Diari del 23 de maig de 2013

40 %
60 %
Information about Diari del 23 de maig de 2013
News & Politics

Published on May 23, 2014

Author: bondiand

Source: slideshare.net

Description

Aquí us podeu descarregar el diari d'avui. Que tingueu un Bondia!!!! :)

PLA DE JUBILACIÓ 100% Capital Garantit 3% Rendibilitat Garantida* *3% TAE fins el 31/12/2016 www.bondia.ad/tel.808888/fax828888 DivenDres, 23 De maig Del 2014 núm. 2.564 / any 11 OBRA CIVIL / EDIFICACIÓ ESTRUCTURES Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes / Pedrers / Gruistes / Cap d’equip Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 971 nova.constructora@andorra.ad 31 de maig i 1 de juny HOTEL ROC BLANC Congreso Europeo de Crecimiento Personal PNL • Coaching • Tapping • Reiki • Yoga Mindfulness • Rebirthing w w w . c o n g r e s o c r e c i m i e n t o p e r s o n a l . c o m 12 ponents - Auditori per a més de 200 persones - Zona comercial Opinió favorable al casino, però es reclama precaucióEls agents econòmics manifesten que la infraestructura pot ser un atractiu més per als turistes però alhora alerten dels possibles efectes indesitjats, com addiccions, alteracions de l’ordre públic o blanqueig de capitals L’hivern supera les previsions i es tanca amb un 8% més de turistes andorra pàgina 6 andorra pàgina 7 Sàmper diu que li hauria agradat que hi hagués més candidats andorra pàgina 10 Petició de 4 anys per a una jove que duia 50 grams de cocaïna cultura pàgina 17 Salcedo torna a la galeria Riberaygua per exposar obra nova esports pàgina 21 Lusitans i Sant Julià, molt més que un títol en la final de Copa avui és notícia pàgina 3 tati masià

2 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Andorra la Vella Farmàcia Pasteur Av. Meritxell, 84 - Tel.: 800 970 Pas del Pas Farmàcia de les Pistes C/ Major, 1 - Tel.: 755 860 - 352 711 FARMÀCIES DE GUÀRDIA Quina paraula catalana hem d’emprar per evitar el barbarisme *cogote? Hem d’emprar clatell, bescoll o nuca. M’he donat un cop al clatell. CATALÀ EXPRÉS TELÈFONS URGÈNCIES Servei Urgent Mèdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000 Urgències (la Seu) 973 35 29 42 Hospital (la Seu) 973 35 00 50 Transport Sanitari Programat 871 116 Creu Roja 808 225 Policia 110 Policia Municipal (la Seu) 092 Mossos d’Esquadra 088 Bombers 118 Bombers (la Seu) 085 Ambulància (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115 Andorra Telecom (Inf. nacional) 111 Andorra Telecom (Inf. internacional) 119 Oferta especial hivern ASSECAT GEGANT 4,50 € en efectiu 4 € amb tarja lavaxpres D’interès Botigues del Fener. C/ Maria Pla, local 18 (al costat de l’Hotel Plaza). AD500 Andorra la Vella Tel.: 846 366 - www.yorkys.com - facebook.com/tiendayorkys P ROMOCI Ó ASSESSORAMENT + RENTAT + TALL 29,95 € PERRUQUERIA CANINAVenda de complements i alimentació Cadells Toy garantits MODA A L E X A N D R A MODA ALEXANDRA: Joan Maragall,18. ANDORRA LA VELLA - tel. 85 45 25 Troba el teu vestit ideal! EL TEMPS CAP DE SETMANA DE MAIG AMB RUIXATS A les portes d’iniciar un cap de setmana hem de fer esment que durant el mes de maig les precipitacions són abundants al nostre Pirineu, com ja hem dit més d’una vegada. Així, dissabte esperem sol matinal amb nuvolades de tarda, sense descartar alguna gota tot i que serà poca cosa. Sembla que diumenge a par- tir de la tarda la inestabilitat augmentarà arreu, amb alguna tronada o xàfec cap al nord. Les temperatures es mantindran fresques al matí i pujaran al migdia. Avui, algunes clarianes però amb ruixats al nord du- rant la tarda. Les màximes baixaran i el vent serà del sud-oest. Que tingueu un BonDia. Avui 17 19 21 6 7 7 mín. mín. mín. màx. màx. màx. dissAbte diumenge 0/8 3/13 4/15 5/16 6/17 6/18 4/15 3/14 3/13 4/15 7/19 4/15

3DivenDres, 23 De maig Del 2014 Avui és notícia Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ... • Incineracions (concessió oficial) • Trasllats internacionals • Repatriaments • Venda i col·locació de làpides • Servei de floristeria nacional i internacional • Gestió integral de tràmits per defunció C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72 La campanya d’hivern ha portat un 8,2% més de turistes, és a dir 91.000 més que la temporada anterior (s’ha passat d’1,1 mili- ons a 1,2 milions). Es tracta dels millors resultats des que Andor- ra Turisme mesura el retorn i un 6% més del previst inicialment (l’objectiu que es va fixar era del 2%). El ministre de Turisme, Francesc Camp, es va mostrar satisfet per unes xifres que “poc es podien preveure a principis de temporada”. Les raons cal buscar-les en la meteorologia i la qualitat de la neu (de fet, hi ha una relació entre les dades i els dies d’esquí). Tot i així, Camp va destacar que l’esforç que s’està fent des d’Andorra Turisme, les estacions d’esquí i altres agents turístics per comunicar i comer- cialitzar el destí ha fet que els resultats recollits encara hagin estat millors. Així, aquest hivern s’ha cres- cut un 8,8% en espanyols (han vingut al Principat 70.484 tu- ristes més) i un 22% en altres mercats (41.268 més). Tot i així, en aquest balanç hi ha una dada negativa: la caiguda del 16,3% dels turistes francesos (20.664 menys que la temporada passa- da). El ministre de Turisme va explicar, però, que aquesta xi- fra “no acaba de quadrar” amb les que han ofert les estacions d’esquí, que han registrat un increment d’aquest mercat. Tot i així va indicar que no totes les persones que pernocten al Prin- cipat vénen a esquiar i que no és l’època de l’any en què arriben més francesos. Camp va accep- tar, però, que no és una dada positiva i espera redreçar la si- tuació en el que queda d’any per complir amb els objectius, ja que s’ha fet una aposta important per aquest mercat. En tot cas, el Govern va des- tacar que la tendència registra- da en els darrers dotze mesos és positiva. S’ha crescut un 6% en turistes en el darrer any, un 6,3% en el mercat espanyol i un 6,8% al francès. Camp confia que es pugui tancar el 2014 amb un increment de visitants supe- rior al 3% i havent complert amb els objectius que es van establir a principis d’any. En el balanç presentat ahir també destaquen els bons re- sultats assolits en operació tu- rística, que han portat un 37% més de visitants. Els esforços fets al Regne Unit i Rússia s’han vist compensats per l’increment del 29,5% i el 15,4%, respecti- vament, dels turistes d’aquests destins. Camp va declarar que el resultat en operació turística és fruit de la reestructuració dels equips comercials d’Andorra Turisme, que ha consistit a pres- cindir d’oficines de turisme en diferents països per disposar d’agents comercials. Camp creu que en el futur caldrà anar im- plantant el model de l’hivern i treballar l’operació internacional també a l’estiu. Al mateix temps, un dels ob- jectius a llarg termini és diver- sificar encara més els mercats. Amb aquesta intenció s’ha co- mençat a treballar amb el Brasil (aquest primer pas ha permès portar 400 turistes) i ara s’apos- ta per fer el mateix amb la Xina. Precisament la setmana que ve hi viatjarà una delegació del Go- vern per establir contactes en l’àmbit polític i turístic. Camp va remarcar que “aquests mercats emergents estan començant i cal ser-hi”. El destí que no ha com- plert les expectatives ha estat Polònia (en operació turística només ha augmentat un 1,7% aquest hivern), ja que ha anat reduint el creixement econòmic i perquè una agència aèria que volava a Barcelona (la que gesti- onava el principal volum de visi- tants) ha deixat d’operar. El ministre de Turisme tam- bé va anunciar que de cara a l’hivern que ve la campanya es- trenarà una nova creativitat, po- sant punt final a la dels darrers dos anys, que ha girat a l’entorn d’Una història que comença en blanc. Encara cal acabar de defi- nir l’eslògan i el claim i l’objectiu és que sigui més impactant que l’actual, que ha funcionat bé. De fet, la valoració que en fan els visitants és positiva: un 7,6 per a la imatge gràfica i un 8 per al contingut. L’hivern supera les previsions i es tanca amb un 8% més de turistes L’objectiu s’havia fixat en un increment del 2% però s’ha acabat creixent en 91.000 persones respecte al 2012-13 Balanç de la campanya 2013-2014 M.S.C. andorra la Vella Els resultats de la campanya d’hivern es van presentar ahir davant del sector turístic del Principat. tati masià tot i així, el mercat francès ha registrat una disminució del 16,3% Camp anuncia que el proper hivern la campanya estrenarà una nova creativitat menys vendes de l’andorra red music del previst a quinze dies de l’an- dorra red music, la venda d’entrades està per sota del previst. Camp va in- dicar, però, que cal tenir en compte que es tracta d’una oferta de cap de set- mana i aquest tipus d’ac- tivitats se solen planificar amb poca antelació. Per això s’ha reforçat la co- municació del festival en els darrers quinze dies i el Govern confia poder créi- xer en vendes. el ministre també va respondre a les queixes d’alguns hotelers, que consideren el preu massa elevat. en aquest sentit va explicar que es tracta de tarifes habituals i que l’objectiu és atraure visitants amb més poder adquisitiu.

