advertisement

Digha Nikaya 01 Discurs de la ret de brahma

100 %
0 %
advertisement
Information about Digha Nikaya 01 Discurs de la ret de brahma
Books

Published on February 25, 2014

Author: albertbiaynagea

Source: slideshare.net

advertisement

Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta Discurs de la ret de Brahma I 1. Així ho he escoltat. En una ocasió el Benaventurat marxava al llarg del camí que va entre Rāhagaha i Nālandā en companyia d’un grup nombrós de monjos, amb prop de cinc-cents monjos. I Suppiya el mendicant marxava també al llarga del camí entre Rāhagaha i Nālandā amb el seu deixeble, el jove Brahmadatta. En aquesta ocasió, Suppiya el mendicant estava parlant de moltes maneres amb menyspreu per Buda, amb menyspreu per l’Ensenyança, amb menyspreu per la Comunitat. Però el jove Brahmadatta, el seu deixeble, expressava, de moltes maneres, la lloança de Buda, la lloança de l’Ensenyança, la lloança de la Comunitat. Així, ells dos, mestre i deixeble, sostenint opinions en directa contradicció l’un de l’altre, estaven seguint, pas a pas, rere el Benaventurat i el grup de monjos. 2. Llavors, el Benaventurat es va allotjar a la residència de descans del Parc Reial de Ambalatthikā per passar la nit, i amb ell el grup de monjos. I així ho féu també Suppiya el mendicant i amb ell, el seu jove deixeble Brahmadatta. I allà, a la residència de descans, aquests dos continuaren la mateixa discussió que abans. 3. I a la primera claror del dia un nombre de monjos es reuniren, quan es varen aixecar, al pavelló: i aquesta fou la tendència de la conversa que sorgí entre ells, tal com estaven asseguts allà: “Quina cosa més meravellosa és aquesta, germans, i com d’estrany que el Benaventurat, que coneix i veu, el Sant, el Buda Suprem, hauria d’haver percebut clarament, per tant, com de variades són les inclinacions dels homes! Per veure com, mentre Suppiya el mendicant parla de moltes maneres amb menyspreu per Buda, per l’Ensenyança i per la Comunitat, el seu propi deixeble, el jove Brahmadatta parla de moltes maneres amb lloances envers aquests. Així, aquests dos, mestre i deixeble, segueixen pas a pas rere el Benaventurat i el grup de monjos, expressant opinions en directa contradicció l’un de l’altre.” 4. Llavors el Benaventurat, en adonar-se de quina era la direcció de la seva conversa, marxà al pavelló, i prengué seient en la estora estesa per a ell. I quan s’hagué assegut digué: “Quina és la conversa a la qual esteu dedicats aquí asseguts i quin és el tema de la conversa entre vosaltres?” I ells li explicaren tot. I ell contestà: 5. “Monjos, si els estrangers parlen en contra de mi o en contra de l’Ensenyança o en contra de la Comunitat, no hauríeu de suportar despit, ni patir ressentiment ni sentir animadversió a causa d’això. Si vosaltres, a causa d’això, us sentiu enutjats i ferits, això us situarà en el camí del vostre propi domini. Si, quan altres parlen en contra de nosaltres, sentiu enuig per això, i disgust, serieu capaços de jutjar fins a quin punt aquest discurs seu està ben dit o és incorrecte?” “Això no seria així, Senyor.” “Però quan els estrangers parlen amb menyspreu de mi, o de l’Ensenyança, o de la Comunitat, hauríeu de discernir allò que és fals i assenyalar-ho com a incorrecte, dient: “Per aquesta o aquella raó aquest no és el fet, això no és així, tal cosa no es

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta troba entre nosaltres, no està amb nosaltres.” 6. “Però també, Monjos, si els estrangers parlen amb lloances de mi, amb lloances de l’Ensenyança, amb lloances de la Comunitat, no hauríeu de sentir-vos plaents ni alegres, ni amb el cor enaltit a causa d’això. Si esteu així, això us situarà també en el camí del vostre propi domini. Quan els estrangers parlen amb lloances de mi, o de l’Ensenyança, o de la Comunitat, hauríeu de reconèixer allò que és correcte del fet, dient: “Per aquesta o aquella raó aquest és el fet, això és així, tal cosa es troba entre nosaltres, està amb nosaltres.” 7. “És únicament amb relació a coses insignificants, d’assumptes de poc valor, de la simple moralitat, que un home no convertit parla quan lloa el Tathāgata. I quines són aquestes coses insignificants, detalls menors de mera moralitat que ell lloa?” 8. “ ‘Rebutjant matar éssers vius, l’asceta Gotama es manté al marge de la destrucció de la vida. Ell ha apartat a un costat el garrot i l’espasa, i ple de misericòrdia, mora amb compassió i bondat envers totes les criatures que posseeixen vida.’ És d’aquesta manera que l’home no convertit, quan parla amb lloances del Tathāgata, podria parlar.” “O podria dir: ‘Rebutjant prendre allò que no li ha estat donat, l’asceta Gotama viu al marge de agafar allò que no li és propi. Pren únicament el que se li dona, i esperant que les ofrenes li arribin, passa la seva vida amb honestedat i puresa de cor.’ ” “ O podria dir: ‘Rebutjant la falta manca de castedat. L’asceta Gotama és cast. Es manté a si mateix distant. Mot lluny, de la pràctica vulgar, de l’acte sexual.’ ” 9. “O podria dir: “rebutjant la mentida, l’asceta Gotama es manté a si mateix al marge de la falsedat. Parla amb veracitat, de la veritat mai no es desvia; fidel i digne de confiança, mai no trenca la seva paraula al món.’ ” “O podria dir: ‘Rebutjant la calúmnia, l’asceta Gotama es manté a si mateix al marge de la calumnia. Allò que ell escolta aquí no ho repeteix en un altre lloc per iniciar una disputa envers la gent d’aquí; allò que ell escolta en un altre lloc no ho repeteix aquí per iniciar una disputa envers les persones d’allà. Així, viu ell, com l’aglutinant d’aquells que estan dividits, l’encoratjador d’aquells són amics, un pacificador, un amant de la pau, apassionat per la pau, un orador de paraules que fan la pau.’ ” “O podria dir: ‘Rebutjant la grolleria del discurs, l’asceta Gotama es manté a si mateix al marge del llenguatge dur. Qualsevol paraula és sense màcula, agradable a l’oïda, encantadora, que arriba al cor, agradable a les persones, estimada per la gent-tals són les paraules que ell parla.’ ” “O podria dir: ‘Rebutjant el discurs frívol, l’asceta Gotama es manté a si mateix al marge de la conversa vana. El moment que parla ho fa amb conformitat amb els fets, amb paraules plenes de significat, sobre l’Ensenyança, sobre la disciplina de la Comunitat. Parla, i en el moment adequat, paraules dignes de ser contemplades al cor d’un mateix, ben il·lustratives, escollides amb claredat, van al punt.’ ” 10. “O podria dir: ‘l’asceta Gotama es manté a si mateix al marge de causar perjudici a les llavors o les plantes.

