Bondia.cat 20/03/2014

57 %
43 %
Information about Bondia.cat 20/03/2014
News & Politics

Published on March 20, 2014

Author: Bondia_cat

Source: slideshare.net

Description

TITULAR: Itàlia homenatja un dels pilots que van bombardejar Lleida
FOTO: Mollerussa engega motors

20 DE MARÇ DEL 2014 Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 El primer diari gratuït i independent de Lleida Visita’ns també a: PUBLICITAT PUBLICITAT NÚMERO 1.873 ANY 9

02 FIRA DE SANTJOSEP BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 Unafiraquefadelscanvisoportunitats Alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa Marc Solsona i Aixalà La 142a Fira de Sant Josep tor- naambrenovadaforçaalcalen- dari per esdevenir un any més punt de trobada del sector agrí- colairamaderdelpaís.Elfetque la festivitat local de Sant Josep s’escaiguiendimecresensplan- tejal’oportunitatdeteniractivi- tat firal al llarg de 5 dies i obrir portesdelSalódel’Automòbilel dia 19. D’aquesta manera, tot i re- conèixer que l’eix de la Fira de SantJosephaestat,ésiseràtot l’àmbitdelamaquinàriaagríco- la i ramadera, hem volgut apro- fitar l’avinentesa per donar un impulsaundelssectorsd’aquest certamen que any rere any està agafantprotagonisme,sobretot si tenim en compte el volum de negoci que mou tot i el moment complicatperl’economiaquees- temvivintenl’actualitat.Vullre- cordar en aquest sentit que en l’anteriorediciódelSalódel’Au- tomòbilesvangenerar4,4mili- ons d’euros envenda devehicle nou, una xifra que dóna força i caràcter a aquest aparador que és el segon més important de Catalunya. Elcertamenagrícola,encon- cret,continuafomentantunany més la sectorització i professio- nalitzacióamblavoluntatdedo- nar un millor servei tant als ex- positors com al públic visitant. Des de l’Ajuntament i des de Fi- ra de Mollerussa hem volgut, doncs,treballarperquè,abanda de la làmina expositiva amb els prop de 300 expositors direc- tes i els més de 25.000 metres quadratsdesuperfícienetaocu- pada, la fira agafi també un ma- jor protagonisme pel que fa a l’àmbit més demostratiu. És per això que hem volgut donar un tomb a les jornades tècniques queanyrereanyorganitzemiels hemremarcatelcaràcterprofes- sional aprofundint en la inter- accióentreelsparticipants.Com reduir l’impacte de l’ús de fito- sanitaris,laplanificaciódelregi la fertilització o l’afectació de la PAC són alguns dels temes es- collits enguany per protagonit- zarlapartmésformativadelafi- ra, un camp en el qual també es volcomptarapartird’araambla col·laboració estreta de l’àmbit universitari. La nostra voluntat de servei cara a l’expositor també ens ha empèsaferunaapostaclaraper lesnovestecnologiesioferir-los la possibilitat de vendre el seu producteatravésd’unaWebApp dissenyadaperatelèfonsintel·li- gents i tauletes tàctils i adapta- daperaordinadorquefunciona mitjançant codis QR. La nostra fira és útil i és per aixòquehaperduratenelsanys amb la mateixa fortalesa que la vaveurenéixerperquèhasabut adaptar-sealscanvisiconvertir- losenoportunitatsperaaquells que hi confien any rere any. Bona fira a tothom! Elsalóquemarcal’inicidelanovacampanya President del Consell Comarcal del Pla d’Urgell Francesc Fabregat i Talarn La celebració de la Fira de Sant JosepdeMollerussamarcal’ini- ci de la campanya de reg, de sembrad’algunscereals,depre- paració dels trossos i, en defini- tiva,del’incrementdel’activitat al camp. Els pagesos i els rama- ders,però,cadadiadoneuelmà- xim de vosaltres mateixos en la vostra feina sense saber quina compensacióeconòmicarebreu. Laincertesadelpreudelproduc- teil’incrementdecostosdepro- ducció són unes variables amb què aneu trampejant per conti- nuar guanyant-vos la vida fent una feina molt honesta i neces- sària per al territori. Pel que fa al sector del porcí, enguany, a les dificultats habi- tuals, se n’afegeixen de noves, jaquelesplantesdetractament de purins han hagut de tancar per fer pressió davant del Go- verndeMadrid,quevoltiraren- davant una llei que reduiria un 40%lesprimesperquilovatper horaproduïtalesplantesdeco- generació d’energia elèctrica gràcies al tractament del purí. Les plantes de cogeneració d’energia amb el tractament de purins, per tant, es veuen ame- naçades; i tanmateix, el greuge recau sobretot en el nostre ter- ritori,jaqueelsramadershande desfer-se del purí i no poden abocar-ne més al sòl. Tinguem encompteque,segonsdadesde 2009, al Pla d’Urgell es crien o s’engreixen 358.000 porcs. A mésamésdelsgrangers,ensve- iem tots els plaurgellencs per- judicats en la mesura que vivim en una comarca que està consi- derada totalment zonavulnera- ble perquè s’ha assolit el límit permès de nitrats a la terra. Lareducciódelesprimesales empresesd’energiesrenovables, sense distingir la font amb què es produeix energia, pot causar greus perjudicis ambientals al Plad’Urgell,perjudicisperalsra- maders de porcí i també el tan- camentd’empreses.Aquestaés unamostramésdelaignorància del govern central a l’hora de fer lleis sense atendre les de- mandes del territori. La pagesia ilaramaderiailaindústriaagro- alimentària són sectors estra- tègics i essencials per al desen- volupament econòmic de les nostres terres. I les administra- cions hi som per contribuir a la millora de la nostra societat, de l’economia, del medi ambient, etc. i no per posar pals a les ro- des. Per això, el Consell Comar- cal està col·laborant amb els ra- maders, a través de l’ITAGI, per donar-lossuportenlessevesde- mandesimobilitzacions,davant d’una problemàtica que afecta tota la comarca. En passejar per la Fira de Sant Josep, que arriba a la 142a edició,veurelesnovetatsenma- quinària agrícola i ramadera i anar descobrint els salons com- plementaris a la fira, probable- ment es copsaran en les con- verses les incerteses dels pa- gesos i ramaders. Però, esperem-ho,tambélesganesde començar una nova campanya, deveurecréixerelsfruits,deviu- reamblanostraterraidelluitar per un futur més pròsper. Que tingueu una bona Fira! PUBLICITAT Major impuls al Saló de l’Automòbil Un dels aparadors de vehicles més importants de Catalunya Dificultat afegida al sector porcí La crisi dels purins és una mostra més de la ignorància de Madrid

BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 03 MOLLERUSSA PUBLICITAT LaFiradeSantJosepapostaperla innovacióidemostraciótecnològica Al 100% d’ocupació, el certamen obre portes de la 142a edició des d’avui fins diumenge a Mollerussa REDACCIÓ. MOLLERUSSA Totestàapuntperquèdesd’avui fins diumenge se celebri a Mo- llerussa la 142a Fira de Sant Jo- sep, un certamen que obre en- guany amb un decidida aposta per combinar el caràcter ex- positiu de la fira amb el demos- tratiu.PeralpresidentdeFirade Mollerussa i alcalde de la capi- tal del Pla d’Urgell, Marc Solso- na, el futur de les fires passa per canviar el discurs i no valo- rar-les “només en funció del nombre d’expositors i super- fície ocupada, sinó també per la sevautilitat”,laqualespotacon- seguir mitjançant “la innovació, latecnologiail’aportaciódesen- sacions diferents i d’allò que no es pot trobar a Internet o en un catàleg”. L’alcalde,acompanyatpeldi- rectordel’ensfiral,PoldoSegar- ra, va afegir en el marc de la presentació del certamen, que “la Fira de Sant Josep de Molle- russa ha de trencar amb aquest estereotip de cultura tradici- onal i ha de ser una aposta per la modernitat tecnològica apli- cada a la maquinària agrícola”. Ambaquestafilosofia,unade lesnovetatsd’aquesta142aedi- ció és l’organització de dues jornades demostratives, la pri- mera divendres passat a Ivars d’Urgellialaqualhivanpartici- par nombroses empreses que van fer un mostra in situ de ma- quinària per a la gestió mecàni- ca de les restes vegetals i tre- ball de sòl del panís. L’altrajornadadecampesfa- rà avui mateix en unes finques properes al Recinte Firal i mos- traràlesnovestecnologiesapli- cades a la maquinària agrícola. Aquesta jornada d’agricultura de precisió està organitzada conjuntament per l’Associació d’Exportadors de Maquinària AgrícoladeCatalunya(FEMAC), elClústerdeMaquinàriaAgríco- Imatge de la jornada que es va celebrar divendres passat a Ivars FIRA DE MOLLERUSSA lad’aquestaassociació,delqual FiradeMollerussaésmembre,i el mateix ens firal. Una altra de les novetats se- gonsvaexplicareldirectoresre- fereixal’estructuradelesjorna- desprogramadesperalsdiesde fira. Així, aquestes sessions no- més es portaran a terme en- guany al matí i clouran amb un dinarconjuntdetotselspartici- pants, una fórmula que ja es fa a la Borsa Interpirenca de Cere- alsiqueesdevé“unespaidere- lacióinegocimoltproductiu”,va dir Segarra. EldirectordeFiradeMollerus- sa, Poldo Segarra, va dir tam- bé elnombred’expositorsins- crits ronda els 300 amb una ocupaciód’uns25.000metres quadrats entre el Recinte Ex- terior, els Pavellons Firals i el Salódel’Automòbil.Iaixòque enguanyla fira comptarà amb l’absència dels expositors de tractors, que l’any passat van arribar a un acord amb la Fira perparticipar-hicadadosanys en combinació amb la Fira de SantMiqueldeLleida.Pelque fa a la procedència d’aquests expositors el 87% són de Ca- talunya, dels quals gairebé el 70% són de Lleida; un 12% d’altres punts de l’Estat espa- nyol, i l’1 % restant d’estran- gers. La inauguració oficial del certamen serà avui a les 6 de la tarda. 25.000 METRES QUADRATS DE SALÓ

