Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01

50 %
50 %
Information about Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01

Published on September 23, 2015

Author: institutmontgros

Source: slideshare.net

1. Altar de Zeus (188 aC)

2. Nom: Altar de Zeus a Pèrgam Arquitecte: desconegut Cronologia: 180 ac-160 ac Localització original: a Pèrgam, avui Bergama a Turquia. Localització actual: Pergamonmuseum de Berlín (Alemanya) Estil: grec hel·lenístic Materials: marbre Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 36,44m x 34,29m

3. Context històric Pèrgam es constituí com a regne independent a partir del segle III aC. Durant l’època atàlida, l’economia de Pèrgam va prosperar i la ciutat va esdevenir un centre cultural tan ric i pròsper que fou anomenada pels historiadors «L’Atenes del món hel·lenístic». A tall d’exemple, la biblioteca de Pèrgam, amb 200.000 manuscrits, va arribar a ser la més important del món, després de la d’Alexandria.

4. El rei Èumenes II va fer aixecar aquest altar a Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries sobre una tribu celta, (els gàlates) a les batalles de Pont i Bitínia, l’any 183 aC. El regne de Pèrgam es convertí aviat en el nou referent de la llibertat de les polis gregues, a l’estil d’Atenes en l’època clàssica. Els reis de Pèrgam van engrandir la ciutat, construir noves muralles, ampliar el regne i cridar a la capital als millors artistes del moment per a què augmentessin la fam i el prestigi del regne.

5. ANÀLISI FORMAL Elements de suport i suportats L'altar de Pèrgam seguí un esquema que, encara que tenia precedents,es plantejava en aquella ocasió d'una manera nova a causa de les seves proporcions gegantines. L'estructura es basa en un enorme pòdium massís –d'uns 7m d'alt– amb una escala impressionant per salvar aquesta alçada formidable. Els murs de càrrega del pòdium sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jònica que forma una U. Les columnes jòniques sostenen un entaulament pla coronat per dues figures a banda i banda dels extrems de la U.

6. Pòdium 7m Columnata jònica Entaulament pla Fris amb escultures

7. En aquesta construcció, com a totes les gregues, hi domina la línia recta (sistema arquitravat). La gran novetat d’aquest temple és la desproposrció entre l’enorme escalinata i una columnata reduïda.

8. Espai interior i exterior Avui dia no es conserva tot l’altar. A Bèrgam (actual Turquia) es conserven només els fonaments del temple. L’Altar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de l’Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d’Atenea, que es troba a un nivell inferior.

9. Ruins of Pergamon by Christian Wilberg in 1879

10. A Berlín es conserva la magnífica façana, orgull de la ciutat durant segles. El temple era una construcció de planta quasi quadrada. La façana donava accés a un pati tancat, on probablement es trobava l’altar dels sacrificis.

11. A més de l’escalinata, la part més impressionant és el fris exterior de les parets del pòdium. Es tracta d’un alt relleu de 100m de longitud i 2’5 m d’alt. La part conservada del fris representa la gigantomàquia, una composició d’enorme força i dinamisme. Les figures s’entrellacen, es retorcen... formant les diverses escenes. Els personatges mostren actituds violentes reproduïdes amb força gràcies a un excel·lent treball escultòric en la musculatura del cos, l’expressivitat dels rostres i el moviment dels vestits.

12. L’altar de Zeus estava situat a la part superior de l’Acròpoli de Bèrgam , sobre una terrassa, a la que s’accedia a travès dels propileus.

13. Estil L’altar de Pèrgam és el més gran de l’antiguitat. És l’obra més important de l’escola de Pèrgam i una de les més destacades de l’hel·lenisme. Destaca pel seu monumentalisme (arquitectura) i patetisme (escultura). Al fris hi va treballar un grup d’escultors, però de forma tan homogènia que és difícil distingir-ne les diverses mans. L’estil s’anomena “segona escola de Pèrgam”.

14. El dinamisme, la teatralitat, els gestos forçats i tràgics, mostren clarament les característiques de l’escultura hel·lenística (Laocoont, Victòria de Samotràcia) i anticipen l’escultura barroca i la d’altres èpoques posteriors.

15. INTERPRETACIÓ Contingut i significació El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que, igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tant els déus com els reis varen aconseguir imposar la civilització i la pau. Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus del Partenó (frontó occidental, Atena i Posidó) significa l'interès dels sobirans de Pèrgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos.

16. Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un fris més reduït, que explicava la vida de l’heroi Tèlef, fundador de la dinastia atàlida, i era un relleu molt més senzill. Les escenes estan disposades de forma narrativa, fent-lo un precedent de la Columna Trajana i d’altres columnes commemoratives romanes. Per primer cop hi apareix el paisatge.

17. Funció L’altar monumental es convertí en un element importantíssim a l’època hel·lenística. Significava l'agraïment i respecte Zeus, suprem ordenador de l’univers, el principal déu de l’Olimp grec. El rei de la dinastia atàlida, Èumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam, la capital, per commemorar les seves victòries al Pont i Bitínia contra un poble bàrbar, els gàlates.

18. “És l'enginyer alemany Carl Humann, amant de l'arqueologia, envia a Berlín al 1871 tres fragments del que va definir com una "lluita". Les peces passaran desapercebudes durant cinc anys en el “Altes Museum" (museu antic). Al 1877 l'arqueòleg Alexander Conze centra el seu interès en els fragments i demana a Humann que iniciï l'excavació. El suport polític i econòmic és total. Bismark vol fer-se amb una obra de referència que legitimi el seu imperi. Les lleis a Grècia són molt estrictes respecte a l'exportació d'antiguitats, sent més apropiat Turquia . Les negociacions tenen lloc en 1878-1879 quedant estipulat que les troballes pertanyents a l'altar seran traslladades a Berlín, que compensarà amb 20.000 marcs a l'Imperi Otomà (Turquia). La cerca de l'altar se centrarà en el mur bizantí de la ciutat al sud de l'acròpoli. Els elements de l'altar havien estat utilitzats per a la construcció de la muralla, de tal forma que el relleu quedava cap a l'interior. En 1880 ja s'havien desenterrat 97 làmines. Les prospeccions en l'acròpoli van posar al descobert la base de l'altar. El trasllat a *Berlin s'inicia ja en 1879. El Museu de Pèrgam és inaugurat en 1930. Allí ha romàs sempre, a excepció del període comprès entre 1945 i 1959, quan les tropes soviètiques ho van desmantellar i l'hi van portar com a botí de guerra al Museu del *Hermitage de Leningrad (avui Sant Petesburg)”. http://es.wikipedia.org/wiki/Altar_de_Zeus_de_P%C3%A9rgamo (tradït i adaptat)

19. http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Pergamon_Altar#mediaviewer/File:Bundesarchiv_Bild_10 2-10504,_Berlin,_%C3%9Cbergabe_des_Pergamon-Saales.jpg

20. Museu de Pèrgam, Berlín

21. Mercat de Milet, Pergamon museum

22. Porta d’Ishtar, Pergamon museum

Add a comment