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta Pren únicament un àpat al dia, no menja durant la nit, abstenint-se d’aliments a deshores, després del migdia. S’absté de ser un espectador en espectacles de fires, amb danses de ballarines, cançons i música. S’absté d’utilitzar, adornar-se o guarnir-se amb garlandes, perfums i ungüents. S’absté d’utilitzar llits grans i elevats. S’absté d’acceptar plata o or. S’absté d’acceptar grans crus. S’absté d’acceptar carn crua. S’absté d’acceptar dones o noies. S’absté d’acceptar esclaus o esclaves. S’absté d’acceptar ovelles o cabres. S’absté d’acceptar aus o porcs. S’absté d’acceptar elefants, bestiar, cavalls i eugues. S’absté d’acceptar camps de cultiu o camps erms. S’absté d’actuar com un intermediari o com un missatger. S’absté de comprar i vendre. S’absté de fer trampa amb la bàscula o els bronzes o les mesures. S’absté de les perversitats del suborn, l’engany i el frau. S’absté de la mutilació, de l’assassinat, de l’empresonar, del robatori en camins, del bandidatge i de la violència.’ ” “Aquestes són les coses, monjos, que un home no convertit, quan parla en lloança del Tathāgata, podria dir.” Aquí acaben els Paràgrafs Breus sobre la Conducta. 11. “O podrà dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a causar perjudicis a les plàntules i a les plantes en creixement bé siguin reproduïdes a partir d’arrels o d’esqueixos o d’articulacions o d’empelts o de llavors –l’asceta Gotama es manté al marge de perjudicar les plàntules i les plantes en creixement.’ ” 12. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a l’ús de coses emmagatzemades; queviures, és a dir, d’aliments, de begudes, de roba, d’equipatges, de roba de llit, de perfums i de condiments –l’asceta Gotama es manté al marge de tal ús de coses emmagatzemades.’ ” 13. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a visitar espectacles; és a dir, (1) Les danses de ballarines. (2) El cant de cançons. (3) La música instrumental. (4) Els espectacles de les fires. (5) La recitació de balades. (6) La música amb les mans. (7) El cant dels bards. (8) Els concerts de percussió. (9) Les escenes de fades.

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta (10) Les gestes acrobàtiques dels Kandālas. (11) Els combats d’elefants, de cavalls, de búfals, de bous, de cabres, de moltons, de galls i les guatlles. (12) Els combats de bastons, la boxa, la lluita lliure. (13-16) Les lluites fingides, les cerimònies, les maniobres i les revisions militars – l’asceta Gotama es manté al marge de visitar tals espectacles.’ ” 14. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes als jocs i les recreacions, és a dir, (1) Els jocs de taula amb vuit, o amb deu, fileres de quadrats. (2) Els mateixos jocs jugats imaginant tals taulers a l’aire. (3) Avançar sobre els diagrames dibuixats al terra de manera que un camini únicament on hagi d’anar. (4) Eliminar les peces o homes d’un munt amb l’ungla d’un, o posar-les en un munt, en cada cas sense sacsejar-les. Qui mou el munt, perd. (5) Llençar el daus. (6) Colpejar un pal curt amb un llarg. (7) Submergir els dits estirats a la laca, o tint vermell, o aigua amb farina, i dibuixar amb la mà humida al terra o sobre una paret, dient ‘Què deu ser?’ i mostrant la forma requerida –elefants, cavalls, etc. (8) Els jocs amb pilotes. (9) Bufar a través de tubs de joguina fets de fulles. (10) Llaurar amb arades de joguina. (11) Girar fent tombarelles. (12) Jugar amb molins de joguina fets amb fulles de palmera. (13) Jugar amb mesures de joguina fetes de fulles de palmera. (14,15) Jugar amb carros de joguina o arcs de joguina. (16) Endevinar les lletres traçades a l’aire, o a l’esquena del company de jocs. (17) Endevinar els pensaments del company de jocs. (18) Imitar les deformacions –l’asceta Gotama es manté al marge de tals jocs i recreacions.’ ” 15. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a l’ús de sofàs alts i grans, és a dir, (1) Sofàs mòbils, alts i de sis peus de llargada. (2) Divans amb figures d’animals tallades als suports. (3) Mantes de pèl de cabra amb molt velló llarg. (4) Cobrellits de retalls de molts colors. (5) Mantes blanques. (6) Mantes de llana brodades amb flors. (7) Edredons farcits amb cotó. (8) Mantes brodades amb figues de lleons, tigres, etc. (9) Mantes amb pell en ambdues bandes. (10) Catifes amb pell a una banda. (11) Mantes brodades amb gemmes. (12) Mantes de seda. (13) Catifes prou grans per a setze ballarines. (14-16) Catifes d’elefants, de cavalls i de carros. (17) Catifes amb pells d’antílop cosides entre si.

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta (18) Catifes de pells d’antílops mascles. (19) Catifes amb tendals a sobre d’elles. (20) Sofàs amb coixins vermells pel cap i pels peus –l’asceta Gotama es manté al marge de tals sofàs alts i grans.’ ” 16. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a l’ús de mitjans per adornar-se i embellir-se; és a dir –Fregar-se el propi cos amb pols perfumats, rentant-e el cap i banyant-se. Acariciar-se les extremitats amb els pals a la manera dels lluitadors. L’ús de miralls, ungüents pels ulls, garlandes, colorets, cosmètics, polseres, collarets, bastons, caixes vermelles pels medicaments, estocs, para-sols, sabatilles brodades, turbants, diademes, batedors de cua de iac, i roba blanca amb serrells llargs- l’asceta Gotama es manté al marge de tals mitjans d’adornar i d’embellir la persona.’ ” 17. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a les baixes converses com aquestes: Contes de reis, de lladres, de ministres de l’estat; contes de guerra, de terror, de batalles; parlar sobre aliments i begudes, roba, llits, garlandes, perfums; parlar sobre les relacions, carruatges, pobles, municipis, ciutats i territoris; contes sobre dones, i sobre herois; xafarderies a les cantonades, o a lloc on es capta l’aigua; històries de fantasmes; converses inconnexes; especulacions sobre la creació de la terra o del mar, o sobre l’existència i la no existència –l’asceta Gotama es manté al marge de tal baixes converses.’ ” (18) “O podria dir: ‘mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a l’ús de frases de disputes; tals com‘Tu no comprens aquesta ensenyança i disciplina, Jo si.’ ‘Com podries tu conèixer aquesta ensenyança i disciplina?’ ‘Tu has caigut en visions errònies. Soc jo qui estic en lo correcte.’ ‘Jo estic parlant sobre el punt, tu no ho fas.’ ‘Tu poses al final allò que va primer i primer allò que va al final.’ ‘Allò que tu has ideat durant tant temps, allò és tot molt molest.’ ‘El teu repte ha estat assumit.’ ‘Has demostrat estar equivocat.’ ‘Posat a treballar per aclarir les teves visions.’ ‘Deslliura’t tu mateix si pots.’ –l’asceta Gotama es manté al marge de tals frases de disputes.’ ” 19. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, continuen addictes a prendre missatges, anar a fer encàrrecs, i actuar com intermediaris; és a dir, de reis, de ministres de l’estat, de Ksatriyas, bramans, o joves, dient: ‘Vés allà, vine aquí, pren això amb tu, porta allò des d’allà’ –l’asceta Gotama s’absté al marge de tals deures servils.’ ” 20. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, són engalipadors, paràsits de les paraules sagrades