04 FIRA DE SANTJOSEP BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 PUBLICITAT Unacitapercopsarl’actualitatdelsector Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Josep Maria Pelegrí i Aixut LaFiradeSantJosepésavuiuna delestrobadesdereferènciaper als professionals dels sector agrícola i ramader. La conso- lidaciódelaFiraésunfetindub- tableilesxifresaixíhorefermen any rere any. Aquestaésunacitaobligada, cada any, per copsar l’actuali- tatdelsector,jaquecompta,en- tre altres coses, amb una àm- plia informació de les noves prestacions i tecnologies de la maquinàriaagrícola,iamblace- lebració d’unes molt prestigio- sesjornadestècniquesquecon- tribueixenalamilloradelespro- duccions catalanes, i especialmentlesdelesTerresde Lleida i del Pla d’Urgell. LaFirahaevidenciatungran dinamisme al llarg de les seves edicions, i cada any suposa un pas endavant més cap a la seva internacionalització. Ens trobem davant d’un cer- tamen que un cop més es pre- senta amb bones perspectives tantd’expositorscomdepúblic, és una bona ocasió per a posar en valor el paper estratègic i l’aportació del sector agroali- mentarialprogrésibenestarde la societat catalana, i, alhora, destacar el compromís del Go- vern per desenvolupar de comú acordambelsectoraquellespo- lítiques orientades a garantir la competitivitat i el futur del sec- toragrari,ramader,agroalimen- tari i pesquer de Catalunya, un sector anticíclic, un ‘dic de con- tenció’,queestàdemostrantca- pacitatrealperaliderarl’econo- mia del país, i a més, com dic sovint, el nostre clúster agroali- mentari és, sens dubte, un dels més importants d’Europa. Cal felicitar l’organització de la fira de Sant Josep per haver- la consolidat fins avui, que arri- bemala142edició,iperconver- tir-la en un gran element dina- mitzador econòmic tant del sector com del pla de Lleida, en una clara aposta per la profes- sionalització i l’especialització, que té la voluntat de sumar es- forços i convertir els expositors encol·laboradorsi,sobretot,que continua fidel al seu principi de posar en contacte els agents econòmics,pertalquelesseves empreses obrin mercats, cone- guin clients, o puguin preparar- se i veure novetats a incorporar en la propera campanya agríco- la. Esperoqueaquestanovaedi- ció de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, que se celebra en una de les regions agroalimen- tàries més dinàmiques de Cata- lunya, de l’Estat i d’Europa, si- gui, com sempre, un gran certa- men firal al servei de la dinamització econòmica d’un dels sectors més estables de la nostraeconomiaialhoratambé del país, perquè aquest és un sector de futur i de país, capda- vanter en l’agenda política i en lareactivacióeconòmicadeCa- talunya. Unreferentterritorialisectorialde1rnivell President de la Diputació de Lleida Joan Reñé i Huguet La Fira de Sant Josep de Mo- llerussa és un exemple de com el treball, la voluntat, l’enginy i l’empenta d’un municipi i una comarca pot arribar a crear i consolidar un esdeveniment- símbol, que ultrapassa l’àmbit estrictament local per conver- tir-seenunreferentterritoriali sectorial de primer nivell. LaciutatdeMollerussaésun dels principals motors econò- mics i industrials de les terres de Lleida i un dels seus mà- ximsexponentsdesolidesaco- mercial, perfectament visualit- zatenlaFiradeSantJosep,que enguany celebra la seva 142a edició, i en la resta de certà- mens que organitza la ciutat. L’oferta firal del territori de Lleida és molt àmplia ivariada, iesconcentradaenmésde160 fires,convocadesper92muni- cipis i distribuïdes entre les 12 comarques i l’Aran. Per tant, la fira, com a factor multiplicador de l’activitat econòmica, conti- nuasentundelseixostransfor- madorsdel’economiad’aques- tes terres. Mollerussa, amb la Fira Ca- talanadelaMaquinàriaAgríco- la.Salódel’Automòbil,sesuma a l’esclat firal de Ponent amb veu pròpia i de qualitat. Per tant, tot el que s’esdevé a la fi- ratéunaespecialtranscendèn- cia en el sector agroindustrial deCatalunya.Iaquestéselmi- llor escenari per posar damunt de la taula les preocupacions del sector agrari, entre les quals,laregulaciódelsrecursos hídrics i el seu aprofitament. Com he dit aquests dies, les garanties i concessions dels nostresregadiuspermetenque moltes persones i famílies tin- guin el seu modus vivendi en l’agriculturaiensónelsgarants que les terres de Lleida siguin el rebost de Catalunya i el un poolagroindustrialméspotent del sud d’Europa. Cal denunciar, doncs, deter- minats posicionaments ide- ològics que l’únic que perse- gueixen és l’enfrontament en- tre territoris i sectors econòmics del país. El Pla Hi- drològic de l’Ebre ha de garan- tirlesnostresnecessitatsicon- cessions hídriques en una ges- tió agrícola que, com deia abans, és imprescindible per a la nostra subsistència. I això hadeserperfectamentcompa- tible amb l’exigència de millors cabals per garantir els ecosis- temes del Delta de l’Ebre. La trampa ens arriba en una propostamésqueabusivaenel nombredenousregadiusplan- tejats a l’Aragó i a la Rioja (de 965.000 a 1.410.000 hc.). Un increment més que qüestiona- ble i que plantejat en àrees ab- solutamentsalinesagreujaràla salinització del Delta. Catalu- nyatéaiguasuficientpercobrir les necessitats urbanes, indus- trials i de regadius i gestionar adequadament els propis eco- sistemes fluvials. L’únic que calésque,uncopmés,Espanya no ens faci trampes. La Fira de Sant Josep és l’aparadord’unsector,elprima- ri,lamatèriaprimeradelqualés l’aigua, fonamental en el des- envolupament de les terres de Lleida i l’equilibri socioeconò- micdelpaís.Laimplantaciódels regs a Catalunya és la història d’una lluita constant, de la transformaciód’unmediidela superaciód’unpoble.Ambl’ai- gua hem fet país i així ha de continuar sent. Un saló amb molt de dinamisme Que avança cap a la internacionalització

Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 El primer diari gratuït i independent de Lleida Visita’ns també a: 20 DE MARÇ DEL 2014 Itàliahomenatjaundelspilots quevanbombardejarLleida Mollerussa engega motors Ahirva encetar el 34 Saló de l’Automòbil i avui, la 142 Fira de Sant Josep AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA p. 06 p. 00 p. 07 PUBLICITAT Luigi Gnecchi, homenatjat per les més altes institucions de l’Estat italià al complir 100 anys NÚMERO 1.873 ANY 9 El membre de l’Aviazione Legionaria podria ser cridat a declarar per l’Audiència de Barcelona ACN Unciclistade61anys moralesBorgesal toparambunsenyal p. 08 Volenadaptarl’oferta turísticadeLleidaals visitantshebreus p. 03 Un centenar denuncien a Barcelona l’ofec a que els sotmeten els governs Revolta d’empresaris iautònoms deLleida