OPINIÓ4 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència. Cartes al director La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep blasco, Mireia Suero, esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad dipòsit Legal aNd. 114-2004 DIRECTORI El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra. Albert SAlvAdó S’ha aixecat un bon enrenou amb el tema de la dona que ha demanat el passaport andorrà en virtut del seu casament amb una altra dona de nacionalitat andorrana. I, a partir d’aquí, ja hem saltat al tema de la unió entre dues dones o dos homes i tot allò que comporta semànticament, políti- cament, socialment, religiosament... Hi ha qui diu que no és un matrimoni; hi ha qui diu que sí, que és un matrimoni i hi afegeix la paraula homosexual; hi ha qui diu que s’ha de distingir entre el matrimoni heterosexual, el lèsbic i el gai perquè no hi hagi equívocs; hi ha qui diu que... Tal com està el tema, en aquests moments, matrimoni etimològicament ve del llatí matri.monium, que era el dret de la dona a fundar una família i ser mare, deixant la pàtria potestat del pare. Per tant, si en diem matrimoni, sense més ni més, desvir- tuarem la llengua perquè utilitzarem una paraula de manera incorrecta. Recordo que en certa ocasió, parlant del tema, algú em va dir: “Això és fàcil: els polí- tics comencen a parlar utilitzant la paraula matrimoni, es fa una llei, apareix al BoPA i ja està. Tothom parlarà de matrimoni.” Entesos, però llavors... ¿per a què volem els lingüistes, els diccionaris, els instituts de la llengua...? Que els polítics ens diguin com hem de parlar, respirar, pensar i viure i ja està. ¿Per què ens hem de complicar la vida? Les coses habitualment són senzilles, fins i tot poden ser simples, però no ximples. Els polítics, si són intel·ligents i... honestos, saben que la llei serveix el poble. no a l’in- revés o a interessos particulars. Per tant, redacten les lleis emprant-hi el diccionari. no pas creant-ne un de nou. De manera que no hem de demanar-nos quin nom hi posarem el dia que s’apro- vi la unió entre dues persones del mateix sexe, sinó quin nom emprarem per refe- rir-nos-hi. La llengua és viva i va canviant al llarg del temps. ¿Canvia o s’enriqueix? Cal fer la pregunta, perquè són dos termes força diferents. ¿o, tal vegada, canvia i s’enri- queix? Tot plegat. La llengua és matemàtica pura. Serveix per comunicar-nos. no és el mateix mirar, veure, guaitar, observar, contemplar... malgrat que tots aquests verbs s’empren amb els ulls. En cadascun d’ells hi ha un matís que el fa únic. I la matemàtica és única: dos i dos fan quatre. Però això no obsta que un dia descobrim que la inte- gral no és el mateix que una simple suma, malgrat que una integral no deixa de ser una suma, però diferent de la suma que coneixem habitualment i força més com- plexa. La llengua s’enriqueix. Abans dèiem lliurar al fet de donar una cosa a una altra perso- na. Ara podem dir lliurar o entregar. I són correctes. Abans dèiem habitatge. Ara po- dem dir habitatge o vivenda. I en aquests mots sempre hi ha un matís. Per tant, en- riquim, no desvirtuem. I la riquesa neix del poble. Una part de la societat vol donar un matís diferent a la paraula matrimoni. ¿Per què? ¿Potser perquè no existeix? Jo diria que sí, que existeix. Hi ha una diferència entre matrimoni, boda i casament, malgrat que acabem bar- rejant-les. Però és una qüestió de conèixer el significat real de cadascuna. Matrimoni és el dret de la dona a abando- nar el pare i formar una família amb un home de cara a la procreació. La paraula boda ve del llatí vota i són els compromisos que s’adquireixen per accedir al matrimoni o al casament. I finalment, casament ve també del llatí casa, que significa cabana o llar, i és la cons- titució d’un lloc comú d’habitatge. Per tant, si volem, hi ha prou paraules per definir cada cosa i no barrejar-les. Altra cosa és que hi hagi connotacions soci- als, polítiques, ideològiques o de qualsevol tipus al darrere d’aquest canvi de llenguat- ge. Altra cosa és que existeixi una discrimi- nació per raó de tendències sexuals. Però això no canviarà pel sol fet que a par- tir d’ara parlem de tipus de matrimoni: heterosexual, homosexual, gai, lesbià... Per canviar això, hem de canviar nosaltres in- ternament i no posar pedaços lingüístics. Per tant, que els lingüistes acceptin o triïn el terme que el poble, els experts o qui si- gui trobi més adient, però si tot queda en un maquillatge... poca feina haurem fet. no tinc clar si hem de parlar de matrimoni, de boda i de casament o si hem de parlar de tolerància, respecte i comprensió. Però, si més no, en aquest tema en concret, m’agra- den més les tres darreres paraules. TRIBUNA ¿Quin nom hi posem? La possibilitat que el país compti en un futur amb un casino arran de la llei del joc ha estat acollida, en general, de manera favorable pels diferents actors consultats. D’aquesta mane- ra, tothom assenyala que pot arribar a ser un atractiu per al país, i provocar, així, l’arribada de més visitants i, en conseqüència, més per- noctacions. a banda dels beneficis que aquesta nova instal·lació pugui tenir, també s’haurà de llegir la lletra petita de la llei, en la qual tam- bé es preveu que s’hi pugui fumar, una qües- tió que seria discutible i que, sense cap mena de dubte, generarà un debat en la societat. a més a més, caldrà ser vigilant perquè aquesta instal·lació no serveixi com a plataforma per al blanqueig de diners i que tampoc no suposi un augment de les ludopaties. i és que en la qüestió del joc s’ha de ser vigilant; de fet, ja ho va admetre el ministre de Presidència, antoni Riberaygua, fent servir la frase que a “andorra no juguem amb el joc”, i això ha de ser verita- blement així. D’altra banda, s’haurà de veure quin és l’impacte final d’aquesta instal·lació en les pernoctacions, ja que no s’ha d’oblidar l’auge, cada vegada més gran, del joc en línia i la competència d’altres indrets en què els casinos formen part d’un complex amb altres atractius. oportunitats i perills EDITORIAL Francesc Camp Jordi Nadal La campanya d’hivern s’ha tancat amb un increment del 8% en el volum de tu- ristes, superant d’aquesta manera les previsions, que eren del 2%. Una incidència en un equip d’Andorra Telecom de l’edi- fici de Santa Coloma deixa durant unes hores un total de 680 usuaris de fibra òp- tica sense accés a internet.

