advertisement

130916 processos independentistes

20 %
80 %
advertisement
Information about 130916 processos independentistes
News & Politics

Published on March 8, 2014

Author: albert.macia

Source: slideshare.net

advertisement

Reflexions sobre diferents processos independentistes El Dmenys1 Servei d’Estudis del CCN Octubre 2013 The authors let others remix, tweak, and build upon this work even for commercial purposes, as long as they credit authors and license their new creations under the identical terms.

Com serà el procés cap a la independència de Catalunya? Molts catalans ens formulem importants preguntes sobre el procés cap a la independència  Quan durarà el procés d’independència de Catalunya?  Quan començarà formalment? O ja ha començat?  Com serà? Acordat o amb grans tensions?  Hi ha hagut processos no violents? Ho serà el nostre? Intentem aprendre dels processos que hi ha hagut fins ara analitzant els casos mes propers 2

El període de temps des de la Declaració de Sobirania a la plena independència dura entre 2 i 3 anys Temps per assolir la independència (anys) Catalunya Singapur 2? 0,3 Montenegro 7 Kosovo 18 Lituània 3 Letònia 3 Estònia 3 Noruega 0,75 Eslovàquia 0,5 Macedònia 1 Croàcia 1 Eslovènia 4 0 Mitjana 2,3 A 5 10 15 20 Catalunya fa un primer acte de Sobirania el 11S2012 i votacions el 25N2012 Kosovo 18 anys després de la primera i 3 anys després de la segona declaració de Sobirania 3

Els nous estats es constitueixen després d’un Acte de Sobirania que inicia el propi procés d’independència  La majoria de casos d’independència es corresponen amb la recuperació d’un sentiment nacional diferenciat de l’Estat metròpoli. Hi ha casos però, com Montenegro o Kosovo on els motius de separació son molt poc fonamentats històricament   En tots els processos hi ha un moment que es produeix un acte de sobirania que marca l’inici del procés, habitualment amb l'aprovació d’alguna llei que desafia la Constitució de l’Estat Metròpoli, tot i que en algun cas l’acte no és polític si no civil via manifestació o majoria en unes eleccions de partits amb voluntat secessionista   En el cas català tenim les dues situacions, vam ser Estat fins 1714 i hi ha un clar sentiment nacional diferenciat, i sobretot una gran història de tensions amb la Oligarquia Castellana En el cas Català podríem associar l’acte de sobirania al trígon que inclou la manifestació del 11S2012, les eleccions del 25N i la Declaració de Sobirania de gener de 2013 La majoria de casos el procés (des de l’Acte de Sobirania fins a la Declaració d’Independència) té una durada de 2-3 anys, tot i que hi ha casos més ràpids per negociació amb metròpoli i de molt més lents per manca de majoria real de suport al procés  En el cas català, el comptador comença a final de 2012, i per tant encara estem en el procés lògic de durada “normal” d’aquest tipus de processos 4

Denominador comú: model social-polític diferent, tensió nacional per llengua i cultura i descomposició estat precedent País Crisi econòmica Tensions nacionals (llengua cultura) Espoli fiscal Model econòmic polític diferent Catalunya ◙ ◙ ◙ ◙ Croàcia ◙ ◙ ◙ Eslovàquia Descomposició estat precedent ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ Eslovènia ◙ ◙ Estònia ◙ ◙ ◙ ◙ Kosovo ◙ ◙ ◙ ◙ Letònia ◙ ◙ ◙ ◙ Lituània ◙ ◙ ◙ ◙ Macedònia ◙ ◙ Montenegro ◙ ◙ ◙ ◙ ◙ Noruega Singapur ◙ Sortir del comunisme Perestroika ◙ ◙ 5