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta per pagament, endevins, i exorcistes, sempre amb fam d’afegir més guanys als guanys –l’asceta Gotama es manté al marge de tals enganys i cops.’ ” Aquí acaben els Paràgrafs Mitjans sobre la Conducta. 21. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, es guanyen la vida amb mitjans de subsistència erronis, mitjançant arts baixes, tals com aquests: (1) La quiromància – profetitzar una llarga vida, prosperitat, etc (o al revés), a partir de les marques de les mans d’un nen, dels peus, etc. (2) Endevinar mitjançant presagis i senyals. (3) Auguris traçats a partir dels llamps i altres presagis celestes. (4) Pronòstic mitjançant la interpretació dels somnis. (5) Endevinar mitjançant les marques al cos. (6) Auguris mitjançant les marques sobre la tela rosegada pels ratolins. (7) Sacrificis a Agni. (8) Oferir ablacions mitjançant una cullera. (9-13) Fer ofrenes als déus de les closques, de la pols de color vermell entre el gra i la closca, del gra espellofat llest per ser bullit, de la mantega, i de l’oli. (14) Sacrificis mitjançant llançar llavors de mostassa, etc. al foc amb la pròpia boca. (15) L’extracció de sang del genoll dret com a sacrifici pels déus. (16) Observar els artells, etc. i després de murmurar un encanteri, endevinar si un home és ben nascut o posseeix sort o n’està mancat. (17) Determinar si el lloc, una casa proposada o una pèrgola, posseeix sort o n’està mancat. (18) Assessorament en lleis consuetudinàries. (19) Invocar dimonis al cementiri. (20) Invocar fantasmes. (21) El coneixement d’encanteris per ser utilitzats a l’allotjar-se en una casa de terra. (22) Encanteri de serps. (23) L’art dels verins. (24) L’art dels escorpins. (25) L’art dels ratolins. (26) L’art dels ocells. (27) L’art dels corbs. (28) La predicció del nombre d’anys que li queden per a viure a un home. (29) Fer encanteris per protegir-se de les fletxes. (30) La roda dels animals –l’asceta Gotama es manté al marge de tals arts baixes.’ ” 22. “O podria dir: ‘mentre alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, es guanyen la vida amb mitjans de subsistència erronis, mitjançant arts baixes, tals com aquestsEl coneixement dels signes de les qualitats bones i dolentes en les següents coses i a partir de les marques en aquestes indicar la salut o la sort dels seus propietaris: -és a dir, les gemmes, les dogues, la roba, les espases, les fletxes, els arcs, altres armes, les dones, els homes, els nens, les nenes, els esclaus, les esclaves, els elefants, els cavalls, els búfals, els toros, els bous, les cabres, les ovelles, les gallines,

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta les guatlles, les iguanes, les arracades, les tortugues i altres animals –l’asceta Gotama es manté al marge de tals arts baixes.’ ” 23. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, es guanyen la vida amb mitjans de subsistència erronis, mitjançant arts baixes, tals com l’endevinació, en el sentit de queEls caps avançaran. Els caps retrocediran. Els nostres caps atacaran i els caps enemics retrocediran. Els caps enemics atacaran i els nostres retrocediran. Els nostres caps obtindran la victòria, i els caps estrangers patiran una derrota. Els caps estrangers obtindran la victòria, i els nostres patiran una derrota. D’aquesta manera serà la victòria per a aquest bàndol, la derrota per l’altra – l’asceta Gotama es manté al marge de tals arts baixes.’ ” 24. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, es guanyen la vida amb mitjans de subsistència erronis mitjançant arts baixes, tals com les prediccions(1) Hi haurà un eclipsi de lluna. (2) Hi haurà un eclipsi de sol. (3) Hi haurà un eclipsi d’una estrella. (4) Hi haurà una anomalia al sol o a la lluna. (5) El sol o la lluna tornaran al seu camí habitual. (6) Hi haurà anomalies a les estrelles. (7) Les estrelles tornaran al seu curs habitual. (8) Hi haurà caiguda de meteorits. (9) Hi haurà un foc a la jungla. (10) Hi haurà un terratrèmol. (11) El déu tronarà. (12-15) Hi haurà la sortida i l’establiment, la claredat i la penombra, del sol o de la lluna o de les estrelles, o la predicció de cadascun d’aquests quinze fenòmens que mostrarà tal i qual resultat –l’asceta Gotama es manté al marge de tals arts baixes. 25. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen amb l’aliment proveït pels fidels, es guanyen la vida amb mitjans de subsistència erronis, mitjançant arts baixes, tals com aquestes:La predicció de pluges abundants. La predicció d’escassedat de pluges. La predicció d’una bona collita. La predicció d’escassedat d’aliments. La predicció de tranquil·litat. La predicció de pertorbacions. La predicció d’una pesta. La predicció d’una temporada saludable. Comptar amb els dits. Comptar sense utilitzar els dits. Sumar grans quantitats. Composar balades, poetitzar. La casuística, la sofística –l’asceta Gotama es manté al marge de tals arts baixes.’