OPINIÓ 5DivenDres, 23 De maig Del 2014 Rubi Rocha D’ençà que la Conchita Wurst ha guanyat el Festival d’Eurovisió que penso en com llegir el resultat. Avui, finalment, penso que hi ha diferents lectures i que el soroll habitual an- tieurovisió no ens ha permès fer-les. La primera, la reiterada cançó de cada any: Eurovisió s’ha convertit en l’escenari fri- ki d’Europa i ningú s’ho mira. Recordo que RTVE ha aconseguit més del 40% d’audièn- cia, és a dir, un resultat similar a un Barça- Madrid. M’agradaria que féssiu un exercici. Tanqueu els ulls i proveu de recordar l’ac- tuació. Ara, traieu-li la barba i la perruca i substituïu-lo per una dona. ¿Què us queda? La Céline Dion. ¿I ara què? Vull dir, la can- çó sembla la banda sonora de Les Feux de l’Amour, que a mi personalment m’avorreix però és exactament de l’estil d’aquesta dona, i en general, pel que he pogut sentir, es re- clama un guanyador d’aquest estil. Doncs aquí el teniu, renovat, modern, però és aquí. Penso que tant la veu com la música són de molt bon nivell, però torna la crítica massa fàcil. En aquest sentit m’agradaria recordar que el 2007 Sèrbia va proposar una cançó de molt bon nivell, i que la van criticar. Que el 2006 Finlàndia, malgrat la disfressa, també va proposar una cançó molt bona i que la van criticar. Que l’any passat també Dinamarca tenia una proposta molt bona, i tornem al mateix. Resultat, continuo dient que la gent critica per criticar. Tanmateix, sí que com- parteixo el fet que ha guanyat per la barba. Ara bé, recordo que és un xou i que són prop de 50 països els que hi participen i que has de destacar. Si bé la cançó a mi no m’agradava, avui es- tic content del resultat perquè ha permès a molts països europeus parlar d’un tema sen- sible: l’homosexualitat. Voldria recordar que Croàcia, membre de la UE, ha votat fa poc favorablement a través de referèndum que s’escrigui a la Constitució del país que mai es pugui consultar ni votar una llei que permeti a les persones del mateix sexe casar-se. Tam- bé cal recordar que fa dos dies sortia a Fran- ça una estadística segons la qual l’homofòbia creix al país, i resulta que els francesos han donat 12 punts a Àustria. En aquest sentit, a mi França em deixa perplex. Encara no els entenc, cada dia penso que són realment ra- rets. Són els primers a lluitar per la llibertat de la dona, i després s’apunten a la propa- ganda homòfoba de l’Església catòlica. Són els primers a condemnar el racisme, però després resulta que el 30% de la població va votar Le Pen. És aquí on vull arribar. S’ha de llegir el resultat en clau del que està passant a Europa. Ucraïna ha perdut fa poc Crimea. Doncs bé, han sigut pocs, per no dir un, els mitjans de comunicació que s’han interessat pel tema, i a mi em sembla graciós, però alhora fa refle- xionar. La Vanguardia, cosa molt intel·ligent, es va preocupar per saber com votarien els crimeans al festival, si votarien com a russos o com a ucraïnesos. Finalment, la UER va de- cidir que votarien com a ucraïnesos perquè no hi havia ni temps ni diners per adaptar les infraestructures perquè votessin com a rus- sos, cosa que posa de manifest dues qüesti- ons. La primera és la de la independència de Catalunya, igual de legítima que la d’Escòcia, el Quebec, Groenlàndia o Flandes. ¿Què pas- saria si Crimea fos Catalunya? L’any 2012, quan l’Azerbaidjan va organitzar el festival, la UER va ser molt criticada per deixar parti- cipar un país que té més pinta de democratu- ra que de democràcia, i va respondre que ex- pulsarien el país. Encara no ho han fet. Això vol dir que l’any que ve s’inventaran una al- tra excusa i Crimea votarà com a ucraïnesa, quan de facto i legalment és russa (no ens enganyem, el Govern ucraïnès ja no té vot a Crimea). Aquí és quan penso que França i Es- panya destaquen en hipocresia. Veig que allò de l’autodeterminació de la Carta de les Na- cions Unides se la tiren a les espatlles (i no compareu Crimea amb Catalunya o Escòcia perquè no tenen res a veure, tot i que els es- deveniments són un gran presagi i per això els col·loco tots dos al costat). Val a dir que amb tot hem aconseguit que un pseudopaís integrat ara a Rússia hagi aconseguit per pri- mer cop a la història d’Eurovisió votar-se a si mateix. Per això dic que és graciós; i explica els 7 d’Ucraïna cap a Rússia. D’altra banda, és rellevant com Ucraïna, Bi- elorússia i Armènia, que s’han mostrat en contra de Rússia aquests darrers temps, han coincidit en una campanya en contra del fes- tival perquè hi participava una drag-queen, l’enemiga; i això que no és el primer cop. També és de remarcar que al festival, cada cop que sonava el nom de Rússia, el públic xiulava amb ganes. Si ho recordo bé, això no- més va passar amb les tATu i va ser perquè eren lesbianes; suposo, vaja. El cas és que la gent criticava la política russa, que també destaca per la seva homofòbia. Per tant, pen- so que s’està progressant en aquest sentit i que és bo que hagi guanyat la Conchita. Mí- nimament, haurem aconseguit que es parli del tema en països on encara s’apallissen homosexuals pel fet de ser-ho. L’Azerbaidjan també va ser xiulat, per haver votat Rússia. Tornant festival del 2012, cal recordar que l’Azerbaidjan, a més, manté conflictes amb Geòrgia a causa d’una part del seu territori; qüestió que data de l’URSS. Aquí tenim les seqüeles del sovietisme a l’Europa de l’Est. En aquest sentit, Rússia ha anunciat que vol crear un festival paral·lel a Eurovisió per- què en aquest hi participen transsexuals i, segons he pogut llegir, integraria els antics països de l’URSS, fet que em preocupa. Ho dic perquè segueixo sense entendre què vol Putin. Al principi, tema gas, però ara ja no sé si gas, si UE o què. És de notar que aquest nou festival integra països que foren soviè- tics i que aquest senyor va estar al KGB. Per tant, ja no sé si estar del costat de Snowden o dels EUA. Aquí també hi ha Moldàvia, que també té un territori secessionista, a causa dels russos. I el públic moldau va donar 12 punts durant la semifinal a Rússia. ¿Eurovi- sió és política? Sí, però el futbol també. No sé, per allò de “més que un club”, però també “més que un club, una nació”... Per acabar, m’agradaria dir que Eurovisió té aquella màgia de ser justa, a vegades. Aquest any han passat a la final per primer cop San Marino i Montenegro, i estic contentíssim. Això demostra que gràcies al festival els paï- sos més petits, com el nostre, poden lluir-se i ridiculitzar els peixos grossos. Vull dir que San Marino i Montenegro han aconseguit molts més punts que França, el peix gros. Almenys, encara que sigui a Eurovisió, San Marino va poder omplir-se d’orgull i demos- trar que els petits no són paisatge. Ho dic perquè a vegades en política prestem massa atenció a països que criden més del que fan. Islàndia, per exemple, s’ha lluït aquest any a Eurovisió, penso, i en política ens ha donat a tots una lliçó i ningú l’ha volguda escol- tar, perquè estem massa ofuscats a saber el que diuen la Merkel, l’Hollande o el Sarkozy. Montenegro, de la seva banda, fa poc que és un país, i podríem parlar-ne cada cop que mencionem, repeteixo, el legítim dret a de- cidir català. Finalment, caldria dir que Kosovo podria entrar d’aquí a poc a Eurovisió, i Espanya no el reconeix com a país; o parlar de l’actuació pseudoporno per a heterosexuals de Polònia amb el seu missatge subliminar “som esla- ves”. Dic subliminar perquè, pel que he en- tès, actualment a Rússia (i altres països de l’est) hi ha crepuscles neonazis que fomen- ten el “som eslaus i amos de la nostra terra”. A banda, és veritat, o no, caldria debatre-ho, que donaven una imatge de la dona una mica massa degradant. Amb tot, tenim un seguit de temes que es desprenen d’aquesta darrera edició, dels quals podríem parlar, i bé, no sé si hem sigut capaços d’adonar-nos-en. TRIBUNA Aquí teniu la Céline Dion, ¿i ara què? Joan amigó Naturista. jamigo@reforma-pro-salud.com El cansament és una reacció biològica normal, i és la reac- ció a la contínua activitat física o mental. Es manifesta per una disminució en la capacitat de produir o fer coses. Se’l pot considerar un mecanisme de protecció que impedeix continuar una activitat fins al punt que es produeixi un mal irreversible a les cèl·lules. Si algú té un mal estat físic o està molt cansat significa que no està en bones condicions per treballar o produir. Quan s’està ben descansat augmenta l’eficiència a la feina i es ne- cessita menys energia per produir. El cansament es poster- ga i el període de recuperació és més breu. La persona que ha fet molt treball físic dorm fàcilment com a conseqüència del cansament. Com se sol dir, dolç és el son del treballador. La persona que fa un treball mental, espe- cialment si ha de prendre decisions i experimenta estrès emocional, se sent cansada però els seus músculs estan tensos i la son no ve amb facilitat. En aquest cas la seva primera necessitat no és dormir, sinó fer exercici físic per alliberar la tensió nerviosa. La gent que sempre està cansa- da no és tan eficient. Aquestes persones no poden pensar amb claredat, aviat es tornen irritables, no tenen un bon discerniment i diuen: “No tinc temps per fer exercici, ni per dormir”, sense adonar-se que l’única manera de fer les coses millor és fer exercici físic cada dia, per fomentar la bona salut i facilitar la son. Encara que l’estrès de la societat moderna no es pot evitar totalment, podem contrarestar, disminuir o reduir-ne els efectes. L’activitat física que permet la relaxació dels mús- culs és un tranquil·litzant que produeix descans, fa venir son i aconsegueix la recuperació. Els que estan en bon estat físic i descansats poden pensar amb més claredat i fer més treball amb menys temps. El primer pas que cal fer per descansar consisteix a relaxar els músculs. Molts no saben fer-ho. L’exercici és el millor tranquil·litzant fisiològic, però també podem aprendre a relaxar-nos mitjançant tècniques com les que ensenyo a continuació. Posi’s d’esquena a terra sobre una superfície ferma amb els ulls tancats. Comenci fent una inhalació, estirant la cama dreta i aixecant-la uns centímetres. Mantingui-la així per uns segons, deixi-la caure i exhali. A continuació faci el ma- teix amb la cama esquerra. Després faci una inhalació profunda i alci el braç dret uns centímetres. Mantingui’l així per uns segons i deixi’l caure en treure l’aire. Faci el mateix amb el braç esquerre. Faci una inhalació profunda i infli l’abdomen com si fos un globus; mantingui l’aire per cinc segons i deixi que l’abdo- men es relaxi completament mentre treu l’aire per la boca. Mogui suaument el cap d’un costat a l’altre i deixi que el coll es relaxi. Inhali i estiri tots els músculs facials al ma- teix temps, els de la mandíbula, la boca, els ulls i el front. Relaxi’s. Aquest tipus de relaxació és un requisit indispensable per al descans i un bon son. El descans o la inactivitat són una part important del ritme de la vida, i estan destinats a combinar-se amb l’activitat. En analitzar el tema de l’estil de vida saludable, és bo que reconeguem la importància de l’equilibri en el cos. La relaxació és vital per a tothom i aju- da a enfortir la persona físicament i mentalment. TRIBUNA Com relaxar-se