02 D'INTERÈS BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 PUBLICITAT Serveis TELÈFONS Seguretat Emergèncias 112 Mossos d’Esquadra 973 700 050 Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Policia 091 Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Urgències mèdiques ICS 973 221 516 Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 Hospital de Sta. Maria 973 727 222 Urgències Tàrrega 973 310 852 Comitè Anti-sida 973 221 212 Alcohòlics Anòmims 629 779 654 Comedores compulsivos 676 060 624 Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Simó. Príncep de Viana, 99 Garrós. Prat de la Riba, 53 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Anadon. Balmes, 44 Baquero. Riu Ebre, 10 De 22.00 a 09.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 AL·LÈRGIES Parietària 2 = Gramínies 1 = Olivera 0 = Auró Negundo 2 = Avellaner 2 = Bruc 0 = Crucíferes 1 = Freixe 1 = Melcoratge 1 = Mimosa 1 = Moreres 1 A Om 1 = Palmeres 0 = Pi 1 A Plàtan 1 = Pollancre 3 A Del 17 al 23 de març Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació exepcional. EltempsaLleida S’atansamaltemps però,demoment,les temperaturesamunt Avui el cel estarà serè o poc ennuvolat, però durant la tarda creixeran nuvolades al Pirineu i Prepirineu, on s’esperen ruixats d’intensitat feble o moderada i localment acompanyats de tempesta, potser el preludi del mal temps que s’anuncia a partir de dissabte. Mentre, però, els termòmetres segueixen marcant temperatures del mes de maig i fins i tot del juny. Així, les temperatures màximes es mantindran altes i tornarem a fregar els 23ºC. 07.05 h 19.07h Minvant www.bondia.cat meteo@bondia.cat DIVENDRES DISSABTE Entra a www.bondia.cat i vota, esperem la teva resposta A la pregunta de la setmana passada: Creus que el nou Mercat del Pla servirà per revitalitzar el Centre Històric? 1 • El que cal és replantejar al 100% el barri 2 • Hi ajudarà però no serà suficient 3 • No, de cap manera 4 • Sí, al 100% ElslectorsdelBonDia handecidit: 57,4% 1 21,3% 2 17% 3 4,3% 4 I la pregunta d’aquesta setmana és: Veus amb bons ulls la reforma tributària que prepara el govern de Madrid?

BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 03 AVUI LaDiputaciófaunacridaperadaptar l’ofertaturísticaalsvisitantshebreus Fins a 70 empresaris del Pirineu participen al Pont de Suert en una jornada sobre la cultura hebrea REDACCIÓ. EL PONTDE S /TÀRREGA Enelmarcdelasetmanad’Isra- el, organitzada per la Diputació deLleida,lacorporaciólleidata- na va reunir ahir una setantena d’empresaris turístics de les co- marquesdel’AltUrgell,l’AltaRi- bagorça, el Pallars Jussà, el Pa- llars Sobirà, la Cerdanya i la Val d’AranenlaJornadaTurismehe- breu i cultura jueva. L’objectiuerainformarelsas- sistents d’aquelles prescrip- cionsquepodenpropiciarquela comunitat jueva sigui molt més receptiva a l’oferta del Pirineu, si,perexemple,s’atenen aspec- tes com ara els relacionats amb ladietacoixerpracticadapelju- daisme. De fet, l’ens provincial vaferunacridaaadaptarlanos- traofertaturísticaenaquestadi- recció. “Que tinguem la capaci- tat de no errar a l’hora de fer l’ofertaclarapertaldeprescriu- re més i millor”, va dir el presi- dent de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que en els seus par- laments va recordar el treball que la institució porta a terme amb turoperadors israelians ar- randel’acceptaciósuscitadapel projecte de senyalització de ru- tes d’evasió de l’Holocaust pel PirineudeLleidaPerseguitsisal- vats. Lajornadavacontinuar amb les intervencions del president de l’ARCCI Associació de Rela- cions Culturals Catalunya-Isra- el, Andreu Lascorz; i la secretà- ria general de la xarxa de Jude- ries d’Espanya, Assumpció Hosta. S’hivaposarenconeixe- mentdadesrelacionadesambel perfil mig de les pernoctacions realitzades per la comunitat ju- eva,queesxifraen14milionsde persones a tot el món. Ahir a la tarda es va inaugurar la sala del Museu de Tàrrega dedicada al llegat jueu de la ciutat AJUNTAMENT DE TÀRREGA PUBLICITAT NOVA SALA DEL MUSEU COMARCAL DE L’URGELL El Museu Comarcal de l’Ur- gell disposa des d’ahir d’un nou atractiu, una nova sala permanent que porta per tí- tol Tragèdia al Call –Tàrrega 1348 i exposa el llegat histò- ric del passat jueu de la ciu- tat, així com el seu patrimoni medieval.Lainauguracióofi- cial d’aquest nou espai ex- positiu es va fer ahir a la tar- da. L’avalot contra els jueus registrat al call deTàrrega el 1348vagenerarcentenarsde víctimes mortals. Tragèdia al call – Tàrrega 1348 recorda aquest brutal esdeveniment delsegleXIVmostrantlespe- ces de la necròpolis medie- valhebreadeTàrrega,lesRo- quetes,oneslocalitzarenvíc- times de l’assalt durant les excavacions arqueològiques efectuades l’any 2007. El ja- ciment,únicaEuropa,éstes- timonisingulardel’onadaan- tijueva que assotà el conti- nent durant els segles XIV i XV. L’Ajuntament deTàrrega vol convertir la sala en un atractiuculturaliturísticamb vocació internacional i en un pol de referència. ElllegatjueudeTàrregafetexposició L’objectiu és atreure més turistes israelians a Lleida L’ens provincial manté contactes amb turoperadors d’Israel arran del projecte ‘Perseguits i salvats’ 14 milions de pernoctacions Ofereixen consells per millorar l’oferta actual