Preguntes binaries amb resposta nítida Nou estat Pregunta Escòcia ¿Ha de ser Escòcia un país independent? Should Scotland be an independent country? Sept 2014 Croàcia ¿Està a favor de que la República de Croàcia sigui membre de la Unió Europea? "Jeste li za članstvo Republike Hrvatske u Europskoj uniji? Març 1991 93% Sí 83% Noruega ¿Aprova la Dissolució completa de la Unió? (amb Suècia) “den stedfundne Opløsning af Unionen” Agost 1905 100% Sí 85,4% Islàndia ¿Esta a favor que la Unió amb Dinamarca sigui abolida y si cal adoptar una nova constitució Republicana? Maig 1944 98% Sí 98% Malta ¿Aprova vostè la Constitució proposada pel Govern de Malta, aprovat per l'Assemblea Legislativa i publicat a la Gaseta Malta? (La constitució declarava Malta estat independent) Maig 1964 54,5% Sí 79,7% Letònia, ¿Està a favor d'una república democràtica i independent de Letònia? ¿Esta a favor de la independència de la Unió Soviètica? Març 1991 74,9% Sí 99% Sí 87,6% 98% Armenia, Estonia, Georgia Latvia, Lithuania… Quebec Any Resultat % Partic. >70% Sí ¿Està d'acord que el Quebec s'ha de convertir en sobirà després d'haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política dins de l'àmbit d'aplicació del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l'acord signat el 12 de juny de 1995? Octubre 1995 50,6% No 93,5% 6

Preguntes binaries amb resposta nítida Nou estat Pregunta Montenegro ¿Vol que la República de Montenegro sigui un Estat independent amb completa personalitat jurídica internacional? Puerto Rico Any 1) ¿Vol mantenir l'actual Estat Lliure Associat sota la clàusula territorial de la Constitució dels EUA o prefereix una opció no-territorial? 2) ¿Quina seria l'alternativa preferida si guanya la opció noterritorial?: estat de la Unió, la independència o la lliure associació? Maig 2006 Resultat % Partic. 55,5% Sí 86,5% 55% No 79% 61,2% Estat de la Unió Irlanda del Nord The Border Poll ¿Irlanda del Nord ha de seguir sent part del Regne Unit o unir-se a la República d'Irlanda per formar una Irlanda unida? Eleccions boicotejades pels catòlics Març 1993 98,9% Sí 58,6% País Basc “Plan Ibarretxe” ¿Está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del Pueblo Vasco, y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010? Maig 2008 Prohibit per Espanya Gibraltar ¿Aprova vostè el principi de que la Gran Bretanya i Espanya han de compartir la sobirania sobre Gibraltar? Juliol 2002 98,48% No 87,9% Eslovènia ¿Ha de ser la República de Eslovènia un país independent i sobirà? Desembre 1990 88,5% Sí 93,5% 7

La independència permet sortir de una crisi econòmica normalment generada per un estat aliè al sentiment nacional propi i diferenciat  Els motius per la independència és en gairebé tots els casos de base econòmica i política sovint precedit d’un entorn de crisi econòmica important  En el cas Català és obvi que som a la pitjor crisi de les darreres dècades i que només amb un Estat en podrem sortir  Només en el cas de les Repúbliques Ex-Iugoslaves hi ha hagut guerra derivada de la declaració d’independència. En concret a Eslovènia dura 10 dies mentre que a Croàcia dura 3 anys igual que a Bòsnia-Herzegovina  En el cas espanyol es fa difícil pensar que el desencadenant pugui ser armat, donat que Catalunya és un motor econòmic a la UE i acabaria de desestabilitzar-la. Però a part cal recordar que la majoria de militars i polítics que van liderar les guerres de l’ex-Iugoslàvia han acabat detinguts i condemnats al tribunal de la Haia. A Espanya el primer imputat seria el Rei com a comandant de tots els exèrcits, si aquest fos el cas.  Cal observar que la majoria de països (tret de les repúbliques ex-Iugoslaves) han resolt negociadament la separació tot i que amb tensions prèvies i/o posteriors. En els casos d’Eslovàquia amb Txèquia, i Noruega amb Suècia van ser plenament pactats i molt ràpids.  Hi ha casos curiosos com Singapur on la Metròpoli fa fora la “regió” secessionista 8