6 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Andorra Els agents econòmics han rebut en general amb bons ulls la pos- sibilitat que finalment el país es pugui dotar d’un casino gràcies a la llei del joc, que entrarà a tràmit parlamentari en els pro- pers dies. La majoria de les per- sones consultades consideren que aquesta infraestructura pot ser un atractiu més per rebre un nombre de visitants més elevat i, per tant, perquè se’n puguin beneficiar el comerç i l’hoteleria. No obstant això, tothom co- incideix també en la necessitat que es posi un èmfasi especial en la prevenció de conductes patològiques relacionades amb el joc que poden sorgir amb el casino. A més, es reclama també que la posada en funcionament d’una instal·lació d’aquest tipus es faci amb molta cura perquè no es vegi afectat l’ordre públic o pugui esdevenir una forma de rentar diners. La presidenta en funcions de la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA), Susagna Venable, considera que el casino pot ser un atractiu per fer venir més turistes al país. “Hem de ser valents i tirar-lo endavant i si hi ha problemes quan es posi en marxa, doncs ja mirarem de solucionar-los”, va indicar. Ve- nable troba que una infraestruc- tura com aquesta pot contribuir a fer que vinguin persones “amb un poder adquisitiu més elevat” i que, per tant, a més de jugar realitzaran altres activitats com pot ser anar de compres o visitar les muntanyes, entre d’altres. La representant del sector comercial reclama, però, que hi hagi els controls adequats per prevenir conductes addic- tives relacionades amb el joc i evitar que hi pugui haver més delinqüència. “No sé si és ve- ritat o no, però es creu a nivell del carrer que quan s’obre en al- gun lloc un casino sempre atreu prostitució o tràfic de drogues i per això opino que si s’obre un casino s’ha de fer amb elegàn- cia i bon gust”, va manifestar Venable, que afegeix a més que, al seu parer, no s’hauria de per- metre fumar en aquesta infraes- tructura. “Del que es tractaria és que tota aquesta gent que pugui venir a jugar al casino descobrís també que tenim moltes co- ses a oferir-los i que passessin aquí uns quants dies”, va afegir la presidenta en funcions de la FACA. El president de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, es va mostrar “bastant d’acord” amb la llei del joc i que aquesta faciliti que finalment es pugui obrir un casino a Andor- ra, amb la condició que es por- tin a terme al mateix temps les “proteccions” necessàries per- què no es produeixin efectes in- desitjats. Aleix afirma que “avui dia no hi ha receptes màgiques per incrementar les pernoctaci- ons dels establiments hotelers i per això s’ha d’optar per un se- guit de petites coses per veure el resultat que tenim”. Segons la seva opinió, l’hoteleria està passant uns moments molt di- fícils i cal posar en marxa inici- atives com aquesta com a nous al·licients per visitar el país. En aquest mateix sentit, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va recordar que l’entitat que encapçala sempre ha defensat que es construeixi un casino, “i avui dia pensem igual”. Per aquesta raó, Altimir va expressar la seva satisfacció perquè finalment estigui a punt la llei del joc i posteriorment “es pugui posar en marxa un atractiu més per als nostres visi- tants”. “Tot el que pugui portar més gent a Andorra és bo”, va recalcar el president de la CEA. El president del grup parla- mentari socialdemòcrata, David Rios, no va voler expressar cap opinió sobre el casino, a l’espera de conèixer el text que entri a tràmit parlamentari. Segons va manifestar, es tracta d’un “tema estratègic” per al país i per això el seu partit prefereix pronunci- ar-se quan hagi vist el redactat del projecte de llei. “Cal primer fer una reflexió interna amb el material de què avui no dispo- sem per poder donar una opinió oficial”, va indicar Rios. Tampoc va voler fer cap de- claració el director de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Òs- car Julian. El projecte de llei té entre els seus objectius incre- mentar les pernoctacions als establiments hotelers a través d’incentius fiscals per als opera- dors, que estaran en funció del nombre de visitants que acon- segueixin atreure. Tot i així, Julian va refusar pronunciar-se respecte d’això fins que la junta directiva de l’entitat hagi pres un posicionament sobre aques- ta qüestió. Un hoteler de les parròquies centrals sí que es va manifes- tar a favor del casino “com a complement turístic”, sempre que es faci amb “precaucions importants” perquè no surtin perjudicats els ciutadans. I és que, segons va voler remarcar, es pot donar el cas que hi hagi moltes persones que es facin ad- dictes als jocs si no es prenen les mesures preventives adequa- des. L’empresari va considerar també que s’ha de tenir espe- cial cura perquè el casino no es converteixi en una “rentadora de diners”. La seva opinió, però, és que una instal·lació d’aquest tipus tindrà una “incidència pe- tita” pel que fa a les pernoctaci- ons “perquè avui el negoci del casino és sobretot online”. “El casino tradicional ja no funcio- na si no està en un macrocom- plex en què hi hagi espectacles i altres activitats lúdiques”, va afegir. Opinió favorable al casino, però es reclama que es faci amb precaució La infraestructura es veu com un atractiu més per als turistes, però s’alerta dels possibles efectes indesitjats Llei del joc Julià Rodríguez andorra La VeLLa La presentació en roda de premsa del projecte de llei del joc. sfga Un 10% de les accions del casino per als ciutadans els ciutadans del país també podran ser propie· taris, encara que sigui en una petita part, del futur casino. aquesta és una possibilitat que es preveu en el projecte de llei de regulació dels jocs d’at· zar que ja està a punt per entrar a tràmit parlamen· tari. segons el ministre de Presidència, antoni ri· beraygua, en el cas del ca· sino que es construeixi i dels casinos que s’instal· lin en vaixells, els opera· dors podran distribuir fins a un 10% de les accions a través de subscripcions populars. Un dels objec· tius que es busca amb aquesta possibilitat, se· gons va indicar el ministre durant la presentació del text, és que els ciutadans “es facin seu el projecte”. el projecte de llei posa èmfasi en les polítiques de joc responsable, basa· da en quatre eixos prin· cipals. així, es prestarà una especial atenció als menors d’edat i les per· sones vulnerables, es promouran actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable i es vigilarà la seguretat i l’ordre pú· blic en els jocs d’atzar, i finalment es pretén tam· bé promoure la recerca en l’àmbit del joc d’atzar excessiu o patològic amb mesures preventives i pal·liatives. “a andorra no juguem amb el joc”, va sintetitzar el ministre amb una frase seva que ha tin· gut molt d’èxit. Susagna Venable Marc Aleix Xavier Altimir David Rios el casino pot ser un atractiu més, però s’ha de fer amb bon gust i elegància estic d’acord amb el casino, però amb les proteccions que siguin necessàries sempre hem dit que s’havia d’obrir un casino a andorra i avui pensem igual És un tema estratègic en què cal una reflexió interna per donar una opinió