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta ” 26. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sustenten amb l’aliment proveït pels fidels, es guanyen la vida amb mitjans de subsidència erronis, mitjançant arts baixes, tal com(1) La organització d’un dia afortunat pels casaments en els quals el nuvi o la núvia són portats a casa. (2) La organització d’un dia afortunat pels casaments en els quals el nuvi o la núvia són enviats fora. (3) Determinar un moment idoni per a la conclusió de tractats de pau, o utilitzar encanteris per procurar l’harmonia. (4) Determinar un moment idoni per a l’inici de les hostilitats, o utilitzar encanteris per fer discòrdia. (5) Determinar un moment idoni per als deutes, o encanteris per a l’èxit amb la llançada dels daus. (6) Determinar un moment idoni per a la despesa de diners, o encanteris per a portar mala sort a un oponent llançant els daus. (7) Utilitzar encanteris per a fer afortunades les persones. (8) Utilitzar encanteris per a fer desafortunades les persones. (9) Utilitzar encanteris per a provocar l’avortament. (10) Conjurs per provocar l’emmudiment. (11) Conjurs per mantenir juntes les mandíbules d’un home. (12) Conjurs per a que un home perdi les seves mans. (13) Conjurs per a provocar sordesa. (14) Obtenir respostes oraculars mitjançant un mirall màgic. (15) Obtenir respostes oraculars mitjançant una noia posseïda. (16) Obtenir respostes oraculars d’un déu. (17) La veneració del sol. (18) La veneració del Gran. (19) Treure foc de la pròpia boca. (20) Invocar Siri, la deessa de la Sort –l’asceta Gotama es manté al marge de tals arts baixes.’ ” 27. “O podria dir: ‘Mentre que alguns ascetes i bramans, tot i que es sostenen de l’aliment proveït pels fidels, es guanyen la vida amb mitjans de subsistència erronis, mitjançant arts baixes, tal com aquestes:(1) Prometre ofrenes a un déu si es garanteix un determinat benefici. (2) Pagant aquests vots. (3) La repetició d’encanteris mentre s’està allotjat en una casa de terra. (4) Causar la virilitat. (5) Provocar la impotència a un home. (6) Determinar espais idonis per a habitatges. (7) Consagrar llocs. (8) Esbandides cerimonials del mes. (9) Banys cerimonials. (10) Oferir sacrificis. (11-14) Administrar vomitius i purgants. (15) Depurar les persones per alleujar el cap, és a dir, donant drogues per fer esternudar les persones.

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta (16) Ungir amb oli els oïdes, ja sigui per fer-los créixer o per curar les llagues que tinguin. (17) Satisfer els ulls de les persones, calmar-los mitjançant introduir olis medicinals al seu interior. (18) Administrar drogues a través del nas. (19) Aplicar col·liris als ulls. (20) Donar ungüent medicinal pels ulls. (21) La pràctica com a oculista. (22) La pràctica coma cirurgià. (23) La pràctica com a metge per a nens. (24) Administrar arrels i drogues. (25) Administrar medicines en rotació –l’asceta Gotama es manté al marge de tals arts baixes.’ ” “Aquests, monjos, són els assumptes trivials, els detalls menors, de mera moralitat, els quals l’home no convertit, quan fa lloances del Tathāgata, podria dir.” Aquí acaben els Paràgrafs Llargs sobre la Conducta. 28. “Hi ha, Monjos, altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis. Aquestes coses el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien. I quines són?” 29. “Hi ha ascetes i bramans, Monjos, que reconstrueixen els orígens últims de les coses, les especulacions dels quals es refereixen al passat últim, i que en divuit motius presenten afirmacions en relació a aquest. I sobre que, amb referència a què, fan aquests venerables això d’aquesta manera?” 30. “Hi ha, Monjos, alguns ascetes i bramans que són eternalistes, i que, en quatre motius, proclamen que ambdós, l’ànima i el món són eterns. I sobre què, amb referència a què, fan aquests venerables això d’aquesta manera?” 31. “En primer lloc, Monjos, alguns ascetes o bramans mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, assoleixen tal èxtasi del cor que, absorts en el cor, recorden les seves existències de temps passats –en un naixement, o en dos, o en tres, o en quatre, o en cinc, o en deu, o en vint, o en trenta, o en quaranta, o en cinquanta, o en cent, o en mil, o en diversos centenars o milers, o mancats de naixements- a l’efecte que ‘Allà jo tenia tal i qual nom, era de tal i qual llinatge i casta, em sostenia amb tal i qual aliment, experimentava tals i quals dolors i plaers, amb tal i qual durada d’anys. I quan vaig morir allà, vaig renàixer a tal i qual lloc sota tal i qual nom, a tal i qual llinatge i casta, sostenint-me amb tal i qual aliment, experimentant tals i quals dolors i plaers, amb tal i qual durada d’anys. I quan vaig morir allà vaig renàixer aquí.’ Així, recorda, amb tot detall tant les condicions com els costums, les seves diferents existències en temps passats. I es diu a si mateix: ‘L’ànima és eterna, i el món, no fent néixer res nou, ferm com el cim d’una muntanya, com un pilar fermament fixat; i encara que aquests éssers vius

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta transmigren i desapareixen, cauen d’un estat d’existència i apareixen a un altre, malgrat tot, existeixen per sempre més. I per què això ha de ser així? Perquè jo, mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, puc assolir tal èxtasi del cor que, absort en el cor, puc recordar, amb tot detall tant les condicions i els costums, les meves diferents existències en temps passats –és per allò que conec això, que l’ànima és eterna; i que el món, no fent néixer res nou, és tant ferm com el cim d’una muntanya, com un pilar fermament fixat, i que encara que aquests éssers vius transmigren i desapareixen, cauen d’un estat d’existència i apareixen a un altre, malgrat tot, existeixen per sempre més.’ ” “Aquest, Monjos, és el primer estat de les coses a causa del qual, a partir del qual, alguns ascetes i bramans són eternalistes, i mantenen que ambdós, l’ànima i el món són eterns.” 32. “En segon lloc, Monjos, alguns ascetes o bramans mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, assoleixen tal èxtasi del cor que, absorts en el cor, recorden les seves existències de temps passats –en un període de contracció i d’expansió del món, o en dos, o en tres, o en quatre, o en cinc, o en deu períodes de contracció i d’expansió del món - a l’efecte que ‘Allà jo tenia tal i qual nom, era de tal i qual llinatge i casta, em sostenia amb tal i qual aliment, experimentava tals i quals dolors i plaers, amb tal i qual durada d’anys. I quan vaig morir allà, vaig renàixer a tal i qual lloc sota tal i qual nom, a tal i qual llinatge i casta, sostenint-me amb tal i qual aliment, experimentant tals i quals dolors i plaers, amb tal i qual durada d’anys. I quan vaig morir allà vaig renàixer aquí.’ Així, recorda, amb tot detall tant les condicions com els costums, les seves diferents existències en temps passats. I es diu a si mateix: ‘L’ànima és eterna, i el món, no fent néixer res nou, ferm com el cim d’una muntanya, com un pilar fermament fixat; i encara que aquests éssers vius transmigren i desapareixen, cauen d’un estat d’existència i apareixen a un altre, malgrat tot, existeixen per sempre més. I per què això ha de ser així? Perquè jo, mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, puc assolir tal èxtasi del cor que, absort en el cor, puc recordar, amb tot detall tant les condicions i els costums, les meves diferents existències en temps passats –és per allò que conec això, que l’ànima és eterna; i que el món, no fent néixer res nou, és tant ferm com el cim d’una muntanya, com un pilar fermament fixat, i que encara que aquests éssers vius transmigren i desapareixen, cauen d’un estat d’existència i apareixen a un altre, malgrat tot, existeixen per sempre més.’ ” “Aquest, Monjos, és el segon estat de les coses a causa del qual, a partir del qual, alguns ascetes i bramans són eternalistes, i mantenen que ambdós, l’ànima i el món són eterns.” 33. “En tercer lloc, Monjos, alguns ascetes o bramans mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, assoleixen tal èxtasi del cor que, absorts en el cor, recorden les seves existències de temps passats –en un període de contracció i d’expansió del món, o en dos, o en tres, o en quatre, o en cinc, o en deu, o en vint, o en trenta, o en quaranta períodes de contracció i d’expansió del món - a l’efecte que ‘Allà jo tenia tal i qual nom, era de tal i qual llinatge i casta, em sostenia amb tal i qual aliment, experimentava tals i quals dolors i plaers, amb tal i qual durada d’anys. I quan vaig morir allà, vaig renàixer a tal i qual lloc sota tal i qual nom, a tal i qual llinatge i casta, sostenint-me amb tal i qual aliment,

