de la fàbrica metal·lúrgica de Sabadell vs. Polònia). 1951 Tractat carbó i acer 1957 tractat Roma constituti u UE 1961 creació política agrària comunitària 1968 creació d'una duana (mercat comú aranzels) 1973 mercat comú s'amplia (RO, IRL, Din) 1979 naixement sistema monetari europeu 1981 s'amplia 9 països (Grècia) 1986 entra Espany + Portugal es signa acta UE 1991 tractat Maastricht primer pas naixement euro 2002 Euro a Espanya 2004 ampliació països Est

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 13 EFECTES COMERCIALS DE LA INTEGRACIÓ ECONÒMICA I. La integració augmenta el comerç, sobre tot l’intraindustrial. II. Baixen els preus com a conseqüència de dos aspectes: i. La major eficiència que s’aconsegueix. ii. La major competència. Això per tant té un efecte positiu sobre el consum i la inflació. III. Millor aprofitament de les EE, ja que l’ampliació de mercat produeix una reducció de costos. IV. Reducció dels costos burocràtics; supressió de duanes. V. Augment de la inversió estrangera, ja que moltes empreses s’interessen en tenir una àrea de distribució i producció en la zona. EFECTES DINÀMICS DE LA INTEGRACIÓ ECONÒMICA Es fan més visibles a mig i llarg termini. Aquests són: i. Augment de la innovació i progrés tecnològic. ii. Augment del capital humà. iii. Efectes precompetitius: poc a poc va millorant la competència per la progressiva desaparició dels monopolis o pseudomonopolis. iv. Disminució de la discriminació de preus: els preus poc a poc tendeixen a igualar-se (de forma més o menys lenta). v. Augment de les economies d’escala. vi. Augment de la diferenciació de productes. INTEGRACIÓ VS. DESLOCALITZACIÓ La integració és un aspecte interessant, ja que al haver-hi llibertat, permet que les empreses es puguin localitzar. Per tant, un procés d’integració permet que es comuniquin (les empreses) i s’instal·lin en altres països (divideixin l’àrea de producció en un país, la seu en un altre...). Això comporta a la deslocalització, els motius d’aquesta són: i. Econòmics globals, salarials (els sous de les economies de l’est són més baixos que els d’Espanya), capital humà (els països de l’est són més rics que en Espanya). Per tant, podríem dir que la deslocalització comporta una fragmentació del procés productiu. ÀREES D’INTEGRACIÓ ECONÒMICA (AIO) I ÀREES MONETÀRIES ÒPTIMES (AMO) Una AMO és una zona amb llibertat de moviment de capital i els seus habitants han optat per una moneda comuna.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 14 Robert Mundell (teoria de. Anys 60): deia que perquè fos òptima la UE hauria de complir tres requisits fonamentals: 1. Estructura productiva entre els diferents integrants diversificada a un nivell similar, és a dir, que tots els països la tinguessin semblant. 2. Hi tenia que haver una elevada mobilitat de tots els factors productius. Sobre tot el treball, ja que ell creia que si no hi ha treball en el país en el que estàs te n’has d’anar a un altre. 3. Ha d’haver una centralització fiscal, amb un pressupost molt potent amb la fi d’ajudar als països que no estiguessin bé econòmicament. RESUM DELS PUNTS ANTERIORS i. Estructura econòmica. ii. Mobilitat. iii. Centralització fiscal. COM ES VA FER LA INTEGRACIÓ? Buscaven que tinguessin estructures similars, que hi hagués la possibilitat de mobilitat... amb criteris de variables nominals: - Convergència amb tipus d’interès i amb el dèficit públic, a més del deute públic i la baixa inflació. INSTITUCIONS DE LA UE 1. Parlament Europeu (PE): a. Aprova la legislació europea junt amb el Consell. b. Exerceix control democràtic. c. Aprova el pressupost de la UE. 2. Consell Europeu (CE): a. Aprova lleis junt amb el PE. b. Coordina les polítiques generals dels estats membres. c. Aprova el pressupost. d. Desenvolupa la PESUE (política exterior i de seguretat de la UE). e. Coordina la cooperació entre els estats membres. 3. Comissió Europea: és l’òrgan executiu: a. Promou les lleis (pensa en què legislar). b. Gestiona l’activitat diària executant programes... 4. Tribunal de Justícia: a. Vetlla pel compliment de la legislació europea. 5. Tribunal de Comptes: a. Controla el finançament de les institucions. Aquests són els principals, no obstant també cal distingir:

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 15 6. Organització de la UE: a. Comitè de les regions: representa a totes les regions de la UE. b. Banc Europeu d’inversions: encarregat d’estudiar i finançar les grans estructures de la UE. c. BCE: regula la política monetària dels membres de la unió monetària europea. Només té un objectiu; controlar la inflació, la qual se situa sobre el 2%. Si se superés la taxa, s’aplicarien polítiques restrictives d. Defensor del poble. PRESSUPOST DE LA UE  El 75% surt d’una taxa aplicada a cada país en funció de la renda nacional.  Un 12% de l’IVA de cada país.  Un 12-13% dels aranzels de duanes i contribucions especials. No obstant, es gasta:  45% en política agrària (sector agrari i mediambiental).  30% en desenvolupament social i econòmic.  7% en temes de competitivitats (I+D...)  7-8% en relacions exteriors.  6% en temes d’administració i gestió. POLÍTIQUES ECONÒMIQUES Aquestes serien més importants si el pressupost fos més elevat. No obstant, els objectius són: i. Augment del PIB. ii. Disminució de l’atur. iii. Controlar la inflació. iv. Redistribuir la renda. v. Millorar el mediambient. POLÍTIQUES MÉS IMPORTANTS 1. Política agrària comunitària: PAC. Pretén conservar la renda dels agricultors de la UE. 2. Política monetària (important i molt influent). És influent perquè els mercats reaccionen vers les mesures que prenguin. 3. Política comercial: hi ha un aranzel des de 1968 que es va desbloquejant a mesura que es va negociant amb altres països. 4. Política competència: intenta evitar que hi hagi empreses amb molt poder de mercat i es beneficiïn via preus de la seva gran quota. 5. Política regional i de cohesió: ajudes a països i regions que tenen les rendes més baixes de la UE, per tal de reduir la desigualtat regional. Aquestes polítiques tenen 3 objectius:

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 16 a. Objectiu I: per totes les zones amb un PIB inferior al 75% de la mitja. b. Objectiu II: ajudes per a economies per dificultats puntuals. c. Objectiu III: són per temes d’educació, innovació... 6. Polítiques de transport: tenen l’objectiu de liberalitzar el sistema de transport, fomentant la privatització de les empreses i afavorint la competència de la resta d’empreses. GLOBALITZACIÓ Recordem que la globalització és un fenomen que en un moment determinat apareix en una economia. Aquest moment no està consolidat i implica que una sèrie de variables (micro i macroeconòmiques) convergeixin dins de les economies. Aquest fenomen és conegut fa més de 100 anys i es caracteritza per tres etapes: i. Augment del comerç. ii. Augment dels fenòmens migratoris. iii. Augment dels moviments de capital. En el cas de la Unió Europea, els tres aspectes estan permesos, per tant podem dir que la UE és la globalització portada a l’extrem. No tot són punts positius, sinó que fa que sigui més important la diferència entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats. La globalització la podem dividir en 3 etapes: - 1870 a 1914. - 1950 a 1980. - 1980 en endavant. A partir d’aquí creix més a causa de l’augment de les tecnologies i la innovació. A més, la globalització té lloc dins de l’estructura productiva que com per exemple, en el Japó, a causa d’aquesta el sector que ha anat augmentant és el sector terciari (serveis) igual que EE.UU, Polònia... Com hem dit abans, la incorporació de les tecnologies i l’ús dels contenidors fan que es redueixin els costos de transport. Tot això causat per la globalització. La crisi actual també ve esdevinguda per un sobreendeutament per part de EE.UU amb Xina. PERSPECTIVES ECONÒMIQUES Les característiques fonamentals de l’economia actual són:

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 17 i. Recuperació econòmica molt més lenta des del 2011 (es van frustrar les expectatives). ii. Un increment de la incertesa fiscal i financera. En base això, podríem dir que per millorar les perspectives i reduir riscos necessitem 3 aspectes fonamentals: i. Política fiscal: consolidació fiscal ( i recuperació). Hauria d’anar a una velocitat que anés d’acord amb les circumstàncies de cada país. Per tant, estaríem parlant d’una consolidació a mig termini (i no a curt termini com es creu). ii. Mesures financeres: per augmentar el crèdit bancari i evitar noves situacions de problemes financers a les entitats. iii. Reequilibrament extern: les exportacions dels països que més pateixen la crisi econòmica haurien d’augmentar i com a conseqüència les NX del món haurien, com a mínim, deixar de créixer. TEMA 8 TIPUS DE CANVI I MERCAT DE DIVISES És una part fonamental de l’economia actual i més amb la globalització. Antecedents històrics En el 1944, abans que acabés la Segona Guerra Mundial, 44 països es van reunir a Bretton Woods (EE.UU), on va haver creacions d’institucions importants com la FMI. Els països van acordar mantenir els tipus de canvi dins d’unes bandes estretes de fluctuació, i a més, que les monedes estiguessin recolzades amb el valor de l’or. Cal afegir que el valor del dòlar era fixe amb el de l’or (1 oz d’or = 35$). La resta de monedes es fixaven respecte al dòlar, la qual cosa va provocar que el dòlar fos la divisa de referència. Això va anar funcionant fins al final de la dècada dels 60, ja que era molt difícil mantenir-ho. A l’any 1971, el president Nixon va suspendre la convertibilitat del dòlar amb l’or i va devaluar el dòlar un 10%. A partir d’aquí es va adoptar un sistema de canvi lliure, que vol dir que les monedes fluctuen en funció del mercat.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 18 Divises La divisa és una moneda escollida pel Banc Central de cada país que s’utilitza per la realització dels pagaments internacionals. Mercat de divises Lloc on concorren els venedors o oferents de divises i els compradors o demandants de divises. La interacció que es produeix entre ells determina el preu de les diferents divises. És a dir, és el lloc on els bancs, empreses i particulars compren i venen monedes estrangeres. És un mercat continu, que opera a totes hores i on les divises varien constantment. A més, és un mercat líquid ja que cada dia hi ha un volum molt gran de compravenda. També és tecnològic i es pot operar mitjançant ordinadors. Funcions Distingirem entre: i. Permet la transferència de fons i poder de compra entre un país i un altre. ii. Proporciona instruments i mecanismes per finançar el comerç i les inversions internacionals. iii. Es considera un mercat perfecte. Participants a. Bancs centrals: es posen d’acord per intervindre-hi i millorar la situació. b. Bancs comercials: fan d’intermediaris entre oferents i demandants. c. Persones físiques i jurídiques. Principals divises La solvència econòmica i la política monetària de cada economia a més de la participació d’aquesta en el sistema econòmic internacional, determina la importància de la divisa. Així tenim:

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 19 i. Dòlar. ii. L’euro. iii. Dòlar canadenc i australià. iv. Ien japonès. v. Lliura esterlina. vi. Franc suís. vii. Iuan. I, els mercats més importants del món són: i. Londres. ii. Nova York. iii. Tokio. iv. Singapur. La resta es consideren mercats secundaris. Tipus de transaccions Al comptat o spot: quan dues parts accepten canviar monedes i tanquen l’acord de manera immediata. A futur o forward: les parts acorden canviar monedes a una certa data futura (a 30, 90 o 180 dies). Es fa per assegurar la possibilitat de que els moviments canviaris afectin la rendibilitat d’una transacció. Definició del tipus de canvi i diferents conceptes Es pot definir com el número d’unitats de la moneda d’un país que es requereixen per intercanviar-la per una unitat d’una altra moneda. Per tant, mesura el preu d’una moneda respecte a una altra. El preu de compra i venda són diferents ja que les operacions no es porten de manera directa, sinó que actuen els intermediaris financers que pretenen comprar més barat que el preu de venda. Hi ha dos tipus de canvi: nominal i real. a. Nominal: és el preu d’una unitat de moneda estrangera expressat en termes de la moneda local. Per exemple, aquí seria 1€  1,25$ Quan el tipus de canvi augmenta, hi ha una apreciació i quan disminueix vol dir que s’està depreciant. b. Real: és la taxa en la que una persona pot intercanviar béns i serveis d’un país per béns i serveis d’un altre. S’expressa com unitats d’un article estranger per unitats d’un article domèstic.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 20 Per determinar els preus s’usa el TCR o bé el deflactor del PIB. Hi ha una fórmula per calcular el tipus de canvi real: Exemple I. Un sac de patates a EE.UU costa 10$ i un sac de patates al Japó es ven per 1.600 Iens. Quin és el tipus de canvi real entre el sac de patates americà i el japonès? Suposem que el tipus de canvi nominal és de 8 I/$, aleshores: Això el que mesura és el poder adquisitiu. i. Què vol dir una apreciació o depreciació del TCR? Una apreciació vol dir que un producte és més car en el teu país que el mateix en un altre. Una depreciació és l’inrevés. Paritat del poder adquisitiu (PPA) És la relació entre els nivells de preus en 2 països i el tipus de canvi entre les dues monedes. Aquesta teoria l’ha llençat David Ricardo, i diu que els productes idèntics han de tenir el mateix preu en termes de la mateixa moneda. Es basa en una lògica: està basada en el principi anomenat “llei d’un preu”. Aquesta diu que un bé s’ha de vendre al mateix preu a tot arreu, ja que si no fos així, hauria oportunitats de benefici no explotades. El procés de prendre avantatge en els diferencials de preus pel mateix article en diferents mercats s’anomena arbitratge. Finalment, si resumim la PPA diu que: és una teoria dels tipus de canvi en la que una unitat de cada moneda ha de poder comprar la mateixa quantitat de béns en tots els països. Altres determinants del tipus de canvi Els determinants del tipus de canvi venen marcats pel curt i llarg termini. Curt termini Respon directament a les influències de l’oferta i demanda que sorgeixen de les condicions en que es troben els mercats internacionals de divises. Per exemple, si