Els nous estats validen democràticament el nou status a través de un referèndum o una DUI, o els dos País Via de proclamació independència Croàcia Referèndum i DUI posterior Eslovàquia Negociació i DI acordada Eslovènia Referèndum i DUI posterior Estònia DUI i referèndum posterior Kosovo DUI Letònia DUI i referèndum posterior Lituània DUI Macedònia Referèndum i DUI posterior Montenegro Referèndum i DUI posterior Noruega Referèndum i DI posterior acordada Singapur Expulsió estat precedent  DUI = Declaració unilateral d’independència DI: declaració independència pactada   Referèndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer allò que els ciutadans han expressat a les urnes. Naturalment, només se celebren en països de tradició democràtica i sovint es disposen alguns requisits per a què siguin acceptats per l'autoritat. Referèndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instància li correspon a ell o al Parlament corresponent prendre l'última decisió. Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. 9

Les noves nacions usen diversos procediments legítims per proclamar la independència  L’assoliment de la Independència formal té lloc de diferent manera en cada cas, sovint precedit d’unes eleccions referendaries sigui en forma de Referèndum o d’Eleccions Parlamentaries que tenen caràcter plebiscitari, i sempre acaben amb una Declaració o Proclamació d’Independència  A Catalunya es pretén arribar al Referèndum però ja es contempla com a segona opció unes eleccions plebiscitàries i posterior DUI  En els casos que hi ha Referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari, amb majoria a favor de la independència, la proclamació es fa normalment entre 1 i 3 mesos després de les eleccions  En el cas català, si hi ha referèndum el Setembre de 2014, i es guanya, abans de final d’any podria tenir lloc la proclamació formal. Si s’ha d’anar a unes eleccions plebiscitàries, caldrà sumar uns mesos mes.  El reconeixement internacional es produeix normalment uns mesos després de la proclamació formal de la Independència, sempre amb alguns Estats en contra i gairebé sempre amb la metròpoli en contra  En el cas català es molt probable que Espanya s’hi oposi però hi ha prou arguments per pensar que finalment li interessa acabar acceptant i negociant. En tot cas no és un element “anormal” d’aquest tipus de procés, si no més aviat “típic” 10

Catalunya opta a ser un dels països petits avançats i competitius de tota Europa on altres estats ens indican el nostre futur País PIB per càpita (milers €) Nivell Atur Inflació %Graduats universitaris Dinamarca 37 7,5% 2,4% 73,7% Noruega 57 3,2% 0,7% 74,4% Àustria 32 4,3% 2,5% 70,5% Suïssa 57 3,9% -0,7% 54,8% Dades 2012 11

En tots els casos el suport social es amplament majoritari dins la societat que s’independitza  Tots els casos analitzats han acabat en independència formal, però el cas de Kosovo va tenir un primer intent fallit que va requerir de 18 anys mes, i el de Quebec encara esta obert desprès de 1980  Cal assegurar en el cas Català que a la primera tinguem èxit i això vol dir fer les coses molt ben fetes  En la majoria de casos el suport social en el moment de la proclamació és de superior a 2/3 de la població, tot i que el cas de Montenegro només hi va haver un 55,4% i va estar recolzat internacionalment  Totes les enquestes dels darrers mesos situen a Catalunya una situació favorable entorn 55% a favor, però només 25-30% en contra. Això situa el resultat de referèndum proper a 2/3 dels que tenen vot definit, tot i que hi ha un nivell alt d’abstenció que encara poden canviar molt el sentit del vot. En el pitjor dels casos estaríem per sobre del 55% de Montenegro 12

El cas Català     Fou Estat anteriorment: Si, des del s. X fins a 1714  Cap país dels analitzats ha existit com Estat més d’un segle Motius per la independència:  Crisi econòmica  Tensions nacionalistes i de centralisme amb el sistema extractiu espanyol  Repressió a la llengua  Espoli fiscal sostingut  Model econòmic-polític Espanyol no adaptat a teixit empresarial Català Breu descripció procés  2007 Gran manifestació pel Dret a Decidir infraestructures  2010 (Jul) Manifestació en contra de les retallades de l’Estatut pel TC  2012 (Set) Gran manifestació per la independència (Acte de Sobirania)  2012 (Nov) Eleccions amb victòria dels partits pel Dret a Decidir  2013 (Gen) Declaració de Sobirania al Parlament  2014 (Set) Intent de Referèndum per la independència (previsible anul·lació per part de l’Estat)  2014 (Nov) Eleccions Parlament amb victòria dels partidaris a la Independència  2015 Proclamació de la Independència Durada del procés previst: 2-3 anys des de l’acte de sobirania 13