ANDORRA 7DivenDres, 23 De maig Del 2014 El Govern d’Andorra s’afegeix a les mostres de condol per la mort de: Francesc Bonet Casas Exconseller general i exambaixador d’Andorra El Consell General s’afegeix a les mostres de condol per qui fou Francesc Bonet Casas Conseller general (1997-2001) La família AIXÀS ESPAR comunica la defunció de qui fou ÀNGELA ESPAR SANSA Vídua de Joan AIXÀS OBIOLS de Casa Campinyo Que morí el 21 de maig de 2014, als 100 anys. La missa funeral i l’enterrament tindran lloc avui, divendres 23 de maig, a les 11 h a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Lluís Sàmper serà de nou, du- rant un període de quatre anys més, membre del consell d’ad- ministració de la Caixa An- dorrana de Seguretat Social (CASS). Els comicis tindran lloc el proper dia 25 de juny, però és l’únic que hi concorre per repre- sentar el col·lectiu dels jubilats i, per tant, la seva elecció ja és un fet independentment del nombre de vots que rebi. Sàmper encara no vol pro- nunciar-se sobre quins són els objectius que s’ha marcat per a aquesta nova etapa en el màxim òrgan de direcció de l’empresa parapública, a l’espera que arri- bin a tots els electors les profes- sions de fe amb les línies bàsi- ques de tots els candidats. Tot i així, manifesta que “m’hauria agradat que s’haguessin pre- sentat més candidatures per representar els jubilats perquè d’aquesta manera els electors haurien pogut triar entre dife- rents opcions”. La seva opinió és que el fet que només hi hagi una candi- datura pel que fa als pensionis- tes no hauria de fer desistir els afiilats d’anar a votar “perquè com més vots recollim més for- ça tindrem” per poder defensar en el consell d’administració de la CASS els interessos del col- lectiu. Per aquesta raó, Sàmper fa una crida a la participació en unes eleccions que habitu- alment es caracteritzen per re- gistrar un percentatge de vot molt reduït. “Suposo que és un mal endèmic que hi hagi pocs votants en aquestes eleccions; el fet és que d’informació sí que n’hi ha però després s’haurà de veure si la gent respon o no”, va indicar. En aquesta ocasió, el fet que el dia de la votació coinci- deixi amb les vacances d’estiu en alguns casos podria fer, se- gons va dir Sàmper, que molts cotitzants no acudissin a la cita de les urnes. La campanya electoral co- mençarà el dia 14 de juny i s’allargarà fins al 23 de juny. A més de desplaçar-se a les de- pendències de la CASS per vo- tar, també hi ha l’opció del vot per dipòsit, que s’iniciarà el 16 de juny i finalitzarà el 23 de juny a la una del migdia. El dia 25 de juny els col·legis electo- rals s’obriran a les vuit del matí i es tancaran a les nou del ves- pre, segons el reglament de les eleccions de la CASS. Sàmper diu que li hauria agradat que hi hagués més candidats El representant dels jubilats en els últims 4 anys fa una crida a la participació Eleccions a la CASS Julià Rodríguez AndorrA lA vEllA Lluís Sàmper. tAti mASià Membres del Partit Verds d’Andorra es van desplaçar di- marts a la Seu d’Urgell per do- nar suport als seus companys d’ICV-Alt Pirineu i Aran en la campanya de les eleccions eu- ropees. Entre els integrants de la formació andorrana que van ser presents al dinar de campanya que va tenir lloc hi havia la portaveu, Isabel Lo- zano, la consellera al Comú de la Massana Jael Pozo i Ricard de la Casa. El candidat d’ICV- EUiA per les terres de Lleida és Carles Feixa, que va estar acompanyat per Sara Vilà, di- putada al Parlament de Cata- lunya per Lleida. Feixa és doc- tor en antropologia social per la Universitat de Barcelona, honoris causa per la de Ma- nizales (Colòmbia) i autor de més de 25 llibres. Els Verds d’Andorra donen suport a ICV-EUiA en les eleccions europees Política Els membres dels Verds d’Andorra amb els seus companys d’ICV-EUiA. vErdS d’AndorrA Redacció AndorrA lA vEllA