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta experimentant tals i quals dolors i plaers, amb tal i qual durada d’anys. I quan vaig morir allà vaig renàixer aquí.’ Així, recorda, amb tot detall tant les condicions com els costums, les seves diferents existències en temps passats. I es diu a si mateix: ‘L’ànima és eterna, i el món, no fent néixer res nou, ferm com el cim d’una muntanya, com un pilar fermament fixat; i encara que aquests éssers vius transmigren i desapareixen, cauen d’un estat d’existència i apareixen a un altre, malgrat tot, existeixen per sempre més. I per què això ha de ser així? Perquè jo, mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, puc assolir tal èxtasi del cor que, absort en el cor, puc recordar, amb tot detall tant les condicions i els costums, les meves diferents existències en temps passats –és per allò que conec això, que l’ànima és eterna; i que el món, no fent néixer res nou, és tant ferm com el cim d’una muntanya, com un pilar fermament fixat, i que encara que aquests éssers vius transmigren i desapareixen, cauen d’un estat d’existència i apareixen a un altre, malgrat tot, existeixen per sempre més.’ ” “Aquest, Monjos, és el tercer estat de les coses a causa del qual, a partir del qual, alguns ascetes i bramans són eternalistes, i mantenen que ambdós, l’ànima i el món són eterns.” 34. “I en quart lloc, Monjos, alguns ascetes i bramans, sobre la base que això és, a partir d’això, que aquests venerables són eternalistes i mantenen que l’ànima i el món són eterns.” “En aquest cas, Monjos, alguns ascetes o bramans són addictes a la lògica i al raonament. Ells arriben a la següent conclusió pròpia, competeixen amb les seves argumentacions i sobre la base dels seus sofismes: ‘L’ànima és eterna; i el món, no fent néixer res nou, és tant ferm com el cim d’una muntanya, com un pilar fermament fixat, i que encara que aquests éssers vius transmigren i desapareixen, cauen d’un estat d’existència i apareixen a un altre, malgrat tot, existeixen per sempre més.’ ” “Aquest, Monjos, és el quart estat de les coses a causa del qual, a partir del qual, alguns ascetes i bramans són eternalistes, i mantenen que ambdós, l’ànima i el món són eterns.” 35. “Aquests, Monjos són aquells ascetes i bramans que són eternalistes i de quatre maneres mantenen que ambdós, l’anima i el món són eterns. Per a qualsevol dels ascetes i bramans són de tal manera i mantenen això, ho fan d’aquestes quatre maneres, o d’una o d’una altre de la mateixa manera, i fora d’això no hi ha manera d’arribar a aquesta opinió.” 36. “Llavors, d’aquests, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” 37. “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” Aquí acaba la Primera Part de la Recitació. II 1. “Hi ha, Monjos, alguns ascetes i bramans que són eternalistes en relació a algunes coses i no eternalistes en relació a d’altres, que en quatre motius mantenen que l’ànima i el món són en part eterns i en part no eterns.” “I què és això amb que es basen aquests venerables ? Què és això a partir de lo qual comencen i arriben a aquesta conclusió?” 2.”Llavors, arriba un moment, Monjos, quan, més aviat o més tard, després del transcurs d’un llarg període, que aquest món es contraurà. I quan això succeeixi els éssers hauran renascut majoritàriament al Món del Resplendor, i allà residiran mentalment, alimentant-se de la joia, emetent llum de si mateixos, travessant l’aire, seguint en la gloria, i així romandran durant un llarg període de temps.” 3. “Llavors, arriba un moment, Monjos, quan, més aviat o més tard, després del transcurs d’un llarg període, que aquest món es tornarà a expandir. Quan això succeeix el Palau de Brahmā apareix però està buit. I algun ésser o altre, ja sigui perquè la durada de la seva vida ha finalitzat o el seu mèrit s’ha exhaurit, cau del Món del Resplendor, i arriba a la vida al Palau de Brahmā. I allà viu també mentalment, alimentant-se de la joia, emetent llum de si mateix, travessant l’aire, seguint en la gloria, i així roman durant un llarg període de temps.” 4. “Llavors, sorgeix en ell, des de la seva morada allà tant de temps en solitari una insatisfacció i un anhel: ‘Oh! Podrien venir els altres éssers a reunir-se amb mi en aquest lloc!’ I en aquell moment, ja sigui perquè la durada de la seva vida ha finalitzat o el seu mèrit s’ha exhaurit, altres éssers cauen del Mon del Resplendor, i apareixen al Palau de Brahmā com a companys d’ell, i en tots els aspectes com ell.” 5. “Llavors, Monjos, aquell qui va renàixer en primer lloc pensa per si mateix d’aquesta manera: ‘Soc Brahmā, el Gran Brahmā, el Suprem, el Poderós, el Qui tot ho veu, el Governant, el Senyor de tot, el Faedor, el Creador, el Cap de tot, anomenant a cadascun el seu lloc, l’Ancià dels dies, el Pare de tots els qui són i els qui han de ser. Aquests altres éssers són de la meva creació. I per què això és així? Fa un temps vaig pensar, ‘Tant de bo que ells poguessin venir!’ I amb la meva aspiració mental, contemplo els éssers venir.” “I aquests mateixos éssers, pensen també d’aquesta manera: ‘Aquest deu ser Brahmā, el Gran Brahmā, el Suprem, el Poderós, el Qui tot ho veu, el Governant, el Senyor de tot, el Faedor, el Creador, el Cap de tot, anomenant a cadascun el seu lloc, l’Ancià dels dies, el Pare de tots els qui són i els qui han de ser. I nosaltres hem estat creats per ell. I per què? Perquè, com veiem, fou ell qui era aquí en primer lloc, i nosaltres vinguérem després d’ell.’ ” 6. “Llavors, Monjos, aquell qui arribà en primer lloc a l’existència posseeix una vida més llarga i més gloria, i més poder que aquells que van aparèixer després d’ell. I bé podria ser, Monjos, que algun ésser en la seva caiguda d’aquell estat, vingués aquí. I havent vingut aquí podria marxar de la vida familiar a l’estat sense llar. I havent esdevingut d’aquesta manera un asceta ell, mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, assoleixi tal èxtasi del cor que, absort en el cor, recorda la seva última existència, però no les existències prèvies. Es diu a si mateix: ‘Aquest il·lustre Brahmā, el Gran Brahmā, el Suprem, el Poderós, el Qui tot