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 21 disminueix el número de venedors d’una divisa en el mercat, el preu d’aquesta augmentarà per atraure més d’aquests. Els factors a curt termini es poden classificar en: a. Condicions de l’oferta i la demanda. b. Expectatives del mercat. c. Combinació amb els factors a llarg termini. Llarg termini Els factors que influeixen a llarg termini responen al comportament intern de: a. Taxa d’interès: l’augment de l’interès atrau la inversió exterior. Així, els inversionistes vendran altres divises per realitzar inversions en les que més rendiment ofereixin. b. Balança de compte corrent: les constants negociacions de béns i serveis entre varies economies generen la demanda de divises pel pagament de transaccions. c. Taxa d’inflació: les taxes altes d’inflació dins d’una economia repercuteixen de forma inversa sobre el tipus de canvi. Si hi ha una alta inflació, farà menys atractiva la divisa ja que hi ha una pèrdua del valor real. d. Polítiques governamentals: els governs, junt amb els bancs centrals poden intervindré en el mercat de divises per influir en les cotitzacions del tipus de canvi. Els bancs centrals influeixen mitjançant la compravenda de divises contra les seves reserves oficials. e. Reserves internacionals de divises: aquí s’inclou els fluxos d’efectiu en divises que té un govern en un país. L’objectiu de la seva existència pot ser: a. Suportar transaccions econòmiques. b. Instruments de política canviaria. c. Element compensatori sobre la demanda i oferta d’exportacions. TEMA 9 ORGANITZACIO MONETARIA INTERNACIONAL En aquest tema parlarem del sistema monetari internacional en els mercats.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 22 Intervencions públiques en els mercats de canvi Règims canviaris El que determina el règim canviari és el Banc Central de cada país. No hi ha un tipus de canvi òptim ja que cada país escull aquell que sigui millor per les seves necessitats. Hi ha dos sistemes: 1. Fixe: els BCs que adopten aquest tipus de canvi valoren la seva divisa en relació a una altra moneda econòmicament estable o potent i que tingui menys inflació. Per tant, s’anclen amb l’euro o el dòlar. Té l’objectiu de seguir el transcurs de l’altre moneda. A més, el tipus de canvi no es veu afectat per l’oferta i la demanda (mercat de divises). Els avantatges són: i. Estabilitat econòmica a curt termini: per seguir el tipus de canvi, els països han de controlar la inflació (no vol dir que els tipus siguin baixos, sinó estables). ii. Evita que els BC actuïn de manera discrecional a l’hora de modificar els tipus de canvi (hi ha una certa seguretat, ja que no poden devaluar quan vulguin). 2. Flexible o en flotació: és el més utilitzat a les principals economies i és el que sí està afectat per l’oferta i la demanda de divises. Per tant, amb aquest tipus de canvi les economies es regulen automàticament mitjançant modificacions no brusques (sobtades). Hi ha dos tipus: a. Neta (flotació): quan el BC no intervé en absolut en establir el tipus de canvi. b. Bruta: el BC sí que hi intervé comprant i venent divises per tal d’estabilitzar-les. També, com he dit anteriorment hi ha tipus al comptat (spot) i a termini (forward). Els primer es liquida al moment i el segon la compravenda s’estableix quan es pacti. Exercici II. a. En una gràfica d’oferta i demanda de divises, explicar i suposar com té que afectar la última rebaixa del tipus d’interès del BCE.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 23 Al baixar el tipus d’interès, baixa la demanda i augmenta el tipus de canvi. Per tant es depreciarà. b. Veure com ha d’evolucionar el tipus de canvi de l’euro en funció d’aquesta rebaixa. Baixa el tipus d’interès, la inversió exterior neta augmenta, disminueix el tipus d’interès i finalment, les exportacions netes augmenten. c. A l’any 1994, Mèxic va encorar el pes mexicà amb el dòlar. Ho va fer perquè va pujar la inflació entre d’altres coses. A priori, va funcionar. No obstant, al cap d’uns anys l’economia va davallar. Com va afectar... - Balança de pagaments mexicana. - Com va acabar la història. - Hi ha un paral·lelisme amb el que es podria viure a Espanya? Baixen les reserves pel fet que hi ha una fuga de capitals. Tot això passa perquè els mercats anticipen que el pes, amb el temps es devaluaria. Efectivament, va ocórrer. Hi ha un paral·lelisme amb Europa ja que si un país com Xipre sortís de l’euro, aquest es devaluaria i provocaria una fuga de capitals important. Preguntes exposades a classe: i. Opinió sobre la política agrària europea. Creus que afecta als països pobres? a. El fet de subvencionar els productes europeus fa que es venguin per un preu molt baix, fent que no es comprin els productes dels països pobres. j. Exposa una política monetària efectiva (que provingui del BCE) i una altra alternativa. a. En principi, els diners que s’imprimissin fossin pels estats per reduir deute. El fet de crear diners surt perdent el consumidor ja que crea inflació i per tant es redueix el poder adquisitiu. L’altre alternativa és la política fiscal expansiva. k. Què penses que és millor, baixar impostos o donar subsidis?