Annexes Dades individuals dels diferents estats

Llista de països estudiats i any de la seva independència País Any Croàcia 1990 Kosovo 1990 Macedònia 1991 Montenegro 2006 Noruega 1905 Singapur 1965 Els tres països que al 2000 tenien un PIB inferior al 1990 van créixer durant la 2a meitat de aquella dècada. La manca de dades estadístiques els primers anys de països com per exemple, Croàcia, Eslovàquia o Estònia fins 1992-1993, de manera que el càlcul descarta els primers anys de caiguda del PIB per la crisi, i això condiciona els resultats per una raó estadística. 1990 Lituània • 2008 Letònia A més, aquesta crisi global va afectar més aquests països perquè a més de la independència, van haver de fer la transició des d'economies socialistes a models de mercat, i la seva posició en termes d'obertura, competitivitat, renda per càpita... no eren iguals. 1991 Estònia • 1992 Eslovènia A principis dels anys 90 hi va haver una crisi a nivell mundial que va afectar a la majoria de països en major o menor grau. A més de Lituània i Letònia, Macedònia també va presentar una caiguda del PIB durant la dècada dels 90. Així com Eslovènia veu reduït el seu PIB durant la 1a meitat de la dècada, encara que després es recupera. 1991 Eslovàquia • 15

El creixement econòmic mesurat en PIB i PIB per càpita millorà substancialment ∆ PIB al cap de 10 anys 54.00% 60.00% 42.10% 40.00% 20.10% 22.70% 22.50% 22.20% Kosovo Montenegro 20.00% -8.80% -30.40% -27.20% Letònia Lituània 0.00% Eslovènia Croàcia Macedònia Eslovàquia Estònia -20.00% -40.00% ∆ PIB per càpita al cap de 10 anys 70.00% 60.00% 50.00% 40.00% 30.00% 20.00% 10.00% 0.00% -10.00% -20.00% -30.00% 51.90% 56.60% 49.80% 32.40% 25.40% 20.60% -15.30% -21.70% -23.00% Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys 16

La independència ajudà a aquests països a controlar la inflació i millorar les exportacions Disminució de la Inflació al cap de 10 anys 0.00% -20.00% -40.00% -43.20% -60.00% -80.00% -69.20% -120.00% -80.90% -82.70% -100.00% -99.40% -99.10% -98.10% -99.60% Exportació de béns i serveis al cap de 10 anys 150.00% 107.90% 100.70% 100.00% 71.80% 62.60% 50.00% 0.00% -1.60% -14.20% -39.20% -37.40% -7.90% -50.00% Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys. Mancan sèries de dades per Estònia 17

L’estat propi va permetre la reducció de l’atur i la educació dels joves Disminució de la Taxa d’atur en 10 anys 6000.00% 5000.00% 4000.00% 3000.00% 2000.00% 1000.00% 0.00% -1000.00% 5366.70% 2083.30% -2.80% 2640.00% 48.10% 22.20% -1.90% -35.00% ∆ Universitaris en 10 anys 140.00% 120.00% 100.00% 80.00% 60.00% 40.00% 20.00% 0.00% 127.70% 124.80% 127.20% 115.90% 102.70% 35.40% 52.50% 22.20% Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys 18