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta ho veu, el Governant, el Senyor de tot, el Faedor, el Creador, el Cap de tot, anomenant a cadascun el seu lloc, l’Ancià dels dies, el Pare de tots els qui són i els qui han de ser, ell per qui nosaltres fórem creats, és inalterable, immutable, etern, d’una naturalesa que no coneix el canvi, i romandrà així per sempre més. Però, nosaltres, que fórem creats per ell, hem arribat aquí com éssers no permanents, mutables, amb una durada de vida limitada.’ ” “Aquest, Monjos, és el primes estat de les coses amb base al qual, a partir del qual, alguns ascetes i bramans, sent eternalistes per algunes coses i no eternalistes per altres, mantenen que l’ànima i el món són en part eterns i en part no eterns.” 7. “I quin és el segon?” “Hi ha, Monjos, certs déus anomenats els ‘Corromputs pel plaer.’ Per segles ells passen el seu temps a la recerca del riure i al joc de les passions sensuals. A conseqüència d’això, el seu aplom està malmès i mitjançant la pèrdua del seu auto control cauen d’aquell estat.” 8. “Ara bé, podria molt bé ser, Monjos, que algun asceta, en la seva caiguda d’aquell estat, arribés aquí. I havent arribat aquí, esdevindria, com en l’últim cas, un asceta, i adquirís el poder de recordar el seu últim naixement, però únicament de l’últim.” 9. “I ell es diria a si mateix: ‘Aquells déus que no estan corromputs pel plaer són inalterables, immutables, eterns, d’una naturalesa que no coneix el canvi, i romandran així per sempre més. Però nosaltres –que caiguérem d’aquell estat, havent perdut el nostre auto control mitjançant ser corromputs pel plaer- nosaltres hem arribat aquí com a éssers no permanents, mutables, amb una durada de vida limitada.’ ” 10. “I quin és el tercer?” “Hi ha, Monjos, certs déus anomenats ‘els Corromputs de ment.’ Ells cremen contínuament amb enveja els uns contra els altres, i estant així irritats, els seus cors esdevenen malintencionats uns envers els altres, i sent així corruptes, els seus cossos es tornen febles, i les seves ments imbècils. I aquests déus cauen d’aquell estat.” 11. “Ara bé, podria molt bé ser, Monjos, que algun ésser, en la seva caiguda d’aquell estat, arribés aquí, i havent esdevingut un asceta assoliria, com en els altres casos, el poder de recordar el seu últim naixement, però únicament de l’últim.” 12. “I ell es diria a si mateix: ‘Aquells déus que no estan corromputs de ment no cremen contínuament amb enveja els uns contra els altres, per tant, els seus cors no esdevenen malintencionats els uns contra els altres, ni els seus cossos febles ni les seves ments imbècils. Per tant, ells no cauen d’aquell estat; són inalterables, immutables, eterns, d’una naturalesa que no coneix el canvi, i romandran així per sempre més. Però nosaltres fórem corromputs de ment, estant constantment excitats per l’enveja dels uns envers els altres. I sent així, envejosos i corruptes, els nostres cossos esdevingueren febles, i les nostres ments imbècils, i nosaltres caiguérem d’aquell estat, i hem arribat aquí com a éssers no permanents, mutables amb una durada de vida limitada.’ ” “Aquest, Monjos, és el tercer cas.” 13. “I quin és el quart?” “En aquest cas, Monjos, alguns ascetes o bramans són addictes a la lògica i al raonament. Ells arriben a la següent conclusió pròpia, competeixen amb les seves argumentacions i sobre la base dels seus sofismes: ‘Això que és anomenat ull i oïda

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta i nas i llengua i cos és una entitat que és no permanent, inestable, no eterna, subjecta a canvi. Però això que és anomenat cor, o ment, o consciència és una entitat que és permanent, inalterable, eterna, i no coneix el canvi, i romandrà així per sempre més.” “Aquest, Monjos, és el quart estat de les coses, amb base al qual, a partir del qual, alguns ascetes i bramans són semi eternalistes, i en quatre maneres mantenen que l’ànima i el món són, en alguns aspectes eterns i en altres no.” 14. “Aquests, Monjos, són aquells ascetes i bramans que són semi eternalistes, i en quatre maneres mantenen que l’ànima i el món són eterns el alguns casos i no ho són en altres. Per a qualsevol dels ascetes i bramans són de tal manera i mantenen això, ho fan d’aquestes quatre maneres, o d’una o d’una altre de la mateixa manera, i fora d’això no hi ha manera d’arribar a aquesta opinió.” 15. “Llavors, d’aquest, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” 16. “Hi ha, Monjos, certs ascetes i bramans que són extensionistes, i que en quatre maneres estableixen la infinitud o finitud del món. I amb base a què, a partir de què, mantenen això aquests venerables?” 17. “En el primer cas, Monjos, algun asceta o bramà, mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, assoleixi tal èxtasi del cor que, absort en el cor, resideix al món imaginant la seva finitud. I es diu, per tant, a si mateix: ‘El món és finit, de manera que es pot ser traçat un camí al seu voltant. I per què això és així? Atès que jo, mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, assoleixo tal èxtasi del cor que, absort en el cor, resideixo al món percebent-lo com a finit- mitjançant allò jo conec això.’ ” “Aquest, Monjos, és el primer cas.” 18. “El segon cas és similar, només que la conclusió és: ‘El món és infinit sense un límit.’ Aquells ascetes i bramans que diuen que és finit, i que, per tant, pot ser traçat un camí al seu voltant, estan equivocats.” 19 . El tercer cas és similar , només que la conclusió és que ell imagina el món limitat en les direccions ascendents i descendents, però infinit en la seva extensió, declara que ambdues, les conclusions anteriors són errònies.” 20. “En el quart cas, Monjos, alguns ascetes o bramans són addictes a la lògica i al raonament. Ells arriben a la següent conclusió pròpia, competeixen amb les seves

