Cristianisme medival

25 %
75 %
Information about Cristianisme medival

Published on December 10, 2016

Author: dfernan9

Source: slideshare.net

1. El cristianisme i la filosofia

2. L’origen del món

3. MODELS FILOSÒFICS GRECS: PLATÓ

4. •El món té un origen. •No existeix eternament [Heràclit, Aristòtil] •El món és produït per una entitat diferent a l’univers [contra l’espontaneïtat i l’evolució natural de la matèria, Anaximandre i Demòcrit] •DEMIÜRG (“artesà”, una raó intel·ligent)

5. •Fabricació a partir d’uns elements preexistents: les idees-models perfectes i la matèria caòtica •Reproducció de les idees en la matèria. •L’univers visible és una còpia de les idees-models perfectes. •El demiürg dóna forma a la matèria caòtica.

6. MODELS FILOSÒFICS GRECS: ATOMISME •Els àtoms es mouen eternament en el buit. •Formació d’un vòrtex o remolí. No hi ha agent extern, atzar. Model sense autor, sense agent creador. •En el vòrtex els atoms xoquen, s’uneixen i es distribueixen en una massa de matèria ordenada. •Múltiples móns.

7. MODELS FILOSÒFICS GRECS: ARISTÒTIL •L’univers, entés com a totalitat, no està sotmés ni al naixement (principi) ni a la destrucció (final) •L’univers és etern. No ha estat creat ni patirà destrucció.

8. EL MODEL CRISTIÀ. CREACIONISME Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

9. •El món té un origen. Ha estat creat per Déu i no existeix eternament. •Déu crea el mòn a partir del no-res (ex nihilo) [vulneració del principi lògic de Parmènides] •Omnipotència divina. •Acte lliure de Déu.

10. Al principi era Déu. Déu no forma part del món (trascedent) Déu és pensament. Les idees formen part de la ment divina, no són diferents de Déu.

11. Déu

12. ATRIBUTS DE DÉU Únic: Déu és únic, no múltiple. A diferència de la seva creació que és plural i múltiple. Omnipotent: Déu és totpoderós, fins i tot pot alterar les lleis de la natura (miracles). Creador: Déu és el creador del món físic i de l’ànima humana. Trascendent: Déu no forma part del món, no se’l pot identificat amb la natura (panteisme).

13. PROVES DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU Argument ontològic – Anselm de Canterbury Premisa primera: acceptem que “Déu” és aquella entitat que és màximament perfecta, és a dir, que res es pot pensar que sigui més perfecte que ella. Premisa segona: una entitat que existeix és més perfecta que una altra que no existeix, perquè l’existència és una perfecció. Conclusió: Déu necessàriament ha d’existir, perquè si no existís no seria màximament perfecte. 5 proves – Tomàs d’Aquino A destacar el conegut com “argument cosmològic”. Tot el que existeix té una causa. Al seu torn, aquesta causa té una altra causa que en dona explicació. Ha d’haver una primera causa incausada de tot el que hi ha. Aquesta primera causa sui és Déu.

14. El temps

15. Model grec del temps Model cristià del temps Temps cíclic Primera noció del temps desenvolupada per l’ésser humà Etern retorn, història de les repeticions No hi ha un començament ni un final absoluts Temps linial, res es repeteix Començament i final absoluts: creació i apocalipsi Història governada per Déu (Providència) El present pren sentit en funció del futur (sentit trascendent de la història)

16. L’ésser humà

17. DUALISME ÀNIMA-COS L’ésser humà està compost d’ànima i cos El cos és el component: mortal, material, sensible. L’ànima és el component: inmortal, espiritual. L’ànima l’ha creat Déu a la seva imatge EL PECAT Les ànimes no preexisteixen a la unió amb el cos. La unió de l’ànima amb el cos és antinatural: és el resultat del pecat. Concepte de pecat original. El cos és una càrrega per a l’ànima. Concepte d’ascetisme, forma cristiana de la purificació. Només l’ànima se salva, el cos es condemna.

18. Les virtuts

19. Model grec de virtut: la racionalitat •La filosofia i la ciència com a substitució del pensament mític. Res es veritat si no es pot donar prova empírica o raonament lògic. •La racionalitat com a model de vida: •Intel·lectualisme moral socràtic •La tripartició de l’ànima en Plató: l’ànima racional governa sobre la resta de les parts, especialment sobre els desitjos irracionals. •La prudència com a virtut suprema en Aristòtil (el terme mig entre extrems) •La racionalitat com a ideal politic: l’ideal del bon govern: el filòsof-rei

20. Model grec de virtut: la fe Importància de la Fe com a mitjà de coneixement que es contraposa a la Raó. La veritat és revelada per Déu (Bíblia) és l’únic contingut del coneixement. LA RAÓ AL SERVEI DE LA TEOLOGIA CONCILIACIÓ ENTRE LA FE I LA RAÓ SEPARACIÓ ENTRE FE I RAÓ Primers filòsofs cristians. La filosofia, la ciència i la raó en general són una font de pecat. Sola fides, fe cega. El cristianisme conté afirmacions que la raó no pot explicat i que s’han de creure Agustí d’Hipona (IV), Tomàs d’Aquino (XIII) La raó i la fe han de treballar en el mateix sentit: la comprensió de la Revelació divina. La raó pot explicar alguns continguts de la Biblia (existència de Déu). Guillem d’Occam (XIV) La Raó i la Fe són dos fonts de coneixement diferents. La raó no serveix per provar l'existència de Déu. I la fe conté veritats que no són evidents, ni demostrables científicament.

Add a comment