advertisement

Aprenentatge De La Llengua

50 %
50 %
advertisement
Information about Aprenentatge De La Llengua

Published on January 13, 2009

Author: tinoserracompany

Source: slideshare.net

advertisement

APRENENTATGE DE LA LLENGUA AULA D’ACOLLIDA GRUP DE REFERÈNCIA

APRENENT: Tenir una exposició intensiva en la nova llengua. Percebre que no es posa en perill la llengua vehicular de la persona. Percebre que l’esforç li aporta un benefici. Percebre la importància d’aquest aprenentatge. ENSENYANT: Afavorir actituds positives. Determinar una metodologia i uns materials que facilitin l’aprenentatge. Definir objectius concrets. CONDICIONS BÀSIQUES PER APRENDRE UNA NOVA LLENGUA

APRENENT:

Tenir una exposició intensiva en la nova llengua.

Percebre que no es posa en perill la llengua vehicular de la persona.

Percebre que l’esforç li aporta un benefici.

Percebre la importància d’aquest aprenentatge.

ENSENYANT:

Afavorir actituds positives.

Determinar una metodologia i uns materials que facilitin

l’aprenentatge.

Definir objectius concrets.

Aprenentatge d’una nova llengua 0 1 2 3 4 5.....+ Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonal Competència lingüística cognitiva i acadèmica Molta interacció Continguts familiars Llenguatge contextualitzat Vocabulari freqüent LLENGUATGE RESTRINGIT Interacció limitada. Continguts poc familiars. Llenguatge descontextualitzat Vocabulari menys freqüent. LLENGATGE FORMAL Combinar la instrucció del llenguatge restringit i el formal

MODELS D’ INTERVENCIÓ DEL TUTOR/A DE L’AULA D’ACOLLIDA AVANTATGES INCONVENIENTS TIPUS DE SUPORT

ALUMNAT NOUVINGUT ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE

Ensenyar una llengua per fer-la servir en situacions esporàdiques ( turisme). Ensenyar una llengua per conèixer un idioma més. Ensenyar llengua per viure en un país. Ensenyar llengua per viure en un país i PER APRENDRE.

Ensenyar una llengua per fer-la servir en situacions esporàdiques ( turisme).

Ensenyar una llengua per conèixer un idioma més.

Ensenyar llengua per viure en un país.

Ensenyar llengua per viure en un país i PER APRENDRE.

Mínims imprescindibles per poder: Interactuar en el context escolar. Aprendre els continguts del grup de referència. Participar en activitats ordinàries. Interactuar en altres entorns. Detectar els problemes que actuen de barrera.

Mínims imprescindibles per poder:

Interactuar en el context escolar.

Aprendre els continguts del grup de referència.

Participar en activitats ordinàries.

Interactuar en altres entorns.

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS SAP LLEGIR I ESCRIURE ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE SAP LLEGIR I ESCRIRE ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS NO SAP LLEGIR I ESCRIURE ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE NO SAP LLEGIR I ESCRIRE Té les habilitats i estratègies per a la comprensió i producció de textos No té les habilitats i estratègies per a la comprensió i producció de textos Agrupaments possible d’alumnes

Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonal Vocabulari potencialment actiu Estructura de la frase Comprensió i producció de frases interrogatives Comprensió d’instruccions, ordres ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE Específics del català respecte del castellà

Agafa el llibre, el full de paper... Anem al pati, a informàtica... Contesta aquestes preguntes. Escolteu bé perquè haureu de triar la resposta correcta. Heu de trobar el dibuix, el número... que correspon... Expliqueu per escrit el que hi passa. Completa les frases, la seqüència... següent. Encercla la lletra de la resposta correcta. Escriu el número a la part del dibuix que hi vagi bé. Relaciona cada frase amb el ..... Assenyala amb una creu el dibuix que representa, que correspon ... Exemples d’instruccions que han de comprendre els alumnes:

ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS SAP LLEGIR I ESCRIURE ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFICIALS NO SAP LLEGIR I ESCRIURE Conèixer les característiques formals del sistema escrit . Desenvolupar la consciència fonològica discriminar i produir els sons de la llengua catalana específics i diferencials dels català en relació a la seva llengua Habilitats i estratègies per a la comprensió i producció de textos

ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE SAP LLEGIR I ESCRIRE ALUMANT QUE DESCONEIX LA LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE NO SAP LLEGIR I ESCRIRE SONS DIFERENCIALS I ESPECÍFICS DEL CATALÀ RESPECTE DEL CASTELLÀ Desenvolupar la consciència fonològica Habilitats i estratègies de comprensió i producció de textos