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta argumentacions i sobre la base dels seus sofismes: ‘Aquest món no és ni finit ni infinit. Aquells ascetes i bramans que mantenen ja sigui la primera, o la segona, o la tercera conclusió, estan equivocats. El món no és ni finit ni infinit.’ ” 21. “Aquests, Monjos, són aquells ascetes i bramans que són extensionistes, i que en quatre maneres mantenen que el món és finit o infinit. Per a qualsevol dels ascetes i bramans són de tal manera i mantenen això, ho fan d’aquestes quatre maneres, o d’una o d’una altre de la mateixa manera, i fora d’això no hi ha manera d’arribar a aquesta opinió.” 22. Llavors, d’aquests, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” 23. “Hi ha, Monjos, alguns ascetes i bramans que es retorcen com les anguiles, i quan se’ls fa una pregunta sobre això o allò ells recorren a equívocs, com una anguila retorçant-se, i això en quatre maneres diferents.” “Llavors, i amb base a què, a partir de què, mantenen això aquests venerables?” 24. “En primer lloc, Monjos, algun asceta o bramà, no compren el bé en la seva naturalesa real, ni el mal. I pensa així: ‘No conec el bé tal com és en realitat ni el mal. Sent això així, si hagués de declara si això és bo o això és dolent, podria estar influenciat en això pels meus sentiments o desitjos, per la mala voluntat o pel ressentiment. I sota aquestes circumstàncies podria ser que m’equivoqui, i el meu error podria provocar-me el dolor del remordiment, i la sensació del remordiment podria esdevenir un obstacle per a mi.’ Per tant, tement i odiant l’error en una opinió expressada, no afirmarà que res és bo ni que res és dolent, però sobre una qüestió de lògica presentada a ell sobre això o allò, recorre a retorçar-se com una anguila, a equívocs, i diu: ‘No considero això així. No considero això d’una altre manera. Però no insinuo una opinió diferent. I no nego la teva posició. I no dic que sigui ni una cosa ni l’altra.’ ” “Aquest és el primer cas.” “I quin és el segon?” 25. “En segon lloc, Monjos, algun asceta o bramà, no compren el bé en la seva naturalesa real, ni el mal. I pensa així: ‘No conec el bé tal com és en realitat ni el mal. Sent això així, si hagués de declarar si això és bo o això és dolent, podria estar influenciat en això pels meus sentiments o desitjos, per la mala voluntat o pel ressentiment. I sota aquestes circumstàncies jo podria caure en l’aferrament a la condició del cor que provoca el renaixement, i la sensació del remordiment podria esdevenir un obstacle per a mi.’ Per tant, tement i odiant la caiguda en aquell estat, no afirmarà que res és bo ni que res és dolent, però sobre una qüestió de lògica presentada a ell sobre això o allò, recorre a retorçar-se com una anguila, a equívocs, i diu: ‘No considero això així. No considero això d’una altre manera. Però no insinuo una opinió diferent. I no nego la teva posició. I no dic que sigui ni una cosa ni

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta l’altra.’” “Aquest és el segon cas.” “I quin és el tercer?” 26. “En segon lloc, Monjos, algun asceta o bramà, no compren el bé en la seva naturalesa real, ni el mal. I pensa així: ‘No conec el bé tal com és en realitat ni el mal. Llavors, hi ha ascetes i bramans que són intel·ligents, subtils, experimentats en la controvèrsia, capaços de dividir un pel dels cabells, que van arreu, em sembla a mi, trencant en trossos, mitjançant la seva saviesa, les especulacions dels altres. Si hagués de declarar si això és bo o això és dolent, aquests homes podrien unir-se amb mi en el problema, preguntar-me sobre els meus arguments, assenyalar els meus errors. I quan fessin això d’aquesta manera, jo seria incapaç d’explicar-me. I això podria causar-me el dolor dels remordiment, i la sensació del remordiment podria esdevenir un obstacle per a mi.’ Per tant, tement i odiant la unió en el problema, no afirmarà que res és bo ni que res és dolent, però sobre una qüestió de lògica presentada a ell sobre això o allò, recorre a retorçar-se com una anguila, a equívocs, i diu: ‘No considero això així. No considero això d’una altre manera. Però no insinuo una opinió diferent. I no nego la teva posició. I no dic que sigui ni una cosa ni l’altra.’ ” “Aquest és el tercer cas.” “I quin és el quart?” 27. “En aquest cas, Monjos, algun asceta o bramà és maldestre, estúpid. I és a causa de la seva malaptesa i estupidesa, que quan se li fa una pregunta sobre això o allò ell recorre a equívocs, com una anguila retorçant-se- ‘Si em preguntés sobre si existeix un altre món,- bé, si jo pensés que existeix, ho diria així. Però no ho dic així. I no penso que sigui d’aquesta o d’aquella manera. I no penso que sigui el contrari. I no ho nego. I no dic que ni existeix, ni que no existeix un altre món.’ Per tant, ell fa equivocs, i d’aquesta manera sobre cadascuna de tals proposicions com les següents:(2) No hi ha un altre món. (3) Ambdós, existeix i no existeix un altre món. (4) Cap de les dues, ni existeix ni no existeix un altre món. (1) Hi ha éssers per atzar (anomenats així perquè arriben a l’existència sense la intervenció dels pares. I semblen, per tant, sorgir sense una causa). (2) No existeixen tals éssers. (3) Ambdós, existeixen i no existeixen tals éssers. (4) Cap de les dues, ni existeixen ni no existeixen tals éssers. (1) Existeix el fruit com a resultat de les accions bones i de les accions dolentes. (2) No existeix el fruit com a resultat de les accions bones i de les accions dolentes. (3) Ambdós, existeix i no existeix el fruit com a resultat de les accions bones i de les accions dolentes. (4) Cap de les dues, ni existeix ni no existeix el fruit com a resultat de les accions bones i de les accions dolentes. (1) Un home que ha penetrat a la veritat, continua existint després de la mort. (2) Un home que ha penetrat a la veritat, no continua existint després de la mort. (3) Ambdós, un home que ha penetrat a la veritat, continua existint i no existint després de la mort. (4) Cap de les dues, un home que ha penetrat a la veritat, ni continua existint ni continua no existint després de la mort.” “Aquest, Monjos, és el quart cas.”