ANDORRA8 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Sant Julià de LòriaInvestigació El Comú de Sant Julià va lliurar ahir al matí la carta adreçada al síndic general, Vicenç Mateu, per demanar la creació d’una taula nacio- nal per abordar la modifica- ció de la Llei de competèn- cies i la de transferències. Segons van indicar des del Comú, se sol·licita al síndic que faci arribar la missiva als grups parlamentaris i que emprengui “les accions que consideri escaients” per implementar aquesta taula nacional. Des del Consell General es va confirmar la recepció de la carta i es va indicar que entre ahir i avui es remetrà als presidents dels grups parlamentaris. A més, el mateix síndic po- dria tractar la demanda del Comú de Sant Julià en la propera junta de presidents del mes de juny, segons van assenyalar. El Govern destinarà 8.000 euros a la nova edició dels ajuts a projectes de recerca de temàtica andorrana. Aquest any es publica la modalitat de temàtica genèrica sobre la realitat andorrana. Poden optar a aquests ajuts investi- gadors a títol individual o en grup que presentin un pro- jecte de recerca que abordi algun àmbit temàtic de tre- ball sobre la realitat del país. El sol·licitant ha d’acreditar la possessió d’un títol d’ense- nyament universitari oficial, reconegut pel Govern, i justi- ficar una trajectòria i un co- neixement en l’àmbit temà- tic del projecte de recerca que presenta. La durada de l’ajut és, com a màxim, de dos anys (ha d’estar enllestit el desem- bre del 2016). El termini de presentació de les sol·licituds es tanca el dimarts 15 de juli- ol a les 14.30 hores. Carta al síndic per la formació de la taula de competències 8.000 euros per als ajuts de projectes de recerca Agències andorra La veLLa Redacció andorra La veLLa L’ambaixador d’Espanya, Alber- to Moreno, va mostrar la pre- disposició del Govern espanyol a col·laborar amb l’Escola Espe- cialitzada Nostra Senyora de Me- ritxell (EENSM) oferint-li suport en diversos àmbits. Durant una visita a les instal·lacions, More- no va ressaltar que “estem molt satisfets de la relació que tenim i del suport que dóna l’escola Meritxell als nois amb certa dis- capacitat que estan al sistema es- panyol” i va assegurar que “quan he estat a les escoles he pogut veure aquesta col·laboració i tots els comentaris que m’han fet els professors i els directors han es- tat positius”. Moreno es va mostrar obert a ampliar aquesta col·laboració i va deixar clar que “la qüestió eco- nòmica no és el més important, sinó que hi ha altres formes de col·laboració”. A Espanya, va afe- gir, “tenim experiències similars, ambintercanvisenformació,que podensermoltútilsenmoments determinats”. Aquesta fórmula, doncs, la de l’intercanvi en l’àm- bit formatiu o d’experiències, seria una de les que es podrien dur a terme, de manera que es- pecialistes d’Espanya poguessin donar suport a l’escola. Moreno va puntualitzar que “n’hem de parlar, veure quines possibilitats tenim, definir quina és la millor i aplicar-la”, però va deixar clar que “la voluntat és plena i ho fa- rem”. L’objectiu és trobar un sis- tema de col·laboració que bene- ficiï tant Andorra com Espanya. Des de l’EENSM, la presiden- ta de la junta rectora, Pilar Díez, es va mostrar satisfeta per les paraules de l’ambaixador. Va as- segurar que el més positiu seria obtenir una ajuda que barregés la vessant econòmica amb altres aspectes. En aquest sentit, va re- marcar que “no tot s’acaba amb la col·laboració econòmica, i evi- dentment nosaltres podem aga- far l’experiència dels dos països”. Díez va afegir que “la intenció és obrir-se a les institucions, que coneguin l’escola i que vegin la seva realitat i les mancances”. Va dir que el centre també pot aco- llir infants espanyols i francesos, de manera que el ventall de col- laboracions “és molt ampli”. Espanya i l’escola de Meritxell, oberts a ampliar la col·laboració Es podria materialitzar a través de suport formatiu i intercanvi d’especialistes visita de l’ambaixador Moreno i Díez en la visita de l’ambaixador a l’escola Meritxell, ahir. agèncIeS Agències andorra La veLLa Interès per matricular-se tot i els canvis al sistema espanyol Moreno va assegurar ahir que, malgrat els canvis anunciats en el sistema educatiu espanyol, “les demandes de matriculacions són bones, i estem contents de com està anant, ja que la soci- etat andorrana està entenent que nosaltres ens quedem i que l’únic que volem és millorar”. L’ambaixador va remarcar que el comunicat que va emetre dimecres el govern “estava del tot acordat” amb el govern espanyol, i va assegurar que “la cosa va bé i el procés avança”. Moreno va afegir que “encara és massa aviat” per dir com es desenvoluparà la reestructuració del siste- ma espanyol, ja que “estem en un pla que durarà uns anys”, i va afegir que “en dos o tres anys pot haver-hi canvis”. Quant al nom- bre de centres que quedaran, va insistir que aquesta qüestió “encara està pendent de decidir”, i va afegir que “més val anar més lentament i fer-ho bé que anar ràpid i fer-ho malament”. També va dir que el seu relleu com a ambaixador no trigarà gaire.

publicitat 9DivenDres, 23 De maig Del 2014 es traslladarà el proper 26 de maig al carrer Prat de la Creu 68-76 Us hi esperem! als

ANDORRA10 DivenDres, 23 De maig Del 2014 i cuina hindú Obert cada dia, d’11.30 h a 1.00 h SERVEI A DOMICILI GRATUÏT (comanda mínima: 15 €) Tel. 817 963 – 682 473 - andorra doner kabab C/ Pere d’Urg, 11, local 8, Andorra la Vella (davant mobles Diana), prop dels correus francesos. Andorra Döner Kebab(Pa torrat) Quatre anys de presó, dels quals dosdeferms,6.000eurosdemul- ta i l’expulsió definitiva. Aquesta és la pena que el ministeri fiscal va demanar per a una jove que va ser controlada el 13 de novembre de l’any passat amb 50 grams de cocaïna que havia d’entregar a una tercera persona a Sant Julià. Una entrega que li havia de supo- sar uns ingressos d’entre 150 o 200 euros, segons ella mateixa va comentar. La seva defensa dema- na que la pena no sigui superior a set mesos de presó, dels quals ferms els que ja ha passat al Cen- tre Penitenciari de la Comella. La jove, de 25 anys, va exposar que tenia dificultats econòmi- ques ja que estava a l’atur i a casa seva només treballava el seu pare i va comentar com un conegut li va proposar fer un lliurament de droga a una tercera persona. La noia va manifestar ahir que va “cometre l’error” d’acceptar fer aquest encàrrec per la situació econòmica que vivia, tot i que va confessar que tampoc no va que- dar clara quina era la quantitat que havia de rebre, ja que a pre- guntes de la fiscalia va contestar que podia estar entre els 150 i els 200 euros. Quan la persona amb qui ha- via pactat el negoci li va lliurar la droga i li va comentar a qui l’ha- via de donar es va produir la cir- cumstància que es tractava d’una amiga de la seva germana, la qual cosa li va estranyar, i encara més que l’entrega s’hagués de fer a Andorra, ja que aquella noia viu a la Seu d’Urgell, la mateixa ciutat on viu l’acusada. Un cop va pactar amb l’amiga de la germana el lliurament, van quedar en una rotonda a Sant Julià, però moments abans va ser controlada per la policia, que va aturar el vehicle a la frontera del riu Runer. Els agents que van fer el con- trol van manifestar que van sos- pitar de l’actitud de la jove ja que es mostrava nerviosa i com que viatjava amb una altra persona van decidir, per separat, interro- gar-les i van veure que les seves versions eren contradictòries. Quan l’agent que estava amb la processada li va comentar que li farien un escorcoll per veure si duia droga, la noia li va lliurar els 50 grams de cocaïna que portava amagats al sostenidor, distribuïts en 50 cilindres i embolicats amb cinta aïllant. Ella mateixa li va comentar que era cocaïna i que l’amiga que viatjava amb ella no tenia res a veure amb el producte estupefaent ni sabia res del que ella havia de fer-ne. El ministeri fiscal va posar en dubte la necessitat econòmica que al·lega la noia, ja que va posar en relleu que cobrava l’atur i que a més a més el seu pare treballa- va. A més, creu que tampoc no se li pot aplicar l’atenuant de col- laboració amb la justícia ja que va lliurar la droga només quan se li va dir que se li faria l’escor- coll. La defensa, però, insisteix en la col·laboració de la jove i va exposar que la seva situació era de necessitat parcial, ja que són quatre membres a la família i no- més treballa el pare. És per això que va demanar la pena de presó abansexposadaivasol·licitarque la multa no sigui superior a 600 euros i l’expulsió, d’un mes. enduriment de pena D’altra banda, el ministeri fiscal vol que s’endureixi la pena de privació del carnet de conduir a un home que a finals de l’any passat va tenir un accident a En- camp, en què va topar amb una façana, va pujar a la vorera i va destrossar diferents piquets, i que va donar un resultat positiu de 3,92 grams d’alcohol per litre de sang. La fiscalia al·lega que la seva conducta va ser molt peri- llosa i que només se l’ha privat del carnet vint mesos. Petició de quatre anys per a una jove controlada amb 50 grams de cocaïna La noia va declarar que aquesta droga era per a una tercera persona i que ella només la transportava Tribunal de Corts m.F. andorra la Vella La jove va ser controlada a la frontera del riu Runer el passat mes de novembre. TaTi masià Baralla per un vehicle mal estacionat amb pare i fill com a acusats Un camió mal estacionat al davant d’una nau industrial va ser l’origen de la dispu- ta en què es van veure implicades tres persones i que va acabar amb un home amb una dent trencada. El ministeri fiscal considera que els dos acusats, pare i fill, són culpables d’un delicte de lesions i de la contravenció penal de maltractament corporal, i demana per al fill una pena de 15 mesos de presó condicional i per al pare un mes d’arrest nocturn condicio- nal. la indemnització que demana per a la víctima és d’uns 4.500 euros. la de- fensa dels dos homes, en canvi, vol l’ab- solució ja que considera que van actuar en legítima defensa. d’aquesta manera, tot va començar quan el conductor d’un camió es va estacionar al davant de la nau industrial en què treballen pare i fill i aquest darrer li va demanar que tragués el vehicle. sembla que hi va haver una primera discussió i el fill va anar a buscar el progenitor, que va demanar explicaci- ons al conductor del camió. Quan aquest va baixar del vehicle s’hauria produït la baralla. El fill va manifestar que no recor- dava si havia colpejat el conductor i que en tot cas hi va intervenir quan va veure que el camioner i un company agafaven el pare. el camioner, però, va relatar com el pare el va agafar i ell se’n volia des- fer i que el fill el va agafar per darrere colpejant-lo. Un testimoni dels fets, així com el company de feina del conductor del camió, van corroborar la declaració de la víctima. d’altra banda, un jove va ser jutjat per trencar un got a la cara d’un altre, tot i que les versions són contradictòries. la fiscalia demana 18 mesos condicionals.