LLEGIR ESCRIURE SINTESI percepció visual global representació mental global ANÀLISI SINTESI

la gacita es groca la racil toca la gitara coli seriras de larbras la gosate cuatra potas tinc sero euros La jaketa es garoga La raqueta to guitara qui cera la abra La roca te cat otas Ti zero euro La jaqueta és groga. La gossa té quatre potes. La Raquel toca la guitarra. Tinc zero euros. Collim cireres de l’arbre. Exemples d’escriptura al dictat:

un seneor seu una cadira una nena megna cigrons El senior esta lliasin un llibre. Hi ha una llibra sobe de la taula. Ala doas migas prlan Exemples d’escriptura lliure

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA Grau de coneixement conscient i reflexiu que tenen les persones sobre l’estructura fonològica de la llengua . Capacitat per discriminar i segmentar les diferents unitats de la llengua oral: frase, paraula, síl·laba, fonema percebre que les frases estan formades per paraules percebre que les paraules estan formades per síl·labes percebre que les síl·labes estan formades per fonemes

Quantes paraules té aquesta frase ? La Celeste escriu una carta. Quantes lletres té la paraula cadira ? //////

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA PER A TREBALLAR ELS SONS Audició – repetició d’un so Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de molt diferent. Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de similar. Relació so-grafia

Audició – repetició d’un so

Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de molt diferent.

Discriminació d’un so comparant-lo amb un altre de similar.

Relació so-grafia

CANÇÓ DELS SOROLLS Fa el ga ll ( castellà, àrab, amazig, xinès, panjabi, tagàlog, ucraïnès, romanès...) quic- quic ( xinès, ucraïnès ) i no x iu – x iu ( castellà, panjabi, tagàlog) tampoc nyeu-nyeu (àrab, amazig, xinès, tagàlog, ucraïnès, romanès ) si està cloc-piu ... ( Miquel Desclot)

DESCODIFICAR Via lexical Via fonològica Lectura global Lectura analítica Paraules d’ús més freqüent Paraules desconegudes

Paraules i estructures d’ús més freqüent el la els les un una unes uns ... què perquè per què més són hi ha tinc de quan en ... mesos de l’any dies de la setmana números situacionals temporals ...

LES AUS Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen. Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua. Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort. Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort,en forma de ganxo .

Les aus Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen. Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua. Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort. Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort , en forma de ganxo.

LES AUS Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen. Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua. Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort. Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort,en forma de ganxo . De quants tipus de bec parla el text? Com poden ser els becs? Com tenen el bec les aus granívores? Per què són diferents els becs de les aules?

Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que és diferent segons el que mengen. Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret per posar-lo dins l’aigua. Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort. Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i fort,en forma de ganxo . Les aus

La casa és alta. El meu germà va pescar un peix molt gran. La Fàtima parla xiuxiuejant. Un amic de la mare li va deixar la casa perquè hi anéssim de vacances. A la classe hi ha moltes cadires, moltes taules i algunes prestatgeries. Ahir,després de sortir de casa,vaig haver de tornar-hi perquè m’havia deixat l’esmorzar. Aquest treball, porta-me’l demà.

La casa és alta.

El meu germà va pescar un peix molt gran.

La Fàtima parla xiuxiuejant.

Un amic de la mare li va deixar la casa perquè hi anéssim de vacances.

A la classe hi ha moltes cadires, moltes taules i algunes prestatgeries.

Ahir,després de sortir de casa,vaig haver de tornar-hi perquè m’havia deixat l’esmorzar.

Aquest treball, porta-me’l demà.

Els cotxes circulen per les carreteres. Els avions es desplacen per l’aire. Els vaixells naveguen per rius, llacs i mars. Els trens van per la via. Els cotxes i els trens van per terra. Els vehicles es desplacen per terra,mar i aire. Els mitjans de transport només circulen per l’aire. Els cotxes,els avions, els vaixells i els trens són útils.

Els cotxes i els trens van per terra.

Els vehicles es desplacen per terra,mar i aire.

Els mitjans de transport només circulen per l’aire.

Els cotxes,els avions, els vaixells i els trens són útils.

ABANS . Concretar el propòsit lector. . Establir l’objectiu lector. . Determinar el tipus de lectura que haurà de fer. . Activar els coneixements previs necessaris per afrontar la lectura: temàtics, lingüístics i textuals. . Formular una primera hipòtesis del contingut a partir del títol, les il·lustracions, els indicadors textuals, els esquemes...

DURANT . Aplicar el tipus de lectura determinada - Controlar la lectura: comprovar si el propòsit es va assolint. . Formular - reformular - verificar hipòtesis. - Processar la informació: . Seleccionar idees. Generalitzar idees. Integrar o construir idees . Connectar el significat del text amb les experiències pròpies DESPRÉS Comprovar que el propòsit s’hagi assolit. Construir un significat global. Retenir i integrar la informació rellevant en els esquemes de coneixement que ja es tenen.