04 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 Cartes al director Deixeu-me que comenci aquest escrit amb el que diu una quar- tilla que em va donar a l’Over- pard,elpresidentdelafundació del barri de Pardinyes. Diu així “Apadrina un nen o una nena! Facilita-lilapossibilitatd’unàpat saludable a l’escola!” Quin és el problema? En els darrers mesos, amb les dificul- tats econòmiques de les famíli- esiladràsticareducciódelpres- supost de les administracions, ha disminuït el nombre de nens inenesquepodenaccediralser- veidemenjadorescolar.Estrac- ta de famílies en risc d’exclusió social amb criatures que tenen eldinaral’escolacomaúnicàpat saludable i equilibrat per cobrir lesnecessitatsdietètiquesbàsi- ques per al creixement. Coneixedores de la solidari- tat de la nostra gent, direccions i AMPA dels centres educatius, l’Associació Shalom i la funda- ció privada del barri de Pardi- nyes s’han unit i han iniciat un projecteperquèlagentquevul- guicontribuirhopuguiferapor- tant una quantitat. Aixònohadesubstituirl’obli- gació de l’administració pública de garantir la cohesió social i d’ajudar aquestes famílies. Pe- Aquests dies estic conversant amb alguns ciutadans que em plantegenlessevesqüestionsen relació als rebuts de l’IBI. Con- sidero que donar resposta a aquestes persones és un deure que tinc com a regidora d’Eco- nomia de la Paeria. Ho he dit moltes vegades i no ho amago: a ningú ens agrada que ens to- quin la butxaca. Arabé,queunsenyorquevol encapçalar una llista electoral quetépretensionsdedirigiruna ciutat faci jocs de mans amb les matemàtiquesperconfondreles personessobreelspagamentde l’IBI a la ciutat de Lleida són fi- gues d’un altre paner. Sr. Pos- tius, jo no hauria d’estar respo- nent les seves elucubracions, perquè tots dos sabem que usa lesxifresilesideesambunalleu- perara,perllei,éselprincipalin- grés de les administracions lo- cals i, per tant, la base dels ser- veis públics de què gaudim tots i totes. Peraixòemsorprènqueelse- nyor Postius, membre de la co- missió d’Economia de l’Ajunta- ment, utilitzi el fet que es pugui pagar en quatre vegades el re- butcomunelementnegatiu.La- mentoquefrivolitziambuname- suraquepreténfacilitarelpaga- ment del principal impost municipal. És obvi que cal mul- tiplicarperquatrel’importdeca- da fracció per arribar al preu to- tal que ens toca pagar a tota la ciutadania de Lleida, el senyor Postius no està desvetllant res i si es pensa que ho fa, el proble- ma és tan gran com seu. El que no explica el senyor Postius és que, evidentment, aquestfraccionamentesfasen- se cap tipus d’interès i és una mesura que la Paeria ha aplicat voluntàriament (no tots els Ajuntaments ho apliquen) amb el convenciment de posar-ho més fàcil a les famílies. Voldria recordar-li també que de tota la cistellad’impostosquepagauna família,el93%sónimpostoses- tatals(IRPFiIVA)inomésun7% de l’import que al cap de l’any paguem en impostos se’ls que- daAjuntament.Crecquenono- més hem de mirar els impostos desdelpuntdevistadelsingres- sos,calreflexionaraquèesdes- tinen: a serveis públics per tot- hom com la neteja, el manteni- ment, l’educació... El senyor Postius és el primer en dema- nar polítiques d’ocupació i ha- bitatge... prioritat que evident- ment comparteixo, essent tots dos sabedors que no són com- petències que no ens correspo- nenestrictamental’administra- ció local. El gran tema de fons és la reforma del finançament local, una assignatura pendent des defaanys. Jo l’animo aquetre- balli per ella i no faci com el que vaferelseupartit,CIU,enels23 anysquevagovernaralaGene- ralitat, on no va fer els passos necessaris per resoldre aquest problema. Ésunapesadaherèn- ciaqueencaraarrosseguem.Ire- soldreaquestfinançamentésur- gentiprioritari.Aquísíquelade- sídiade23anyshamultiplicatel problema per 4, com a poc. Enresum,araperara,l’IBIés l’eixdelfinançamentmunicipali amb això comptem els Ajunta- ments, i des de la Paeria li asse- guro que el gestionem amb la màxima eficàcia, transparència i, sobretot, responsabilitat. Per tant, sigui valent i entengui que governarunaciutatnoéspasco- sadedemagògiaijocsdemans, sinódesaberquinaciutatvolem ser,iquinsserveispúblicsvolem oferir als ciutadans. rò allà on no arriben els pressu- postos públics, tenim la sort de comptar amb una societat civil activa i compromesa. Em va agradarmoltlainiciativa,quear- rencad’aquestasocietatcivil,de la proximitat i de la solidaritat delsveïns,d’unacridadegerma- nor i de convivència. Em comentava el president de la fundació que una família havia anat a fer un donatiu que era el import del regal d’aniver- sarid’unnenquehaviarenunci- at al seu regal per donar-li a un altrenenqueteniamésnecessi- tat.Quinahistòriamésbonicade solidaritat, això si que és edu- car amb valors, que tanta falta ens fan a la nostra societat. Aplaudeixo la iniciativa i em sumo a ella, jo també apadrina- réunnenounanena,itambédi- réallòde‘dóna’nsuncopdemà’. Com diu mossèn Vicens no es tracta de donar la propina del bar, sinó de ser autènticament solidaris, i aquesta solidaritat propera i finalista és una bona eina no solament per intentar solucionar una situació d’un in- fantquehonecessita,sinótam- bé una gran oportunitat. Seria fantàstic que aquesta iniciativaesfesamésllocs,crec que és digna de ser estesa. De veritat, moltes gràcies als que han tingut la idea, la han posat a la pràctica i sobretot a aquest que els ha tocat el cor i han par- ticipat: moltes gràcies per estar al costat de les persones. Uncopdemàdelasocietat geresaquenoescorresponamb quitélaresponsabilitatderepre- sentar la ciutadania. Sinó, po- si’m exemples de ciutats gover- nades pel seu partit en què l’ajuntamentdetornestiguiapli- cant un IBI, o qualsevol impost, que agradi a la seva ciutadania; posi’ns a tots exemples d’ajun- taments de CiU que no vegin amb indefensió com els impos- tos que paguen els ciutadans i ciutadanes marxen en un per- centatge alt cap a l’estat en de- triment de les pròpies ciutats. Efectivament, aquesta set- mana l’Ajuntament de Lleida ha començatacobrarelprimerfrac- cionamentdelrebutdel’IBIales llars de la ciutat. Vull recordar que vam decidir fraccionar en 4 aquests rebuts per alleugerir la pressió fiscal sobre les famílies ifacilitar-neelpagament.Cons- cientsdelmomenteconòmicque encara vivim, crec que tenir la possibilitatd’esglaonarl’import d’aquest impost és una bona mesura.Aquestany,amés,s’ha congelatl’IBI,unimpostqueara Sortir de l’armari Xavier-S. Ribelles i Puig. Lleida. El 21 de febrer va tenir lloc a Tarragonalapresentaciódela Sectorial Mossos per la Inde- pendència de l’ANC, acte que tambéestàprevistaLleidal’11 d’abril.Moltselqüestionenad- duintlaimparcialitatquehade regirelsmembresd’uncospo- licial,essent,segonsdiuen,un acte polític. Nocalnidirqueelpensament humà és lliure; és una con- dició inherent i inevitable. Les persones posseïm la capa- citatdepensaritenimconsci- ènciaideològicaencaraquesi- gui en abstracte. Això no ho potimpedirningú,nilesdicta- dures, ni les tiranies, ni els ca- cicats, ni les oligarquies. La diferència, però, entre aquestsrègimsiunademocrà- cia, és que una democràcia permet la lliure expressió del pensament,fetqueladefineix i la caracteritza. Essent, per tant, persones que convivim en democràcia, qualsevol ha de poder manifestar el seu pensament. Ésmés,sifóssimprourespon- sables, participaríem més en els afers públics i ens sentirí- emobligatsafer-ho.Votarn’és un clar exponent, com ho és participar en activitats que contribueixin a què això que en diem política sigui una ac- tivitat més digna i participati- va. És evident també, que un funcionaripúblichadeferpre- valer la imparcialitat en totes les seves decisions. Expres- sar el pensament, però, no és incompatible amb la manera d’actuarnienvulneralesobli- gacions.Tot el contrari, preci- sament per la seva condició, un funcionari que manifesta lliurement el seu pensament, és més estricte i més rigorós perquèésconscientdelpaque s’hi juga. Sócelquefaig,faigelquecrec, crecelquepenso,pensoelque vull ivull la llibertat; tant la lli- bertat de dir no, com la de dir sí. Si, sortim de l’armari. Lleida, una de las ciudades con el IBI más caro de España Pere Serret Besa. Miembro de la plataforma Gent de Lleida. LleidayTarragonasonlosdos municipiosconelimpuestoso- bre Bienes Inmuebles (IBI) más caro de España, según el ránkingtributariodelosmuni- cipios españoles de 2013 ela- boradoporlaAgenciaTributa- ria del Ayuntamiento de Ma- drid.PorelcontrarioelIBImás barato se paga en Pamplona. Como dijo en su momento el regidor Sr. Joan Vilella del AyuntamientodeLleida,losle- ridanos continuamos pagan- do las tasas y los impuestos más elevados del Estado y la ciudaddeLleidacontinuarási- endo,comohedichoanterior- mente, la capital de provincia de todo el Estado Español máscara. Elimpuestodevehí- culos, las tasas de escombre- rías hanpasadodepagar310 euros, de media en el año 2006apagar459actualmen- te. ¿Es posible y tolerable tal ac- titud?. Si el Ayuntamiento de Lleida actualizara el valor ca- tastral (que al parecer no tie- ne ningún interés), el IBI en la ciudad de Lleida, se reduciría aproximadamenteun15%au- tomáticamente. Me consta que el Partido Po- pular ha propuesto actualizar losvalorescatrastales,sinnin- gunaduda consideranquelos leridanosnosmerecemosuna bajada de impuestos. Es lamentable la negativa y la faltadevoluntadporparte del GobiernodelaPaeríaparapo- der conseguir una reducción en los impuestos que padece- mos todos los leridanos. Porlotantoenvistadelasex- pectativas mi pregunta va di- rigida al Sr.Angel Ros (Alcal- de de Lleida). ¿Piensa tomar alguna medida al respecto ahora que se aproximan unas eleccionesmunicipales?,ose- guiremos padeciendo la mis- ma causa. “Divideixinelrebutdel’IBIper4” ISBN1886-6883.DipòsitlegalL-61-2006.ControldePGD. El diari no es Montse Mínguez Tinenta d’alcalde i regi- dora d’Hisenda Ajuntament de Lleida Paco Cerdà Regidor de CiU a la Paeria.

