advertisement

3 resumt05

50 %
50 %
advertisement
Information about 3 resumt05
Education

Published on March 5, 2014

Author: epuigdel

Source: slideshare.net

Description

Resums dedicats a 3r ESO de Llengua catalana i literatura
advertisement

NOU GINESTA 3. Resums dels apartats T5 Les Cròniques. L’humanisme 1. Les quatre grans cròniques I En català hi ha quatre grans cròniques medievals: – El Llibre dels fets, de Jaume I. És una narració del regnat de Jaume I. Aquesta crònica està escrita en forma d'autobiografia i dóna especial importància a la conquesta de Mallorca i de València. Es caracteritza pel to verídic i per la forma directa i íntima. – El Llibre del rei En Pere o crònica de Bernat Desclot. Narra el regnat de Pere el Gran, fill de Jaume I. Es caracteritza per l'objectivitat, la precisió i la riquesa d'informació. – La Crònica de Ramon Muntaner. Narra els fets que va viure Ramon Muntaner durant el regnat de cinc reis, des de Jaume I fins a Alfons el Benigne. – La Crònica de Pere III el Cerimoniós. No va ser escrita pel rei mateix, sinó pels escrivans de la Cancelleria. Té un to directe i franc. I La prosa del segle XIV presenta dues tendències: – La tradició medieval, representada per Francesc Eiximenis, que va escriure l'obra enciclopèdica Lo Crestià. – La incorporació de l'Humanisme, sobretot a través dels buròcrates de la Cancelleria Reial, organisme dedicat a copiar i expedir documents reials. Dintre de l'Humanisme destaca Bernat Metge, escrivà del rei Joan I i secretari reial. Acusat de la mort de Joan I, és autor de Lo somni, en què es defensa de les acusacions no fonamentades. L'obra és una mostra de l'escepticisme i l'esperit de dubte propis dels humanistes. La llengua és rica, i segueix els models llatins. Entre els poetes del segle XIV, que encara segueixen la tradició trobadoresca, cal esmentar especialment Jordi de Sant Jordi. La seva obra és tendra i enginyosa. Els poemes més famosos són Presoner i els Estramps. 2. Classes de textos literaris. El text líric I Els textos literaris es poden presentar de diverses formes. Són els anomenats gèneres literaris. Els gèneres literaris bàsics són la poesia (text líric); la narrativa (text narratiu) i el teatre (text dramàtic). I Característiques principals dels textos lírics: – Hi predomina la primera persona gramatical. – Fa ús de recursos fonètics (rima, ritme, repeticions). – Pel que fa al fons, el poeta hi expressa els seus sentiments servint-se de la connotació dels mots (cor, tristesa, malenconia, nit, alba, solitud). © VICENS VIVES – Utilització d'imatges creades a partir de metàfores i d'altres figures retòriques. – El poeta hi sol expressar el seu jo. De vegades hi intervenen altres persones o coses, però ho fan des del jo del poeta. 1

NOU GINESTA 3. Resums dels apartats T5 Les Cròniques. L’humanisme 3. Classes de textos literaris. El text narratiu. El text dramàtic I El text narratiu és un text de ficció en prosa que pot presentar diverses formes: rondalles, llegendes, contes i novel·les. En destaquen aquestes característiques: – Hi és molt important l'acció. – Els personatges mantenen l'acció a partir de les relacions que estableixen entre ells. – El temps i l'espai poden ser més o menys allunyats dels actuals. – El narrador pot adoptar-hi molts punts de vista. I El text dramàtic està destinat a ser recitat per un o més actors. En aquest darrer cas, és un text dialogat. En un text dramàtic hi hem de tenir en compte els aspectes seguënts: – Les acotacions, que expliquen les accions i els moviments que han de fer els personatges. – Que quan un personatge parla sol té lloc un monòleg. – Que quan un personatge s'adreça al públic al marge dels altres personatges té lloc un apart. 4. El predicat verbal. Els complements del verb. L’adverbi I El verb pot portar els complements següents: – Complement directe (CD): s'uneix al verb sense preposició i completa el sentit de verbs transitius. Poden fer la funció de CD: un nom, un pronom, un SN i una oració subordinada. – Complement indirecte (CI): és introduït per les preposicions a o per a i indica qui o què rep les conseqüències de l'acció expressada pel verb. Poden fer la funció de CI: un nom, un pronom fort, un SN, una oració subordinada de relatiu, introduïts amb a o per a, i un pronom feble. – Complement circumstancial (CC): completa el verb indicant diverses circumstàncies: lloc, temps, manera, etc. Poden fer la funció de CC un adverbi, una locució adverbial, un sintagma preposicional, un verb en gerundi o una oració subordinada. – Complement de règim verbal (CRV): completa el sentit del verb i s'hi uneix per mitjà d'una preposició. – Complement predicatiu (CPred): completa alhora el sentit d'un verb predicatiu i d'un sintagma nominal, que pot ser S o CD. – Complement agent (CAgent): és introduït per les preposicions per o de i apareix a les oracions passives. © VICENS VIVES I Els adverbis complementen un verb indicant aquestes circumstàncies: manera, quantitat, lloc, temps i modalitat. 2

NOU GINESTA 3. Resums dels apartats T5 Les Cròniques. L’humanisme 5. Ortografia. Les consonants I La grafia r • El so de la r simple sempre s'escriu r: mira, cara, hora, etc. • En la majoria de paraules, la r final és muda: fuster, cuiner, parlar, sortir. • El so de la r múltiple s'escriu amb r en aquests casos: – A començament de paraula: rata, rosa, rus, riure, resar, roda, etc. – Després de l, m, n, s: honra, Israel, somriure, folrar. – Després d'un prefix acabat en vocal: antireumàtic, contrarevolució, prerequisit. – En els mots compostos en què la segona part de la paraula comença amb r, tant si hi ha guionet com si no: penja-robes, cap-roig, guarda-roba, grecoromà… I El dígraf rr – S'utilitza per escriure el so de la r múltiple entre vocals, tret dels casos en què s'ha d'escriure r: arribar, arròs, darrere, etc. I Les grafies m/n • S'escriu m: – Davant síl·labes començades amb b o p: semblar, combustible, omplir… – Davant síl·labes començades amb m: immediat, commemorar… – Davant síl·labes començades amb f: amfibi, àmfora, amfiteatre… Escrivim, però, nf en paraules en què la f va darrere de con-, en-, in-. – En els mots tramvia, premsa, somriure, impremta. – En el prefix llatí circum-: circumstància, circumval·lació, circumcidar, etc. Cal tenir en compte aquests mots, en què la b o la p són mudes: amb, camp, temps, compte, símptoma, assumpte, temptació, atemptar, comptar. • S'escriu n: © VICENS VIVES – Davant v, excepte els pocs casos en què s'ha d'escriure mv: canvi, conveni, invent, convocar, enveja… Però tramvia… 3

Add a comment

Related presentations