DURANT

. Aplicar el tipus de lectura determinada

- Controlar la lectura: comprovar si el propòsit es va assolint.

. Formular - reformular - verificar hipòtesis.

- Processar la informació:

.

Seleccionar idees.

Generalitzar idees.

Integrar o construir idees

. Connectar el significat del text amb les experiències pròpies

DESPRÉS

Comprovar que el propòsit s’hagi assolit.

Construir un significat global.

Retenir i integrar la informació rellevant en els esquemes de

coneixement que ja es tenen.

Aquest noies estan parlan y agafan les sevas motxila. Aquest noies estem jugan a basquet con la pilota. Aquest noi l’han robat la motxilla . Aquest nois estic parlar i despres vama jugar a basquet a los amic i qun surt un nois esta mol cansat i veu que robar la moxila. El noi que porta la salmarreta negre juguen a basquet amb els seus ammics. Després del parti va a busca la seva motxilla i veo que ha perdut.

En el aniversari d’un nen que te cuatre anys i en la festa hi ha la seva mare i també el seu pare, al tiet las dues amigas i el nen es al seu mijor amic. I tambehi ha un apsti de chocolata, el nen esta molt feliç, hi ha molta de coració, hi ha plantes. I totd li ajudan a fufa molt fort, i també volt pedir un dexige. Colombia ( 3r- 5è )

ANIVERSARI DEL SEU FILL Jo veig que esta fent un aniversari del seu fill. Veig que hi ha un pastís i molt globua i hi ha plat i sobre del plat hi ha menjar hi ha un armari i dins la’rmari hi ha molta flor. Hi ha un pare i hi ha un mare i el seu fils tres i un amic amb el seu fila i tot esta a Bufant al espelma. Bangaldesh (4t-5è)

Hi havia una vegada una familia que esta dormir amb la llit i toca el rellotge . Es van aixeca el llit, primer aixeca la mama i després aixeca la papa i despres aixeca les tres germans i la mama i la papa semba anar a la cuina. Chaoyi ( Xina) Sultan ( Bangladesh)

OBSERVAR SEGMENTAR ( sintagmes – paraules ) RECONSTRUIR SUBSTITUIR AMPLIAR TRANSFORMAR

OBSERVAR

SEGMENTAR ( sintagmes – paraules )

RECONSTRUIR SUBSTITUIR AMPLIAR

TRANSFORMAR

Frase produïda per un alumne de llengua urdú NEN POMA MENJA MENJA POMA EL NEN MENJA UNA POMA

Add a comment

Related pages

Itineraris d'aprenentatge. Llengua catalana. Llengua ...

Voluntariat per la llengua . Acreditació de coneixements Català, llengua digital Eines i ... Itineraris d'aprenentatge. Llengua catalana.
Read more

Itineraris d'aprenentatge. Intermedi

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-Compartir Igual 2.5 Espanya de Creative Commons
Read more

PARAULES | Un bloc sobre l'aprenentatge de la llengua.

La lletra que he fet em permet entendre el que he escrit? Reflexió sobre la correcció del traç: Recordo la idea que volia expressar? És això el que ...
Read more

165 6. Aprenentatge i ensenyament de llengua

165 6. Aprenentatge i ensenyament de llengua En aquest capítol ens plantegem els punts següents: — De quines maneres l’aprenent esdevé capaç de dur ...
Read more

itineraris d'aprenentatge - llengua catalana - nivell ...

itineraris d'aprenentatge - llengua catalana - nivell intermedi. Imprimeix . El material d'autoaprenentatge de llengua catalana que presentem a ...
Read more

GREAL | Grup de Recerca sobre l'Ensenyament i Aprenentatge ...

La revista Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura ha publicat un nou número monogràfic sobre l'ensenyament de la gramàtica a l ...
Read more

APRENENTATGE INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS - XTEC - Inici

- L™aprenentatge de la llengua ha d™estar orientat cap a un œs funcional: s™aprŁn la llengua per usar-la, i s™utilitza segons les necessitats que
Read more

L'aprenentatge natural de la llengua - TOTSantCugat.cat ...

Incorporar una nova llengua entre els més petits pot ser una activitat fàcil, divertida i efectiva si es basa en un aprenentatge natural de la llengua.
Read more

XTEC - Projectes. Alumnat nouvingut. Material per a la ...

Cassany, D., Luna, M. i Sanz, G. Barcelona: Graó (1993) Descripció: Manual de didàctica de la llengua per als docents de l'ensenyment obligatori, amb ...
Read more