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta 28. “Aquests, Monjos, són aquells ascetes i bramans que es retorcen com les anguiles, i els quals, quan se’ls fa una pregunta sobre això o allò, recorren a equívocs, com una anguila retorçant-se, i això en quatre maneres diferents. Per a qualsevol dels ascetes i bramans són de tal manera i mantenen això, ho fan d’aquestes quatre maneres, o d’una o d’una altre de la mateixa manera, i fora d’això no hi ha manera d’arribar a aquesta opinió.” 29. “Llavors, d’aquests, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” 30. “Hi ha, Monjos, alguns ascetes i bramans que són fortuistes-origenistes, i que en dos maneres mantenen que l’ànima i el món sorgeixen sense una causa. I amb base a què, a partir de què, mantenen això ells?” 31. “Hi ha, Monjos, certs déus anomenats Éssers Inconscients. Tant aviat com els ocorre una idea cauen d’aquell estat. Ara bé, podria molt bé ser, Monjos, que un ésser, en la seva caiguda d’aquell estat, arribés aquí. I havent arribat aquí, podria marxar de la vida familiar a l’estat sense llar. I havent esdevingut d’aquesta manera un asceta ell, mitjançant l’ardor, l’esforç, l’aplicació, la serietat, la reflexió acurada, assoleixi tal èxtasi del cor que, absort en el cor, recorda que se li ocorregué una idea, però ninguna més que aquesta. Es diu a si mateix: ‘L’ànima i el món són fortuïts en el seu origen. I per què això és així? Perquè prèviament no existia però ara existeixo. Havent no existit, he arribat a ser.’ ” “Aquest, Monjos, és el primer cas de les coses amb base al qual, a partir del qual, alguns ascetes i bramans esdevenen fortuistes-origenistes, i mantenen que l’ànima i el món sorgeixen sense una causa.” 32, 33. “I quin és el segon?” “En aquest cas, Monjos, algun asceta o bramà és addicte a la lògica i al raonament. Arriba a la següent conclusió pròpia, competeix amb les seves argumentacions i sobre la base dels seus sofismes: ‘L’ànima i el món han sorgit sense una causa.’ ” “Aquest, Monjos, és el segon cas.” 34. “Llavors, d’aquests, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” 35. “Aquests, Monjos, són els ascetes i bramans que reconstrueixen els orígens últims de les coses, les especulacions dels quals es refereixen al passat últim, i que en divuit motius presenten afirmacions en relació a aquest. I aquells que ho fan així, tots ells, ho fan sobre un o un altre d’aquests divuit motius. No n’hi ha cap altre.” 36. “Llavors, d’aquests, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” 37. “Hi ha, Monjos, ascetes i bramans que organitzen el futur, les especulacions dels quals es refereixen al futur, i que en quaranta-quatre motius presenten diverses afirmacions sobre el futur. I amb base a què, a partir de què, ells fan això?” 38. “Hi ha, Monjos, ascetes i bramans que sostenen la doctrina d’una existència conscient després de la mort, i que mantenen en setze maneres que l’ànima és conscient després de la mort. I com fan aquests això?” “Ells diuen de l’ànima: ‘L’ànima, després de la mort, no subjecta a la decadència, i conscient, (1) posseeix forma, (2) no posseeix forma, (3) ambdós, posseeix i no posseeix forma, (4) cap de les dues, ni posseeix forma ni no posseeix forma, (5) és finita, (6) és infinita, (7) és ambdós, finita i infinita, (8) no és cap de les dues, ni finita ni infinita, (9) posseeix un mode de consciència, (10) posseeix diversos modes de consciència, (11) posseeix una consciència limitada, (12) posseeix una consciència infinita, (13) és completament feliç, (14) és completament miserable, (15) és ambdós, completament feliç i completament miserable, (16) cap de les dues, ni completament feliç ni completament miserable.” 39. “Aquests, Monjos, són aquells ascetes i bramans que sostenen la doctrina d’una existència conscient després de la mort, i que mantenen en setze maneres que l’ànima és conscient després de la mort. I aquells que ho fan així, tots ells, ho fan sobre un o un altre d’aquests setze motius. No n’hi ha cap altre.”

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta 40. “Llavors, d’aquests, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” Aquí acaba la segona Part de la Recitació. III 1. “Hi ha, Monjos, ascetes i bramans que sostenen la doctrina d’una existència inconscient després de la mort, i que mantenen de vuit maneres que l'ànima és inconscient després de la mort. I com fan aquests això?” 2. “Ells diuen de l’ànima: ‘L’ànima després de la mort, no subjecta a la decadència, i inconscient, (1) posseeix forma, (2) no posseeix forma, (3) ambdós, posseeix i no posseeix forma, (4) cap de les dues, ni posseeix ni no posseeix forma, (5) és finita, (6) és infinita, (7) és ambdós, és finita i infinita, (8) no és cap de les dues, ni finita ni infinita.” 3. “Aquests, Monjos, són els ascetes i bramans que sostenen la doctrina de l’existència inconscient després de la mort, i que mantenen e vuit maneres que l’ànima és inconscient després de la mort. I aquells que ho fan així, tots ells, ho fan sobre un o un altre d’aquests setze motius. No n’hi ha cap altre.” 4. “Llavors, d’aquests, Monjos, el Tathāgata coneix que aquestes especulacions a les que han arribat i, en les que insisteixen, tindran tal i qual resultat, tal i qual efecte en la condició futura dels qui confien en aquestes. Això és el que coneix, i coneix també altres coses que van més enllà (més enllà que aquestes especulacions), i tenint aquest coneixement no s’envaneix, i per tant sense màcula ha comprés, al seu propi cor, el camí per escapar d’aquestes, ha comprés, tal com aquestes són en realitat, el sorgir i el cessar de les sensacions, el seu sabor dolç, el seu perill, com no es pot confiar en elles, i no aferrant-se posteriorment a cap (d’aquestes coses per les quals els homes estan ansiosos), ell, el Tathāgata està establert totalment en l’alliberament.” “Aquestes, Monjos, són aquelles altres coses, profundes, difícils de realitzar, difícils de comprendre, pacífiques, excelses, no per ser compreses per mera lògica, subtils, comprensibles únicament pels savis, les quals el Tathāgata, havent-les realitzat ell mateix i vistes cara a cara, les ha exposat: i és sobre aquestes coses que ells, que lloen correctament el Tathāgata d’acord amb la veritat, parlarien.” 5-8. [Seccions similars a aquells que mantenen en vuit maneres que l’ànima no és

  Tipitaka / Sutta Pitaka / Digha Nikaya / 01 Brahmajala Sutta ni conscient ni no conscient després de la mort.] 9. “Hi ha, Monjos, ascetes i bramans que són aniquilacionistes, que en set maneres mantenen el tall, la destrucció, la aniquilació d’un éssers viu. I en base a què, a partir de què, ells fan això?” 10. “En primer lloc, Monjos, algun asceta o bramà proposa la següent opinió, la següent visió: ‘Atès que, Senyor, aquesta ànima posseeix forma, està formada pels quatre elements, i és el descendent del pare i la mare, és tallada, destruïda, amb la dissolució del cos, i no continua després de la mort, i llavors, Senyor, l’anima és completament aniquilada.’ D’aquesta manera és com alguns mantenen el tall, la destrucció, l’aniquilació d’un ésser viu.” 11. “Per a ell un altre diu: ‘Hi ha, Senyor, una ànima tal com vostè la descriu. Això jo no ho nego. Però l’ànima sencera, Senyor, no és, llavors, completament aniquilada. Perquè hi ha una ànima més- divina, posseint forma, pertanyent al pla sensible, que s’alimenta de menjar sòlid. Això vostè no ho coneix ni ho percep. Però jo ho conec i ho experimento. I atès que aquesta ànima, amb la dissolució del cos, és tallada i destruïda, no continua després de la mort, és llavors, Senyor, que l’ànima és completament aniquilada.’ D’aquesta manera és com alguns mantene

Add a comment

Related presentations