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 24 a. No hi ha una resposta correcte, simplement és un tema més ideològic. Mercat de capital S’entén per mercat de capital aquell format per residents de diferents països que intercanvien actius, no és un únic mercat sinó que està format per varis, com el mercat de divises que indica l’intercanvi monetari internacional. Els agents que intervenen són els bancs comercials, grans empreses, institucions financeres no bancàries (asseguradores), bancs centrals i altres institucions públiques. Bona part d’aquest mercat prové de l’intercanvi de béns i serveis. Bé, es pot dividir en diferents segments: i. 1er segment: prové dels béns i serveis. ii. 2n segment: prové del que es coneix com a comerç intertemporal (p.ex.: un país en vies de desenvolupament demana dòlars i a canvi rep una construcció d’una infraestructura). iii. 3er segment: típic intercanvi d’actius per altres actius. L’evolució d’aquest mercat està relacionada amb el tipus de canvi. Quan un país permet la lliure mobilitat de capitals fa una certa renúncia a la política monetària. Hi ha tres aspectes en una economia els quals no es poden tenir a la vegada: 1. Tipus de canvi fixe. 2. Política monetària orientada al desenvolupament interior. 3. Lliure mobilitat de capitals. Amb aquests tres punts, cap repassar el concepte d’unió monetària òptima. La UE és una unió monetària, la qual cosa vol dir que té una moneda comuna i que tots els països integrants tenen la mateixa política monetària. Aquesta teoria va ser desenvolupada per Robert Mundell i diu que per construir l’àrea monetària han de passar tres filtres: 1. Estructures productives similars: pel fet de que els efectes de l’economia i de les diferents polítiques monetàries afectin de la mateixa manera. 2. Mobilitat del factor treball: quan no hi hagués treball en el país de residència, el treballador hauria d’anar a treballar a un altre país (en el qual sí que hi trobaria feina). 3. Mecanisme fiscal que ajudi als països que passin un mal moment econòmic. Això és la teoria, no obstant no és una realitat en la UE, sobre tot pel tercer punt.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 25 Mercats financers internacionals El flux de capitals (10 vegades major que el comercial) entre les economies és molt gran. L’origen d’aquest moviment està en el moviment globalitzador que comença amb l’alliberació del comerç i té com a conseqüències l’alliberació dels moviments de capital. A Bretton Woods es va voler restringir el moviment de capitals (Keynes era contrari a l’alliberació d’aquest). No obstant, progressivament es van abandonant aquestes idees keynesianes, sobre tot sobre els anys 70 que va coincidir amb el trencament de la relació dòlar-or. És molt important, ja que fins aleshores si es treien capitals fora del país era delicte. En el 74, EE.UU i Canadà, seguits d’altres van abandonar la restricció de capitals. A partir d’aquí, poc a poc es va anar obligant als demés països. L’argument fonamental era fomentar el comerç, seguit de canalitzar els capitals allà on fossin més rendibles, eficients i productius. A més, això va provocar un tercer argument, i era el de disciplinar les economies per a poder finançar el seu creixement. També hi va haver situacions complicades com a Mèxic (94), Argentina (corralitos), Xipre (l’actualitat). Postures Hi ha dos corrents de pensament: a. Pensar que és bo, que la globalització permet una assignació més eficient dels capitals i això és fonamental pels països subdesenvolupats. b. L’oposició: Stiglitz (economista) diu que aquesta llibertat perjudica a nivell mundial l’estabilitat financera. Aquest argument està recolzat actualment. Tot això està portat per les agències de ràting, les quals són molt criticades per l’excés de poder que tenen les seves valoracions. Paral·lelament a això, hi ha una crisis de confiança en els mercats. Per tant ens trobem: - Moviment de capitals elevat. - Mala regulació. - Agències de ràting enormes: pèrdua de confiança. Aproximadament el 30% de la inversió directa va a economies emergents, i el 50% d’aquest va a Xina. Des de la crisi s’ha observat una retirada d’aquests països i tornen als d’origen. Cal destacar que sobre tot van als països rics encara que també s’ha vist que han reduït.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 26 Molta part passa dels països emergents als desenvolupats. Previsions - Creixement dels mercats de capital globals: tots els que fan referència a deute públic, dipòsits... - Mercats emergents contínuament augmenten el seu nivell de creixement, de manera que els països asiàtics com Xina i d’altres agafen el relleu del Japó (gran prestamista fins ara), el relleu financer. - Els països europeus continuïn augmentant l’afluència financera igual com el pes de l’euro com a moneda internacional. - Progressiva implicació dels països rics en petroli, com a prestamistes i passin a ser centres financers molt importants com Londres, Àsia... Per tant, tot això suposa un desenvolupament financer des d’EE.UU cap a altres parts del món. Organitzacions importants en moviments de capital - Banc Mundial: format a l’any 1944 amb l’objectiu d’assistència tècnica i financera en països subdesenvolupats per promoure el creixement econòmic. Està integrat per 187 països i actuen com a accionistes. També està format per institucions com el Banc Internacional de Reconstruccions i Foment. Part del finançament (sobre tot del BIRF) prové de la venda de bons en els mercats financers i de les reserves del propi BM. Els préstecs que fa són en dues línies: per finançar la inversió i per les polítiques de desenvolupament (reformes...). - FMI: constituït en el 1945, integrat per 187 països. A partir de la crisi actual, el paper d’aquest ha augmentat. L’objectiu és que els països tinguin els suficients recursos. o Fomentar la cooperació monetària internacional. o Facilitar l’expansió i augmentar el comerç internacional. o Ajudar als països membres amb problemes amb la balança de pagaments (divises) facilitant-li recursos. Per dur a terme aquests objectius, el que fa és supervisar i revisar les polítiques dels països. Recursos: quotes que paguen els països membres (= que el Banc Mundial). - Comitè de Basilea: organització fonamental en el sistema monetari, creat en el 1947. Està format pels Bancs Centrals de diversos països. El que fa és normatives i marca directives (obligades per complir), per la supervisió de les pràctiques bancàries. Regula l’activitat dels intermediaris financers per a controlar el risc de les operacions bancàries. Les mesures que adopta s’anomenen “Basilea I”, “Basilea II” i la que se segueix actualment és la “Basilea III”. Les mesures estan destinades a: o Millorar el sistema bancari per absorbir les crisis i tensions financeres. o Millorar la gestió de riscos.