ANDORRA 11DivenDres, 23 De maig Del 2014 Del 5 de març al 10 de juny de 2014 Sol·licita la teva beca a la Fundació Crèdit Andorrà CONSULTA LES BASES A: www.fundaciocreditandorra.ad PER A MÉS INFORMACIÓ: Telèfon 88 88 80 Al servei de les persones AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ Els professionals de demà CONVOCATÒRIA BEQUES DE POSTGRAU 2014 Creiem en el talent de les persones Descarrega’t les bases Psicologia i maternitat La psicòloga Cristina Silvente va oferir ahir una conferència sobre els aspectes psicolò- gics de l’embaràs, el part i el postpart, que havia estat or- ganitzada pel centre d’atenció psicològica Nivi. Silvente és psicòloga de la salut i perina- tal i disposa d’un blog en què aborda diferents qüestions relacionades amb l’embaràs, el part i el postpart, cristinasil- vente.wordpress.com. tati maSià Divulgació Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) trasllada el centre d’atenció al client de l’edifici Clara Rabassa, a Andorra la Vella, al carrer Prat de la Creu 68-76 de la mateixa parrò- quia, segons va informar ahir la parapública a través d’un comunicat. El canvi respon a la voluntat de donar un mi- llor servei als clients, en unes instal·lacions més àmplies i cò- modes que les actuals. La nova oficina està ubicada al costat de les noves depen- dències del Comú d’Andorra la Vella, a l’àrea de la nova plaça Lídia Armengol, i ja serà ope- rativa dilluns vinent. Es tracta, segons assenyala FEDA, d’un espai més funcional i accessi- ble, amb molta facilitat d’apar- cament, tenint en compte el nou pàrquing vertical del cen- tre històric, que es troba al so- terrani del mateix edifici on es traslladen les oficines de For- ces Elèctriques. Des de la parapública posen en relleu que aquesta millora en el servei d’atenció al client no alterarà el funcionament de l’oficina actual a Clara Rabas- sa, excepte pel que fa a l’horari d’avui divendres, que s’escurça- rà sensiblement per les tasques de trasllat. Així, l’atenció al pú- blic finalitzarà a dos quarts de dues del migdia. La rapidesa del trasllat per- metrà que la nova oficina del carrer Prat de la Creu 68-76 ja estigui oberta al públic, per tant, dilluns vinent, 26 de maig, a partir d’un quart de nou del matí, per oferir el servei amb tota normalitat. El canvi no afectarà en cap mo- ment el telèfon habilitat per a l’atenció al públic, que continu- arà sent el 739 191. FEDA trasllada l’oficina de Clara Rabassa a Prat de la Creu Les noves instal·lacions ja seran operatives dilluns de la setmana que ve atenció al client El nou centre d’atenció al client estarà a Prat de la Creu 68-76. tati maSià Redacció aNDorra La veLLa Una incidència en un equip d’Andorra Telecom de Santa Coloma va deixar ahir 680 per- sones sense accés a internet. Segons la parapública, l’error va estar en un equip de San- ta Coloma i no va funcionar el mecanisme previst que permet fer la derivació a un altre equip quan hi ha un disfuncionament en el primer. L’incident es va detectar cap a les sis del matí i cap a les vuit es va començar a solucionar, tot i que hi va haver persones sense internet fins a les onze. Una avaria deixa 680 usuaris sense internet unes hores andorra telecom Redacció / Agències aNDorra La veLLa La massana Un bloc rocós d’aproxima- dament 1 metre cúbic va caure ahir a la carretera que uneix la Massana i Ordino, a l’alçada de l’avinguda del Llo- ser, poc després de les vuit del vespre. Davant del perill de caiguda d’altres pedres, es va haver de tallar el trànsit i els vehicles van ser desviats per la carretera de l’Aldosa. Tall per una esllavissada

publicitat12 DivenDres, 23 De maig Del 2014 Classificats EL TARTER. 2 hab., 1 bany, saló menjador amb cuina americana. PREU: 120.000 € LA MASSANA. 3 hab., 2 banys complets i 1 bany de cortesia. PREU: 640.000 € SANT JULIÀ DE LÒRIA. Casa adossada de 4 plantes, 6 hab., 4 banys. PREU: 844.000 € LES MASSANELLES. 4 hab., 2 places de pàrquing i traster. PREU: 527.565 € LA MASSANA. 1 hab., 1 bany, cuina americana, pàrquing i traster. PREU: 110.000 € ESCÀS. Xalet amb una gran parcel·la, 4 hab., 2 banys, garatge. PREU: 750.000 € LA MASSANA. Estudi amb vistes excel·lents i terrassa assolellada. PREU: 80.000 € LA MASSANA. Dúplex reformat amb vistes, 4 hab., 2 banys. PREU: 232.130 € ANYÓS 300.000 € Pis d’obra nova a estrenar, 3 dormitoris, un doble, parquet. Llar de foc, exterior. Pàrquing de dues places amb traster i opció de poder fer box tancat. ESCÀS 212.000 € Dúplex amb dormitori gran, amb accés a un balcó, cuina equipada, bany complet, saló menjador, amb llar de foc, parquet, estil rústic, amb plaça de pàrquing. PAL 795.000 € Xalet acollidor de 200 m2. Cuina i banys completament reformats. La casa té 4 dormitoris, 1 despatx, 2 banys, un amb jacuzzi. Jardí. Vistes. Garatge i traster. MITSUBISHI 5.500 € Model: Pajero Sport gls Km: Menys de 200.000. Any: 1997 Combustible: dièsel SEAT EXEO 13.000 € Km: Menys de 50.000. Any: 2009 Combustible: dièsel JINGCHENG 90 m3 500 € Model: DINGO 90 m3 Km: Menys de 10.000. Any: 2001 Combustible: gasolina FOTOCOPIADORA 1.000 € Fotocopiadora Nashuatec 3913. Ideal per a fer gran quantitat de còpies. Amb 2 recàrregues de tinta. COTXET 100 € BICICLETA Cotxet Mc Laren Marró i verd Estat excel·lent Specialized demo 8 II seminova Any: 2012 Amortiguador Cane Creek Double Barrel, forquilla Rock Shox Boxxer World Cup, Frens Hope 2.700 € SCOOTER HONDA INTEGRA 700 Menys de 5.000 km. Gasolina. PREU: 6.800 € REMOLC MARCA CUNI. En perfecte estat, 500 quilòmetres. PREU: 2.000 € KIA PICANTO. Seminou! 15.000 km. Amb 5 anys de garantia. PREU: 6.500 € AUDI S3 QUATTRO. 1.8T 250 CV. 48.000 km. Revisions al dia. PREU: 4.000 € FIAT PANDA 4X4. Vehicle en bon estat i amb la distribució feta. PREU: 1.900 € BMW m6 e63. Full equip: head-up display, navegador... PREU: 31.800 € OPEL ZAFIRA. 7 places.120 kv dièsel. Bon estat. 116.000 km. PREU: 6.000 € HARLEY DAVIDSON ELECTRA CUSTOM. Any 1990, 5 velocitats. PREU: 10.000 € LLIT DE MATRIMONI. Estructura de fusta, amb llum al capçal de vidre. PREU: 599 € MAMPARA SEPARADORA D’AMBIENTS. Amb dibuixos segells francesos. PREU: 50 € GPS TOMTOM ONE. PREU: 70 € TAULA DE MESCLES MARCA VIVANCO. Perfecte estat, poc ús. PREU: 120 € JAQUETA MARCA COLMAR. Talla 48, perfecte estat. Consulteu. PREU: 80 € ALTAVEUS MARCA YAMAHA. Molt bon estat, fins a 4 unitats. PREU: 150 € MINICADENA JVC. Amb comandament, perfecte estat, ús domèstic. PREU: 150 € FUNDA DE PELL TOUS per a iPhone 4/4s. Utilitzada dues vegades. PREU: 60 €