05 OPINIÓBONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 El dimarts dia 25 de febrerel GoverndelaGeneralitatdeCa- talunya va aprovar un Acord de Govern que encomanava al Servei Català de la Salut a uni- ficar,sotaunúnicensjurídic,de naturalesapública,totselsdis- positius assistencials gestio- nats a les terres de Lleida per l’InstitutCatalàdelaSalut(ICS) i per l’empresa pública Gestió deServeisSanitaris-GSS(Hos- pitaldeSantaMariadeLleidai Hospital del Pallars a Tremp), tots ells de titularitat pública. Pertant,lasevasumacontinua essent de titularitat 100% pú- blica, com obliga el mateix Acord. Aquestaintegracióésunpas mésd’unprocésdecoordinació i de creixement complementa- ri dels dos grans hospitals de Lleida: l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital deSanta Maria,itambél’aten- ció primària de salut. Durant més de 20 anys han treballat cadavegadademaneramésin- tegrada, evitant duplicitats, compartint serveis i generant sinèrgies. Aquesta progres- siva integració funcional ha produït beneficis per als paci- ents i també per als professio- nals. I tots els governs, siguin del color que siguin, han recol- zat i potenciat aquest procés. Sivolemcontinuaravançant és imprescindible el continuar sumant. Cal tenir en compte que el no fer res és perpetuar la situació actual i, a lavista de comevolucionenelsserveissa- nitaris, tenir el risc d’anar en- darrere ¿Té sentit que dos hos- pitals que estan a 250 metres l’undel’altre,quecomparteixen gerència, molts professionals, tot el sistema informàtic i, so- bretot, que donen servei a uns mateixos pacients, treballin de manera independent l’un de l’altre, o fins i tot competeixin? ¿Té sentit que els hospitals no treballin de manera inte- grada amb els especialistes de l’atencióprimàriadeLleida?¿Té sentitquepelfetd’anarcadas- cú pel seu compte no siguem prou grans com per poder re- soldre alguns casos a Lleida i que aquests pacients hagin de marxar a tractar-se a Barcelo- na? ¿Té sentit que, per anar se- parats,perdemoportunitatsde consolidaro,finsitot,augmen- tar la nostra capacitat de for- macióMIR?¿Tésentitquelare- cerca no estigui integrada dins tots els dispositius assistenci- als del territori? Triple benefici Nosaltres creiem que no té sentit tot això. No es tracta de ferelmateixambmenysrecur- sos, sinó a l’inrevés, almenys ambelsmateixosrecursos,tre- ballant de manera integrada, poder fer més, mantenint-ne, aixòsí,lanaturalesapública.La unió fa la força. Si aconseguim anarjunts,nonoméssumarem sinó que multiplicarem. El benefici serà triple. Pri- mer, per als pacients, que veu- ranmillorarlaqualitatassisten- cial, i també com algunes pa- tologies, que ara cal derivar a Barcelona, es podran assumir des de Lleida. Segon, per als professionals,quetindranmés oportunitats de desenvolupar noves tècniques i especialitza- cions,iampliarlacapacitatdo- cent i de recerca. I tercer bene- fici, per al contribuent, ja que els guanys obtinguts rever- tiranalsistemasanitarideLlei- da,podentferméscosesdeles que actualment fem. Tenim l’exemple de l’Ins- titut de Recerca Biomèdica (IRB)deLleida.L’IRBLleidaha aconseguit passar al grup se- lectedels21institutsacreditats a nivell d’Espanya, és a dir, a la divisió d’honor, gràcies a que, en el seu dia, es va decidir uni- ficarenunúnicens(l’IRB)tota la recerca bàsica i clínica de l’àmbit de les ciències de la sa- lut a Lleida. Ara, gràcies a l’es- forç de tots, es recullen els re- sultatsd’aquellamagníficade- cisió. De divisió d’honor Inoensmereixemtambéte- nir a Lleida una xarxa sanitària aladivisiód’honor? Sisumem, com en el cas de l’IRB Lleida, tindremmassacríticasuficient. Laresta,jahotenim.Tenimex- cel•lents professionals. Tenim una Universitat de Lleida i un IRB Lleida potent que ens ga- ranteixen el poder integrar la docència i la recerca. I tenim il•lusió i convenciment que ai- xòéselmillorperLleidailase- va gent. Enresum,volem,perlester- res de Lleida i de l’Alt Pirineu, serveissanitarisintegratsipú- blics d’excel•lència,vinculats a la docència i a la recerca, per aconseguir arribar a la divisió d’honor assistencial, tal i com ja hem aconseguit a l’àmbit de larecercabiomèdica.Ambl’es- forç i el compromís de tots, se- gur que ho aconseguirem. Perunsserveissanitaris públicsd’excel·lència Benvolgut alcalde, Jo també he de fer matisaci- ons importants a la seva carta. Em sap greu però ho he de fer. I sense escarafalls. No en tenim necessitat. Sí, de fer-ho públic, perquè les coses, quan més cla- res i transparents millor. Eldeutequevostèdiuqueva suportardurantanysipanysper partdelConsellComarcaldelSe- grià, no és exactament tal i com el dibuixa. M’explico. Precisa- mentperserregidoraal’Ajunta- ment de Lleida , una de les pri- meres coses que vaig fer com a responsable d’hisenda al Con- sell, era mirar deutes pendents delConsellambelsajuntaments de la comarca. Quanvaigveure que a Lleida devíempocmésde850.000eu- ros, em va sorprendre. Per dife- rents motius. L’elevada quanti- tat. Que des de l’ajuntament de Lleida mai s’haguès reclamat, MAI. Ni per escrit, ni en consell d’alcaldes(percert,vostècoma alcaldedeLleidanomésvavenir el dia de la seva constitució; no l’hem vist en cap altre consell d’alcaldes). Ni en els plens dels últims 4 anys. Sr. Ros, quan vaig demanar de liquidar aquest deute encara emvasorprendreméselfetque l’Ajuntament de Lleida devia més al Consell que aquest a l’ajuntament.Aixíquesr.Ros,no ha estat vostè qui ha suportat manca de tresoreria a favor del Consell,NO.Ientotcas,sienal- gún moment ho ha fet, l’ajunta- ment ho ha permès conscient- ment. (decret 2008 en que s’acorda liquidar deute a l’em- presaadjudicatàriadelabrossa al Consell abans que liquidar a l’ajuntament de Lleida) i amb el seu consentiment. Els decrets de presidència passen per ple. Al 2008 també. I nogovernàvemelsquehofem ara.Iambaltresajuntamentsde la comarca (de diferents colors polítics) hem arribat a acords de pagaments de deutes pen- dents. I tant. Perquè vam seure a una taula ,vam exposar punts devistaivamarribaraunacord. Iaquíenstrobem.Demanant seure a una taula, demanant un calendariperposar-sealdia.Ide moment, anem compensant. L’última compensació es de 130.648eurosquelidevíemper PUOS 2009 i 2011 i compra de contenidors del 2012 contra 352.921eurosquel’ajuntament ens deu a nosaltres. Peròafinalsdemarçtornarà avèncerelcànonderesiduscor- responentalprimertrimestrede l’any i que espero que liquidi puntualment. No podem fer el mateix (utilitzar el sistema de compensació) amb el Consorci deResidusdelSegrià.Sialfinal ensgireninteressosperquèvos- tè no ha pagat res del 2013, aquests repercutiran en tots els municipis de la comarca i para- doxalment no ho faran a Lleida, ja que no rep el servei des del Consell Comarcal. I no sé perquè dubta que quan parlo de segrianecs, no hi compto als lleidatans i lleidata- nes. Es vostè qui ho matisa ( el subconscient traeix...). Sempre ho he cregut així i a mi m’enor- gulleix. I a vostè? Lleida segueix prestant ser- vei, acaba dient en la seva car- ta. Home, alcalde, només falta- ria!Comlarestademunicipisde la comarca i del país. Ara falta que, sense demagògia i amb sentitcomú,seguiaunataulade manera serena i pacti amb nos- altresquanicompagaràeldeu- te que té amb el consell comar- cal del Segria i amb el Consorci de Residus del Segrià. I no respondré cap més carta quevosté m’adreci. Crec que és suficientposaradisposiciódels municipisdelacomarcaidetots elssegrianencsisegrianenques (elslleidatansilleidatanesinclo- ses- no fos que m’ho tornès a matisar) qualsevol dels decrets i documentació a la que he fet referència en la carta anterior i en aquesta mateixa. QuanicompagaràlaPaeria? DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Maria Sanuy Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Administració: Arancha Pajuelo Maquetació: J.Torrelles i Juanma Paquico CoordinadoraBondia.cat:LourdesCardona Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. Correu electrònic: info@bondia.cat. Web: http://www.bondia.cat/ Editorial “Diguem prou”. Sota aquest lema més d’un miler de representants de treballadors autònoms i de micro, petites, mitjanes empreses de Catalunya van cridar educadament ahir a Barcelona contra el sogall administratiu i fiscal que els té incompresiblement penalitzats a més a més de la ferotge crisi econòmica. Els poders públics no els tenen en consideració, els escanyen i fan pinça amb el sistema financer, que no els obre l’aixeta del crèdit. Tot això, aquest ofec al teixit productiu català i espanyol, ho denuncien fins i tot institucions europees, però l’Administració nostrada és com un gran elefant, difícil de moure i sempre amb gana. Prou escolar la sang de la nostra economia, perquè només a Lleida autònoms i pimes suposen el 98% de l’activitat. s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Pimesiautònoms,lasangdelanostraeconomia Josep Pifarré Director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran Consellera comarcal del Segrià Bea Obis