Economia Internacional Melanie Nogué Fructuoso 27 o Millorar la transparència dels bancs per saber la salut financera d’aquests. Les reformes incorporades en la “Basilea III” són: - Augmentar la qualitat del capital per assegurar la capacitat de disminuir pèrdues. - Millorar tot l’anàlisi de riscos: endurir els sistema d’anàlisi de riscos. - Obligació a augmentar els capitals quan la situació és expansiva. - Endurir el tema de l’apalancament. - Augmentar els requeriments de capital. - Millorar la supervisió de les entitats financeres. - Obliguen a que el ràtio de liquiditat sigui millor, més elevat.

Add a comment

Related pages

Creixement econòmic - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El creixement econòmic és un increment en el valor total dels béns i serveis produïts per una economia. És un fenomen de la història recent que ...
Read more

Preveuen un creixement econòmic mundial feble i amb risc ...

El creixement econòmic mundial seguirà sent feble durant el 2016, any en el qual registrarà un avanç del 2,7%, dues dècimes més que el 2015, però en ...
Read more

Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia ...

Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement: ... 339 - Comercio. Relaciones económicas internacionales. Economía mundial.
Read more

Economia - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'economia és l'activitat humana que consisteix ... per tal de permetre avantatges competitius en el comerç internacional ... el creixement econòmic: ...
Read more

Capital humà i creixement econòmic. Algunes ...

creixement sostingut de l’economia. ... comparació internacional, ... creixement econòmic ha estat àmpliament estudiada
Read more

L'economia espanyola en el context econòmic internacional ...

El 3,4% de creixement interanual del tercer trimestre dissimula el primer punt d’inflexió de la trajectòria expansiva del PIB espanyol després de dos ...
Read more

EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC ...

EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959‐1975) QUÈ ESTUDIAREM? 1. El canvi d’orientació de l’economia 2. Els anys del ...
Read more

Europa avala el creixement econòmic espanyol

Europa avala el creixement econòmic espanyol. Economia, Internacional, Vídeos | 5/02/2015 - 22:19h. Aval europeu al creixement econòmic espanyol. Segons ...
Read more

La indústria a Catalunya: motor de creixement econòmic

16 La Indústria a Catalunya: motor de creixement econòmic L’any 2006, segons les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya,
Read more