El cas de Croàcia     Fou Estat anteriorment: SI, breument durant III Reich Motius per la independència:  Crisi econòmica  Tensions nacionalistes de les minories sèrbies  Posicions centralistes per part de Sèrbia  Diferencies de llengua i culturals  Desig d’abandonar comunisme i esdevenir economia de mercat Breu descripció procés  1989 Creació de nous partits diferents al Comunista  1990 (Mai) Eleccions multipartits amb victòria de Unió Democràtica de Croàcia  1990 (Jul) Canvis a la constitució amb reconeixement de l’autodeterminació (acte de sobirania)  1990 (Set) Els Serbis de Croàcia proclamen una autonomia Sèrbia dins de la República Croata  1991 (Abr) Els Serbis de Croàcia inicien moviments per la secessió  1991 (Mai) Referèndum amb victòria per un 93% del SI  1991 (Jun) Declaració de la independència i inici de la Guerra Serbo-croata  1992 (Gen) Reconeixement de la CEE  1992 (Mai) Croàcia entra a la ONU Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania 19

El cas de Croàcia  Evolució principals indicadors 1990-1995-2000 Croàcia 1990 1995 Variació 90-95 2000 Variació 90-00 PIB (Milions kn de 2005) 174.754** 181.555 3,9% 214.374 22,7% PIB per càpita (kn de 2005) 36.947** 40.773 10,4% 48.933 32,4% Exportació de béns i serveis (Milions kn de 2005) 104.210** 60.145 -42,3% 89.364 -14,2% Inflació (Taxa de variació interanual) 500,0% 4,0% -99,2% 4,6% -99,1% Taxa d’atur 13,2%* 14,5% 10,2% 16,1% 22,2% Universitaris (% sobre el total de la població) 22,8% 26,5% 16,6% 30,8% 35,4% *1991 **1992 Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 20

El cas d'Eslovènia      Fou Estat anteriorment: No, només en l’edat mitjana. Nacionalitat imperi Austrohongarès Motius per la independència:  Extern: Col·lapse del sistema soviètic  Intern: dissolució del partit comunista iugoslau i convocatòria d’eleccions democràtiques Context:  Integració artificial dins de Iugoslàvia  Eslovènia, 1990: 23% PIB iugoslau – 8% població  Crisi econòmica • Retallades sous i serveis públics, acomiadaments massius, empobriment relatiu • Moviments socials: democratització i d’esdevenir economia de mercat • Tensions centre-perifèria (centralisme serbi) (diferències identitàries) • Tensions amb les minories sèrbies d’Eslovènia Breu descripció procés  1987 Inici moviments socials en favor democratització sistema polític  1989 (Set) Modificacions Constitució regional, inclou dret a decidir  1990 (Ge) Polítics eslovens abandonen el Congrés del PC Iugoslau (acte sobirania)  1990 (Abr) Eleccions amb victòria pel 54% de forces independentistes (secessió)  1990 (Des) Referèndum per la independència amb 89% a favor del SI (independència)  1991 (Jun) Independència formal – esclat guerra 10 dies – reconeixement internacional  1991 (Des) Primera constitució de la República independent  1992 (Mai) Eslovènia és admesa a l’ONU Durada del procés: 4 anys des de moviment social, 2 des de l’acte de sobirania 21

El cas d'Eslovènia  Evolució principals indicadors 1990-1995-2000 Eslovènia 1990 1995 Variació 90-95 2000 Variació 90-00 PIB (Milions € de 2005) 20.019 19.443 -2,9% 24.044 20,1% PIB per càpita (€ de 2005) 10.019 9.777 -2,4% 12.086 20,6% Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005) 12.466 8.699 -30,2% 12.267 -1,6% Inflació (Taxa de variació interanual) 1.468,5% 13,7% -99,1% 8,9% -99,4% Taxa d’atur 7,1%* 7,2% 1,4% 6,9% -2,8% Universitaris (% sobre el total de la població) 24,4% 29,7% 22,1% 55,4% 127,7% *1991 Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 22

El cas d’Eslovàquia     Fou Estat anteriorment: Si, entre 1939-45, sota protectorat Alemany Motius per la independència:  Unió artificial després II guerra mundial  Diferencies de models econòmic  Diferencies culturals i nacionals  Caiguda del comunisme Breu descripció procés  1992 (Jul) Declaració d'independència al Parlament Eslovac (Acte de sobirania)  1992 (tardor) Negociació formal entre Txèquia i Eslovàquia  1993 (Gen) Separació formal  1993 (Gener) Eslovàquia entra a la ONU Durada del procés: 6 mesos des de l’acte de sobirania 23