06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 REDACCIÓ. LLEIDA Luigi Gnecchi, pilot feixista ita- lià que va manar una esqua- drilla de l’Aviazione Legionaria que va participar en els bom- bardejos de Barcelona i Lleida, entre altres objectius, durant la Guerra Civil espanyola, ha estat homenatjat a Itàlia per les més altes institucions d’aquell estat en motiu d’haver arribat, el pas- sat 5 de març, als 100 anys. Gnecchi,quedesprésdelainter- venció a la guerra espanyola al costat de Franco va participar tambéalaSegonaGuerraMun- dialauxiliantl’aviaciónazi,haes- tatfelicitatpelcapdel’EstatMa- jor de les Forces Aèries itali- anes, Pasquale Preziosa, com a “portador de valors que és es- sencial seguir per enfrontar-se alscompromisosd’avuiielsdes- afiaments del demà”. La minis- tradeDefensaitaliana,Roberta Pinotti,tampocs’haquedatcur- taenelselogisaGnecchi,iatra- vésdeltwitterlihadesitjat“mol- tes felicitats a l’aviador plu- ricondecorat”. Pinotti es referia alesmedallesqueelpilotvaacu- mular de l’Espanya franquista, de la Itàlia feixista i de l’Alema- nya nazi, com la Creu de Ferro del III Reich. L’aviador Gnecchi va participar en diverses missi- ons de bombardeig de la pobla- ció civil a Catalunya entre els anys 1937 i 1938. La Secció 10 de l’Audiència de Barcelona té oberta una causa penal des del gener de l’anypassat per deter- minar els responsables d’aque- lles matances. De moment n’ha identificat21,depilots,il’apari- ció ara de Luigi Gnecchi podria portar-lo a integrar la llista i ser cridat a declarar, com ja ha de- manatunadvocat.ElGovernita- lià no ha col·laborat pas en aquestesidentificacions.Barce- lonavaserbombardejadadiver- sos cops entre 1937 i 1939 per l’AviazioneLegionaria,ambcen- tenarsdevíctimesmortals.Llei- da va partir-ne també diversos, debombardejos,peròelméstrà- gic,iobradelesesquadrillesque comandavaGnecchi,vasereldel 2 de novembre del 1937, quan lesbombesaèriesvanmataruna cinquantena d’alumnes i diver- sos professors del Liceu Esco- larinombrosesdonesquecom- praven al mercat de Sant Lluís. Itàliahonoraundelspilots delsbombardejosdeLleida Luigi Gnecchi, que ha fet 100 anys, homenatjat pel ministeri de Defensa italià ‘Districte Mercatdel Pla’pel BarriAntic Pla de dinamització REDACCIÓ. LLEIDA L’Ajuntament de Lleida ha po- satenmarxaunPladeDinamit- zació del Centre Històric que preténtransformarelbarrid’una manera transversal i integral, a travésdelacreaciód’unamarca que, sota el nom ‘Districte Mer- catdelPla’doniaconèixerlaidi- osincràsiail’especialatractiudel barri. El projecte de dinamitza- ció gira entorn a tres eixos: un important programa econòmic de foment a l’emprenedoria, un pla de millores de l’entorn i un pla de comunicació i difusió del Centre Històric. Per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el pla “de- passa l’àmbit i les parets del MercatdelPlaivolserunaactu- aciótransversaliintegral,desde molts punts de vista, sobre la globalitat del Centre Històric”. En primer lloc, es donarà conti- nuïtat al programa Solars Vius, iniciatel2011,perseguirconver- tint espais en desús en espais públics,generantunnoupuntde vista de l’entorn -actualment hi haprojectesen12solars-.Ense- gonlloc,espreveuunainterven- ciócromàticaalesfaçanesomit- geresseleccionadesprèviament. Alumnesdel’Arabellrebeneducaciófinancera AtravésdelprogrmaEducacióFinanceraalesEscolesdeCatalu- nya(EFEC),1.600estudiantslleidatansde4td’ESOprenencons- ciènciadel’úsdelsdinersientenenl’operativafinancerabàsica. Col·lectiusientitatslocals, alaMarxaperlaDignitat REDACCIÓ. LLEIDA AhiresvapresentarlaMarxaper la Dignitat, que recorrerà Lleida dissabte a partir de les 17.30. Aquesta protesta aplega enti- tats,col·lectiussocialsisindicats que volen recollir “totes les rei- vindicacions del nostre país”. Unrobatoridecable causaretardsaRodalies REDACCIÓ. LLEIDA Un robatori de cablejat de coure ahir a primera hora entre les es- tacions de Sants i Bellvitge va provocarretardsquevanafectar, entre altres, les línies R14, R15 i R16, en direcció a les comar- ques deTarragona i Lleida. ‘FemDissabtealteubarri’ arribaaSucsiRaimat REDACCIÓ. LLEIDA Aquestaactuacióintensiva,que ja s’ha fet als Magraners, Secà i Llívia,arribaaraaSucsiRaimat ambunequipde30operarisque fantasquesdenetejaencarrers iplaces,embornals,contenidors i mobiliari i petites reparacions. REDACCIÓ. LLEIDA Lleida ret homenatge al presti- giós científic amb l’Any Oró, co- incidint amb el desè aniversari de la seua mort, el 2 de setem- bre del 2004 als 80 anys, i per tal de divulgar la seua figura i el seu gran llegat. Els actes s’inici- aranaquestdivendresalParcde Gardeny amb la inauguració d’unaexposiciósobrefotografia científicaiastronòmica,untaller d’astrofotografiaiunaconferèn- cia. Però les activitats se succe- iran al llarg de tot l’any. Una de les més esperades serà l’expo- sició que permetrà traure a la llumperprimeravegadapartdel llegat de Joan Oró, propietat de laseuafundació,guardatenmés de 200 caixes al Parc Científic i que ha de ser la base del futur Museu de la Ciència, parat per falta de finançament. El llegat el componen treballs científics, apunts, llibretes i fotografies, a banda de la maqueta de la lluna quevan utilitzar, abans delviat- ge, els astronautes que la van trepitjar el 1969, que és propie- tatdelaNASAperòqueestàex- posada a Gardeny. L’objectiu és que estigui a punt al setembre i que pugui visitar-se durant un any.Alvoltantdelamostras’or- ganitzaranconferènciesitallers, així com visites dirigides a es- colars. També hi haurà progra- mesdetelevisiódivulgatiuspro- duïts al Magical. Enmarxal’AnyOró, perdivulgareltreball delcientíficlleidatà En el desè aniversari de la seva mort, el 2004 A sobre, el centenari aviador Luigi Gnecchi mostra les condecoracions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. A la dreta, la imatge més famosa dels bombardeigs de Lleida el 1937, obra d’Agustí Centelles

BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 07 COMARQUES REDACCIÓ. MOLLERUSSA El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va inaugurar ahir el Saló de l’Automòbil que se celebra en el marc de la Fira de Sant Josep de Mollerussa. El saló, el segon més important de Catalunyapelquefaavendade vehicles nous, compta enguany amb la presència de 26 exposi- tors que tot i la crisi encaren el certamen amb optimisme. L’or- ganització confia repetir les xi- fres del darrer any en què es vanfacturar4,4milionsd’euros iesvanvendre185cotxes.Mal- grat que la 142a Fira de Sant Josep de Mollerussa no obrirà les portes fins avui, l’organitza- ció va decidir avançar enguany adimecresl’oberturadelSalóde l’Automòbil atenent així les de- mandes dels expositors. Mollerussareuneix26 empresesd’automòbils enlaFiradeSantJosep Arrenca el segon saló del sector més important de Catalunya El president de la Diputació (al centre de la foto) va inaugurar el saló SALVADOR MIRET (ACN) “ElPSOEvaferunpla energèticdescabellat” El ministre d’Agricultura parla sobre la crisi del purí ACN. MADRID Elministred’Agricultura,Miguel Arias Cañete, ha assegurat que elgovernespanyolestàprenent mesures respecte a les plantes de tractament de purins perquè elsPartitSocialistavafer“lapo- líticaenergèticamésdescabella- da del món que ha conduït al dèficit de tarifa”. AixíhajustificatCañetel’apli- cació de les retallades en les re- tribucions que reben aquestes plantespergenerarelectricitati que ha impulsat recentment el Ministeri d’Indústria. Ambtot,elministres’hades- vinculat de les decisions del de- partamentdeJoséManuelSoria assegurantque“jonosócelres- ponsable de les plantes ni fixo latarifaelèctrica.Jobuscaréuna soluciómediambientalalcamp”, diu l’endemà de la protesta. PUBLICITAT PUBLICITAT ElConselldelSegrià contracta30desocupats REDACCIÓ. LLEIDA El Consell Comarcal del Segrià s’haacollitadosprogramesocu- pacionals impulsats pel Servei d’OcupaciódeCatalunya(SOC). Gràciesaaquestsprogramesha contractat 30 aturats. Al’UCIels3feritsenel xocdelaC-14aPeramola REDACCIÓ. LLEIDA L’accident que es va produir di- lluns a la tarda a la C-14 a Pera- mola es va saldar amb 3 ferits moltgreus,queestrobenhospi- talitzats a l’UCI a l’Arnau de Vi- lanova. No hi va haver morts. NouServeideSuport DomiciliarialaGranadella REDACCIÓ. LA GRANADELLA L’Ajuntament de la Granadella engegaràenbreuterminiunSer- vei de Suport Domiciliari muni- cipal dirigit a la població amb més necessitat d’atenció social del municipi. EnmarxalapatrullaruralmixtadelesBorges Amb l’objectiu de fomentar una vigilància de proximitat al municipi, les Borges Blanques compta des de fa uns dies ambunapatrullamixtaformadaperunagentdeMediAmbi- ent de la Policia Local i per un Mosso d’Esquadra. AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