ANDORRA 13DivenDres, 23 De maig Del 2014 17,90 TOT Venda a particulars i a professionals CASH DE CARNS +376 80 69 03 Av. Tarragona Av. Salou C. E. Serradells Ctra. de la Comella PER CUINAR HORARI: De dilluns a dissabte de 10.00 h a 20.00 h Diumenges de 10.00 h a 15.00 h Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella LES NOSTRES OFERTES DEL 12 AL 25 MAIG 2014 5,95 € KG 5,89 € KG 6,49 € KG 7,90 € KG 9,90 € KG 7,95 € KG 2,40 € 7,28 € KG 4,43 € KG 5,97 € KG 5,49 € KG PIT DE POLLASTRE GROC SAFATA FAMILIAR BISTEC PERNIL DE PORC BROQUETES DE PORC ADOBADES XAI TALLAT ESPATLLA DE XAI BISTEC DE BOU BOTIFARRA CRUA 300 GR. ENTRANYA DE VEDELLA ALES DE POLLASTRE ADOBADES XISTORRA CARN PICADA PORC-VEDELLA OFERTA VÀLIDA de dimecres a divendres LOT DE CARN 4 KG 500 GR. ESCALOPA DE PORC 500 GR. SALSITXA DE POLLASTRE 500 GR. XURRASCO DE VEDELLA 500 GR. CROQUETES DE PERNIL IBÈRIC FREGIDES 500 GR. ALES DE POLLASTRE ADOBADES 500 GR. LLOM ADOBAT 500 GR. HAMBURGUESA PORC-VEDELLA X 4 UNIT 250 GR. CATALANA TRUFADA 250 GR. PATÉ DE CAMPANYA I FINES HERBES El Comú de Sant Julià de Lòria va remarcar ahir que no hi havia cap compromís per part de la corporació de subvencionar el menjador social de la parròquia, al restaurant La Caulla. D’aques- ta manera, el Comú va voler sor- tir al pas de les informacions que apuntaven que el propietari del local havia d’apujar els preus per no haver rebut la subvenció. La cap d’àrea de Gent Gran de la corporació laurediana, Montserrat Cobo, va explicar que el Comú no subvenciona en cap cas entitats privades, sinó associacions, i que per tant no poden subvencionar els àpats del restaurant La Caulla per a la gent gran. Així mateix, Cobo va indicar que el seu compromís era amb l’Associació de la Gent Gran, que és la que va engegar el projecte. A l’Associació de la Gent Gran, el Comú li ha atorgat, per al 2014, un total de 2.000 eu- ros, el doble que l’any anterior. La meitat d’aquesta quantitat ja es va entregar al mes de març i l’altra part està previst fer-la efectiva entre setembre i octu- bre. Segons va informar Cobo, es va decidir duplicar la subven- ció per a aquesta associació per- què havien proposat engegar un projecte d’àpats a domicili que requeria inversió. Des de l’Associació de la Gent Gran de Sant Julià, el president, Josep Soler, va assegurar que en cap cas es va tancar cap acord econòmic amb el restaurant La Caulla. Va indicar que la subven- ció que rep l’associació és per a altres finalitats i que l’acord que es va tancar amb el restaurant que ofereix el menjador social va ser únicament que ells oferi- rien els menús a 5,5 euros per a la gent gran. El Comú nega haver-se compromès a subvencionar el menjador social La corporació ha doblat aquest any l’ajuda a l’Associació de la Gent Gran Sant Julià de Lòria El dia de la inauguració del menjador social lauredià. tati maSià Agències Sant JuLià de Lòria El Comú de la Massana va inaugurar ahir el nou ter- reny que servirà per ampliar els horts socials per a la gent gran, després que els horts de Sispony no podien donar ca- buda a totes les demandes. Per resoldre la situació, la corpo- ració va trobar la col·laboració del quart de la Massana, que va cedir els terrenys i va fer les obres d’adequació per poder fer les parcel·les. “Quan la consellera Pilar Gabriel ens va fer la proposta, ens va semblar tan bona idea que vam decidir no només ce- dir el terreny sinó també fer les obres d’adequació per poder fer les parcel·les”, va explicar el secretari del quart, Càndid Naudi. Per la seva part, el còn- sol massanenc, David Baró, va agrair el gest del quart i va explicar que gràcies a aquesta ampliació el projecte també serà un programa intergenera- cional, ja que tres de les parcel- les serviran per als alumnes de les escoles i de l’Aula Taller. Inauguració dels terrenys dels horts del quart La massana Un moment de la inauguració de les noves parcel·les. e.c. / comú de La maSSana Redacció La maSSana

ANDORRA14 DivenDres, 23 De maig Del 2014 DIA DE L’ESPORT PERA TOTHOM 2014 5a CURSA POPULAR Inscripcions fins l’11 de maig • Punt informació de l’Illa Carlemany www.illa.ad • Govern d’Andorra Secretaria d’Estat d’Esports www.esports.ad / www.salut.ad • Federació Andorrana d’Atletisme www.faa.ad Recollida de samarretes, dorsals i xips del 19 al 24 de maig • Punt informació de l’Illa Carlemany Premis - Obsequi per a tots els inscrits • 2.150 € en vals de compra a l’Illa Carlemany • 50 entrades per al cinema a l’Illa Carlemany Amb la col·laboració de: Govern d’Andorra 25 de maig a les 10.30 h La quarta edició del programa Viu l’estiu d’Andorra la Vella, que organitza activitats per a infants i joves d’entre 3 i 17 anys durant els mesos de vacances escolars, ampliarà les places per “demanda dels usuaris”. Així ho va explicar la cònsol major

Add a comment

Related presentations

Cfbp barometre octobre

Cfbp barometre octobre

November 10, 2014

VITOGAZ vous présente: CFBP baromètre gpl carburant

Ata Escrita da 16ª Sessão Ordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Vereado...

Ata Escrita da 10ª Sessão Extraordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Ve...

Rx1 nasil kullanilir

Rx1 nasil kullanilir

November 8, 2014

Rx1 zayiflama hapi, kullanimi nasildir, yan etkileri var mi? yan etkiler var ise h...

Esposto del MoVimento 5 Stelle sul Patto del Nazareno

Slide Servizi postali

Slide Servizi postali

November 7, 2014

Slides per i servizi postali presentati in occasione dell'incontro azienda e organ...

Related pages

El diari del Follet

El diari del Follet ... dijous, 25 d’abril de 2013. ... 23 Cap comentari: Envia per correu electrònic BlogThis!
Read more

Vídeo amb càmera web del 24 de maig de 2013 6:23 - YouTube

Skip navigation Upload. Sign in
Read more

diaridetarragona.com - Portada, dissabte 23 de maig de 2015

TEMA DEL DÍA; SANTA TECLA 2015; CULTURA; CINE; MÚSICA; ... dissabte 23 de maig de 2015. ... 2013 DIARI DE TARRAGONA.
Read more

Diari de Balears - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Abans que el Grup Serra es posés al capdavant del diari l'any 1984, ... i els editors de l'Ara, van estrenar el 23 de maig de 2013 l'Ara Balears, ...
Read more

Diari de Tarragona - diaridetarragona.com

El Diari te echa una mano para que no te den las ... ESPECIALES CONSULTA Y DESCARGA LOS ESPECIALES DEL DIARI DE TARRAGONA. PORTADAS. ... 2013 DIARI DE ...
Read more

Edición impresa Santo Domingo del 23 de mayo de 2013 by ...

Diario La Hora Ecuador Follow publisher Unfollow publisher. ... Edición impresa Santo Domingo del 23 de mayo de 2013 Related publications ...
Read more

Noticias del día 23 de abril de 2013 | EL PAÍS

23 abr 2013. Buscar otra fecha ... Día del libro 2013 ; España ; José Manuel Caballero Bonald ; FC Bayern Múnich ; ... Portugal Diario (Portugal ...
Read more

DOGC - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ...

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ... LLEI 5/2012, del 20 de març, ... de 20 de maig, ...
Read more

Edición impresa Quito del 23 de abril de 2013 by Diario ...

Edición impresa Quito del 23 de abril de 2013. Upload; About; Plans & Pricing; Plans; Languages. English; Deutsch; ... Diario La Hora Ecuador Follow ...
Read more