El cas d’Eslovàquia  Evolució principals indicadors 1992-1997-2002 Eslovàquia 1992 1997 Variació 92-97 2002 Variació 92-02 PIB (Milions € de 2005) 27.271 36.675 34,5% 42.005 54,0% PIB per càpita (€ de 2005) 5.141 6.813 32,5% 7.810 51,9% Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005) 13.212 16.510 25,0% 27.470 107,9% Inflació (Taxa de variació interanual) 10,2% 6,1% -39,8% 3,1% -69,2% Taxa d’atur 12,7% 11,9% -6,4% 18,8% 48,1% Universitaris (% sobre el total de la població) 15,9% 22,0% 38,6% 32,2% 102,7% Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 24

El cas d’Estònia     Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940, tot i que al principi no va ser reconeguda internacionalment. Motius per la independència:  Perestroika Breu descripció procés  1986 primeres manifestacions nacionalistes  1988 (Oct) Creació del Front Popular de caire nacionalista  1988 (Nov) El Parlament declara la superioritat de les lleis Estones respecte les soviètiques (Acte de Sobirania)  1989 (Ago) Cadena humana amb Letònia i Lituània  1990 (Mar) Eleccions al Consell Suprem  1990 (Mai) El Parlament proclama la independència  1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika amb 78,4% a favor  1991 (Ago) Formalment es desvincula de Rússia  1991 (set) Estònia entra a la ONU Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania 25

El cas d’Estònia  Evolució principals indicadors 1990-1995-2000 Estònia 1990 1995 Variació 90-95 2000 Variació 90-00 PIB (Milions € de 2005) 5.568* 5.725 2,8% 7.915 42,1% PIB per càpita (€ de 2005) 3.684* 3.953 7,3% 5.768 56,6% Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005) 2.922* 3.188 9,1% 5.865 100,7% Taxa d’atur 0,6% 9,7% 1.516,7% 13,1% 2.083,3% Universitaris (% sobre el total de la població) 24,8% 25,2% 1,8% 55,6% 124,8% Inflació (Taxa de variació interanual) *1993 Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 26

El cas de Kosovo     Fou Estat anteriorment: No Motius per la independència:  Desmembrament de Iugoslàvia  Diferencies nacionals, ètniques i culturals amb Sèrbia Breu descripció procés  1990 (Set) Les institucions Kosovars declaren la independència sense aplicació real per manca de reconeixement Internacional (Acte de Sobirania)  2007 (Nov) Eleccions legislatives amb victòria de partit secessionista  2008 (Feb) Proclamació de Independència  2008 (Oct) Consulta a Nacions Unides sobre possible violació de Dret Internacional  2010 (Jul) El Consell de NU declara que no hi ha violació de Dret Int. Durada del procés: 18 anys des del primer acte de sobirania, 3 després del segon 27

El cas de Kosovo  Evolució principals indicadors 2007-2012 Kosovo 2007 2012 Variació 07-12 PIB (Milions € de 2005) 3.533 4.329 22,5% PIB per càpita (€ de 2005) 1.662 2.489** 49,8% Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005) 523 850* 62,6% Inflació (Taxa de variació interanual) 4,4% 2,5% -43,2% 46,3%*** 45,4% -1,9% Taxa d’atur Universitaris (% sobre el total de la població) *2011 **Elaboració pròpia amb població 2011 ***2009 Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 28

El cas de Letònia     Fou Estat anteriorment: Sí. Entre 1918 i 1940 Motius per la independència:  Perestroika Breu descripció procés  1987 primeres manifestacions anti-soviètiques  1988 (estiu) Creació de partits independentistes  1988 (Oct) Gran manifestació demanant independència (Acte de sobirania)  1989 (Ago) Cadena humana amb Lituània i Estònia  1990 (Mar) Eleccions amb majoria dels partits independentistes  1990 (Mai) Declaració d’independència  1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika  1991 (Ago) Proclamació definitiva de la independència  1991 (Set) Letònia entra a la ONU Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania 29