08 COMARQUES BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 PUBLICITAT Edificial’AltUrgell,10eneficiènciaenergètica La promotora Fundació Nou Lloc i la immobiliària Salàs han construït el primer edifici de l’Alt Urgell amb certificació A de qualitat energètica eficient. FERRAN GARCÍA (ACN) ‘LaPassió’deCerveraapostapelteatreinclusiu Per primera vegada, 4 persones amb discapacitat del Centre Ocupacionall’EspígoldeCerveradel’AssociacióAlbapartici- paran a les diverses representacions de La Passió. ASSOCIACIÓ ALBA LaGeneralitat crearàun observatoride labiodiversitat REDACCIÓ. BOÍ La Generalitat crearà l’Obser- vatori de conservació i segui- mentdelabiodiversitatilarede- finició i potenciació del Consell de Protecció de la Natura amb l’objectiudemillorarlasevavin- culació amb el Departament. Aquest és un dels objectius que s’hamarcatelGovernambelPla de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya, que el consellerd’Agricultura,JosepM. Pelegrí,vapresentarahiralaVall deBoí.Pelegrívareclamaralgo- vern de Madrid que recuperi les ajudesperalParcNacionald’Ai- güestortes,quehadeixatdeper- cebre uns 2 milions d’euros. Rutapelsametllers floritsdelaSegarra REDACCIÓ. CERVERA ElConsellComarcaldelaSegar- rahacreatunarutaperalapro- moció turística de la florida d’ametllers que s’està produint aquesta segona quinzena de març a la comarca. LaNogueraeditauna novaagendacomarcal REDACCIÓ. BALAGUER Aquesta setmana es publica el primernúmerod’ElRepic,elnou butlletí que recollirà les acti- vitatsqueesfanalsmunicipisde la Noguera. Sortidesperaproparla naturaalsalcarrassins REDACCIÓ. ALCARRÀS L’Ajuntamentd’Alcarràshaorga- nitzat rutes temàtiques durant tot l’anya fi de donar a conèixer la natura i el seu extens terme municipal als alcarrasins. Les sortides s’iniciaran dissabte. REDACCIÓ. BELLCAIRE D’URGELL LatravesseraurbanadeBellcai- re d’Urgell suspèn en aspectes comaralamobilitatolasegure- tat viària, segons una auditoria duta a terme pel RACC. Només ha aconseguit 37,5 punts d’un màxim de 100. Els principals problemes del tram de la C-53 estudiat a Bell- caired’Urgellsónlavelocitatex- cessiva dels vehicles que hi cir- culen, que es podria solucionar amblainstal·lacióderotondeso semàfors; voreres estretes, ab- sènciadecarrilsreservatsperfer girs a l’esquerra així com la cir- culacióexcessivadevehiclespe- sants, ja que hi circulen un 800 camions al dia. L’estuditambévaloranegati- vament la contaminació acústi- ca, que arriba als 73 decibels i l’absència d’infraestructura ci- clista. ElRACChadutatermeunes- tudi en diverses travesseres ur- banes, com la de Bellcaire d’Ur- gell, amb l’objectiu de fer ar- ribar a les administracions la necessitatd’aplicarmilloresper minimitzarelsproblemesdese- guretat i mobilitat. Ho ha expli- cataquestdimecreselmànager de programes Fundació RACC, Xavier Ruestes, que ha assegu- ratquelasituaciódetramscom l’estudiat a Bellcaire d’Urgell és extrapolablealamajoriadetra- vesseres urbanes de Lleida. Els principals problemes del tram estudiat de la C-53 L’excessiva velocitat dels vehicles que hi circulen o la gran quantitat de camions que hi passen Denotar la necessitat d’aplicar millores per evitar accidents El RACC diu que aquest cas es pot extrapolar a la resta de Lleida Latravesseraurbana deBellcairesuspènen seguretatimobilitat Un estudi elaborat pel RACC li dóna 37,5 punts sobre 100 Morales Bogesun ciclistade 61anys Al topar amb un senyal REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES LaPoliciaLocaldelesBorgesva rebre dimats a quarts de 9 del vespre l’avís que un ciclista ha- via sofert un accident al carrer Cavalleria de la capital de les Garrigues, al final del pont de la variant. Al lloc dels fets s’hi van desplaçar2dotacionsdelSiste- ma d’Emergències Mèdiques (SEM), els Mossos d’Esquadra i la Policia Local. Quan hi van ar- ribarelserveismèdics,però,l’ho- me,de61anysjahaviamort.Tot iquelescausesdel’accidentsón desconegudesihihadiverseshi- pòtesis,segonshaninformatdes delaPoliciaLocal“perunmotiu o altre, el ciclista va perdre el control de la bicicleta que con- duïaivaxocarcontraunsenyal, rebent un fort impacte que li va provocar la mort”.

BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 09 ACTUALITAT AGÈNCIES. BARCELONA La protesta de Pimec pel tracte que reben les pimes i els autò- noms per part dels governs va reunirahirunes1.400persones (uncentenarvingudesdeLleida) al Palau de Congressos de Bar- celona per cridar Diem prou!. “L’any que va començar la crisi, les pimes generaven el 64% del valorafegit.Avuidia,aquestaxi- fra ha caigut al 55%”, va asse- nyalar el president de la patro- nal, el lleidatà Josep González, qui va acusar als polítics d’om- plir-se la boca de promeses per facilitareldiaadiadepimesiau- tònoms però després legislar en un altre sentit. “Ens van pro- metre que es baixarien les co- titzacionsuns[Governestatal]i que serien business friendly els altres[Generalitat],peròhanfet el contrari”, va reivindicar. Autònomsipetitsempresariscatalans acusenelsgovernsdemaltractar-los 1.400 persones protesten al Palau de Congressos, un centenar de Lleida Un moment de l’acte d’ahir Prorussosexpulsenl’exèrcit ucrainèsdelquartergeneral Tropesrussestambéocupenunabaseucraïnesaal’oestdelapenínsuladeCrimea AGÈNCIES. SEBASTOPOL Els militars de l’Armada ucra- ïnesaaCrimeavanabandonarel seu quarter general a la ciutat crimeana de Sebastopol, pres ahir per forces russes d’autode- fensa i civils. Centenars de ma- nifestants van prendre el quar- teridesprésdeplantar-hilaban- dera russa van proposar als soldats ucraïnesos que es ren- dissin i s’hi unissin o bé aban- donessinlabase,laciutatdeSe- bastopoliCrimea.Elcomandant encapdel’Armadad’Ucraïna,el contraalmirall Serguei Gaiduk, vaserdetingut.Segonslafisca- lia crimea, Gaiduk “va transme- tre a les unitats militars d’Ucra- ïna (a Crimea) una ordre provi- nent de Kíev de fer servir les armes contra la població civil”. El Ministeri de Defensa d’Ucra- ïnavadeclararqueGaidukvaser tret del quarter general de l’Ar- madaiportata“paradordesco- negut”.Amés,tropesrussesvan assaltar una altra base militar Els militars ucraïnesos abandonen el seu quarter després de rendir-se. AGÈNCIES. BARCELONA ElTribunalSuperiordeJustíciade Catalunyava decidir ahir imputar peldelictedesubornOriolPujol,la sevadona,AnnaVidal,ielsempre- sarisRicardPuignouiSergiAlsina pelcasdelesITV.Segonslesacu- sacions, Pujol hauria cobrat 30.000€atravésdel’empresade la seva dona per votar a favor d’unesesmenesalaLleideSegu- retat Industrial del 2008 que afa- vorien els empresaris.Tant el fis- calcomelmagistratinstructorcon- sideren que el suposat delicte de subornpassiucomèsdurantlatra- mitació de la llei i el de tràfic d’in- fluències durant l’elaboració del noumapaireglamentd’estacions d’ITVformarienpartdelmateixpla. Les noves imputacions les va co- municarelmagistratEnricAngla- da, que ja havia imputat Pujol, PuignouiAlsinaperunaltrecàrrec delmateixafer.Amésdels4impu- tats, el jutge va convocar 6 testi- monis:EnricMaruganiPedroOla- barria,queformavenpartambAl- sinadel’empresaInteca,accionis- tad’Applus;EudaldCasadesús,ex- diputatdeCiUalParlament;Antoni Soy,delaConselleriad’Economia; i Albert Roig, exdirector de Segu- retat Industrial.També declararà comatestimoniperòambelsdrets d’un imputat JosepTous, respon- sabled’IndústriadeCDCiimputat en la causa inicial de les ITV, però noenaquestnoudelicte. ImputenOriolPujolpersubornenelcasdelesITV Elmagistratveuindicisquehauriacobrat30.000€atravésdel’empresadelasevadona,tambéimputada Quatre imputats pel ‘cas ITV’ Pujol, la seva dona i Puignou i Alsina Doble imputació de Pujol Un any després de la 1a, per tràfic d’influències La policia va detenir el pre- sumpte franctirador que va matar un soldat ucraïnès i un membre dels destacaments d’autodefensaenunabasemi- litar ucraïnesa a Simferopol. L’incident va acabar amb dos ferits més a prop de la matei- xabasemilitar.Sesospitaque el jove, de 17 anys i originari de la regió de Lvov, a l’oest d’Ucraïna, podria pertànyer al grup ultranacionalista ucra- ïnès Sector de dretes. DETENEN L’AUTOR DE LA MORTDE 2 SOLDATS ucraïnesaalalocalitatcrimeade Novoozernoie. Per la seua part, el president rus, Vladimir Putin, va ordenar ahiralMinisterideTransportsla construcció de dos ponts sobre l’estret de Kertx, que separa el territori rus de la recent annexi- onada península de Crimea. Werts’ofereix acrearungrup detreballamb Catalunya AGÈNCIES. MADRID El ministre d’Educació, José Ig- nacioWert, va intentar rebaixar latensióambelGoverndelaGe- neralitatpeldecretqueregulael castellàcomallenguatambéve- hicular a l’escola catalana.Wert va afirmar que les comunitats amb una llengua cooficial, com Catalunya, s’han de sentir “cò- modes”ambelnouordenament. Vaafegirquedimartshaviapar- lat amb Irene Rigau i va dir que estava obert a analitzar-ne els detalls, si era necessari, en un grup de treball específic. Preci- sament, la consellera catalana d’Ensenyament no va assistir a la Conferència Sectorial d’Edu- cació al considerar que la llei Wert relega el català. Rajoynovol unaCatalunya “empobridai foradelaUE” AGÈNCIES. MADRID ElpresidentdelGovernMariano Rajoyvaferaquestesdeclaraci- onsahiralasessiódecontroldel Govern al Congrés dels dipu- tatsenrespostaalaintervenció del portaveu d’ERC, Alfred Bosch,quelivademanarquepo- sés en verd el semàfor de la de- mocràcia.Desprésd’unintercan- vi de preguntes i respostes, Ra- joy va declarar: “Vull que tots continuem formant part de la mateixa nació. Durant segles hemcompartitlamateixaHistò- ria, les mateixes fortunes i cala- mitat, creuant la nostra sang. Junts ens ha anat bé. Tenim un patrimoni i història comuns. A més, no vull una Catalunya em- pobrida,foradelaUE,del’euro, de l’ONU o els tractats.” Morunanenade3anys perfaltad’ambulància LasanitatdelPaísBascesvanegaraenviar-laaBurgos AGÈNCIES. VITÒRIA El fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, ha obert dili- gències per investigar l’atenció sanitària a la nena de La Puebla deArganzón,alcomtatdeTrevi- ño (Burgos), que teniavaricel·la i que va morir en un hospital de Vitòria fa dos dies. Segons Cal- parsoro, la fiscalia basca va re- breahirunadenúnciaprocedent delDefensordelPacient,enquè selisol·licitavainvestigarl’aten- ciósanitàriarebudaperlanena. AnneGanuza,detresanysimig, va morir dilluns a l’hospitalTxa- gorritxu de Vitòria, on va ser traslladadapelsseusparesamb cotxe des de La Puebla de Ar- ganzón (Treviño) a l’empitjorar elseuestatidesprésque desdel Servei Basc de Salut-Osakidet- zades d’emergències decidissin no enviar-li una ambulància.