El cas de Letònia  Evolució principals indicadors 1990-1995-2000 Letònia 1990 1995 Variació 90-95 2000 Variació 90-00 PIB (Milions Ls de 2005) 8.709 4.638 -46,7% 6.062 -30,4% PIB per càpita (Ls de 2005) 3.270 1.866 -42,9% 2.560 -21,7% Exportació de béns i serveis (Milions Ls de 2005) 4.155 1.979 -52,4% 2.524 -39,2% Inflació (Deflactor del PIB) 24,1% 27,5% 14,0% 4,2% -82,7 Taxa d’atur 0,5% 18,9% 3.680,0% 13,7% 2.640,0% Universitaris (% sobre el total de la població) 24,9% 23,2% -6,8% 56,5% 127,2% Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 30

El cas de Lituània     Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940 Motius per la independència:  Perestroika Breu descripció procés  1980’s manifestacions pro-independentistes freqüents  1988 (Jun) Creació del moviment social i polític per la independència  1988 (Nov) Restauració de símbols nacionals com himne i bandera (Acte de sobirania)  1990 (Feb) Eleccions generals amb victòria independentista  1990 (Mar) Declaració d’independència  1991 (Set) Entrada formal a la ONU Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania 31

El cas de Lituània  Evolució principals indicadors 1990-1995-2000 Lituània 1990 1995 Variació 90-95 2000 Variació 90-00 PIB (Milions Lt de 2005) 68.313 39.615 -42,0% 49.764 -27,2% PIB per càpita (Lt de 2005) 18.474 10.916 -40,9% 14.220 -23,0% Exportació de béns i serveis (Milions Lt de 2005) 35.584 18.782 -47,2% 22.268 -37,4% 228,3%* 54,2% -76,3% 0,9% -99,6% Taxa d’atur 0,3% 6,9% 2.200,0% 16,4% 5.366,7% Universitaris (% sobre el total de la població) 33,2% 26,4% -20,6% 50,6% 52,5% Inflació (Deflactor del PIB) *1991 Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 32

El cas de Macedònia     Fou Estat anteriorment: Si, l’any 1944 però durà molt poc Motius per la independència:  Desmembrament de Iugoslàvia Breu descripció procés  1990 (Set) Modificació de la Constitució de Macedònia incloent el dret d’autodeterminació (Acte de sobirania)  1990 (Nov) Eleccions  1991 (Gen) Declaració de Sobirania  1991 (Sep) Referèndum per la independència amb gran majoria favorable (96%)  1991 (Sep) Declaració d’independència  1992 (Jun) Declaració de reconeixement de la CEE però excloent el nom de “Macedònia” per veto de Grècia. Però finalment ha estat acceptat  1993 (Abr) Macedònia entra a la ONU Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania 33

El cas de Macedònia  Evolució principals indicadors 1990-1995-2000 Macedònia 1990 1995 Variació 90-95 2000 Variació 90-00 PIB (Milions Ден de 2005) 299.230 235.812 -21,2% 272.959 -8,8% PIB per càpita (Ден de 2005) 158.997 119.943 -24,6% 134.705 -15,3% Exportació de béns i serveis (Milions Ден de 2005) 77.260 77.844 0,8% 132.742 71,8% Inflació (Taxa de variació interanual) 338,7%* 15,8% -95,3% 6,4% -98,1% 18,5% 18,7% 0,8% 22,6% 22,2% Taxa d’atur Universitaris (% sobre el total de la població) *1993 Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 34