10 PUBLICITAT BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014

BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 11 REDACCIÓ. LLEIDA El judici previst ahir, a la sala de lo Social 2 de Lleida, a causa d’una demanda per la que vint exjugadorsdelaUELleidarecla- menundeutependentdesdela temporada 2009-10, de 205.000euros,vasesuspèsper segona vegada. Els jugadors, a través de la Associació de Fut- bolistes Espanyols (AFE), re- clamenaquestosdinersqueen- cara no han cobrat. La deman- da era inicialment contra el Lleida Esportiu, però, al passat mes de setembre, els advocats del club van al·legar que el deu- tenoeraseu,sinodelaUELlei- da.Peraquestmotiu,eljutgeva suspendre el judici demanant a AFE que també inclogués a la demanda a l’antic club, que es troba en procés de liquidació. Ahir va passar una cosa si- milar.AmésamésdelLleidaEs- portiu i de la UE Lleida, la de- manda va contra Jordi Esteve, SiscoPujoliEduardSentías,que formaven part del grup de per- Suspèsunaltrecopun judicicontraelLleida Vint exjugadors de la UE reclamen un deute de 205.000 € El judici dels exjugadors de la UE Lleida no va passar de la vista prèvia. LLEONARD DELSHAMS sones que optaven a heretar el Lleida.Elsdefensorsdetotesles partsdemandadesvandiscrepar del criteri de AFE sobre les per- sonesfísiques,jaque,niPujolni Sentías formen part del Espor- tiu i, en canvi, no consta el pre- sidentAlbertEsteve.Eljutgeva tornaraesmenarlaplanaaAFE, demanant un aclariment al res- pecte i, a més a més,va atendre lapeticiódesuspensiódelaad- ministració concursal, ja que el deute està reconegut al con- curs de creditors que, per la se- va part está pendent de judici. L’exposiciódelNouEspaiBarçaarribaaTàrrega Amb la presència del exjugador Paco Clos i els directius Ra- mon Cierco i Ramon Pont, la exposició itinerant del Nou Es- paiBarça,quemostracomseràelfuturCampNou,vaarribar aTàrrega, després de passar per La Seu d’Urgell i Lleida. CRISTINA GONZÁLEZ/FC BARCELONA ElCentredeTecnificaciódeLesBorges,apunt El Centre deTecnificació de tennis taula de Les Borges ja es- tà finalitzat. El club te previst fer el trasllat del material a les novesinstal·lacions la propera setmana,perfer-lo servi a ple rendiment a partir de l’1 d’abril. TONI BOLDÚ PUBLICITAT Reinholt,del ForçaLleida, alaselecció REDACCIÓ. LLEIDA El jugador del Força Lleida Es- ben Reinholt ha estat convocat per la selecció danesa absoluta, per disputar el Preeuropeu d’aquestestiu.Reinholt éscon- verteix així en el primer jugador internacional absolut en la jove historia del club lleidatà. Rein- holts’incorporaràalaseleccióa mitjans de juliol per preparar el torneig que, per Dinamarca, co- mençarà el 10 d’agost amb Bie- lorussia. REDACCIÓ. LLEIDA El lleidatà Enric Ribelles, juga- dordelFCBarcelonaentre1957 i 1961, va morir dimarts als 80 anys d’edat. Nascut a Puigverd de Lleida l’1 de febrer de 1934, va arribar al Club procedent de la UE Lleida. Interior de bastant classe i molt lluitador, sempre tindria molta competència en una davantera plena de cracs, però amb el tècnic Helenio Her- reraadquiririaprotagonisme.De fet, en aquella etapava alternar titularitat amb Ladislao Kubala. Ribelles va guanyar dos Lli- gues i dos Copes de Fires, i dos Copes més amb el València i es va retirar al Lleida. El funeral serà avui a Puigvertd (16.0). Morals80anysRibelles, exjugadordel Barcelona Tambéva jugar a la UE LleidayalValència Elsgermans Màrquez, avuiaescena REDACCIÓ. LLEIDA Marc Màrquez a MotoGP i Àlex Màrquez a Moto3, comencen avui el Mundial al circuit de Lo- sail, a Catar. Marc defensa el tí- tol de campió queva guanyar la passada temporada, mestres que el seu germà aspira a lluitar aquest any per la victoria. Marc va admetre ahir que “la lesió és el principal obstacle per gua- nyar”.

12 FET BONDIA DIJOUS, 20 DE MARÇ DEL 2014 Novaacreditació peraMercolledia Podrà mediar entre el sec

Add a comment

Related presentations

Cfbp barometre octobre

Cfbp barometre octobre

November 10, 2014

VITOGAZ vous présente: CFBP baromètre gpl carburant

Ata Escrita da 16ª Sessão Ordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Vereado...

Ata Escrita da 10ª Sessão Extraordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Ve...

Rx1 nasil kullanilir

Rx1 nasil kullanilir

November 8, 2014

Rx1 zayiflama hapi, kullanimi nasildir, yan etkileri var mi? yan etkiler var ise h...

Esposto del MoVimento 5 Stelle sul Patto del Nazareno

Slide Servizi postali

Slide Servizi postali

November 7, 2014

Slides per i servizi postali presentati in occasione dell'incontro azienda e organ...

Related pages

Agenda del 2014 - Novedades

31/10/2014 - Col·loqui "Art i Ciència" Col·loqui "Art i Ciència" Dia 31 d'Octubre per la tarda Auditori de la Biblioteca de la UdL a Cappont
Read more