El cas de Montenegro     Fou Estat anteriorment: Si entre 1878 i Primera Guerra Mundial Motius per la independència:  Desmembrament de Iugoslàvia  Centralisme Serbi dins la República de Sèrbia i Montenegro Breu descripció procés  1992 (Abr) Creació de la República de Sèrbia i Montenegro per desmembrament de Iugoslàvia  1999 (Jul) Conversacions entre Sèrbia i Montenegro per definir estatus  1999 (Ago) El Parlament de Montenegro proposa la creació de dos Estats (Acte de Sobirania?)  2000 (Sep) Eleccions Generals que denoten un clar creixement del sobiranisme  2000 (Sep) Creació del Banc Central de Montenegro  2002 (Mar) Acord entre Sèrbia i Montenegro per mantenir un sol Estat  2005 (Des) La majoria dels partits de Montenegro acorden convocar un referèndum  2006 (Mai) Referèndum d’independència amb un 55,4% de vots a favor  2006 (Jun) Declaració d’Independència  2006 (jun) Entrada de Montenegro a la ONU Durada del procés: 7 anys des de l’acte de sobirania 35

El cas de Montenegro  Evolució principals indicadors 2005-2010 Montenegro 2005 2010 Variació 05-10 PIB (Milions € de 2005) 1.815 2.254 22,2% PIB per càpita (€ de 2005) 2.912 3.651 25,4% Exportació de béns i serveis (Milions € de 2005) 849 782 -7,9% Inflació (Taxa de variació interanual) 3,4% 0,7% -80,9% Taxa d’atur 30,3% 19,7% -35,0% Universitaris (% sobre el total de la població) 22,1% 47,6% 115,9% Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu 36

El cas de Noruega     Fou Estat anteriorment: No del tot, li mancava la representació internacional Motius per la independència:  Econòmiques: Noruega tenia una economia més oberta però Suècia mantenia política proteccionista que no els convenia als empresaris noruecs Breu descripció procés  1905 (Gen) El Parlament Noruec crea un cos consular propi (Acte de sobirania)  1905 (Jun) Crisis constitucional quan el Parlament Noruec repudia el Rei de Suècia  1905 (Ago) Eleccions plebiscitàries pactades amb Suècia, amb 99,9% a favor de la independència  1905 (Sep) Negociacions entre Noruega i Suècia  1905 (Oct) Els parlaments de Noruega i Suècia aproven termes de la dissolució  1905 (Nov) Referèndum on es decideix que Noruega sigui Monarquia amb 79% vots favorables Durada del procés: 9 mesos des de l’acte de sobirania 37

El cas de Singapur     Fou Estat anteriorment: SI Motius per la independència:  Tensions internes amb les altres nacions que composaven Malàcia Breu descripció procés  1962 (Set) Referèndum a Malàcia amb victòria sobre la opció d’incorporar Singapur a la Federació Malàcia  1963 (Set) Es crea formalment la Federació de Malàcia com a unió de Malaya, Singapur, Sabah, Sarawak  1963 Creació d’un partit a Malàcia en contra de l’Annexió  1964 fortes tensions i disturbis entre poblacions  1965 (Ago) Expulsió de Singapur de Malàcia  1965 (Set) Entrada de Singapur a la ONU Durada del procés: Mesos després de les tensions socials 38

Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable Empresaris per l’Estat propi www.ccncat.cat info@ccncat.cat

Add a comment

Related presentations

Cfbp barometre octobre

Cfbp barometre octobre

November 10, 2014

VITOGAZ vous présente: CFBP baromètre gpl carburant

Ata Escrita da 16ª Sessão Ordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Vereado...

Ata Escrita da 10ª Sessão Extraordinária realizada em 16/10/2014 pela Câmara de Ve...

Rx1 nasil kullanilir

Rx1 nasil kullanilir

November 8, 2014

Rx1 zayiflama hapi, kullanimi nasildir, yan etkileri var mi? yan etkiler var ise h...

Esposto del MoVimento 5 Stelle sul Patto del Nazareno

Slide Servizi postali

Slide Servizi postali

November 7, 2014

Slides per i servizi postali presentati in occasione dell'incontro azienda e organ...

Related pages

Processos -ISEP - Documents

130916 processos independentistes Processos de Software Comments. RECOMMENDED. Processos. Processos criativos. Processos westfalia. Processos produtivos.
Read more

APQC Framework Classificacao Processos - Documents

APQC Framework Classificacao Processos Apr 21, 2015 Documents martinsandrea. of 20 ... 130916 processos independentistes Processos de Software
Read more